va ser un enginyer i geòleg valencià. Era un clar federalista i va estar a favor de la Segona República Espanyola. Era reclusià i maçó i també va simpatitzar amb l'anarcosindicalisme.
Biografia Membre d'una família benestant, el seu pare era José Carsi i Belenguer (+ Barcelona 1928), un enginyer agrònom que feia extracció d'aigües subterrànies.
Va fer els seus estudis universitaris de ciències a Barcelona i el 1902 va publicar el seu primer treball en el núm. 15 de la revista mensual «La Universidad catalana» que tractava sobre els pous artesians.La Vanguardia: reseña de su artículo sobre pozos artesianos publicado en “La Universidad catalana”.
El 1903 es va casar a València amb Pilar Blasco Ibáñez, germana de Vicent Blasco Ibáñez, i junts se'n van anar a viure a Barcelona. Un any després, Carsí va conèixer l'astrònom i sismòleg Josep Comas i Solà en una conferència d'aquest darrer a l'Ateneu Barcelonès, l'únic assistent va ser Alberto i per respecte a ell, Comas va donar la conferència i en acabar el va convidar a debatre al Cafè de la Rambla, allà va néixer una gran amistat que donaria fruit en múltiples col·laboracions tant polítiques -tots dos eren anarquistes- com investigadores. Això el va portar a treballar el 1904 a l'Observatori Fabra que havia creat aquest mateix any i dirigia el propi Comas, i a fundar amb aquest la "Sociedad Astronómica de España y América" un any després, de la qual va ser bibliotecari. Comas, l'astrònom de referència a Espanya, a més coincidia amb Carsí en el seu comú interès pels terratrèmolsABC: reunión de la Sociedad Astronómica Española i la recerca i ús de fonts d'energia alternatives o renovables, que era el camp de Carsí, qui era constructor de pous artesians. I va ser Comas qui el va introduir en la lògia Cosmos on va prendre el nom simbòlic de l'estrella Canopus.
El 1905 va fundar amb Comas i el músic Pau Casals el "Comitè Català contra la Guerra" primer òrgan antibel·licista conegut a Espanya.
Havent convençut al seu cunyat Vicent Blasco Ibáñez perquè traduís al castellà l'obra de Élisée Reclus "Novísima Geografia Universal" va veure la llum -amb la seva col·laboració- el 1906 repartida en sis toms que va editar l'Editorial Prometeu de València.
Va ingressar el 1906 al Club Muntanyenc poc després de la seva fundació. A imitació del seu mestre en mineralogia, Odón de Buen va organitzar excursions culturals per formar a qui li agradés la natura: amb la Unió Obrera per a l'Educació Popular sobre geologia al TibidaboLa Vanguardia: excursiones geológicas de la Unión Obrera així com, juntament amb el Museu Pedagògic Experimental, al pont de Bruguers i al castell d'EramprunyàLa Vanguardia: Carsí en el Museo Pedagógico Experimental entre d'altres.
Carsí va exposar les seves conferències a l'Ateneu Barcelonès sobre abastament d'aigua potable a la ciutat de Barcelona (1910- 1911), sempre en contra de l'especulació del preu de l'aigua, i també sobre història natural en múltiples ocasions. El 1912 va arribar a ser soci numerari de la Reial Societat Espanyola d'Història Natural.
El 5 de juny de 1929 va morir la seva filla Pilar Carsí Blasco-Ibáñez a l'edat de 23 anys després d'una llarga malaltia,La Vanguardia: Muere Pilar Carsí Blasco-Ibáñez una cosa que Alberto va intentar superar escrivint un llibre sobre ella.
Com maçó de grau 33 de la lògia Cosmos pertanyia a la Gran Lògia d'Espanya (GLE) i va prendre part en les lluites intestines entre aquesta i el Gran Orient d'Espanya. El 1930 Carsí juntament amb Manuel Ximénez, tots dos crítics de GLE, van formar part del grup que va tractar d'unificar totes dues a l'anomenada "Gran Lògia Unida" però no va funcionar i el resultat va ser que es van fundar en un mes a tot Espanya 18 lògies més.
A l'abril de 1931 va ingressar a la Confederació Nacional del Treball (CNT), on seria vocal i va ser president de la Junta directiva del centre Unió Republicana Valenciana.La Vanguardia: A. Carsí presidente de la Unión Republicana Valenciana Va ser president de l'Ateneu Pi i MargallLa Vanguardia: Alberto Carsí preside el «Ateneo Pi y Margall» des d'on va participar en actes en suport de la República.La Vanguardia: el Ateneo Pi y Margall en apoyo de la República Española
En la seva feina de geòleg va analitzar les aigües de diverses ciutats, com ara Alacant o Santa Cruz de La Palma.
