El tinent general Guy Granville Simonds CC, CB, CBE, DSO, CD (23 d'abril de 1903 - 15 de maig de 1974) va ser un oficial superior de l'exèrcit canadenc que va servir amb distinció durant la Segona Guerra Mundial, on va comandar la 1a Divisió d'Infanteria canadenca i el II Cos canadenc. El 1951, amb només 48 anys, va ser nomenat cap de l'estat major general, el membre més alt de l'exèrcit canadenc, càrrec que va ocupar durant quatre anys.
Familia Guy va néixer a Ixworth, a prop de Bury St Edmunds, Suffolk, Anglaterra, el 24 d'abril de 1903.
Simonds provenia d'una família militar: el seu besavi havia estat a l'exèrcit de la Honorable Companyia de les Índies Orientals, el seu avi havia estat un major general a l'exèrcit de l'Índia britànica i el seu pare un oficial al regiment reial de Artilleria de l'exèrcit britànic. La família Simonds estava relacionada amb Ivor Maxse i Lord Milner. Per la seva part materna, el seu avi William Easton era un ric criador de cavalls Virginians, que s'havia traslladat a Anglaterra, llogant l'abadia d'Ixworth. Eleanor "Nellie" Easton, la seva mare, era una de les cinc filles, quatre de les quals es van casar amb oficials de l'exèrcit.Graham, p. 9–15.
El seu pare Cecil, major, va renunciar a l'exèrcit britànic a la tardor de 1911 (quan Guy tenia 9 anys) i es va traslladar amb la seva família a la Columbia Britànica, treballant com a agrimensor per a un ferrocarril. Les expectatives de Cecil de tenir la seva pròpia empresa d'enquestes es van veure frustrades per l'exigència de passar els exàmens professionals locals. Reincorporant-se a l'exèrcit a l'inici de la Primera Guerra Mundial, Cecil va resultar ferit el 1918 i va ser desmobilitzat el 1919 amb el grau de coronel. La família va passar la guerra en una casa llogada a Victoria. La mare de Guy va haver de vendre les possessions familiars. Guy va haver de deixar dos anys a l'escola als catorze anys per ajudar a la seva família. Graham especula que el període de paternitat el va convertir en un "solitari" i autosuficient.Graham, p. 15.
Simonds tenia tres germans, Cicely, Peter i Eric. Eric (anecdòticament un excel·lent tirador de fusell, després d'haver guanyat premis a Bisley) es va convertir en pilot de prova, però va morir en un accident aeri fora de Felixstowe el juliol de 1937 a Miles Magister mentre feia servei amb l'A&AEEv a Anglaterra. Cicely va treballar com a secretari a l'Almiralitat durant la guerra. El i la seva filla van morir per un atac de V-1 (bomba voladora) el juny de 1944, durant la Segona Guerra Mundial.Graham, p. 42, 44.
Educació Simonds va assistir al Collegiate School a Victoria i després al Ashbury College a Ottawa a partir del 1919. El menjador de la universitat porta el seu nom.
Va estudiar al Col·legi Militar Reial del Canadà, a Kingston, Ontario, entre 1921 i 1925, número de cadet 1596. La classe de Simonds va ser la darrera que va ser seleccionada entre els exàmens nacionals (se li va col·locar el segon lloc a Simonds) i el primer després de la guerra per entrar a un curs de quatre anys.Graham, p. 17. A la graduació va ser guardonat amb l'Espasa d'Honor, jutjat com el millor "tot arrodonit", col·locat segon acadèmicament, i generalment es considerava el millor genet de la classe.Graham, p. 24.
Es va incorporar a l'exèrcit canadenc i va ser comissionat el 1926 com a segon tinent en la Royal Canadian Horse Artillery, servint primer amb la B Battery a Kingston, després a Battery C a Winnipeg. El setembre de 1932 (poques setmanes després del casament) amb el rang de capità en funcions, va assistir al Long Gunnery Staff Course d'Anglaterra. Va ser acompanyat a Anglaterra per la seva dona, i el seu primer fill va néixer allà. Va tornar a Kingston el 1934. El 1936 i el 1937 va assistir al Staff College, Camberley. Promogut a major, va tornar al Col·legi Militar Reial del Canadà com a professor associat d'Artilleria i més tard com a instructor en Tàctica.
