Largent o plata és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47. Es tracta d'un metall de transició tou, blanc i llustrós que ultrapassa tots els altres metalls pel que fa a la seva conductivitat elèctrica, conductivitat tèrmica i reflectivitat.
Està situat en el grup 11 de la taula periòdica dels elements en el 5è període. Està formant part de diferents minerals (generalment en forma de sulfur) o com a argent natiu o lliure. Té múltiples aplicacions: s'empra en l'encuny de monedes, joieria, com a catalitzador, etc. i –en forma de determinades sals– en fotografia química.
Etimologia El mot «argent» prové del llatí argĕntum, amb el mateix significat, que deriva de l'ètim grec antic ἀργήεντος - argēentos, gen. d'ἀργήεις - argēeis, 'blanc', 'lluent'. D'altra banda el seu sinònim «plata» ve de plat, en el sentit de 'plat gran', i també antigament 'planxa de metall'; aplicat a l'argent, 'planxa d'argent', a còpia de repetir-se, l'expressió acabà per reduir-se a plata com a sinònim d'argent. A la península Ibèrica el terme es va especialitzar per a passar a referir-se al metall i a més del mot català origina també el portuguès prata i el castellà plata. En el català modern -segurament a causa de la pressió del castellà- la forma popular més emprada és «plata», tot i que en el català antic predominava clarament la forma «argent», com ho proven els topònims l'Argenteria (Pallars Sobirà), Argentona (Maresme), l'Argentera (Baix Camp), carrer de l'Argenteria (Barcelona, Girona, Palma, Xàtiva), carrer dels Argenters (València, Vic), que l'ofici de qui treballa l'argent s'anomena argenter (mot que és també un cognom). Els mots derivats s'han format i se segueixen formant actualment a partir de l'arrel argent: argentífer, argentita, argíria, argentimetria, etc.
Història esquerra|miniatura|Mineral d'argent, Mina Balcoll, Falset, Catalunyaminiatura|esquerra|Denari d'argentminiatura|La Lluna fou el símbol usat pels alquimistes per l'argent|esquerra L'argent es coneix des de temps remots. És mencionada en el llibre del Gènesi, i acumulacions de residus trobats en forns a l'Àsia Menor i en illes del mar Egeu, indiquen que l'argent era separat del plom al Mil·lenni IV aC. Ha estat usat des de fa milers d'anys com a ornament i per a fabricar estris. Fou considerat durant molt temps el segon metall preciós, només per darrere de l'or. En l'antiguitat existien diversos sistemes monetaris, i Alexandre el Gran unificà el sistema monetari basat en l'argent com a moneda forta seguint els ensenyaments d'Aristòtil. A la seva mort el sistema es trencà, i els romans amb el temps n'establiren un basat en el bronze que inclogué l'argent posteriorment. Amb la caiguda de la República Romana el sistema es deteriorà fins que Juli Cèsar establí un sistema basat en l'or i l'argent. Progressivament la quantitat d'argent de les monedes s'anà rebaixant del 100 % fins al 4 % durant el regnat de Gal·liè, i després de la Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident les monedes com a base d'intercanvi comercial desaparegueren de bona part d'Europa.
Associada amb la Lluna, així com amb la mar i diverses deesses lunars, el metall era anomenat pels alquimistes luna, i un dels símbols usats per a representar el metall, era una lluna creixent, amb la part oberta cap a l'esquerra. El metall mercuri, es pensava que era un tipus d'argent, tot i que els dos elements són químicament diferents. Els nom hydrargyrum ("argent d'aigua") i el nom en anglès quicksilver en són dos exemples.
Les colònies europees al Nou Món varen fer grans extraccions d'aquest metall a Zacatecas, Mèxic i al Potosí, generant una gran riquesa al continent europeu. El riu de la Plata i l'Argentina deuen el seu nom a aquest metall, i la paraula plata és usada a Amèrica Llatina per referir-se als diners. esquerra|miniatura|Acantita Ag2S
Abundància i obtenció L'argent és un element poc abundant, ocupa la posició 66a en quan a abundància dels elements químics a l'escorça terrestre, amb una concentració mitjana als sòls de 0,5 ppm. L'argent es troba en forma nativa, combinat amb sofre, arsènic, antimoni, o clor. Els minerals que en contenen més d'un 75 % són: l'argent natiu (100 %); al·largent Ag_{1-x}Sb_{x}(x=0,009-0,16) (98,87 %); acantita Ag2S (87,06 %); argentita Ag2S (87,06 %); aguilarita Ag4SeS (79,53 %); argirodita Ag8GeS6 (76,51 %); i clorargirita AgCl (75,26 %). En total s'han descrit 167 minerals que contenen argent.
