Un llenguatge controlat o llenguatge documental és un tipus especial de llenguatge natural al qual s'utilitza un vocabulari restringit i construccions gramaticals considerades simples, per tal de reduir ambigüitats i complexitat. S'utilitza per la difusió de contingut a grans audiències, especialment aquelles que no tenen un coneixement avançat de la llengua base. També s'utilitzen per facilitar traduccions automàtiques de documentació.
N'hi ha de dos tipus: Llenguatges tècnics o simplificats, creats per millorar-ne la lectura a lectors humans (per exemple per parlants no natius). Llenguatges lògics que permeten una anàlisi semàntica automàtica, és a dir, estan pensats per facilitar-ne la lectura a un ordinador.Schwitter, Rolf. "Controlled natural languages for knowledge representation." Proceedings of the 23rd International Conference on Computational Linguistics: Posters. Association for Computational Linguistics, 2010.
Els llenguatges documentals lògics utilitzen un sistema artificial de signes normalitzats i són especialment útils en l'emmagatzematge de catàlegs o bases de dades, i en eines de cerca automatitzada. Per aquest motiu, és el llenguatge recomanat per buscar fonts i documents allotjats al fer una cerca bibliogràfica o d'estat de l'art en treballs d'investigació.
Restriccions del llenguatge controlat El llenguatge controlat, especialment de tipus tècnic, segueix una sèrie de restriccions bàsiques: Frases curtes, preferiblement sense subordinades. Evitar l'ús de pronoms. Evitar paraules amb moltes acceptacions, i que per tant resultin ambígües. Utilitzar només paraules aprovades per un diccionari. Utilitzar la veu gramatical activa.
Vegeu també Vocabulari controlat Llengua construïda Escriptura restringida
Referències
Categoria:Lingüística