Durant els anys anteriors a la guerra anterior, Simonds i Eedson Louis Millard Burns, van debatre conceptes a les pàgines del Canadian Defence Quarterly.Dancocks, p. 220.
Carrera durant le guerra El 1939 es va convertir en OSG II (operacions) amb la 1a Divisió d'Infanteria Canadenca i va ser enviat al Regne Unit al desembre, tres mesos després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. El juliol del 1940, va passar a ser oficial comandant del 1r Regiment de Camp, Royal Canadian Artillery, el seu primer comandament des que va deixar C Battery.Graham p. 47–48. El novembre de 1940 va ser nomenat comandant del Canadian Junior War Staff Staff Course (un programa intensiu de 14 setmanes que comprimia un any del curs de Camberly), destinat a cobrir l'escassetat d'oficials d'estat major entrenats.Graham, p. 55–57. A continuació, es va convertir en la OSG I amb 2a divisió d'infanteria canadenca sota Victor Odlum.
Poc després, a l'agost de 1941, es va fer càrrec de l'Estat Major de brigada del I Cos canadenc sota Andrew McNaughton i George Pearkes. Més tard va ser confirmat com a brigadier i va romandre en el càrrec de BGS sota Harry Crerar fins a mitjans de juliol de 1942. Crerar, però, s'havia oposat a la designació de Simonds i va considerar la seva destitució.Granatstein (2005), p. 155. Durant la seva etapa com a BGS, es van dur a terme nombrosos exercicis, inclòs Bumper al setembre de 1941 i Tiger al maig de 1942, amb Simonds que va atraure l'atenció del tinent general britànic Bernard Montgomery en ambdues ocasions.Graham, p. 66.
Els mesos de juliol i agost de 1942, Simonds va participar en la planificació d'un atac avortat inspirat per Churchill- a Noruega, anomenat amb el nom de "Júpiter", evitant així la debacle del raid de Dieppe. El setembre del 1942, va ser fet comandant de la 1a Brigada d'Infanteria a la 1a Divisió d'Infanteria Canadenca.
El gener de 1943, Simonds es va convertir en cap d'estat major del Primer Exèrcit canadenc, servint novament sota McNaughton. L'Exèrcit va funcionar malament a l'Exercici Espartà (març de 1943). Simonds va suggerir que McNaughton separés les seves funcions "polítiques" (CMHQ) de la seu de "combat" (Primer Exèrcit canadenc). McNaughton es va enfadar i, en 48 hores, Simonds va ser traslladat al Vuitè exèrcit britànic, sota Montgomery, després a combatre a Tunísia.Graham, p. 59.Graham, p. 67.
Sicília i Itàlia El 20 d'abril de 1943 (tres dies abans del seu quaranta aniversari) Simonds va ser ascendit a major general i nomenat oficial general al comandament (COG) de la 2a divisió canadenca d'infanteria,Zuehlke, p. 47. havent estat promogut de major a major general en només tres anys i mig (més ràpidament que qualsevol altre oficial de l'exèrcit canadenc).Granatstein (2005), p. 156. Només nou dies després va ser traslladat al comandament de la 1a divisió canadenca d'infanteria, en substitució del major general Harry Salmon que havia mort en un accident d'aviació quan planejava l'operació Husky, la invasió aliada de Sicília.
miniatura|El major general Guy Simonds, al comandament de la 1a divisió d'infanteria canadenca, arribant a terra a Sicília, juliol de 1943
En aquest darrer càrrec va dirigir la 1a Divisió Canadenca per la invasió de Sicília. La divisió es va posar sota el comandament del XXX Cos britànic, al costat de la veterana 51a divisió d'Infanteria (Highland), comandada pel tinent general Oliver Leese. El XXX Cos formava part del Vuitè Exèrcit britànic, sota el comandament del general Sir Bernard Montgomery. Amb només 40 anys, era l'oficial canadenc més jove que dirigia una divisió en acció. Va entrar en combat per primera vegada el 16 de juliol de 1943 després de gairebé 17 anys de servei a l'Exèrcit canadenc.Granatstein (2005), p. 157. Montgomery va quedar impressionat de la manera com Simonds havia comandat la primera divisió a Sicília, marcant-lo com un home destinat a comandaments superiors.English (1991) p. 184. L'historiador canadenc Desmond Morton va escriure que Simonds s'havia demostrat a Montgomery a Sicília com «... un comandant de camp capaç com cap altre canadenc compliria els estàndards de Monty». A Agira i Regalbuto, Simonds guanyà "costoses i difícils batalles" sobre la Wehrmacht que utilitzava el terreny muntanyós de Sicília per al seu avantatge.Morton (1999) p. 210. Les victòries no van ser barates, ja que la 1a Divisió va patir 2.310 baixes a Sicília, perdent 562 homes morts amb la resta ferits o presoners.Morton (1999) p. 212.
