La síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà (MERS per les sigles angleses), també coneguda com a grip del camell, és una infecció respiratòria vírica causada pel MERS-coronavirus (MERS-CoV). Els símptomes poden variar de suau a sever. Inclouen febre, tos, diarrea i dispnea. La malaltia és típicament més severa en aquells pacients amb patologies prèvies. La mortalitat és aproximadament d'un terç dels casos diagnosticats.
El MERS-CoV és un betacoronavirus originat en ratpenats. S'ha observat la presència d'anticossos per a MERS-CoV en camells, però la font exacta d'infecció en aquests animals no ha estat encara identificada. Es creu que els camells estan implicats en la transmissió del virus als humans, tot i que se'n desconeix el mecanisme. La transmissió entre humans requereix el contacte proper amb una persona infectada. Aquesta transmissió, a més, es considera poc comú fora dels hospitals. Així, s'estima que el seu risc per a la població global és actualment força baix.
El 2020 encara no es disposa de cap vacuna específica o tractament per a la malaltia, si bé s'estan estudiant diverses medicacions antivirals. L'Organització Mundial de la Salut recomana que aquells que entrin en contacte amb camells es rentin les mans sovint, que no es toqui la pell d'exemplars malalts. i que els productes alimentaris derivats del camell es cuinin adequadament. Els infectats poden rebre tractaments simptomàtics.
Fins a l'abril de 2017 només es tenia constància de menys de 2000 casos. Aproximadament el 36% dels diagnosticats moren per causa de la malaltia. El risc global de mort podria ser en realitat més baix, atès que molts d'aquells que només presenten símptomes lleus poden passar la malaltia sense ser diagnosticats. El primer cas es va identificar l'any 2012 a l'Aràbia Saudita i la majoria de casos s'han produït a l'Península Aràbiga. Una soca de MERS-CoV coneguda com a HCoV-EMC/2012 es va identificar en un primer pacient a Londres l'any 2012 i es va determinar que tenia un 100% d'analogia amb virus dels ratpenats de cua de beina egipcis. Es va produir un brot a Corea del Sud l'any 2015. L'últim brot es va produir l'any 2018 i va afectar l'Aràbia Saudita i altres països, principalment Corea del Sud.Epidemic and pandemic-prone diseases- Infectious disease outbreaks reported in the Eastern Mediterranean Region in 2018 20 gener 2019 www.emro.who.int, consultat el 28 gener 2020
Símptomes miniatura|Símptomes de MERS Els primers informes van comparar els virus de la MERS amb els de la síndrome respiratòria aguda severa (SARS). El primer pacient, el juny de 2012, presentava febre, tos, expectoració, i dispnea. Una revisió de 47 casos confirmats per diagnòstic en laboratoris a l'Aràbia Saudita va constatar que els símptomes més freqüents eren febre (98% dels casos), tos (83%), dispnea (72%) i miàlgia (32%). Es van observar també símptomes gastrointestinals com la diarrea (26%), els vòmits (21%) o el dolor abdominal (17%). El 72% dels pacients van requerir ventilació mecànica. La malaltia es va detectar en 3,3 homes per cada dona. Un estudi referent al brot en un hospital va determinar un període d'incubació de 5,5 dies (interval de confiança 95% d'1,9 a 14,7 dies). La síndrome pot presentar-se en nivells de gravetat molt amplis, des d'una malaltia asimptomàtica fins a una pneumònia severa que desencadena una síndrome del destret respiratori agut (ARDS). També s'han descrit altres símptomes com insuficiència renal, coagulació intravascular disseminada (DIC), i pericarditis.
Causa Virologia miniatura|MERS-coronavirus vistos per microscopi electrònic. La Síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà la causa el MERS coronavirus (MERS-CoV), una espècie de virus d'ARN de cadena senzilla que pertany al gènere dels betacoronavirus. Els genomes de MERS es classifiquen en dos clades filogenètics, A i B. Els primers casos es van classificar al grup A (EMC/2012 i N3/2012) mentre que els casos més recents, genèticament diferents, es van classificar al grup B. El virus creix cèl·lules Vero i LLC-MK2.
