miniatura|From FLIES and FILTH to FOOD and FEVER En français (De MOSQUES i la BRUTICIA, dels ALIMENTS i la FEBRE). Cartell publicat pel State Board of Health de Florida el 1916. La globalització, a partir del fluxe d'informació, béns, capital i persones, i sense distinció de fronteres polítiques i geogràfiques, permet que les malalties infeccioses s'estenguin ràpidament arreu del món. Alhora facilita alleujar factors com la fam i la pobresa, que són determinants de la salut global. La propagació de malalties a gran escala geogràfica ha augmentat al llarg de la història. Les primeres malalties que es van estendre des d'Àsia fins a Europa van ser la pesta bubònica, la grip de diversos tipus, i altres infeccions similars.
En l'era actual de la globalització, el món és més interdependent que en cap altre moment. El transport eficaç i econòmic ha deixat pocs llocs inaccessibles i, l'increment del comerç mundial de productes agrícoles ha posat en contacte cada cop més persones amb malalties animals que posteriorment han saltat les barreres d'espècies: les zoonosis.
La globalització es va intensificar durant l'Era de l'exploració, però feia temps que s'havien establert rutes comercials entre Àsia i Europa, a través de les quals també es transmetien malalties. L'augment dels viatges entre territoris ha ajudat a estendre malalties a societats indígenes que no hi havien estat mai exposades. Quan una població autòctona està infectada per una nova malaltia, que no ha desenvolupat anticossos a través de generacions d'exposició prèvia, la nova malaltia acostuma a impactar amb força a la població. Aquest tipus de transmissió es fa palès especialment en les malalties infeccioses emergents.
L'Etiologia, la branca moderna de la ciència que tracta les causes de malalties infeccioses, reconeix cinc modes principals de transmissió de malalties: transmissió aèria, a l'aigua, a la sang, per contacte directe o sexual i a través de vectors (insectes o altres animals que transporten agents patògens d'una espècie a l'altra). A mesura que els humans començaven a viatjar per rutes marítimes i terrestres, es posaven en contacte poblacions que abans havien estat aïllades, es va poder establir com les malalties s'havien propagat pels cinc modes de transmissió. Recentment s'ha concretat un terme per l'estudi de la interrelació entre malalties vegetals, animals i humanes.Zoonosis y enfermedades transmisibles comunes al hombre y a los animales / Pedro N. Acha y Boris Szyfres. Washington : Organización Mundial de la Salud, 2001.Conté: Vol.1. Bacteriosis y micosis. - Vol.2. Clamidiosis, rickettsiosis y virosis. - Vol.3. Parasitosis p. IX El 1964, l'epidemiòleg Calvin Schwabe el va establir amb el nom de One Health (Una sola salut).People, pathogens, and our planet. Volume 1, Towards a One Health approach for controlling zoonotic diseases. The World Bank, Agriculture and rural development, health, nutrition and population, 2010
Rutes de viatge i globalització L'Era de l'exploració fa referència generalment al període comprès entre els segles XV i XVII. Durant aquests segles, els avenços tecnològics en la construcció naval i la navegació van facilitar que les nacions exploressin més enllà de les seves fronteres. La globalització va comportar molts beneficis: es van descobrir nous productes alimentaris per als europeus, com el te, la seda i el sucre a partir dels quals es van desenvolupar noves rutes comercials a l'Àfrica fins a l'Índia i les Moluques, Àsia i, cap a Amèrica.
A més del comerç de béns, moltes nacions van començar a comerciar amb esclaus. El comerç d'esclaus era una altra forma de transmetre malalties a nous llocs i pobles. Aquest es el cas de les malalties transmeses des de l'Àfrica subsahariana fins al Carib i les Amèriques. Durant aquest temps, diferents societats van començar a integrar-se, augmentant la concentració d'humans i animals en determinats espais. Aquest fet, juntament amb l'aparició de noves malalties i les poques mesures d'higiene, van provocar la seva mutació entre patògens d'animals a humans. Es el que coneixem com a zoonosis.
Durant aquests temps, el tractament de les malalties per part de bruixots se centrava sovint en la màgia i la religió, amb la curació tant del cos com de l'ànima, en lloc de centrar-se en la simptomatologia com ho fa la medicina moderna. La medicina preventiva sovint incloïa l'ús d'herbes i la meditació. A partir d'evidències arqueològiques, alguns metges antics tant d'Europa com d'Amèrica del Sud van utilitzar la trepanació, fent un forat al crani per alliberar la malaltia."One curious method of providing the disease with means of escape from the body was by making a hole, 2.5 to five centimeters across, in the skull of the victim—the practice of trepanning, or trephining. Trepanned skulls of prehistoric date have been found in Britain, France, and other parts of Europe and in Peru. Many of them show evidence of healing and, presumably, of the patient's survival. The practice still exists among primitive people in parts of Algeria, in Melanesia, and perhaps elsewhere, though it is fast becoming extinct. "Medicine, History of", (2006), in Encyclopædia Britannica. Retrieved November 22, 2006, from Encyclopædia Britannica Online: http://www.search.eb.com/eb/article-35642 Sovint es pensava que les malalties agudes eren sobrenaturals o màgiques. El resultat de la introducció de les malalties euroasiàtiques al continent americà va prodjuir que molts pobles autòctons van ser erradicats per malalties i gèrmens, mes que per l'ús de canons o altres armes que utilitzaven els colonitzadors. Els investigadors estimen que durant quatre segles les malalties infeccioses van ocasionar pèrdues de fins al 90 per cent de les poblacions indígenes d'Amèrica.miniatura|Dibuix de text que acompanya al Llibre XII del Còdex florentí del (recopilat 1555-1576), mostrant Nahues de Mèxic central amb verola.A Europa en plena època d'exploració, malalties com la verola, el xarampió i la tuberculosi (TB) ja s'havien introduït segles abans a través del comerç amb Àsia i Àfrica. La gent havia desenvolupat alguns anticossos d'aquestes i altres malalties del continent euroasiàtic. Quan els europeus van viatjar a nous territoris, van portar aquestes malalties amb elles, tot i que alguns creuen que la tuberculosi ja era endèmica al continent americà. Quan aquestes malalties es van introduir per primera vegada a noves poblacions, els efectes sobre la població autòctona es va generalitzar, provocant una gran mortaldat. L'origen d'aquest fluxe de patògens entre el vell i nou continent s'orgina amb el que anomenem intercanvi colombí, que fa referència al primer contacte de Christòfor Colom amb els pobles nadius del Carib, i que va iniciar el comerç d'animals i plantes i, sense voler, el començament d'un intercanvi de malalties.
