Oberto II, també Uberto o Umberto, (fl. ), va ser comte de Biandrate (Blan-Dras), al Piemont, i trobador. Va participar en la Quarta Croada.

Biografia miniatura|Coronació de Bonifaci I de l'Aleramici, oli sobre tela, d'Henri Decaisne, vers 1840 (Palau de Versalles, França). Oberto va acompanyar Bonifaci I de Monferrat a la quarta croada. Després de la coronació de Bonifaci com a rei de Tessalònica i la seva mort, Oberto va esdevenir el regent del seu fill Demetri (1207-1209).

De seguida, Oberto i Amadeo Buffa, el conestable de Tessalònica, van començar a complotar per enderrocar Demetri i van reeixir fer pujar al tron Guillem de Montferrat, el fill gran de Bonifaci. Tot i això, Enric, l'emperador de Constantinoble, se'n va anar cap a Tessalònica per obligar els senyors llombards a retre-li homenatge a favor de Demetri, però Oberto va tancar les portes de la ciutat i va demanar tot l'Epir sencer, des de Vàrdar fins a l'Adriàtic, i un corredor cap a la mar Negra que arribés a l'oest de Plovdiv. Enric va acceptar amb la condició que Margarita, vídua de Bonifaci, també hi estigués d'acord. Tanmateix, a l'entrar a la ciutat l'emperador la va convèncer perquè s'hi negués, i així va eliminar el poder d'Amadeo i Oberto.

Oberto da Briandate va ser empresonat al castell de Serres sota custòdia de Bernhard von Katzenelnbogen, que després el va alliberar. Oberto va arribar a Negrepont maquinant contra l'emperador, però Ravano dalle Carceri, senyor d'aquella illa i exconfederat de Biandrate, va prendre partit en defensa de l'emperador i Oberto es va veure obligat a desistir en tornar a Montferrat, on intenta convèncer Guillem de reclamar Tessalònica. Més tard, Oberto va ser acusat d'enverinar Enric, que va morir a Tessalònica el 1216. El 1224, segons el papa Honori II, Oberto i Guillem es van dirigir a l'est per ajudar Tessalònica durant el setge, però va caure en mans del Despotat de l'Epir abans de la seva arribada.

Trobador i mecenes Hi ha un trobador documentat amb el nom de Coms de Blandra, Comte de Biandrate o Comte Ubert de Blandra, que s'ha identificat, encara que no amb absoluta certesa, amb Oberto II di Biandrate (potser el mateix Uberto celebrat per Nicoletto da Torino) o menys probablement amb el seu germà Giuffredo (fl. 1201-1229). Se li atribueix un intercanvi de cobles (181,1)Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet. amb Folquet de Romans:

[OBERTO]Pois vezem qu'el tond e pela,

Falkez, e no gara cui,

s'eu era no.m gart de lui,

serai folz, zo poira[n] dire;

e consell li darai gen

et er folz s'el no l'enten:

c'ades tegna viatge

dreit lai vas son estatge;

qe zai van las genz disen

qe per cinc cenz marcs d'argen

no.ill calria metre gage.

[RESPOSTA DE FOLQUET]Aissi com la clara'stela

guida las naus e condui,

si guida bos pprez selui

q'es valens, francs e servire

e sel fai gran faillimen

que fo pros e repen

per avol corageː

q'un sai tal c'a mes en gage

prez e valor e joven

si qe·l febres lo repren

qi lenqer, tant l'es salvage

Referències

Vegeu també Llista de trobadors i trobairitz

Bibliografia

Enllaços externs Biografia d'Oberto II de Biandrate a Treccani (extret de Dizionario Biografico degli Italiani - Volume 10, 1968).

Categoria:Trobadors italians Categoria:Nobles italians Categoria:Participants cristians en la Quarta Croada Categoria:Militars italians Categoria:Escriptors italians del segle XIII Categoria:Poetes del segle XII Categoria:Poetes del segle XIII Categoria:Nascuts al segle XII Categoria:Morts al segle XIII