Maria d'Escòcia, també coneguda com a Maria Stuart(8 de desembre de 1542 - 8 de febrer de 1587) Fou reina d'Escòcia del 14 de desembre de 1542 al 24 de juliol de 1567. Única filla legítima de Jaume V i Maria de Guisa.
Va néixer sis dies abans de morir el seu pare. Quan el rei va morir, ella el va succeir en el tron escocès sota la regència del comte d'Arran. Enric VIII d'Anglaterra proposà casar-la amb el seu fill, el futur Eduard VI, però els escocesos no ho acceptaren, i com a represàlia els anglesos cremaren Leith i atacaren Edimburg, alhora que devastaven la part sud-oriental del país. Això provocaria una forta reacció antiprotestant. El bisbe David Beaton va fer cremar el 1546 el predicador protestant George Wishart, deixeble de Martí Luter i proanglès, però alhora Beaton fou assassinat per uns conjurats protestants dirigits per John Knox.
L'èxit de la missió francesa que va conquerir la fortalesa de Saint Andrews, refugi protestant dels seguidors de Wishart, i la posterior derrota d'Escòcia a la batalla de Pinkie Cleugh el setembre de 1547 van reforçar l'Auld Alliance i, conseqüentment, el 1548 Maria, reina dels escocesos, que es refugiava al Castell de Dumbarton, va ser traslladada a França com a futura esposa del delfí francès futur Francesc II de França, sent educada com una princesa renaixentista. Knox i els seus seguidors foren condemnats a galeres però Knox aconseguí de fugir a Ginebra, on Joan Calví li va oferir aixopluc fins que el 1559 va tornar a Escòcia i fundà l'església presbiteriana en 1560.
El 1554, el comte d'Arran va traspassar la regència a Maria de Guisa, mare de la reina, a condició que se'l reconegués com a successor de Maria I si aquesta moria sense descendència. Tot i això, s'havia promès als francesos que la successió al tron d'Escòcia seria seva.
El 1560 va morir Maria de Guisa i els francesos signaren el Tractat d'Edimburg, pel qual Maria renunciava a qualsevol pretensió sobre Anglaterra i els francesos abandonaven el país. Maria va tornar a Escòcia el 1561 i, pressionada pel comte de Lennox, es va casar amb el seu cosí Henry Stuart (Lord Darnley) el 1565, qui també era pretendent al tron anglès. El febrer de 1567, la residència del seu consort va ser destruïda per una explosió i Henry va ser trobat assassinat al jardí. Es va pensar que James Hepburn havia orquestrat l'assassinat, però va ser absolt dels càrrecs l'abril de 1567 i, al mes següent, es va unir en matrimoni amb la vídua. Després d'una revolta contra la reina, va ser tancada al castell del llac Leven. El 24 de juliol de 1567 la van forçar a abdicar a favor del seu fill d'un any d'edat. Després d'un intent fallit de recuperar el tron, va fugir cap al sud a la recerca de la protecció de la seua «cousin» o tia Elisabet I, reina d'Anglaterra. Abans d'arribar a Anglaterra, Maria ja havia reclamat drets al tron anglès i molts catòlics anglesos la consideraven la legítima sobirana, entre ells els participants en una rebel·lió coneguda com el Sollevaments del Nord. En percebre-la com una amenaça, Elisabet I la va confinar en diversos castells i palaus senyorials a l'interior de país. Després de divuit anys i mig sota custòdia, María va ser declarada culpable de conspirar per assassinar la reina anglesa l'any 1586. Va ser decapitada a l'any següent al castell de Fotheringhay.
