Innocenci VIII (Gènova, 1434 - Roma, 25 de juliol de 1492) va ser papa de Roma entre el 1484 i el 1492. De nom Giovanni Battista Cibo, era fill d'un senador romà,Vito Antonio Vitale: Enciclopedia Italiana (1931). va passar la seva infantesa en la cort napolitana des d'on va passar a estudiar a Pàdua i Roma on va entrar al servei del cardenal, i germanastre del papa Nicolau V, Calandrini.

Aquestes relacions li van permetre ser nomenat, el 1467, bisbe de Savona pel papa Pau II, i posteriorment el 1473, cardenal pel papa Sixt IV.

Al conclave de 1484, va ser elegit papa el 29 d'agost de 1484, essent coronat pel cardenal protodiaca amb la tiara papal com a Innocenci VIII. La seva candidatura va ser promoguda pels cardenals Giuliano della Rovere i Rodrigo Borja, que desitjaven un papa gran, de personalitat feble i moral relaxada.Escollit papa el 29 d'agost de 1484, va intentar com a primera mesura l'organització d'una croada contra els turcs, però la seva crida als monarques cristians va resultar infructuosa en estar aquests embardissats en lluites entre ells.

miniatura|esquerra|Tomba d'Innocenci VIII a la Basílica de Sant Pere.

Preocupat per la bruixeria promulga, el 5 de desembre del 1484, la butlla Summis desiderantes affectibus en la qual reconeix la seva existència i envia Alemanya als inquisidors on realitzarà la que és considerada com la primera "cacera de bruixes" de la història. Aquesta butlla papal serà la base perquè els dominicans publiquin, el 1487, l'obra Malleus Maleficarum que encara que mai no ha estat reconeguda per l'Església es convertirà en el text bàsic per a l'enjudiciament, condemna i càstig de la bruixeria. El mateix Malleus ens informa que, un any després de l'expedició de la butlla, només a la ciutat de Como, van ser cremades vives quaranta-una suposades bruixes, cosa que va provocar un èxode enorme de dones cap a zones més segures. El resultat final va ser un increment de la bruixeria per contagi a poblacions supersticioses i una persecució «horrible i sistemàtica».

El 1486 va prohibir la lectura de les quatre-centes proposicions de Pico Della Mirandola per considerar-les herètiques

Gran impulsor de la Inquisició, nomenarà el 1487 Tomás de Torquemada com a gran inquisidor d'Espanya.

La conquesta de Granada a les mans de reis Isabel i de Ferran va fer que el papa els concedís el títol de "Catòlica majestat", amb el qual a partir de llavors van ser coneguts com els Reis Catòlics.

El seu pontificat va estar caracteritzat pel nepotisme, arribant a nomenar cardenal al seu propi net, quan aquest tenia tan sols 13 anys.

Va morir el 25 de juliol de 1492. Segons el cronista romà Stefano Infessura (1440‑1500), qui seria font d'autors posteriors, el papa va morir després d'un intent fallit de transfusió de sang que el seu metge jueu, Giacomo di San Genesio, va dur a terme abocant a la boca del pontífex la sang de tres nens de deu anys d'edat, que van morir en l'operació.Stefano Infessura: Diaria rerum romanarum (‘diaris dels assumptes romans’), págs. 275‑276; ho va repetir el cardenal italià Cesare Baronio (1538‑1607): Annales ecclesiastici, (‘anals de l'Església’), vol. XXX, pág. 186. L'ambaixador Francesco Valori, qui va relatar la malaltia i mort del papa (en el Johannis Burchardi diarium (‘diari del [sacerdot] Johannes Burchard [1450‑1506]’), págs. 567 y ss.) no es mencionares d'això.

Tanmateix, l'apologista catòlic italià Vittorio Messori (n. 1941) va afirmar en el seu llibre Leyendas negras de la Iglesia (1992) que això no havia succeït, i que el relat de la transfusió no seria més que una llegenda negra contra l'Església.Messori, Vittorio (1992): [http://www.traditio-op.org/apologetica/Leyendas_negras_de_la_Iglesia.pdf Leyendas negras de la iglesia] (pàg. 158‑159). Barcelona (Espanya): Planeta, 1992.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Praecursor Siciliæ (El precursor de Sicília), citació que fa referència a què el seu nom de pila, Giovanni Battista, era el nom del precursor de Crist, i a què va estar vinculat a la Cort d'Alfons, Rei de Sicília.

Referències

Categoria:Papes de Roma del segle XV Categoria:Religiosos genovesos Categoria:Cardenals ligurs Categoria:Cardenals creats per Sixte IV Categoria:Camarlencs del Col·legi Cardenalici Categoria:Bisbes de les ciutats d'Itàlia i les illes Categoria:Alumnes de la Universitat de Pàdua Categoria:Morts a Roma Categoria:Polítics ligurs