A partir del la medicina occidental va començar a reconèixer l'existència i el paper dels microorganismes amb relació a la malaltia. Molts científics tenien idees sobre l'existència dels microbis. Però no va es va concretar fins que Louis Pasteur va difondre la seva teoria microbiana de la malaltia. Aquesta idea va quallar amb el principi de rentar-se les mans i mantenir l'esterilitat en la pràctica mèdica que havia implementà Joseph Lister. Així doncs, les pràctiques asèptiques es van generalitzar per fer front a les malalties infeccioses. Molta gent era força escèptica, però el 22 de maig de 1881 Pasteur va demostrar de manera persuasiva la validesa de la seva teoria amb un primer exemple de vacunació. La vacuna del carboncle es va administrar a 25 ovelles, mentre que altres 25 es van separar en un tractament i control de grups. El 31 de maig de 1881 totes les ovelles van ser exposades al carboncle. Mentre que cada ovella del grup de control moria, les ovelles vacunades van sobreviure. L'experiment de Pasteur es convertiria en una fita en la prevenció de malalties. Els seus resultats, juntament amb altres vacunes que van seguir, van canviar la manera com globalització de la malaltia va afectar el món.
Efectes de la globalització sobre les malalties en el món modern miniatura|Hospital de campanya durant l'epidèmia de grip, Camp Funston, Kansas. Hospital d'emergència durant epidèmia de grip (NCP 1603), Museu Nacional de Salut i Medicina (1918) Els sistemes de transport moderns permeten que més persones i productes puguin viatjar al món a un ritme més ràpid. També obren els corredors aeris al moviment transcontinental dels vectors de malalties infeccioses. Un exemple és el Virus del Nil occidental. Es creu que aquesta malaltia va arribar als Estats Units a través de “mosquits que creuaven l'oceà dins les basses d'aigua de les rodes d'avió i van arribar a Nova York el 1999". Amb l'ús del transport aeri, les persones poden viatjar per tot el món, contraure una malaltia i no presentar cap símptoma de la malaltia contreta fins després d'arribar a casa, i d'haver exposat durant el trajecte a altres persones que poden contraure diferents malalties víriques.
A mesura que la medicina va avançant, s'han desenvolupat moltes vacunes i tractaments per a algunes de les pitjors infeccions (pesta, sífilis, tifus, còlera, malària) que pateixen els humans. L'evolució dels organismes patògens és molt ràpida i, fins i tot amb les vacunes, hi ha dificultats per proporcionar la immunitat plena per a moltes malalties. Tot i la controvèrsia de les vacunes, sense la seva existència el món global seguiria sent vulnerable a les malalties infeccioses presents i futures.
El creixement de les infeccions presenta una amenaça important als temps moderns. Per exemple, l'actual “grip porcina” produïda pel virus H1N1. Es tracta d'una nova soca d'una antiga forma de grip, coneguda des de fa segles com a grip asiàtica en funció dels seu origen en aquest continent. Entre els anys 1918 i 1920, una epidèmia de grip mundial,després de la Primera Guerra Mundial, va assassinar entre 50 i 100 milions de persones, inclòs el mig milió només als Estats Units.Dorothy A. Pettit and Janice Bailie, Before There Was Swine Flu; Anne Sealey, Review: "A Cruel Wind: Pandemic Flu in America, 1918–1920" , eHistory, July Review, 2009; Ohio State University, accessed 26 Jan 2010 El virus H1N1 va evolucionar en combinació amb porcions de virus de grip aviària, porcina i humana.
La globalització ha augmentat la propagació de malalties infeccioses entre els hemisferi sud al nord. També ha permès l'extensió del risc de malalties no transmissibles per les pràctiques i hàbits culturals de les societats occidentals cap a la resta del món. És important orientar i reduir la propagació de malalties infeccioses als països en desenvolupament. Amb tot, també és important abordar els factors de risc de malalties no transmissibles i els riscos d'estil de vida a aquests països que causen malalties, com l'ús o el consum de tabac, alcohol i aliments poc saludables.
Malalties específiques Pesta bubònica miniatura|El triomf de la Mort, oli de Pieter Brueghel el Vell que descriu al·legòricament una epidèmia de pesta