Transmissió Camells Un estudi dut a terme entre 2010 i 2013 que va avaluar la incidència de MERS en 310 dromedaris va constatar la presència d'alts nivells d'anticossos neutralitzants de MERS-CoV en el sèrum d'aquests animals. Un estudi posterior va seqüenciar MERS-CoV de frotis nasals de dromedaris de l'Aràbia Saudita i va trobar seqüències idèntiques a mostres humanes prèviament analitzades. S'ha descrit també el cas d'un home saudita que va emmalaltir set dies després d'aplicar medicaments per via tòpica a camells malalts; es va determinar que l'home i un dels camells presentaven soques idèntiques de MERS-CoV. Encara no és clar com es transmet el virus de camells a humans. L'Organització Mundial de la Salut aconsella evitar contacte amb camells, menjar únicament carn de camell completament cuita, pasteuritzar la llet de camell i evitar beure'n l'orina. El ministeri saudita d'Agricultura va aconsellar l'any 2013 a la població evitar contacte amb camells o, en tot cas, fer ús de mascaretes. En protesta per aquestes mesures, alguns ciutadans van fer públiques fotos on se'ls veia desobeint les mesures fent petons als seus camells.
Entre persones El MERS-CoV, igual que altres coronavirus, es pot transmetre a partir de secrecions de les vies respiratòries de l'individu infectat, això pot succeir directament a través de les gotetes de la tos o de l'esternut, o indirectament tocant objectes o superfícies contaminades. També s'ha vist que es pot transmetre a través de contacte, per exemple amb la convivència amb una persona infectada. És a dir, aquest virus es pot transmetre per contacte directe entre un individu infectat i un individu sa, així com a través de secrecions de les vies respiratòries.
Per tant, perquè es transmeti el virus entre persones es necessita un contacte proper. S'han observat casos de transmissió entre persones en establiments d'atenció sanitària (sobretot si les pràctiques de prevenció i control no són les adequades), en canvi no s'ha notificat transmissió comunitària sostinguda. Així doncs, la transmissió entre humans sembla limitada (s'ha pogut veure sobretot a nivell d'atenció a la salut més que a la comunitat), però tot i això existeix certa preocupació envers aquest virus. Cal remarcar que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) no ha emès cap advertència en els viatges als països on es troba aquest virus.
El període d'incubació mitjà dels casos entre humans s'estima en poc més de cinc dies, però podria arribar a ser de fins a dues setmanes.
Cronologia El 16 de maig del 2015, l'Associació de Microbiología i Salut va publicar sobre el MERS-CoV com un tema d'actualitat.
Durant l'estiu del 2012, a Jiddah, Aràbia Saudita, va ser aïllat un coronavirus desconegut fins llavors a partir de l'esput d'un pacient de 60 anys, amb pneumònia aguda i insuficiència renal. El seu cas va ser informat pel doctor Ali Mohamed Zaki , membre de la Societat Egípcia de Virologia (ESV), a l'Hospital Fakeeh Soliman de Jeddah. El virus aïllat es va anomenar provisionalment coronavirus humà Erasmus Medical Center (EMC). Poc després, es detectà un cas quasi idèntic a Qatar, en un pacient que havia viatjat recentment a Aràbia Saudita. Aquests van ser els dos primers brots d'aquest tipus d'infecció.
Aquell mateix abril, dos treballadors de la unitat de cures intensives d'un hospital a Zarqa, Jordània, van morir de pneumònia, infectats pel nou coronavirus. No va ser fins al setembre del 2012 que es detectà una infecció en una localització fora de la regió del Golf d'Orient Mig. Va ser a Londres, i el mateix tipus de virus va ser reanomenat amb el nom de coronavirus humà Anglaterra 1. El pacient infectat havia estat recentment a la regió del Golf. Tres altres pacients van contraure el virus fora de l'Orient Mig, dels quals dos s'infectaren al Regne Unit per contacte amb un pacient infectat poc després de visitar Pakistan i Aràbia Saudita, i un altre es detectà a França, en un turista que havia viatjat als Emirats Àrabs.
