Gertie the Dinosaur és un curtmetratge d'animació de 1914 del dibuixant i animador estatunidenc Winsor McCay. És la primera pel·lícula d'animació que té com a protagonista un dinosaure. McCay va utilitzar per primera vegada la pel·lícula davant el públic en directe com a part interactiva del seu acte de vodevil; la divertida i infantil Gertie feia trucs a les ordres del seu amo. El cap de McCay, William Randolph Hearst, va acotar les activitats de vodevil de McCay, de manera que aquest va afegir una seqüència introductòria a la pel·lícula per a la seva estrena teatral, rebatejada com Winsor McCay, the Famous Cartoonist, and Gertie (Winsor McCay, el famós dibuixant i Gertie). McCay va abandonar una seqüela, Gertie on Tour (Gertie de gira) (al voltant de 1921), després de produir aproximadament un minut de metratge.
Tot i que popularment es pensa que Gertie era la primera pel·lícula d'animació, McCay havia fet anteriorment Little Nemo (el petit Nemo) (1911) i How a Mosquito Operates (Com opera un mosquit) (1912). L'americà James Stuart Blackton i el francès Émile Cohl havien experimentat amb l'animació fins i tot abans; Gertie, personatge amb una personalitat atractiva, distingia la pel·lícula de McCay d'aquestes anteriors "pel·lícules de trucs". Gertie va ser la primera pel·lícula que va utilitzar tècniques d'animació com fotogrames, registre d'impressió, paper de traça, visor d'accions del mutoscopi i bucles d'animació. Va influir en la següent generació d'animadors en la que es trobaven els germans Fleischer, Otto Messmer, Paul Terry i Walt Disney. John Randolph Bray va intentar, sense èxit, patentar moltes de les tècniques d'animació de McCay i es diu que havia estat darrere d'una versió plagiada de Gertie que va aparèixer un any o dos després de l'original. Gertie és la pel·lícula més ben conservada de McCay –algunes de les quals s'han perdut o sobreviuen només en fragments– i s'ha conservat al Registre Nacional de Cinema de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units per ser «culturalment, històricament o estèticament significativa».
El 1994, Gertie the Dinosaur va ser votada al número 6 dels 50 Greatest Cartoons de tots els temps per membres del camp d'animació.
Antecedents miniatura|Winsor McCay va ser pioner en historietes i animació (foto de 1906). Winsor McCay havia treballat prolíficament com a artista comercial i dibuixant quan va començar a fer historietes de diaris com Dreams of a Rarebit Fiend (1904–11) i la seva tira insígnia Little Nemo (1905–14). El 1906, McCay va començar a actuar al circuit de vodevils, fent presentacions il·lustrades que dibuixava davant de públic en directe.
Inspirat en els foliscopis que el seu fill portava a casa, McCay "va veure la possibilitat de fer imatges en moviment" amb els seus dibuixos. Va afirmar que era "el primer home del món en fer dibuixos animats", tot i que va ser precedit per l'americà James Stuart Blackton i el francès Émile Cohl. La primera pel·lícula de McCay va ser protagonitzada pels seus personatges de Little Nemo i va ser estrenada a les sales de cinema el 1911; aviat la va incorporar al seu acte de vodevil. La va seguir el 1912 How a Mosquito Operates, en la que un mosquit gegant, animat de manera naturalista xucla la sang d'un home que dorm. McCay va donar al mosquit una personalitat i un humor equilibrat amb l'horror de la situació de malson. Es va criticar la seva animació per ser tan realista que havia d'haver calcat els personatges de fotografies o haver recorregut a trucs amb cables; Per demostrar que no ho havia fet, McCay va triar per a la seva següent pel·lícula una criatura que no s'havia pogut fotografiar.