Carsí des de 1933 era membre de la Junta de la Lliga dels Drets de l'Home i aquest mateix any va treure a la llum el primer número de la revista «Guerra a guerra» del seu "Comitè català contra la guerra" on van signar articles Albert Einstein, Josep Comas, Henri Barbusse o Ángel Pestaña.La Vanguardia: nace la revista Guerra a guerra
Al març de 1936 Carsí va ser nomenat delegat de Serveis Hidràulic de Govern de la Segona República Espanyola per al Pirineu OrientalABC: Carsí delegado de Servicios Hidráulicos del Gobierno para el Pirineo Oriental i després de constituir poc després el Consell de l'Escola Nova Unificada de Catalunya (CENU), va ser convidat a formar-ne part juntament amb el seu president l'anarquista i pedagog Joan Puig Elias. El juliol d'aquest mateix any va presentar Carsí la ponència sobre ensenyament superior de l'esmentat CENU en qualitat de vicepresident. Era un treball encaminat a la creació d'una nova pedagogia. A més, en aquest primer curs va començar a impartir classes de ciències naturals a les 'Escoles Militants CNT-FAI' (a les quals va assistir Eduard Pons Prades). Durant el primer curs (1936-1937) va publicar els seus llibres "Los regadíos de Cataluña" i "La riqueza minera de Cataluña '' que va dedicar a Lluís Companys. Just després va ser nomenat membre de la Junta de Relacions Culturals de CatalunyaABC: elegido miembro de la Junta de Relaciones Culturales de Cataluña juntament amb Pau Casals, el poeta Gabriel Alomar i el jurisconsult Josep Xirau entre d'altres, dins del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
El 1939 va acabar la guerra civil i Carsí va fugir a França, el "Tribunal de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme" l'havia condemnat a 30 anys de reclusió així que no va tornar a Espanya; deixava publicats prop de 400 informes professionals sobre hidrogeologia.
El 1945, ja acabada la Segona Guerra Mundial en el seu front europeu, va continuar l'exili a Perpinyà i va publicar "Estampas maravillosas de la vida del agua" sota el nom del seu germà Ricardo perquè tenia prohibit publicar a Espanya.
Morta la seva esposa Pilar el 13 de juliol de 1952, la persona que va ajudar Carsí a sobreviure va ser l'anarquista José Molina, el va assistir i va ajudar econòmicament fins que va morir l'any 1960. Les seves restes mortals van tornar a Espanya i descansen a Barcelona, al cementiri de Montjuïc per desig de la seva hereva Mercedes Navarro Carsí.
Principals publicacions “Abastecimiento de aguas de Barcelona”.Imprenta Inglada, Barcelona 1911 “Geología del Rif: la verdad sobre su riqueza”, Editorial Prometeo. València, 1923. “Sumario de los principales trabajos científicos realizados por Alberto Carsí sobre geología y ciencias derivadas y afines hasta el 12 de febrer de 1926, cincuentenario de su natalicio”. Pereda impresor. Barcelona, 1926. “Breve relación de las cuencas artesianas de Cataluña”, Editorial Verdaguer. Barcelona, 1931. “La riqueza minera de Cataluña. Libro de sugerencias, estímulos y regeneración.”, Editorial Maucci. Barcelona, 1937. Dedicat a Lluís Companys. “Los regadíos en Cataluña. Libro de estímulo y regeneración. Modo de salvar y engrandecer a un pueblo.”, Editorial Maucci. Barcelona, 1937. “José Comas y Solà: el hombre y el científico.” en coautoria amb J. Ferrer, 1937 per a la revista propaganda CNT. Article “El petróleo eterno generador de guerras” en el n. 6 de la revista hispano-francesa «Universo». Any 1956.
Referències
Bibliografia “Entre el sol y la tormenta. Treinta y dos meses de guerra (1936-1939).” Sara Berenguer Lahosa, editat el 1988 per Ediciones Seuba a Barcelona. “Alberto Carsí (1876-1960): un ecólogo social anticipado de una nueva cultura del agua”, 2005. Ediciones Al Margen n. 35, Argentina. Eduard Masjuan Bracons, Dr en Historia Económica UAB. “La ecología humana en el anarquismo ibérico”, 2000. Editorial Icaria de Barcelona. Eduard Masjuan “De la Gran Logia Simbólica Regional Catalana a la Gran Logia Española. Un ejemplo de vocación política en la masonería peninsular (1886-1939)”, 1990. Universitat de Barcelona. Dr Pere Sánchez Ferrer “Aurelio Blasco Grajales, Vicente Dualde Furió y Vicente Blasco Ibáñez: masones y periodistas”. Universidad de Valencia, 2001. Empar Ventura Gayete. Revista “Historia y vida”, año IV número 34 “Barcelona, mayo 1937. Una guerra civil dentro de la Guerra Civil”, Manuel Cruells i Pifarré. “Cataluña en la Guerra Civil” article de Eduardo Pons Prades publicat a la revista“ Historia 16”. Boletín de la Sociedad Española de Historia Natural, Tomo XIII. 1913. Biblioteca digital “Real Jardín Botánico” CSIC.
Enllaços externs Foto de les Noces de Pilar Blasco Ibáñez amb Alberto Carsí Mostres de l'oblit sobre la figura d'Alberto Carsí, fundador de la secció d'Espeleologia del Club Muntanyenc abans de la Guerra Civil EL MÓN: Alberto Carsí torna a ser notícia: els seus papers romandran a l'Arxiu de Salamanca
Categoria:Exiliats del franquisme a França Categoria:Geòlegs valencians Categoria:Maçons valencians Categoria:Científics de València Categoria:Enginyers de València Categoria:Sindicalistes de València Categoria:Científics valencians contemporanis Categoria:Exiliats del franquisme valencians Categoria:Polítics de València Categoria:Enterrats al Cementiri de Montjuïc Categoria:Divulgadors científics valencians Categoria:Militants valencians de la CNT Categoria:Funcionaris valencians contemporanis Categoria:Polítics valencians nascuts al segle XIX Categoria:Polítics valencians morts al segle XX