Sineu

Sineu (pronunciat ) és una vila i municipi del Pla de Mallorca, en ple centre geogràfic de l'illa. Limita amb els termes de Costitx, Inca, Llubí, Maria de la Salut, Ariany, Petra, Sant Joan i Lloret de Vistalegre.

Etimologia L'origen del nom Sineu ha estat debatut entre filòlegs. Tot i que alguns han proposat un origen preromà (com Cinium), aquesta hipòtesi és considerada infundada per estudiosos com Joan Coromines, que la rebutja per manca de documentació i base fonètica. En canvi, la forma antiga Sixneu, recollida en fonts com el Llibre del Repartiment de Mallorca, apunta a un origen germànic. La forma actual hauria evolucionat a través de la fonètica mossàrab i l'adaptació àrab, donant lloc a Sixnéu i després Sinéu.

Demografia

Històricament, aquest municipi comprenia també els actuals termes de Lloret de Vistalegre —fins a la seva segregació l'any 1927— i de Sant Joan —fins a l'any 1445.

La població de dret de Sineu ha experimentat diverses fluctuacions al llarg dels censos oficials realitzats des de 1842. Aquell any, el municipi comptava amb 3.864 habitants. Aquesta xifra es va incrementar progressivament fins a arribar al seu màxim històric el 1900, amb 5.379 habitants.

A partir del , la tendència general ha estat de davallada demogràfica. El descens més destacat es produeix entre 1920 i 1930, coincidint amb la segregació del nucli de Lloret de Vistalegre, que fins aleshores formava part del terme municipal de Sineu. Aquesta segregació va contribuir a una reducció significativa de la població: de 5.071 habitants el 1920 a 4.193 el 1930.

La disminució va continuar durant les dècades posteriors, arribant a un mínim de 2.581 habitants el 1970. No obstant això, a partir de la dècada de 1980, Sineu va iniciar una lleugera recuperació demogràfica: 2.736 habitants el 2001, 3.696 el 2011. Al tombant de la dècada de 2020 la població de Sineu va superar els 4.000 habitants.

Geografia Llista de topònims de Sineu (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). miniatura|Vista aèria de Sineu. Sineu està situat al centre de l'illa de Mallorca, a la comarca del Pla de Mallorca, a les Illes Balears i històricament formava part de la Corona d'Aragó. El terme municipal de Sineu té una superfície de 47,74 km². En ser un tros del Pla de Mallorca, el relleu és bàsicament llis, sense grans accidents geogràfics. No obstant això, s'han de mencionar dues estructures que alteren aquesta topografia: el Puig de Sant Nofre (255 metres) i el Puig de Reig (206 metres).

Història Vegeu també: Història de Mallorcaminiatura|Camps de Sineu, obra de Joan O'Neill Rusiñol.Dins el terme municipal hi ha vestigis prehistòrics que proven que fou habitat des de temps enrere. De l'època pretalaiòtica ens han arribat un nombre considerable de coves, utilitzades bàsicament com a habitatges, com són la cova dels Conills, la de Son Costa, la de Son Mas, la del Comellar Fondo de Son Rossinyol i la del Pou d'en Banys. L'època talaiòtica és representada pels talaiots de Son Creixell, la Ritxola, Son Rossinyol, Son Venrell, Son Alcaines, del Puig de la Creu i per la necròpoli del Serral del Moro (Son Estela).

L'època islàmica es coneix, bàsicament, a partir de la documentació creada després de la conquesta catalana de Mallorca. El Llibre del Repartiment de Mallorca (1231), esmenta per primera vegada el districte de Djidjnaw, catalanitzat en Sixneu. Aquest districte comptava amb un total de 82 alqueries i rafals. També hi havia un nucli de població més gran identificable amb l'actual vila, amb cases, una necròpoli i banys; també hi hauria una mesquita i, probablement, un alcàsser.

La conquesta cristiana del districte es feu a la darreria de l'any 1229 sense gaire resistència. En el Repartiment, Sineu correspongué a la porció reial. Jaume I feu immediatament nombroses donacions de terres als seus porcioners.

