El coll de Granon és un coll dels Alps francesos. Té 2.404 metres d'altitud (malgrat que el cartell del cim indiqui 2.413 m). esquerra|miniatura|Fita quilomètrica al cim del coll Està situat al departament dels Alts Alps. Per damunt del coll de Granon, una taula d'orientació mostra el panorama de la vallée de la Guisane fins a Briançon, de la Serre Chevalier, de la Meije, de la Barra dels Escrinhs (4.102 m), del Mont Pelvoux (3.946 m).
La carretera d'accés des de Sant Chafrei està tancada durant l'estació hivernal. L'altre vessant cap a la vallée de la Clarée no està asfaltada. La carretera de terra permet accedir als Forts de Lenlon i de l'Olive.
El coll de Granon està envoltat per diversos cims: el Gran Meyret (2.516 m) amb vistes directes sobre el coll, el Gran Aréa (2.869 m) i la Gardiole (2.753 m) a l'oest, la roca Gauthier (2.749 m) al nord.
miniatura|Pàrquing i bar del coll de Granon miniatura|Taula d'orientació a sobre del coll
Història militar Als anys 1930 es van aixecar obres d'infanteria prop del coll de Granon, amb unitats estacionades al lloc, destinades sobretot a evitar el bypass dels forts de Briançon i impedir tota progressió de l'enemic, en un context de tensions entre França i l'Itàlia feixista. Tanmateix, fins i tot durant la derrota de 1940 enfront de l'exèrcit alemany de la qual Benito Mussolini se'n volia aprofitar, el coll de Granon no ha estat seu de combats.
De totes maneres, el coll del Granon i les seves rodalies serveixen de vegades de terreny per a exercicis militars, sobretot per al 7è batalló de caçadors alpins. Aquesta ocupació militar ha generat molts residus (filferro de punxes, ferralles diverses, municions...) només retirades a partir de 2016.
Ciclisme Tour de França En el moment de l'edició del Tour de França 1986, l'arribada de la dissetena etapa, amb sortida de Gap, es dirimí al cim del Granon, classificat "hors catégorie" per a l'ocasió.Le dico du Tour - Le col de Granon dans le Tour de France depuis 1947 L'etapa fou guanyada per l'espanyol Eduardo Chozas.Résumé de l'étape sur www.lagrandeboucle.com És en aquesta etapa que Bernard Hinault va perdre per sempre el seu mallot groc en benefici de l'americà Greg LeMond. Fins a l'any 2011, va ser l'arribada d'etapa més alta de la història de la prova. El 21 de juliol de 2011, és superada per l'arribada al coll del Galibier (2.642 m), igualment a la vall de la Guisane a la 18a etapa del Tour de França de 2011.
El Granon tornà al Tour de França de 2022, el 13 de juliol, durant l'11a etapa amb sortida a Albertville. El danès Jonas Vingegaard guanyà l'etapa i es vestí amb el mallot groc en detriment de Tadej Pogačar.
Ciclisme aficionat El coll del Granon forma part a vegades en el programa de la Serre-Che Luc Alphand, prova que es desenvolupa tots els mesos de juliol. Cada 15 d'agost des de 1978 té lloc igualment el "Défi du Granon" (Repte del Granon) que consisteix a fer aquesta pujada única en cursa del costat de Sant Chafrei. A més de ciclistes s'hi poden veure corredors a peu.Granfondo Serre-Chevalier – Le Défi du Granon L'any 2010, un ciclista va aconseguir un temps de 40 minuts i 13 segons en fer la pujada.Briançonnais – Col de Granon à vélo
Astronomia El coll de Granon és un lloc d'observació del cel i de les estrelles. Als capvespres s'organitzen sessions d'observació celeste, a l'estiu quan el coll és obert.
Referències
Categoria:Colls de França Categoria:Colls dels Alps Categoria:Geografia dels Alts Alps