La campanya a Sicília s'acabà a mitjans d'agost i, després d'un breu descans, el 3 de setembre de 1943 Simonds i la 1a Divisió canadenca, ara servint al costat de la 5a Divisió d'Infanteria britànica com a part del XIII cos britànic, comandat pel tinent general Miles Dempsey (de qui Simonds tindria una alta opinió), va desembarcar a la part continental d'Itàlia a l'operació Baytown, part de la invasió aliada d'Itàlia. Després d'una lleugera resistència, la divisió va patir només nou baixes el primer dia.Dancocks, p. 118.
Caigut malalt el 22 de setembre, fou substituït com a comandant de la 1a divisió canadenc pel brigadier Christopher Vokes, antic comandant de la 2a Brigada d'Infanteria Canadenca.Dancocks, p. 124. Posteriorment, va ser nomenat GOC de la recentment arribada 5a Divisió canadenca (blindada) quan va arribar al front italià el novembre de 1943. Simonds ho va veure, juntament amb l'arribada del tinent general Harry Crerar i del I Cos canadenc, com una degradació, tot i que aquesta no era la intenció de CMHQ. Montgomery volia que Simonds comandés una divisió blindada per donar-li experiència al comandament de tancs, tot i que el terreny muntanyós d'Itàlia no era el millor lloc.English (1991) p. 184-185. La seva primera reunió amb Crerar va anar malament (possiblement tensada per la malaltia de Simonds), i les relacions es van deteriorar encara quan Simonds va expulsar un oficial enviat per Crerar per mesurar la seva caravana a Cassoria. Crerar va quedar fascinat per la caravana de Simonds, que va anomenar "casa de casa", i va enviar un altre oficial a prendre les seves mesures sense informar a Simonds, que va expulsar l'oficial quan el va descobrir passejant per la seva caravana prenent les mesures.English (1991) p. 186. Crerar s'havia tornat gelós de Simonds, que havia gaudit d'un principal èxit en el camp de batalla i d'una atenció mediàtica com a oficial general comandant (GOC) de la 1a Divisió d'Infanteria i després com a 5a Divisió Blindada a Itàlia del que tenia.
Crerar va intentar expulsar Simonds a causa d'aquest incident, escrivint a Simonds que sentia que els seus "nervis estaven excessivament estressats" i es queixava de la "descàrrega personal" en expulsar el capità de la seva caravana.English (1991) p. 191. Crerar va portar l'assumpte al general Montgomery, comandant del Vuitè Exèrcit, però va trobar poc suport. L'11 de desembre de 1943, Crerar va enviar una nota a Montgomery declarant que tenia "una causa seriosa de dubte ... de la idoneïtat de Simonds per a un comandament superior", escrivint que creia que Simonds estava malalt mental, dient que Simonds "sempre havia estat de corda alta ... amb tendència a ser introspectiu més que objectiu, quan es té problemes aguts ". Montgomery va escriure que tenia la "màxima opinió de Simonds" i rebutjava l'afirmació de Crerar que estigués malalt mentalment.English (1991) p. 187. Tot i això, Crerar va discutir l'esdeveniment amb psiquiatres de l'exèrcit, el comandant del Primer Exèrcit canadenc, el tinent general Kenneth Stuart, i la postguerra va empènyer per a que Charles Foulkes fos seleccionat com a cap de l'estat major (CGS) sobre Simonds.Dancocks, p. 205–207.