va ser el segon capità de submarins alemanys més reeixit de la Segona Guerra Mundial. Era un nazi convençut. Va participar en la Guerra Civil Espanyola i va ser condecorat pel règim franquista. A la fi de la guerra va ajudar molts nazis prominents a fugir, des de l'Escola de Marina de prop de la frontera danesa. Va transformar l'escola en l'últim retir del govern del Karl Dönitz, el successor d'Adolf Hitler, i president del Reich durant vint dies. En aquest període s'hi van encara executar desenes de persones militars i civils, per a raons fútils.
El seu «palmarès» de 46 vaixells mercants més el submarí francès Doris enfonsats durant quinze patrulles de guerra, amb un desplaçament total de 225.204 tones brutes de registre (GRT), només superat per Korvettenkapitän Otto Kretschmer, els 47 vaixells enfonsats del qual van atènyer 273.043 GRT.
Lüth es va incorporar a la Reichsmarine el 1933. Després d'un període d'entrenament en vaixells de superfície, es va traslladar al servei de submarins el 1936. El desembre de 1939 va rebre el comandament del U-9, que va assumir sis patrulles de guerra. El juny de 1940 va prendre el comandament del U-138 per a dues patrulles. L'octubre de 1940 es va traslladar novament, aquesta vegada al submarí U-43 que va passar al mar cinc patrulles de guerra. Després de dues patrulles a l'U-181, de les quals la segona va ser la més llarga de la guerra, va rebre la creu de cavaller de la creu de ferro amb fulles de roure, espases i diamants. És el primer dels dos comandants d'U-Boot que va ser tan honrat durant la Segona Guerra Mundial, l'altre és Albrecht Brandi).
Va acabar la carrera com comandant de l'Escola de Marina de Mürwik, prop de Flensburg. Quan una nit va tornar embriac després d'una sortida, incapaç de donar la contrasenya, va ser disparat i mort per un sentinella alemany, la nit del 13 al 14 de maig de 1945. El 16 de maig de 1945, Lüth va rebre el darrer funeral d'Estat al Tercer Reich.
Vida primerenca i carrera Lüth era un germanobàltic nascut a Riga, aleshores part de l'Imperi Rus. Va anar al Naturwissenschaftliches Gymnasium i, després d'haver graduat amb Abitur, va estudiar dret durant tres semestres al Herder-Institut. Amb l'aprovació dels seus pares va deixar Letònia per allistar-se a la Reichsmarine alemanya (rebatejada com Kriegsmarine el 1935) l'1 d'abril de 1933 com a candidat oficial. Després d'una formació militar bàsica, va ser traslladat al vaixell d'entrenament Gorch Fock, amb el rang de Seekadett (cadet naval) el 23 de setembre de 1933. Va servir inicialment amb la flota de superfície, fent una gira d'entrenament de nou mesos per tot el món al creuer Karlsruhe del 24 de setembre de 1933 al 27 de juny de 1934. Va avançar en el rang de Fähnrich zur See l'1 de juliol de 1934 i va servir durant un any a bord del creuer lleuger Königsberg (22 de març de 1936—31 de gener de 1937), aconseguint el rang d'Oberfähnrich zur See l'1 d'abril de 1936 i Leutnant zur See l'1 d'octubre de 1936.
El febrer de 1937 va passar a l'arma de submarins i va ser ascendit a Oberleutnant zur See l'1 de juny de 1938. El juliol va ser nomenat 2n oficial de vigilància del U-27 (3 de juliol de 1938 - 23 d'octubre de 1938). Va navegar en una patrulla a les aigües espanyoles durant la guerra civil en aquest país al U-boat Erwin Wassner (13 d'abril de 1939 - 18 de maig de 1939). A l'octubre va ser nomenat primer oficial de vigilància del U-38 sota el comandament de Kapitänleutnant Heinrich Liebe. Quan esclata la guerra, Lüth patrullava amb el U-38 que havia abandonat Wilhelmshaven el 19 d'agost de 1939 i patrullava les aproximacions occidentals fins a tornar a la base el 18 de setembre de 1939.