Primers anys i ascens al tron miniatura|Els seus pares Jaume V d'Escòcia i Maria de Guisa. El monarca escocès va morir sis dies després que naixés la seva filla, que va ser proclamada reina. Maria va néixer el 8 de desembre de 1542 al palau de Linlithgow (Escòcia). Era filla del rei escocès Jaume V i la seva segona esposa francesa, Maria de Guisa, que uns anys abans havia provocat un escàndol per la seva negativa a convertir-se en la quarta esposa del sobirà anglès Enric VIII. Segons algunes fonts, va néixer prematurament. Era l'única filla legítima del rei. María era reneboda d'Enric VIII, ja que la seva àvia paterna Margarida Tudor n'era germana. El 14 de desembre, sis dies després del seu naixement, va ser proclamada reina d'Escòcia, després de la mort del seu pare, probablement pels efectes d'un col·lapse nerviós després de la batalla de Solway Moss o per beure aigua bruta durant la campanya.
Una llegenda popular, registrada per primera vegada per John Knox, afirma que Jaume V, en escoltar al seu llit de mort que la seva dona havia donat a llum a una filla, va exclamar amb tristesa: «Va venir d'una noia i acabarà en una noia!» (It cam wi 'a lass and it will gang sense' a lass!). La dinastia Stuart havia obtingut el tron escocès pel matrimoni de Marjorie Bruce -filla de Robert I Bruce - amb Walter Stewart, VI gran senescal d'Escòcia. Per això, Jaume V es referia al fet que la Corona havia arribat a la família a través d'una dona i la perdria per una dona. Aquesta declaració llegendària va sorgir en realitat molt més tard, no per Maria, sinó d'una de les seves descendents, la reina Anna.
Maria va ser batejada a la propera església de St. Michael poc després de néixer. Es van escampar rumors que era feble i fràgil,, però un diplomàtic anglès, Ralph Sadler, va veure el nadó al palau de Linlithgow el març de 1543, desimbolta per la seva infermera, i va escriure al rei Enric VIII: «és tan bonica la nena tal com l'he vist per la seva edat i quan li agrada viure». a causa de la seva minoria d'edat, Escòcia va ser governada per regents fins que va assolir l'adultesa. Des del principi, hi va haver dues reclamacions a la regència: una del cardenal catòlic David Beaton i una altra del protestant James Hamilton, II comte de Arran, el segon en la línia de successió al tron escocès. La reclamació de Beaton es basava en una versió del testament del rei, però que els seus oponents van descartar com una falsificació. Amb el suport dels seus amics i familiars, el comte d'Arran va ocupar la regència fins a 1554, quan la reina mare va aconseguir destituir-lo i prendre el poder.
Tractat de Greenwich miniatura|esquerra|El cardenal David Beaton fou el líder del bàndol catòlic a Escòcia i el principal opositor d'Enric VIII d'Anglaterra. Enric VIII d'Anglaterra va aprofitar la regència per proposar el matrimoni entre el seu fill i hereu Eduard i Maria, amb l'esperança d'una unió d'Escòcia i Anglaterra. L'1 de juliol de 1543, quan ella tenia sis mesos, es va signar el Tractat de Greenwich, que estipulava que, a l'edat de deu anys, es casaria amb Eduard i es traslladaria a Anglaterra, on Enric VIII podria supervisar la seva educació. També s'establia que els dos països romandrien legalment separats i que si la parella no tenia fills, la unió temporal es dissoldria. No obstant això, el cardenal Beaton va tornar al poder novament i va començar a impulsar una agenda pro-catòlica i profrancesa, el que va enfurismar a Enric VIII, qui volia trencar l'aliança escocesa amb França. Beaton volia portar-la al fortificat castell de Stirling, però el regent Arran es va oposar al trasllat, encara que va accedir quan els partidaris armats de Beaton es van reunir a Linlithgow. el comte de Lennox va escortar a Maria i la seva mare a Stirling el 27 de juliol de 1543 amb l'ajut de 3500 homes armats. Va ser coronada a la capella del castell el 9 de setembre de 1543, amb «la solemnitat que s'acostuma en aquest país, no és molt costosa», segons l'escrit de Ralph Sadler i Henry Ray.