El procés de creació i de consolidació del municipi de Sineu fou lent. Possiblement la fundació de la parròquia data de la primera organització religiosa, feta per Ferrer de Pallarès, prepòsit o paborde de Tarragona, l'any 1236. En tot cas, la parròquia de Santa Maria de Sineu ja apareix en la butlla papal d'Innocenci IV de 1248. El terme municipal comprenia també els municipis de Lloret de Vistalegre, llogaret, i Sant Joan de Sineu. L'any 1295 se segregà de Sineu la parròquia de Lloret de Vistalegre i el 1298 la de Sant Joan.

Durant el la vila va viure una època d'esplendor. Jaume II i el seu fill, el rei Sanç, residiren llargues temporades al palau que el primer hi feu construir, Palau dels Reis de Mallorca.

El camí reial de Palma a Sineu, documentat l'any 1309, era una de les vies de comunicació més importants de Mallorca. A principis del es creà el càrrec de Veguer de Fora, jutge criminal de la Part Forana i principal autoritat reial. Des de l'any 1319, per ordre del rei Sanç, aquest càrrec residia de manera habitual en el palau de Sineu. Per altra banda, el plenari del Sindicat de Fora, que representava als pobles de la Part Forana en el Gran i General Consell, es reunia des de la seva fundació l'any 1315, a Inca i Sineu, alternativament.

Al , Sineu tingué dos o tres consellers al Gran i General Consell. El Gran i General Consell era el màxim òrgan polític, administratiu i de representació del Regne de Mallorca. Atès que el regne no tenia corts, n'adoptà moltes de les seves funcions, inclosa la creació d'un òrgan que el representava (la juraria o Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca). El Gran i General Consell evolucionà des dels consells municipals catalans, concretament del de la ciutat de Mallorca. El seu nucli es fundà el 1249 i la institució fou suprimida el 22 de juliol de 1718 per Felip V emparant-se en el Decret de Nova Planta de Govern de Mallorca i Eivissa (28 de novembre de 1715), juntament amb tot el dret públic mallorquí.

Un dels fets més transcendents del fou la revolta de les Germanies de Mallorca, en part influïda per la revolta de les Germanies valencianes, que esclatà el 1521 a conseqüència de l'empresonament de set menestrals. Els agermanats es feren amb el control de la capital i destituïren al governador general, Miguel de Gurrea, que fugí a Eivissa. Els nobles que van sobreviure a la matança que es produí en el Castell de Bellver es refugiaren a Alcúdia, única població que romaní fidel al rei durant l'any i mig que els agermanats dominaren l'illa.

Sineu es mantingué dins el camp agermanat entre març de 1521 i novembre de 1522, quan fou ocupat per l'exèrcit reialista del virrei Gurrea. El 8 de març de 1523 els agermanats es rendiren a Palma amb la mediació del bisbe. Malgrat tot, més de 200 agermanats van ser executats, i molts van fugir cap a Catalunya. A Sineu foren prop d'un centenar els executats. Un cas destacable és el del notari Joan Gili, de Can Gili, que fou un dels comissionats per anar a demanar clemència a Cort i acabà executat al Castell de Bellver.

Després de la revolta la repressió fou molt dura. L'illa va quedar desfeta. La població mallorquina va disminuir en un 30%, les viles es van endeutar per a pagar les elevades sancions que els imposaren —Sineu fou condemnada a pagar una multa de 3424 lliures– i nous tributs foren imposats als vençuts. El 1583, l'antic Palau Reial es converteix en convent de religioses concepcionistes per concessió del rei Felip II.

Després de la Guerra de Successió (1701-1715), la promulgació dels decrets de Nova Planta suposà per a Sineu, com a la resta de viles de Mallorca, la desaparició dels jurats i la implantació del sistema d'ajuntament, compost per un batle i quatre regidors.

