La COVID-19 (o covid-19), també coneguda com a malaltia respiratòria causada per SARS-CoV-2, és una malaltia infecciosa causada pel SARS-CoV-2, un virus estretament relacionat amb el SARS-CoV però amb una capacitat de disseminació mundial molt més alta que la pandèmia que aquest provocà entre els anys 2002 i 2003. El primer cas es va identificar a Wuhan, Xina, el desembre de 2019; donant lloc al brot de coronavirus 2019-2020.
Inicialment, la malaltia es pot presentar asimptomàtica o amb pocs símptomes, o pot aparèixer febre, tos seca o amb producció d'esputs, sensació de falta d'aire, afectació de l'olfacte, dolor als músculs, cansament. També s'han notificat símptomes gastrointestinals com la diarrea. Tot i que la majoria dels casos són lleus, amb un empitjorament pot aparèixer una pneumònia, síndrome del destret respiratori, una síndrome d'alliberament de citocines, una disfunció multiorgànica i la mort. . Cal tenir present que les recomanacions de l'OMS sobre els certificats de defunció relacionats amb la COVID-19 s'han modificat diverses vegades durant el curs de la pandèmia i això ha fet rectificar el còmput de morts de molts dels seus estats membres.
S'ha observat afectació a més llarg termini en els òrgans (en particular els pulmons i el cor), i hi ha un nombre significatiu de pacients que recuperats de la fase aguda de la malaltia, continuen experimentant una sèrie d'efectes en el que s'ha vingut a anomenar COVID persistent.
El SARS-CoV-2 s'estén per diversos mitjans, principalment per la saliva i altres fluids i secrecions corporals. La saliva i els fluids respiratoris poden formar petites gotes i aerosols, que es poden escampar a mesura que una persona infectada respira, tus, esternuda, canta o parla. El virus també es pot propagar per contacte directe i es desconeix la freqüència amb què es propaga per fòmits (superfícies contaminades). La ruta de transmissió exacta poques vegades es demostra de manera concloent, però la infecció es produeix principalment quan les persones estan pròximes les unes a les altres durant el temps suficient, cosa que es coneix com a "contacte estret". Es pot propagar tan sols dos dies abans que les persones infectades presentin símptomes (presimptomàtiques) i també a través d'individus asimptomàtics. Els resultats d'una revisió sistemàtica i metanàlisi, efectuada a partir de les dades que figuren en 28 treballs científics, indiquen que almenys una quarta part de les infeccions pel SARS-CoV-2 cursa sense símptomes apreciables.
La transmissió es pot limitar amb una bona higiene que inclou la rentada de mans freqüent i correcta, mantenir-se a distància de les altres persones i no tocar-se la cara (després de possible contaminació). L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i els centres nord-americans per al control de malalties (CDC) recomanen que les persones que se sospiten portadores del virus portin una màscara quirúrgica i que sol·licitin assessorament mèdic trucant un metge en lloc de visitar directament a una clínica. S'han desenvolupat diverses vacunes i diversos països han iniciat campanyes de vacunació massiva. No hi ha tractaments antivirals específics per la COVID-19. Es fan mesures de suport, aïllament, tractaments experimentals i cures pal·liatives en els pacients terminals.
L'OMS considerà que el brot de coronavirus 2019-2020 era una emergència sanitària de preocupació internacional (PHEIC) el 30 de gener de 2020. A partir del 7 de març de 2020, hi havia proves de transmissió local de la malaltia a diversos països de les sis regions de l'OMS. L'11 de març del 2020, l'OMS va declarar que el brot era una pandèmia. A Espanya, el Consell de ministres del dia 14 de març aprova l'estat d'alarma i decreta mesures per frenar el contagi, previstes inicialment per a una durada de dues setmanes, que es perllongarien. I totes els competències de les comunitats autònomes queden supeditades als ministeris de l'Interior, Defensa, Sanitat i Transports.
