A la mitologia grega, Elpènor (en grec antic ), és un dels companys d'Ulisses en la seva tornada de Troia.
A lOdissea i altres obres clàssiques És citat per primera vegada al cant X de l'Odissea,Odissea 10.551–560. en el moment de l'escala d'Ulisses a l'illa de Circe.The Homer Encyclopedia Vol I, pàg. 246. És descrit com el més jove dels companys encara vius a aquell moment, i com un personatge en general mediocre, poc valerós en el combat, sense massa senderi o enteniment.Odissea, 10.552–553.Diccionari de Mitologia, Pierre Grimal, "Elpènor", pàg. 156.
Elpènor és l'únic company d'Ulisses que mor a l'illa de Circe. Havent-se embriagat, s'adorm al terrat del palau quan sent el soroll dels companys que es posen en marxa, s'oblida que ha de baixar per l'escala i s'estimba trencant-se les vèrtebres del coll.Odissea, 10.554–560. Ulisses el retroba en la seva baixada a inframon,Odissea, 11.51–80 quan Elpènor li reclama els honors fúnebres per al repòs de la seva ànima que van oblidar de fer-li;«Vulgues cremar-me amb tot l'arnès que tinc, i amuntega / un monument per a mi a l'areny de la mar blanquinosa / per fer saber la meva dissort fins als homes a néixer. / Fes-me les honres que et dic i planta'm sobre la tomba / el rem amb què vivint jo remava, quan era amb la colla.» Odissea, 11.51–80. Trad. de Carles Riba. honors que Ulisses li ret al començament del cant XII.Odissea, 12.8–15
El filòsof Teofrast explica a la seva obra Històries de les plantes (Περὶ φυτῶν ἱστορία o De historia plantarum) que, en el seu temps, al Laci, prop de l'anomenat mont Circeu, hom mostrava la pretesa tomba d'Elpènor.Teofrast, Llibre V, viii - 3.
Recepció literària El personatge d'Elpènor dona nom a l'obra homònima de Jean Giraudoux, una novel·la breu mitològica publicada l'any 1919, on reescriu de manera humorística tres episodis de l'Odissea (Le Cyclope, Les Sirènes i Morts d'Elpénor).Elpénor, Jean Giradoux, 1919.Romilly, 1983.
En la literatura grega contemporània destaca l'evocació d'Elpènor per part de Iorgos Seferis, tant al poema Argonautes, del recull Mithistòrima (Μυθιστόρημα) (1935),«Els meus companys moriren, primer l'un després l'altre / amb els ulls acalats. Llurs rems / assenyalen a la platja el lloc on reposen. // Ningú no els recorda. Justícia.» Argonautes, Iorgos Seferis (trad. Carles Miralles) com, en especial, en la sèrie de poemes de Stratis el Mariner de Quadern d'exercicis (Τετράδιο Γυμνασμάτων) (1928-1937). Al seu torn, en el poemari de Seferis La Merla (Κίχλη) (1947), Elpènor personifica la voluptuositat.Ricks - 1989, pàg. 174. També adopten Elpènor, en la seva poesia política, Takis Sinópulos i Iannis Ritsos (Heroi, no - 1966).Ricks - 1989, pàg. 174-175.
Ezra Pound, al Cant I de lEsborrany de XXX Cantos (1930), descriu les circumstàncies de la mort d'Elpènor i el sacrifici que li fa Ulisses.Un esborrany de XXX Cantos, Ezra Pound, pàg.19.
En la literatura catalana Un dels sonets del cicle Món d'Ulisses, de Mercè Rodoreda està dedicat a Elpènor. Per altra banda, l'especialista en l'obra de Salvador Espriu, Rosa M. Delor, ha posat de relleu que la figura d'Elpènor és evocada, sense citar-la explícitament, en l'obra d'aquest El caminant i el mur, molt probablement en relació amb Bartomeu Rosselló-Pòrcel, l'amic del poeta, mort en la seva joventut. Així, dins del referit poemari, la Cançó de la mort a l'alba (de les Cançons de la roda del temps), remetria a les exèquies d'Elpènor, i el poema Sí a la cendra al·ludiria a l'amic mort (Elpènor/Rosselló Pòrcel) que Ulisses retroba a l'Hades.Delor - 1989, pàg. 14, 39, 40, 83 i 97. El poeta i hel·lenista Carles Miralles també dedicà un poema de joventut a Elpènor.
Notes i referències
Bibliografia
Enllaços externs Jar (pelike) with Odysseus and Elpenor in the Underworld; gerra tipus "pelike" amb Odisseu i Elpènor a l'Inframon, obra del "Lykaon Painter"; c. 440 aC. A: Museum of Fine Arts. Boston.
Categoria:Personatges de l'Odissea