Submarins sota el seu comandament U-9 El 30 de desembre de 1939, Lüth prengué el comandament del U-9, un submari de la catagoria IIB. Va realitzar sis patrulles molt reeixits amb aquesta nau. El gener de 1940, l'U-9 va enfonsar el mercant suec Flandria, arran de l'encesa prematura d'una bomba de fum. Aquest atac es va executar a la superfície, mentre que el pont del U-9 era ple de membres de la tripulació mirant. Altres enfonsaments van incloure el submarí francès Doris, el 9 de maig de 1940, i set vaixells mercants amb un total de 16.669 tones brutes registrades (GRT). Un atac al ORP Błyskawica el 20 d'abril de 1940, però, no va reeixir car els torpedes no funcionaven i detonaren a l'estela del destructor.
U-138 El 27 de juny de 1940, Lüth va agafar el comandament del U-138, un submarí de la categoria IID amb el qual va enfonsar quatre vaixells durant la primera patrulla, per un total de 34.644 GRT. A l'octubre, l'U-138 va tornar de la segona patrulla, durant la qual va disparar un torpede (fallit) al vapor mercant noruec SS Dagrun (4.562 GRT), va enfonsar el vapor mercant britànic SS Bonheur (5.327 GRT) i va danyar el petrolier British Glory (6.993 GRT). Inicialment, les autoritats alemanyes van creure que el British Glory havia sigut enfonsat i Lüth va ser nomenat per a la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro, que li va ser concedida el 24 d'octubre de 1940. A l'anunci radiofònic, a Lüth se li va atribuir dotze enfonsaments i un submarí de 87.236 tones, quan en realitat el tonatge enfonsat sumava només 51.316 GRT a final de setembre, passant a 56.643 GRT el 15 d'octubre de 1940.see below: List of ships attacked
U-43 Pels seus successos, Lüth va rebre el comandament d'un nou vaixell, i el 21 d'octubre de 1940, Lüth va prendre el comandament del U-43,un submarí de la categoria IX de llarg abast. Després d'avortar dues vegades la primera patrulla per falles mecàniques, va realitzar cinc patrulles amb aquest vaixell, que van sumar 204 dies a la mar, enfonsant dotze vaixells sumant 64.852 GRT. L'1 de gener de 1941 va ser ascendit a Kapitänleutnant. Lüth, per la seva experiència, com molts altres màxims comandants, va rebre l'encàrrec de formar futurs comandants de submarí, entre d'altres Erich Würdemann. Aquests alumnes sovint es van presentar amb patrulles de guerra, que seria el seu darrer exercici abans de rebre el seu propi comandament.
L'U-43 havia de salpar de Lorient en una patrulla de guerra cap a una zona de Freetown, a l'oest d'Àfrica, però a principi del 4 de febrer de 1941, es va enfonsar mentre era amarrat a l'Ysere, un antic veler que servia de moll flotant. Les vàlvules i els desavents s'havien alterat el dia anterior, però ningú no s'havia adonat de la lenta però constant entrada d'aigua a la sentina. Per empitjorar i contràriament a una directiva dels comandants dels submarins, s'havia deixat oberta una escotilla, que permetia que l'aigua s'abocés a la sala darrere dels torpedos. Es considerava que era culpa de sots-oficials; però Lüth, com a capità, era el responsable final. Tot i així, segons l'autor Jordan Vause, sembla que no hagi sobreviscut cap registre de càstig i sembla que la carrera de Lüth va quedar afectada. L'U-43 va ser reflotat i Lüth el va portar a l'Atlàntic Nord el maig de 1941.
U-181 El gener de 1942, després de completar una altra patrulla, Lüth va rebre l'ordre de tornar l'U-43 a Alemanya per a una revisió. El 9 de maig de 1942 Lüth va rebre el comandament d'un submarí de llarg abast tipus IXD 2, el U-181. Va salpar a la seva primera patrulla el setembre de 1942, partint de Kiel cap a l'oceà Índic i aigües fora de Sud-àfrica. A l'octubre va arribar a les rutes marítimes fora de Ciutat del Cap i va passar un mes patrullant per la zona. El 13 de novembre de 1942, mentre encara era a la mar, Lüth va rebre un senyal que indicava que li havien concedit la creu de cavaller de la creu de ferro amb fulles de roure.