Posició Estat Producció el 2019(tones/any) 1 Mèxic 6 300 2 Perú 3 800 3 Xina 3 600 4 Rússia 2 100 5 Polònia 1 700 6 Austràlia 1 400 7 Xile 1 300 8 Bolívia 1 200 9 Argentina 1 200 10 Estats Units 980 Font: United States Geological Survey (USGS) - 2020
Posició Estat Reserves mundials el
2020 (tones) Percentatgedel total 1 Perú 120 000 21 % 2 Polònia 100 000 18 % 3 Austràlia 90 000 16 % 4 Xina 41 000 7,1 % 5 Mèxic 37 000 6,6 % 6 Xile 26 000 4,6 % 7 Estats Units 25 000 4,5 % 8 Bolívia 22 000 3,9 % Font: United States Geological Survey (USGS) - 2020 Tanmateix l'argent s'obté com a producte secundari de les menes de coure, coure-níquel, or, plom i plom-zinc obtingudes al Canadà, Mèxic, el Perú i els Estats Units. Com que la major part dels jaciments d'argent, són al continent americà, l'argent era molt més valuós abans del descobriment d'aquesta. Anteriorment a la colonització d'Amèrica, l'argent tenia entre una sisena part i una setena part del valor de l'or. Actualment l'argent és comparativament molt més barat, costant aproximadament una seixantena part del valor de l'or.
L'argent de grau comercial, conté com a mínim un 99,9% d'argent. Es pot obtenir argent amb pureses superiors al 99,999%. S'anomena argent de llei o de 1a llei, la que té un 92,5% d'argent i un 7,5% de coure (en joieria s'anomena argent de 925 mil·lèsimes). La de 2a llei té 800 mil·lèsimes (80 % d'argent i 20 % de coure).
Producció minera La producció mundial d'argent durant el 2019 assolí un total de 27.000 tones mètriques. Els principals països productors són Mèxic, el Perú i la Xina que representen per si sols la meitat de la producció mundial. Durant les darreres dècades s'ha produït una disminució a causa de la reducció dràstica de la demanda en material fotogràfic. esquerra|miniatura D'acord amb informació lliurada en l'informe anual del United States Geological Survey (USGS), les estimacions assenyalen que les reserves conegudes d'argent a principis del 2020 a nivell mundial arribarien 560.000 tones mètriques. I segons les estimacions d'USGS, al Perú existirien l'ordre de 120.000 tones mètriques econòmicament explotables, equivalents al 21 % del total de reserves mundials del mineral, seguit de Polònia amb 100.000 tones mètriques econòmicament explotables, equivalents al 18 % del total de reserves mundials del mineral.
Propietats Propietats físiques esquerra|miniatura|Bloc d'argent de 999 mil·lèsimes (99,9 %) L'argent és un metall de densitat 10,50 g/cm³, punt de fusió 961,78 °C i punt d'ebullició 2162 °C. És un metall de lluïssor metàl·lica blanca, molt dúctil i mal·leable, lleugerament més dur que l'or. Presenta la més alta conductivitat elèctrica de tots els metalls, fins i tot superior a la del coure, tot i que el seu major cost ha impedit que el substitueixi en aplicacions elèctriques. Entre els metalls, també és l'argent pur el que té la conductivitat tèrmica més elevada (el no-metall diamant i el superfluid heli II la tenen més alta) i una de les reflectivitats òptiques més elevades (l'alumini supera lleugerament l'argent en parts de l'espectre visible, i l'argent no és un bon reflector de la llum ultraviolada). L'argent també té la resistència de contacte més baixa de qualsevol metall.miniatura|Clorur d'argent precipitat
L'argent fos, en presència d'aire atmosfèric, absorbeix una quantitat important d'oxigen. En solidificar-se la plata líquida cedeix l'oxígen absorbit. Si el refredament és prou ràpid, el pas de l'oxígen des l'interior del metall a l'exterior produeix alteracions en la superfície. Una mena de rugositats o projeccions.