Aquests fets van alarmar els científics, a causa de l'alta morbiditat i mortalitat de la infecció i les seves semblances evidents amb la síndrome respiratòria aguda severa (SARS-CoV). Després d'estudiar el genoma d'aquest nou virus aïllat independentment a Aràbia Saudita, Jordània i el Regne Unit, es va arribar a la conclusió que els virus procedien d'un ancestre comú, ja que compartien el 99% de la seva seqüència genòmica.
El 15 de maig del 2013, un grup d'experts en coronavirus, el Coronaviridae Study Group, que forma part del Comité Internacional de Taxonomía dels Virus i altres científics, van proposar donar-li el nom de Middle East Respiratory Syndrome Coronavirus (MERS-CoV) al nou virus. Aquest mateix dia, l'OMS va informar de dos nous casos de MERS-CoV a Aràbia Saudita, que formaven part d'un grup vinculat a un hospital a la província oriental del país. Fins llavors, Aràbia Saudita comptava amb 21 casos, i arreu del món s'havien registrat ja 40 casos confirmats, incloent 20 morts.
A principis d'agost del 2013, un grup d'investigadors van trobar anticossos contra el MERS-CoV en 50 dromedaris a Oman, i 12 camells, de 1005 investigats, a les illes Canàries. Mentre, el nombre de víctimes seguia augmentant fins a 94 infectats, amb 46 morts. Molts dels casos s'havien transmès de persona a persona, però en molts altres es dubtava sobre quina hauria estat la seva font d'infecció, tot i que els epidemiòlegs especulaven que els ratpenats pogueren ser el reservori natural del MERS-CoV, ja que és hoste de virus semblants.
Un ampli anàlisis publicat online per la revista The Lancet va informar sobre una varietat significativa entre els genomes virals extrets de diferents malalts, i arribà a la conclusió que hi havia, almenys, 3 versions diferents del virus en la població d'Aràbia Saudita.
L'1 de novembre del 2013, les autoritats sanitàries espanyoles informaren del primer cas de MERS-CoV a Espanya, en una dona que acabava de viatjar a Aràbia Saudita. Dos mesos més tard, diversos investigadors van confirmar que els camells són els hostes del MERS-CoV. L'OMS anunciava que els investigadors havien detectat el virus en un ramat de camells a Qatar, vinculats a dos casos humans recents. A més, es sospità que els ratpenats eren l'última font del nou virus, encara que les interaccions entre ratpenats i humans sigui limitada (això va portar a pensar que altres animals podien actuar com a intermediaris).
A la fi del mes de febrer del 2014, havien emmalaltit 183 persones, i n'havien mort 80, a causa del MERS-CoV. Un nou estudi suggeria que un quart de la població de camells de l'Aràbia Saudita eren portadors del virus, i que un altre gran percentatge tenia anticossos contra el MERS-CoV a la sang. A més, també es van trobar camells infectats al Sudan i Etiòpia, cosa que fa pensar que molts altres casos a l'Àfrica haurien passat desapercebuts.
Les últimes setmanes d'abril del 2014 van ser crítiques, i les xifres d'infectats, la majoria a Aràbia Saudita, van augmentar notablement. Es detectaven casos quasi cada dia, amb un total de 333 casos, incloent 107 morts, segons el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (eCDC).
Durant el 2014, es van fer diversos estudis que confirmaven que la font d'infecció principal eren els camells, i que la infecció pel virus estava més extensa del que es coneixia anteriorment. El virus també es va trobar en llet de camells, cosa que advertí sobre el consum d'aquesta llet crua o sense tractament previ. A més, una de cada deu persones que habitualment tenien contacte amb camells presentaven anticossos contra el MERS-CoV. Aquestes investigacions portaren a un millor coneixement del mecanisme de transmissió del virus, tot i que encara no era gaire clar. A més, un seguit d'estudis demostraren que la infecció per MERS-CoV podia ser més comú del que es pensava, i pot causar una malaltia lleu o asimptomàtica en part de la població.