Terminologia L'Organització Mundial de la Salut va anunciar l'11 de febrer de 2020 que "COVID-19" seria el nom oficial de la malaltia. El president de l'Organització Mundial de la Salut Tedros Adhanom Ghebreyesus va dir que "co" significa "corona", "vi" per "virus" i "d" per "malaltia" (de l'anglès disease), mentre que "19" es refereix a l'any, ja que el brot va ser identificat per primera vegada el 31 de desembre de 2019. Tedros va dir que s'havia escollit el nom per evitar referències a una ubicació geogràfica específica (és a dir, la Xina), espècies d'animals o grup de persones d'acord amb les recomanacions internacionals destinades a prevenir l'estigmatització.
Signes i símptomes Prevalència de símptomesSímptoma%%Febre87,978Tos seca67,758Fatiga38,131Producció d'esput33.425Hipoòsmia/anòsmia15-3025Dificultat per respirar 18,623Miàlgia o artràlgia14,817, 11Mal de gola13,912Mal de cap13,613Calfreds11,418Nàusees o vòmits5,06, 4Congestió nasal4,85Diarrea3,7-3110Hemoptisi0,92Congestió conjuntival0,82Confusió11Sibilàncies17Hipogèusia4 miniatura|Lesions als dits semblants a penellons, apareix, sobretot, en nens i adolescents sense símptomes o símptomes lleus. miniatura|Exantema pruïginós en un cas de COVID-19. Dona de 61 anys. S'observen petites màcules eritematoses. Els infectats poden ser asimptomàtics o desenvolupar símptomes.
La febre és el símptoma més comú, però és molt variable en intensitat i presentació, amb algunes persones grans, immunocompromeses o amb malalties crítiques poden no tenir gens de febre. En un estudi, només el 44% de les persones tenien febre quan van presentar-se a l'hospital, mentre que el 89% va passar a presentar febre en algun moment de la seva hospitalització. Així, la manca de febre no vol dir que algú no estigui malalt. Una temperatura corporal molt alta (pirèxia) durant el curs de la infecció és un indicador pronòstic de la gravetat del procés.
Altres símptomes inclouen la tos, la fatiga, les cefalees, els dolors musculars i articulars o la sensació de falta d'aire. Símptomes respiratoris superiors (per exemple, esternuts, goteig nasal, mal de gola) són menys freqüents. La febre i els problemes respiratoris solen aparèixer més tard tant en persones grans com en algunes persones amb altres malalties. La sensació de falta d'aire sol desenvolupar-se diversos dies després dels símptomes inicials, així la sensació de falta d'aire que comença immediatament i juntament amb febre i tos és més probable que sigui deguda a l'ansietat que a COVID.
S'han observat símptomes com nàusees, vòmits i diarrea en diversos percentatges, i que poden aparèixer abans de la febre i els símptomes respiratoris. Molt rarament pot aparèixer hematoquèzia o la intussuscepció en certs casos infantils.
Alguns casos a la Xina presentaven inicialment només amb dolor al pit i palpitacions.