El comença amb la Guerra del Francés (1808-1814) contra la invasió napoleònica. Sineu, igual que la resta de l'illa, no va patir directament el conflicte, però sí que hi hagué efectes secundaris com les contribucions extraordinàries i donatius i la vigència de la Constitució de Cadis de 1812. En el Trienni Liberal (1820-1823) s'exclaustraren els convents de menys de dotze religiosos, un d'ells el dels Mínims de Sineu. El nou adveniment de l'absolutisme suposà el retorn a la situació de 1820: se suprimí la Constitució i retornaren els frares Mínims. El acaba amb les guerres de Cuba i Filipines, on hi participaren quaranta sineuers, dels quals hi moriren catorze.El quatre toms escrits per Mossèn Bartomeu Mulet i Ramis, Ramon Rosselló i Vaquer i Josep Maria Salom, editats per l'Ajuntament.

Llocs d'interès i patrimoni artístic

El nucli urbà de Sineu i les seves zones immediatament adjacents presenten diverses àrees amb denominació pròpia, utilitzades habitualment en la toponímia local. Aquestes designacions responen a factors històrics, funcionals, religiosos, paisatgístics o relacionats amb l'estructura agrària tradicional.

Alguns dels noms més destacats inclouen la Plaça, centre de l'activitat comercial i social; el Convent, l’Hospital i les Monges Tancades, vinculats a institucions religioses; l'Estació, relacionada amb el ferrocarril; i el Fossar, antic cementeri. També s'hi troben zones com les Cases Noves, la Raval o Bons Aires, resultat del creixement urbà. A més, s'identifiquen diversos topònims associats a finques o possessions, com Son Palanca, Son Ratet o Son Sabater. miniatura|Església de Santa Maria L'edifici més rellevant de Sineu és l'església parroquial de Santa Maria. L'església (ja documentada el 1248) patí un incendi el 1505, fet que va provocar la construcció d'un nou temple d'estil gòtic com l'anterior. Els anys 1880 i 1881 s'hi feren obres d'ampliació: aquestes obres aportaren el creuer, una gran cúpula estrellada de base octogonal i una nova capçalera. El temple presenta una nau única amb creuer transversal, i és cobert per una volta de creuaria i capelles laterals. Vers el canvi de al va tenir lloc una altra important reforma de l'església.

Adossada a l'església s'hi troba la rectoria (habitatge del rector de la parròquia, encara avui en dia), en la Plaça de Sant Marc, davant el primitiu cementiri. A l'interior es pot visitar una exposició de ceràmica medieval.

Davant la rectoria s'aixeca el monument de Sant Marc. El monument, anomenat popularment «es lleó», és una escultura de coure del 1945, un lleó amb ales, símbol de l'evangelista, que aguanta un escut de Sineu amb una de les seues cames.

Al carrer de Sant Francesc hi ha l'Ajuntament a l'edifici de l'antic Convent del Mínims, amb el seu claustre (al costat d'una altra església, aquesta d'estil barroc, edificada al llarg del ), ara destinat a casal cultural (Claustre de Sant Francesc). miniatura|Palau dels Reis de Mallorca El Palau dels Reis de Mallorca és un edifici reconstruït durant el mandat del rei Jaume II de Mallorca (inici del ). El lloc on s'aixeca era abans una edificació d'origen islàmic. Durant el mandat del rei Jaume II, aquesta era la seva segona residència oficial. El 1583 s'hi instal·là una comunitat de monges concepcionistes, que hi perduren fins avui en dia. Al s'amplia i reforma el convent, i es configura el conjunt arquitectònic que ens ha arribat avui dia, on s'observen elements del palau fortificat i elements del convent de clausura (una altra església d'estil barroc).

Al carrer de l'hospital hi ha l'edifici de l'Oratori de Sant Josep, fundat al . Tot i que l'oratori encara conserva elements gòtics originals, avui en dia ens trobem amb un edifici molt modificat al llarg de la història.

L'edifici de l'estació del tren, de principi del , acull el Centre d'Art de Sineu, on se celebren exposicions d'artistes contemporanis.

Pels carrers de Sineu s'hi troben diverses creus i alguns pous d'origen medieval, així com antics molins de vent, que ens recorden la importància que hi tingué el cultiu del blat.

Cultura