Laragonès belsetà o simplement belsetà és la varietat dialectal de l'aragonès parlada a les valls de Bielsa (vall de Bielsa pròpiament dita, vall de Pineta, de Chisagüés i de Barrosa). Altres dialectes com el tensí manifesten algunes similituds destacables que es deuen a la conservació de formes aragoneses antigues que han desaparegut en altres varietats de la llengua aragonesa. És per tant, per a la major part dels experts, una de les varietats aragoneses amb major grau de puresa i menor castellanització.
Fonètica És un dels dialectes que tenen una tendència més forta a perdre l'o final: belsetan, cul, fil, top, ferrer, giner.
És l'única forma de la península ibèrica on es conserven casos de NN i LL llatines sense ser cultismes.
Exemples: bel·la payel·la pen·na capan·na
També ens trobem amb casos de -nn- geminada derivada de -ND-: baran·nato, (baranato en Tella). bren·na espuen·na espon·nal
Tot plegat és interessant perquè ho veiem en topònims de textos medievals, (Panno, en l'actual Pano), i ens fa saber l'evolució fonètica de la llengua.
ESPONDA > espuenda > espuenna > espuena.
Existeix un cas curiós d'evolució de la -LL- llatina fins a -r-: els pronoms er i ers, (ell i ells), és fàcil per influència gascona, encara que en ser quelcom tan concret, no sol fer-se servir en les diferents formes creades per torbar un aragonès estàndard.
Els grups llatins -CT-, -ULT- evolucionen a -t-, -ut-:
Exemples: FACTU > feto NOCTE > nuet MULTU > muto
Morfologia Els articles més generals són el, la, es, les. Com a alomorfs hi trobem lo, usat de vegades, sobretot per la gent de més edat, i o, a, us, as, presents en qualsevol combinació amb preposició (amb, de, en): n'o, n'a, d'as, amb as, etc.
Nusatros i vusatros d'altres dialectes aragonesos conserven la forma arcaica: nusaltros i vusaltros.
Juntament amb bel, bel·la trobem els adjectius indefinits qualque i qualques.
qualques hombres, qualques mullers, qualque cosa, (bella cosa).
Per dir "bel·la cosa" també tenim el pronom indefinit "qualcosa". Hi ha doncs una semblança amb el francès "quelque chose", i és fàcil que tinguin relació amb formes gascones.
En quan als passats perfectes, es fan servir en tots en les seves formes àtones de normal: tenié. (vaig tenir) trayé. (vaig portar) venié (vaig vindre) fayé (vaig fer)
Sintaxi En les combinacions de pronoms conserva la forma medieval juntament amb la general en aragonès actual, (li'n, els ne): di-le-lo. le'l trayen. les-la trayen. les-le trayen.
És un dels pocs llocs de l'alt Aragó on encara es emplea el verb "estar" com a auxiliar de verbs intransitius: No hi soi estato.
El seu ús amb verbs de moviment, ja no empleat, va ser comú en el passat: Soi ito ta el huerto. (no s'apostrofa perquè la u- és semiconsonant)
Projectes S'estan duent a terme diferents projectes de preservació i revitalització del dialecte. Ánchel Saludas n'està recopilant el vocabulari i l'any 2025 s'està realitzant un documental sobre aquesta parla
Referències
Bibliografia
Chabier Lozano Sierra, Ánchel Loís Saludas Bernad. Gara d'Edizions. Aspectos Morfosintácticos del Belsetán (Aragonés del Valle de Bielsa), 2005
Belseta