La disminució o pèrdua del sentit de l'olfacte (i, menys, la alteració del sentit del gust) són símptomes habituals entre els que presenten un quadre lleu de la malaltia; tot i que la seva freqüència no és tan alta com es va informar inicialment. A més, aquest tipus de problemes apareixen sovint en casos d'infeccions virals que danyen l'epiteli olfactori. Segons un estudi de la Universitat Harvard, la causa de l'anòsmia en els malalts de COVID-19 no és l'afectació directa de les neurones sensorials olfactòries pel virus -ja que no expressen la proteïna ECA2-, sinó el dany que provoca en les seves cèl·lules glials de suport. Tres de cada quatre pacients amb COVID-19 presenten una millora del dèficit olfactiu al mes del diagnòstic. Aquest fet suggereix que l'existència de fenòmens inflamatoris locals provocats pel SARS-Cov-2 és la responsable de la pèrdua de funció dels receptors cel·lulars perifèrics de l'olfacte i del gust, en comptes d'una lesió permanent del neuroepiteli olfactiu. També s'han descrit diversos tipus de lesions a la pell: exantemes pruriginosos i petequials, urticariformes, maculopapuloses o amb vesícules, purpúriques, acrals (com pseudopenellons, encara que l'aparició d'aquests peculiars canvis inflamatoris en el context de la COVID-19 podria no estar produïda pel virus i ser simplement un epifenòmen) i livedo reticular. Les lesions amb aspecte de penelló s'observaren sobretot en les primeres fases de la pandèmia i menys quan la variant Delta va substituir a les inicials com a font principal de la infecció. Es creu que formen part dels efectes secundaris produïts en la microvasculatura superficial de la pell per l'activació del sistema immunitari contra el virus. Una característica particular que s'ha observat en molts pacients ingressats per la malaltia és el desenvolupament d'alopècia androgènica, la qual es considerada un indicador de la seva gravetat.
Molt rarament, una conjuntivitis o una queratoconjuntivitis és la primera manifestació de la COVID-19. Escasses vegades, en el decurs de la malaltia pot aparèixer una uveïtis anterior secundària a una síndrome inflamatòria multisistèmica no pediàtrica. Tot i que el SARS-CoV-2 està present en les llàgrimes, les probabilitats de transmissió del virus per aquesta via són baixes.
Sembla que en els nens la malaltia evoluciona millor que en els adults, ja que els símptomes solen ser més lleus, però encara falta una evidència suficient.
Les dones embarassades tenen un risc particular d'infecció greu, basat en les dades sobre complicacions obstètriques de gestants amb processos virals similars, com SARS i MERS, però no hi ha dades concloents sobre com afecta la COVID-19 el curs de l'embaràs. Se sap, però, que pot produir polihidràmnios i edema cutani transitoris en el fetus i que les gestants greument afectades tenen un especial risc de preeclàmpsia i part preterme. Amb el propòsit de millorar la seva taxa de supervivència i la dels nadons durant aquesta pandèmia, l'Associació Internacional de Malalties Infeccioses en Obstetrícia i Ginecologia recomana fer un seguiment estricte del curs de l'embaràs i que tant les pacients com els treballadors de la salut observin en tot moment les oportunes mesures de precaució. Els resultats de l'anàlisi de les placentes d'una petita cohort de mares infectades pel virus varen indicar una major prevalença d'arteriopatia decidual i altres característiques pròpies de la malperfusió vascular materna que l'existent en les placentes de control d'una sèrie anterior a la pandèmia, un patró de lesió placentària demostratiu d'anomalies en l'oxigenació de l'espai intervellositari coriònic associades generalment a problemes perinatals. (Vegeu també COVID-19 a l'embaràs). La malaltia causa alteracions menstruals significatives, tot i que reversibles, juntament amb lleus canvis en el equilibri hormonal i una discreta reducció dels oòcits ovàrics.
Tal com passa amb les infeccions, hi ha un retard entre el moment en què una persona es contagia per primera vegada i el moment en què desenvolupa símptomes, és el que s'anomena període d'incubació. Aquest període oscil·la, habitualment, entre 1 i 14 dies amb un període mitjà d'incubació aproximat de 5 a 6 dies segons l'Organització Mundial de la Salut. És similar al de la SARS. Hi ha casos, especialment els infantils, que poden tenir un període d'incubació més llarg. El 90-95% de les persones, però, presenten un període d'incubació de menys de dues setmanes.
Algunes persones infectades pel virus no refereixen presentar cap símptoma, i podrien representar un volum important dels infectats (40-45%). Aquests portadors asimptomàtics no solen fer-se proves i poden propagar la malaltia. Altres persones infectades desenvoluparan símptomes més tard (individus anomenats pre-simptomàtics) o presentaran símptomes molt lleus i també poden propagar el virus.
Complicacions