Poc abans de la coronació, van ser arrestats per Enric VIII els comerciants escocesos que es dirigien a França i els seus béns van ser confiscats. Les confiscacions van causar ira a Escòcia i van motivar al comte d'Arran a aliar-se amb Beaton i convertir-se al catolicisme. El Tractat de Greenwich va ser anul·lat pel Parlament d'Escòcia al desembre. La supressió de l'acord de matrimoni i la renovació de la Auld Alliance entre França i Escòcia van impulsar el «Rough Wooing» per Enric VIII, una campanya militar dissenyada per imposar l'enllaç del seu fill amb Maria. Les forces angleses van muntar una sèrie de batudes en territori escocès i francès. El maig de 1544, el comte d'Hertford, futur duc de Somerset, va arribar al fiord de Forth amb l'esperança de prendre Edimburg i segrestar a Maria, però la reina mare va amagar a la nena a les cambres secretes del castell de Stirling. El maig de 1546, Beaton va ser assassinat per lairds (terratinents) protestants i, el 10 de setembre de 1547, nou mesos després de la mort d'Enric VIII, els escocesos van patir una dura derrota a la batalla de Pinkie Cleugh, en el que es va conèixer com «dissabte Negre» (Black Saturday). Els guardians de Maria, temorosos per la seva seguretat, la van enviar al priorat de Inchmahome per al voltant de tres setmanes i van recórrer als francesos demanant ajuda.
Enric II de França va proposar la unió de França i Escòcia amb les noces entre la jove reina i el seu fill de tres anys, el delfí Francesc. A Maria de Guisa li va semblar l'única solució raonable per resoldre la situació. Amb la promesa d'ajuda militar i el títol de duc a França, el comte d'Arran va acordar el compromís. El febrer de 1548, en assabentar-se que els britànics estaven tornant, Maria va ser traslladada, novament per seguretat, al castell de Dumbarton. Els anglesos van deixar al seu pas una estela de devastació i es van apoderar de la ciutat d'Haddington. Al juny, la molt esperada ajuda francesa va arribar a Leith per assetjar i finalment reprendre Haddington. El 7 de juliol, una assemblea escocesa celebrada a un convent proper a la ciutat va aprovar el Tractat de Haddington amb França.
Vida a França miniatura|esquerra|Maria i Francesc al llibre d'hores de Caterina de Mèdici (c. 1558). Amb l'acord matrimonial en vigor, Maria, de cinc anys, va ser enviada a França per passar els següents tretze anys a la cort dels Valois, on els seus parents, els Guisa, van controlar la política francesa durant un temps. La flota enviada per Enric II i comandada per Nicolas Durand de Villegagnon va navegar amb ella des de Dumbarton el 7 d'agost de 1548 i va arribar en una setmana -o més tard- a Roscoff (o Saint-Pol-de-Léon) a la Bretanya. va estar acompanyada per la seva pròpia cort, entre ells dos germanastres il·legítims i les «quatre Maríes» -quatre nenes de la seva mateixa edat, amb el mateix nom i filles d'algunes de les famílies més nobles d'Escòcia: Beaton, Seton, Fleming i Livingston -. Janet Stuart, mare de Mary Fleming i mitja germana de Jaume V, va ser nomenada institutriu.
Maria, a qui les fonts històriques de l'època la descriuen com una nena vivaç, bonica, dotada d'un caràcter amable i intel·ligent, va tenir una infància prometedora. En la cort francesa era la favorita de tots, excepte per l'esposa d'Enric II, Caterina de Mèdici. els interessos de la reina consort francesa competien amb els de la família Guisa i va poder haver-hi un element de gelosia o rivalitat entre les dues reines.}} Va rebre la millor educació possible: va aprendre a tocar el llaüt i el virginal, es va conrear en prosa, poesia, equitació, falconeria i costura, i es va educar en francès, italià, llatí, espanyol i grec, a part de parlar el seu natiu escocès. la seva futura cunyada, Isabel de Valois, era la seva amiga íntima, de qui «retenia records nostàlgics en la seva vida posterior». la seva àvia materna, Antonieta de Borbó-Vendôme, va tenir una important influència en la seva infància i va ser una de les seves principals assessores.