miniatura|Panoràmica de la ciutat medieval La ciutat de Mallorca va ser fundada el pels romans i és la capital de l'illa homònima d'ençà de la destrucció de Pol·lència durant el Baix Imperi. De llavors ençà ha tengut diversos noms.
Fundada com a Palma i anomenada Mayurqa durant el període islàmic, quan fou reconquerida pel Rei en Jaume passà a anomenar-se Mallorca, especificat quan calia amb el substantiu ciutat. Amb el Renaixement, l'estudi dels autors grecollatins repuntà i es recuperà, en contexts llibrescs i historicistes, l'antic topònim de Palma. Amb el decret de Nova Planta el i la creació de les províncies espanyoles el , aquest nou topònim agafà força i esdevengué oficial.
Amb els segles, el topònim Palma va anar substituint l'ús antic, i així el Palma era un topònim plenament popularitzat i Mallorca havia deixat de ser aplicable a la ciutat, per bé que encara resisteix popularment l'ús del substantiu ciutat, sense article, per referir-se a la capital de l'illa. A més, en contexts formals s'ha recuperat l'ús de ciutat de Mallorca, no sense polèmica i confusions.
Per altra banda, ha generat força polèmica l'especificador de Mallorca al topònim Palma. Aquest ús començà en l'administració espanyola per distingir Palma de las Palmas i la Palma, i es va popularitzar en àmbits formals i escrits (mai no orals), cosa que va generar un rebuig a la societat mallorquina, que ho percebia com un ús forà. Després de diverses oficialitzacions i reversions, actualment el nom oficial de la ciutat és Palma, sense especificador.
Història del topònim Període romà i tardoantic miniatura|Si el nom de Palma prové de lager Palmensis del Picè, el nom provendria de llatí palmes i faria referència als camps de vinya de la zona Quan els romans fundaren la ciutat l'anomenaren Palma, que vol dir 'fulla de palmera', la qual era símbol de la victòria. És així com s'ha interpretat tradicionalment el topònim; no obstant això, sembla que hi pot haver una relació entre els topònims de Palma i Pol·lència i els topònims italians de la regió del Picè Pollentia i ager Palmensis. Segons aquesta hipòtesi, els colons romans establerts a les dites ciutats serien procedents de la regió del Picè, zona de la tribu Velina com Mallorca, i per això haurien imposat aquests noms a les noves colònies mallorquines. Així doncs, el topònim de Palma seria traslladat de la regió del Picè i compartiria origen amb el de Torre di Palme, a les Marques, romanalla del dit ager Palmensis, que probablement deu el seu nom al fet que s'hi cultivava una varietat de vinya, anomenada en llatí palmes, -itis, mot emparentat amb palma 'palmera'.
És probable que, com Pol·lèntia, la ciutat patís una crisi poblacional durant el Baix Imperi i el saqueig dels vàndals el 425, però en qualsevol cas la població resistí i, a diferència de Pol·lèntia, la ciutat no fou abandonada. Allò que sí que es perdé, en canvi, fou el nom: en qualque moment de l'època romana fins a l'època islàmica la ciutat cessà de ser anomenada Palma i passà a ser anomenada simplement amb el mateix nom que l'illa. Això es degué esdevenir pel fet que havia romàs com la sola ciutat de l'illa després que Pol·lèntia fos abandonada, i la ciutat i l'illa passaren a identificar-se amb el mateix nom. Aquesta realitat era anàloga al cas d'Eivissa, amb una sola ciutat, i contraposada al cas de Menorca, amb dues capitals enfrontades, Iamno (actualment Ciutadella) i Mago (actualment Maó).
No obstant això, sembla que l'antic topònim romà es conservà fins al moment de la Conquesta, si més no si el documentat topònim Palma Alta del Repartiment, referit a unes terres al nord de Son Sardina, efectivament està relacionat amb el nom de la Palma romana.