Dos dies després, l' U-181 va ser fortament danyat pel destructor britànic HMS Inconstant en un combat que va durar nou hores abans que Lüth pogués escapar. Després de reparar la nau, Lüth va dirigir-se cap a Lourenço Marques i per a la propera quinzena el U-181 va executar una sèrie d'atacs de superfície que es va traduir en vuit naus enfonsades, principalment amb el canó de coberta del U-181. El gener de 1943, després d'enfonsar dotze vaixells per 58.381 GRT, l' U-181 va tornar a Bordeus a França, el gener de 1943. El 31 de gener de 1943, Lüth i altres oficials de la Kriegsmarine van viatjar a la Cova del Llop, quarter general de Hitler a Rastenburg, per a rebre la condecoració. Després de la presentació, Hitler es va reunir amb Dönitz i el Vizeadmiral Krancke en privat. Durant aquesta reunió, Hitler va promoure Dönitz com a Oberbefehlshaber der Marine (comandant en cap) de la Kriegsmarine després de la dimissió de Raeder el 30 de gener de 1943. Al vol de retorn a Berlín, Dönitz va informar Lüth i els altres oficials presents d'aquest canvi de comandament.
El març de 1943, Lüth va preparar una segona patrulla a Sud-àfrica i a l'oceà Índic, en particular a les aigües al voltant de Maurici. Aquesta patrulla va durar 205 dies (23 de març de 1943 - 14 d'octubre de 1943) i es va ser la segona més llarga de la guerra.La patrulla de combat més llarga de la Segona Guerra Mundial va tenir 225 dies de durada, amb Eitel-Friedrich Kentrat com a comandant del U-196. Lüth va enfonsar deu naus per un total de 45.331 GRT en aquesta patrulla, que va resultar ser la seva última. Mentre que al mar va ser ascendit a Korvettenkapitän l'1 d'abril de 1943. Més tard aquell mes, va rebre la notícia que li havien concedit la creu de cavaller de la creu de ferro amb fulles de roure i espases.
Després de realitzar una patrulla entre Lourenço Marques i Durban, durant el qual el U-181 va enfonsar tres vaixells més, el U-181 es va reunir amb el vaixell de subministrament Charlotte Schliemann a l'est de Maurici per a ser abastit el combustible el 21 de juny. També hi eren presents el U-177, sota el comandament de Robert Gysae, el U-178 (Wilhelm Dommes), el U-196 (Eitel-Friedrich Kentrat), el U-197 (Robert Bartels) i el U-198 (Werner Hartmann). Els comandants van intercanviar experiències i van discutir el problema de les falles dels torpedes. El juliol, Lüth va conduir el seu vaixell cap a l'oest cap a Madagascar, abans de ser enviat a Maurici. El 15 de juliol de 1943, Lüth va enfonsar el carboner britànic Empire Lake i va assenyalar en el seu registre: «Cinc homes han quedat surant sobre un tros de sinistre. Degut a l'alta mar i als 180 quilòmetres de distància de terra, probablement no seran rescatats».
El 9 d'agost de 1943, mentre encara patrullava, Lüth va rebre la creu de cavaller de la creu de ferro amb fulles de roure, espases i diamants. A més, Lüth va nomenar dos tripulants del U-181 per a la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro després d'aquesta patrulla. L'enginyer en cap el capità lloctinent Carl-d'agost de Landfermann i el 2n oficial vigia, Johannes Limbach, van rebre la creu del cavaller pels seus èxits.
A terra i mort Després de cinc anys de servei operatiu en submarins, incloent-hi quinze patrulles de guerra i més de sis-cents dies al mar, Lüth va prendre el comandament de la 22a Flotilla d'U-boat estacionada a Gotenhafen el gener de 1944. Aquesta era una unitat d'entrenament per als comandants de submarins. El juliol de 1944 va prendre el comandament del 1er departament de l'Acadèmia Naval Mürwik a Flensburg. Va ser ascendit a Fregattenkapitän l'1 d'agost de 1944 i va esdevenir comandant de tota l'acadèmia al setembre. Va ser ascendit a Kapitän zur See l'1 de setembre de 1944.
miniatura|esquerra|La tomba de Lüth, al cementiri Adelby.