va ser una advocada i política uruguaiana, una de les primeres quatre dones a ingressar a Parlament de l'Uruguai, junt amb Isabel Pinto de Vidal, Julia Arévalo de Roche i Magdalena Antonelli Moreno.
Biografia Va néixer en una família simpatitzant del Partit Nacional de l'Uruguai. Els seus pares van ser Teodoro Álvarez i Adela Vignoli.
Graduada com a advocada de la Facultat de Dret de la Universitat de la República, va ser guardonada amb medalla d'or. A la Universitat va conèixer al seu futur marit, Alberto Demicheli. Un cop graduats, es van casar i van tenir dos fills, Julio Alberto (1938-1975) i Maria Adelina Demicheli Álvarez.
Actuació pública Va ser una activista del sufragi femení, finalment assolit a l'Uruguai el 1932. A més, va ser una activa promotora dels drets de l'infant, impulsant la seva inclusió en la legislació uruguaiana. El 1946 va escriure un llibre sobre els drets civils de la dona.
La seva activitat diplomàtica va tenir lloc majorment durant la presidència de Gabriel Terra (1933-1938). En les eleccions a al final del seu mandat, les diferències polítiques entre les defensores el sufragi femení es van fer evidents; Álvarez Vignoli va encapçalar un grup que donava suport al dictador conservador, al qual s'oposaven prestigioses feministes com les germanes Paulina i Luisa Luisi.
Va signar en nom de l'Uruguai la Convenció Interamericana d'Extradició del 26 de desembre de 1933, la Convenció Interamericana sobre la Nacionalitat de les Dones del 26 de desembre de 1933 i la Convenció de Montevideo sobre els Drets i Deures dels Estats del 26 de desembre de 1933. Va representar a l'Uruguai el 1935 en la Conferència Interamericana sobre la Dona a Montevideo i posteriorment, el 1963, en la 3a Assemblea Extraordinària de la Comissió Interamericana de la Dona a Washington.
Activitat parlamentària En els comicis de 1942, per primera vegada en la història uruguaiana va haver dones electes al Parlament. Álvarez Vignoli (en representació del Riverisme) i Isabel Pinto de Vidal van ser les primeres senadores, no només a l'Uruguai, sinó a tot Sud-amèrica. A el mateix temps, Julia Arévalo de Roche i Magdalena Antonelli Moreno van ingressar com diputades.
El 1946 s'aprova la Llei de Drets Civils de la Dona, en la qual Álvarez Vignoli va imprimir un gir decisiu. Al respecte, durant la seva intervenció al Senat va dir:
Publicacions Derechos civiles y políticos de la Mujer, 1933 Los Derechos del Niño. Comentarios al Código, 1942 Los Derechos civiles de la Mujer, 1952
Referències
Bibliografia
Categoria:Alumnes de la Universitat de la República Categoria:Advocats uruguaians Categoria:Militants del Partit Colorado de l'Uruguai Categoria:Polítics de Montevideo Categoria:Morts el 1986 Categoria:Polítics uruguaians del segle XX Categoria:Advocats morts al segle XX Categoria:Polítics uruguaians nascuts al segle XIX Categoria:Polítics morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1899