Període islàmic Així doncs, els àrabs adaptaren el nom de l'illa amb la forma Mayurqa, i així la ciutat era anomenada Mayurqa o madínat Mayurqa, si calia especificar. Cal suposar (atesa la manca de documentació) que aquesta pràctica era general a les llengües de l'entorn, i que la ciutat rebia el mateix nom que l'illa, Mallorca (especificat amb el substantiu ciutat sempre que era escaient).
Aquest ús encara es conserva en àrab, llengua en la qual la ciutat encara es coneix com a Mayurqa, complementat amb el substantiu madina (‘ciutat’) quan és necessari.
Regne de Mallorca Després de la Conquista es fundà el Regne de Mallorca, i així comença a aparèixer moltíssima de documentació que esmenta la ciutat i l'illa, ininterrompudament fins als nostres dies. Llavors, la ciutat s'anomenava Mallorca (o bé en plural Mallorques) simplement, pel fet que la ciutat i l'illa s'identificaven com una sola cosa: la ciutat era, de fet, el sol nucli urbà de tota l'illa. La primera edició de l'obra de Dameto fou publicada el 1632. La segona fou publicada el 1840 i editada per J. M. Bover i M. Moragues. Encara més, les noves institucions creades per Jaume I, el Gran i General Consell i la Universitat de Mallorca, administraven el territori de tota l'illa de la ciutat estant, i no hi havia més institucions que aquestes, pel fet que no hi havia més nuclis que la ciutat. En termes romans és com si la ciutat fos el pomeri i l'illa sencera fos lager de la civitas. Quan es crearen noves divisions al territori de l'illa, les noves universitats, aquestes romangueren subordinades a la de la ciutat, pel fet que la Universitat de Mallorca tenia poder sobre la ciutat però també sobre l'illa; concentrava, doncs, el poder que tenen actualment l'Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca per separat.
Es produïa, doncs, polisèmia pel mot Mallorca, atès que significava alhora una ciutat, una illa i un regne. Així, hi havia el costum d'especificar el terme Mallorca, solament quan era necessari, amb els substantius ciutat, illa i regne segons convengués. Es tractava, però, d'un simple nom comú, de manera que el nom de la ciutat no era entès com a Ciutat de Mallorca, ans Mallorca, de la mateixa manera que avui en dia es pot dir parlar de la ciutat de Barcelona o de la ciutat de València. De fet, era un cas anàleg a la situació actual de València i Eivissa, que són noms que designen, respectivament, la ciutat i el país i la ciutat i l'illa ensems. En concret, el cas mallorquí és anàleg a l'eivissenc pel que fa a l'ús: mentre que la capital i l'illa rebien el mateix nom (Eivissa / Mallorca), popularment hom anomena la capital amb el nom comú sense article (Vila / Ciutat), mentre que, en àmbits formals, la ciutat sempre s'anomena pel nom propi (Eivissa / Mallorca), acompanyat del nom comú si és necessari (la vila d'Eivissa / la ciutat de Mallorca). Aquest sistema, plenament vigent a Eivissa, era el sistema que funcionava a Mallorca durant tota l'edat mitjana i fins al inclòs.
A la documentació antiga es veu perfectament aquest ús. Així, el Rei en Jaume es referia a la ciutat de Mallorca simplement com a Mallorca al llarg de tota la seva crònica: E anam-nos-en poc a poc tro sus a la serra de Portopí, e vim Mallorques, e semblà'ns la pus bella vila que anc haguéssem vista, jo ni aquells qui ab nós eren. Són reminiscències actuals d'aquest ús antic el nom del carrer de Mallorca, a la vila de Pollença, que està alineat amb l'homònim camí de Mallorca, el qual condueix cap a la ciutat de Mallorca; també ho és la porta de Mallorca, a les murades de la vila d'Alcúdia, la qual justament és la que condueix cap al camí que du a la ciutat.