Una propietat física de l'argent és el so (considerat agradable i melodiós) que emeten els objectes de plata quan són colpejats. Els sons dels objectes de plata foren associats a algunes veus humanes, clares i melodioses. William Shakespeare va aprofitar aquesta associació i en va proposar d'altres. Pel que fa al suposat efecte beneficiós d'afegir argent a l'aliatge emprat per a fer campanes, alguns experiments han demostrat un efecte nociu.
Propietats químiques L'argent és estable en l'aire i l'aigua quan són purs, però es desllustra quan se l'exposa a aire o aigua que contenen ozó o sulfur d'hidrogen, formant una capa negra de sulfur d'argent que es pot netejar amb àcid clorhídric diluït. Els halurs d'argent (fluorur d'argent, clorur d'argent, bromur d'argent, iodur d'argent) són fotosensibles i destaquen per la seva capacitat d'enregistrar una imatge latent que més tard pot ser revelada químicament. L'estat d'oxidació més habitual de l'argent és +1 (per exemple, en el nitrat d'argent: AgNO3); a més, es coneixen compostos amb nombre d'oxidació +2 (per exemple, el fluorur d'argent(II): AgF2) i alguns compostos amb +3 (per exemple, tetrafluoroargentat de potassi: K[AgF4]). miniatura|Coberts d'argent desllustrats degut a una fina capa de sulfur d'argent L'argent es dissol fàcilment en àcid nítric HNO3 per generar nitrat d'argent AgNO3, un sòlid cristal·lí transparent que és fotosensible i fàcil de dissoldre en aigua. El nitrat d'argent es fa servir com a punt inicial per la síntesi de molts altres compostos d'argent, com a antisèptic i com a tinció groga en vitralls. L'argent no reacciona amb l'àcid sulfúric, que es fa servir en l'orfebreria per netejar i eliminar les taques d'òxid de coure dels objectes fets d'argent després de la soldadura o la recuita d'argent. Tanmateix, l'argent reacciona fàcilment amb el sofre o el sulfur d'hidrogen H2S per generar sulfur d'argent Ag2S, un compost de color fosc, familiar per ser el desllustrat que apareix a les monedes i altres objectes d'argent. El sulfur d'argent també forma barbes d'argent quan s'utilitzen connectors elèctrics d'argent en una atmosfera rica en sulfur d'hidrogen. miniatura|Colors de les aliatges d'argent-or-coure La plata s'alia fàcilment amb gairebé tots els metalls, excepte amb el níquel, que ho fa amb dificultat, i amb el ferro i el cobalt amb els quals no s'alia. Fins i tot a temperatura ordinària forma amalgames amb mercuri. L'aliatge d'argent i coure (a vegades argent amb estany, zinc o altres metalls no preciosos) s'anomena billó. S'havia emprat en l'encuny de moneda. L'aliatge d'argent i or s'anomena electre. El metall d'aliatge per excel·lència és el coure que endureix l'argent fins a continguts del 5 % (que es coneix com a plata de llei), encara que s'han utilitzat aliatges amb continguts més grans de coure. Les addicions de coure no alteren el color de l'argent fins i tot fins a continguts del 50 %, encara que en aquest cas el color es conserva en una capa superficial que en desgastar-se mostrarà un aliatge de color vermellós, més acusat com més gran sigui la quantitat de coure. També s'han usat aliatges amb cadmi en joieria, ja que aquest element li confereix a l'aliatge una ductilitat i mal·leabilitat adequats per al treball del metall.
Isòtops A la natura hom troba dos isòtops estables d'argent, ^107Ag i ^109Ag, dels quals l'argent 107 és el més abundant (51,839%). Se n'han caracteritzat vint-i-vuit radioisòtops, els més estables dels quals són ^105Ag, amb un període de semidesintegració de 21,29 dies, ^111Ag amb un de 7,45 dies i ^112Ag amb un de 3,13 hores. Tots els isòtops radioactius restants tenen períodes de semidesintegració menors d'una hora i la majoria de menys de 3 minuts. Aquest element, té també nombrosos meta estats, el més estable dels quals és Ag-128m (t* de 418 anys), Ag-110m (t* 249,79 dies) i Ag-107m (t* 8,28 dies).