McCay va consultar a la American Historical Society el 1912 i va anunciar plans per a "la presentació d'imatges que mostraven els grans monstres que solien habitar la terra". Va parlar del "treball seriós i educatiu" que el procés d'animació podria possibilitar. McCay havia introduït anteriorment dinosaures en les seves tires còmiques, com un episodi del 4 de març de 1905 de Dream of the Rarebit Fiend en què un esquelet de Brontosaurus participava en una carrera de cavalls, i l'episodi de Rarebit Fiend del 25 de maig de 1913, en què un caçador dispara sense èxit contra un dinosaure; la disposició del fons d'aquest darrer s'assemblava molt al que més tard va aparèixer a Gertie. El 21 de setembre de 1913, l'episodi de la pàgina de Little Nemo de McCay In the Land of Wonderful Dreams (A la terra dels somnis meravellosos), titulada In the Land of the Antediluvians (A la terra dels antediluvians), Nemo troba un dinosaure blau anomenat Bessie que té el mateix el disseny que el de Gertie. McCay va considerar diversos noms abans d'establir el de "Gertie"; els seus quaderns de producció utilitzaven "Jessie the ". L'animador de Disney, Paul Satterfield, va recordar que havia escoltat a McCay el 1915 explicar com havia triat el nom de "Gertie":
Contingut thumbtime=09:48|miniatura|Gertie the Dinosaur (1914) Gertie the Dinosaur és la pel·lícula d'animació més antiga que inclou un dinosaure. La seva estrella, Gertie, fa trucs molt semblants als que faria un elefant entrenat. Està animada amb un estil naturalista sense precedents a l'època; respira de forma rítmica, canvia el pes a mesura que es mou i els músculs abdominals ondulen mentre pren aigua. McCay la va imbuir amb una personalitat, que alhora que simpàtica, podia ser capritxosa, ignorant o rebel·lant-se contra les ordres del seu amo.
Sinopsi Quan el seu mestre McCay la crida, apareix des d'una cova l'eixerida i infantil Gertie. El seu amo que maneja fuets la fa fer trucs com aixecar el peu o inclinar-se al seu comandament. Quan sent que l'han empès massa lluny, ignora al seu amo. Plora quan la renya i ell la consola donant-li una carabassa. Durant l'actuació, els moradors prehistòrics com ara un llangardaix volador distreuen contínuament a Gertie. Ella tira un mamut al llac; quan l'ataca ruixant-la amb aigua, tira una roca cap a ell, que s'allunya nedant. Després d'haver-se calmat la set bevent-se el llac, McCay la porta fora de l'escenari mentre ell es dirigeix a l'audiència.
Producció esquerra|miniatura|McCay assenyalava les quatre cantonades de cada full amb marques "+" minuciosament mesurades per al registre adequat de les imatges seqüencials. Gertie va ser la primera animació de McCay amb fons detallats. La producció principal es va iniciar a mitjans de 1913. Treballant en el seu temps lliure, McCay va dibuixar milers de fotogrames de Gertie en fulls de paper d'arròs de 6,5 per 8,5 polzades (17 cm × 22 cm), un suport bo per dibuixar, ja que no absorbeix la tinta, i com era translúcid era ideal per a la laboriosa retraçat dels fons, un treball que va recaure en John A. Fitzsimmons, un veí estudiant d'art. Els dibuixos en si mateixos ocupaven una àrea del paper de 6 per 8 polzades (15 per 20 cm), marcada amb marques de registre a les cantonades per reduir el moviment de les imatges quan es filmava. Van ser fotografiats muntats en grans peces de cartró rígid.