Pel que fa a la variant Mallorques, a l'Edat mitjana el més usual era de fer servir aquest amb la variant terminada en -s, si més no per escrit, i aquest costum s'allargà fins al , per bé que ja dels primers anys es documenta la forma Mallorca. La interpretació d'aquesta -s ha generat força discussions: per uns respon al fet que es refereix a la pluralitat insular, essent un terme anàleg al dIlles Balears (llavors en desús). No obstant això, es documenta també en referència a l'illa de Mallorca i a la ciutat de Mallorca, de manera que hom també ha proposat que fes referència a la multiplicitat d'illes i illots adjacents, com l'arxipèlag de Cabrera o l'illa de la Dragonera, o bé que fes referència a les diverses zones de l'illa de Mallorca.
Recuperació del topònim romà miniatura|Maiorica civitas, olim Palma ('Ciutat de Mallorca, antigament Palma' al pla d'Antoni Guerau (1644) El , amb el Renaixement, es produí un augment de l'interés pels autors clàssics, i així s'estudiaren els texts dels geògrafs antics com Plini el Vell o Estrabó, els quals mencionaven diverses poblacions a l'illa. Les dues ciutats a les quals els geògrafs antics donaven més importància eren les anomenades Palma i Pol·lència;Plini, III 77.Estrabó, III 5.1. identificada ràpidament Pollentia amb Pollença (en realitat es tracta de la moderna Alcúdia), els estudiosos mallorquins conclogueren que la tal Palma s'havia d'identificar amb la ciutat de Mallorca. Un dels primers a fer aquesta identificació fou el notari Miquel Carbonell, a final del , i el seguiren gran nombre d'autors del i el , principalment els cronistes Joan Binimelis, Joan Dameto i Vicenç Mut. En textos en llatí el nom Palma va aparèixer complementat amb Balearium (Palma de les Balears. Així a 237 obres publicades a Palma entre 1553 i 1716, en català, castellà i llatí, el nom Palma Balearium apareix a la majoria dels peus d'impremta (23% de 237) i Palma només a 11%, només en obres en llatí. D'aquesta manera sorgí el costum, encara llibresc i historicista, d'anomenar la ciutat de Mallorca amb el nom pompós de Palma.
El nou topònim anà cobrant importància, principalment amb els borbons i la supressió dels drets i furs del Regne de Mallorca, que volien imposar marques que senyalassin un canvi d'etapa. Després del Decret de Nova Planta, de 1715, el nom en l'administració i documentació reial en ús fou sempre Palma,Vegeu els Decrets de 1715, que en tot moment fan servir el topònim Palma: que poc a poc s'anà fent més conegut a tothom, per bé que encara persistia l'antiga denominació de Mallorca. La reforma provincial de 1833 de Francisco Javier de Burgos y del Olmo imposà la capitalitat de Balears a la ciutat de Palma, i ja al llarg del i anà entrant en l'ús popular, tot generant el gentilici corresponent palmesano, més tard palmesà.Vegeu la secció sobre els gentilicis.
Amb la centralització de l'estat i la creació de les noves províncies, l'administració espanyola començà a sentir la necessitat d'evitar la confusió entre la capital de Mallorca i altres llocs de la geografia espanyola anomenats de manera semblant, com ara l'illa de la Palma, la ciutat de las Palmas i la província homònima i la localitat andalusa de Palma del Río; és així com va néixer el costum d'utilitzar l'especificador de Mallorca per referir-se a la capital mallorquina. Amb tot, el decret que instituïa les províncies de 1833 anomenava la ciutat Palma, sense més, de manera que el topònim Palma de Mallorca només va ser usat durant els segles i de facto, car el nom oficial era simplement Palma. Aquesta necessitat de distingir la ciutat de Mallorca d'altres llocs també anomenats Palma sempre ha estat jutjada innecessària entre els mallorquins i considerada forana i imposada, cosa que portà a una polèmica entorn del nom oficial de la ciutat.
Recuperació del topònim medieval A partir de final del , els homes de la Renaixença començaren a sentir rebuig pel topònim Palma, ja implantat, desitjosos de reintroduir el topònim dels moments d'independència política anteriors al centralisme borbònic: en certa manera, s'associava Palma a la imposició forana dels Borbons i el topònim medieval a la tradició autòctona mallorquina, i així es volia potenciar aquest segon. En qualsevol cas, era un ús erudit i literari, que no baixava dels registres formals a la llengua popular.