A McCay li preocupava el temps i el moviment precisos; va cronometrar la seva pròpia respiració per determinar la cadència de la respiració de Gertie i va incloure detalls subtils com que el terra s'enfonsés sota el gran pes de Gertie. McCay va consultar amb el personal del museu de Nova York per assegurar la precisió dels moviments de Gertie; el personal no va poder ajudar-lo a descobrir com es podia aixecar un animal extint des d'una posició tombada, de manera que en una escena en què Gertie es posava de peu, McCay va fer que un llangardaix volador aparegués a la pantalla per atraure l'atenció dels espectadors. Quan va acabar els dibuixos, van ser fotografiats a Vitagraph Studios a principis de 1914. miniatura|Preparant els milers de dibuixos per a la pel·lícula, per a la introducció de la pel·lícula. McCay va ser pioner en el "sistema de divisió de McCay" de l'animació, en què primer es van dibuixar postures o posicions principals i els fotogrames intermedis després. Això va alleujar el tedi i va millorar el calendari de les accions de la pel·lícula. McCay estava obert a compartir les tècniques que desenvolupava i es va negar a patentar el seu sistema, segons va dir: "Qualsevol idiota que vulgui fer un parell de milers de dibuixos per cent peus (30,48 m.) de pel·lícula és benvingut a unir-se al club". Durant la producció de Gertie, va mostrar els detalls a un visitant que assegurava que estava escrivint un article sobre animació. El visitant va ser l'animador John Randolph Bray, que va demandar a McCay el 1914 després d'aprofitar l'omissió de McCay per patentar moltes de les tècniques, incloent-hi l'ús de marques de registre, traça de paper i el visor d'accions del mutoscopi, i l'animació circular per crear accions repetitives. La demanda no va tenir èxit i McCay va rebre pagaments de royalties de Bray pel registre de les tècniques.
Estrena miniatura|Anuncis instruint sobre els dinosaures per a la pel·lícula. Gertie the Dinosaur va aparèixer per primera vegada com a part d'un acte de vodevil de McCay a principis de 1914. Va aparèixer a les sales de cinema en una edició amb un pròleg d'acció en directe, distribuïda per la companyia de taquilles d'oficines de William Fox des del 28 de desembre. Els dinosaures eren encara nous per a l'imaginari del públic en el moment de l'estrena de Gertie: un esquelet de Brontosaurus es va exhibir públicament per primera vegada el 1905. Els anuncis ho reflectien intentant instruir el públic: "Segons la ciència aquest monstre va governar un cop aquest planeta... esquelets que ara es desenterren mesuren de 90 a 160 peus de longitud. Un elefant hauria semblat un ratolí al costat de Gertie."
Vodevil McCay originàriament va utilitzar una versió de la pel·lícula com a part del seu acte de vodevil. La primera actuació va ser el 8 de febrer de 1914, a Chicago al Palace Theatre. McCay va començar el programa fent els seus acostumats esbossos en directe, continuant amb How a Mosquito Operates. Després va aparèixer a l'escenari amb un fuet i instruïa al públic sobre l'animació. Situat a la dreta de la pantalla del cinema, va introduir "l'únic dinosaure en captivitat". Quan la pel·lícula començava, Gertie treia el cap d'una cova i McCay l'animava a apropar-se. Va reforçar la il·lusió amb trucs com tirar una poma de cartró a la pantalla, moment en què la girava d'esquena a l'audiència i s'embutxacava la poma tal com apareix a la pel·lícula perquè Gertie mengés. Per al final, McCay sortia de l'escenari des d'on "reapareixia" a la pel·lícula; Gertie aixecava el McCay animat, se'l col·locava a l'esquena i s'allunyava mentre McCay s'inclinava davant el públic.
L'espectacle aviat es va traslladar a Nova York. Tot i que les crítiques eren positives, el patró de McCay, el magnat del periòdic New York American, William Randolph Hearst, es mostrava disgustat perquè el calendari de vodevil del seu dibuixant estrella interrompés el seu treball d'il·lustrar editorials. A les ordres de Hearst, les ressenyes dels programes de McCay van desaparèixer de les pàgines de lAmerican. Poc després, Hearst es va negar a publicar anuncis de pagament del Victoria Theatre, on McCay actuava a Nova York. El 8 de març, Hearst va anunciar la prohibició als artistes que contractava de fer vodevils. El contracte de McCay no li va prohibir la seva actuació en vodevils, però Hearst va poder pressionar McCay i els seus agents perquè cancel·lessin les reserves i, finalment, McCay va signar un nou contracte que li prohibia la realització fora de l'Àrea metropolitana de Nova York.
Sales de cinema miniatura|McCay esbossa Gertie per als seus col·legues en una seqüència d'acció feta en directe per a l'estrena teatral de la pel·lícula, al Museu Americà d'Història Natural.