La Legió d'Honor (francès: Légion d'honneur) és la distinció francesa més elevada. Va ser creada el 29 del mes floral de l'any X (19 de maig de 1802) per Napoleó Bonaparte per ser atorgada com a recompensa als mèrits eminents realitzats al servei de la nació a títol civil o militar. Només la poden rebre ciutadans francesos, i sempre s'accedeix a l'orde pel grau de Chevalier. Com a primera condecoració, té prioritat sobre totes les altres condecoracions franceses o estrangeres. Els estrangers poden rebre una distinció de la Legió d'Honor, però no són admesos a l'orde com a cavallers.
La intenció napoleònica era "crear un orde que fos el signe de la virtut, de l'honor, de l'heroisme, una distinció que servís per a recompensar la valentia militar i el mèrit civil." La seva idea era crear una elit nacional oberta a tots los francesos, fos quin fos el seu origen o la seva condició social.
Al seu origen es van prevenir quatre graus: Legionari, Oficial, Comanador i Gran Oficial, i des de la seva creació, el títol nobiliari de "Chevalier" (Cavaller) va ser atribuït a tots els membres de l'orde.
Curiosament, després de la caiguda de Napoleó, l'orde no es deroga, sinó que continua vigent, arribant a l'extrem que el nou rei, Lluís XVIII, pren el títol de Grand Maître (Gran Mestre) i Cabdill Sobirà de la Legió. Durant l'època dels 100 dies, tant Napoleó com Lluís XVIII nomenen als seus legionaris. Després de la restauració, si bé s'anul·len certs nomenaments (entre ells, el de Napoleó, creador de l'orde), l'orde segueix vigent.
El 30 de novembre de 1860, l'Emperador Napoleó III decorarà els primers estendards de regiment amb la Legió d'Honor, i permet l'admissió de dones a l'orde.
La Tercera República volgué restringir-la només als militars, però aquesta mesura no va durar gaire temps (28/10/1870 – 25/7/1873).
L'1 d'octubre de 1918 es permeteren les primeres atribucions a títol pòstum, derogant el principi absolut de l'orde, que estipulava que, per a rebre-la, el receptor havia de ser-hi present obligatòriament. En l'actualitat torna a no estar autoritzat.
En l'actualitat, el Gran Mestre de l'Orde és el President de la República. Està composta per 5 graus:
90px|Legió d'Honor CHEVALIER (cavaller / dama) 90px|Oficial de la Legió d'Honor OFFICIER (oficial) 90px|COMMANDEUR COMMANDEUR (comandant) 90px|Gran oficial de la Legió d'Honor GRAND OFFICIER (gran oficial) 90px|Gran Creu de la Legió d'Honor GRAND-CROIX (gran creu)
800px|center|Els diferents graus de la Legio d'Honor. Les graduacions de Chevalier (1) i dOfficier (2) llueixen la seva condecoració a l'esquerra del pit. La de Commandeur (3) la llueix penjada al coll. La graduació de Grand Officier (4) llueix l'estrella del seu càrrec a la dreta del pit i la creu de Commandeur a l'esquerra. La graduació de Grand-Croix (5) llueix la placa a l'esquerra del pit, i la banda sobre l'espatlla dreta i lligada al costat esquerre,
Entre les col·lectivitats receptores de la Legió d'Honor figuren l'Acadèmia Militar dels Estats Units (21/03/1949) i l'Escola Naval d'Anàpolis (21/12/1949); ambdues als Estats Units. Entre les ciutats receptores apareixen Calais (10/7/47), Boulogne-sur-Mer (10/07/1947); Brest (09/02/1948); Abbeville (02/06/1948); Amiens (02/06/1948); Caen (02/06/1948); Saint-Lô (02/06/1948); Saint-Malo (08/07/1948); Falaise (21/08/1948); Evreux (27/08/1948); Argentan (28/02/1949); Ascq (28/02/1949); Etobon (28/02/1949); Le Havre (28/02/1949); An Oriant (28/02/1949); Lió (28/02/1949); Oradour-sur-Glane (28/02/1949); Rouen (28/02/1949); Saint-Dié (28/02/1949); Saint-Nazaire (28/02/1949) i, finalment, Stalingrad, el 20/12/1984.
També figuren entre los receptors la Creu Roja Francesa (18/05/1946) i la Xarxa de la Resistència: correus, telègrafs i telèfons (25/10/46)
Algunes persones amb aquest guardó opten, per a la vida diària o certes aparicions públiques, per portar un distintiu més discret, que consta d'un punt brodat amb fil vermell a la solapa de l'americana. Aquest senyal no distingeix graduacions.
Descripció La Creu: Una estrella de doble cara en esmalt blanc, amb les puntes acabades en perles, en plata o en or. Entre els braços de l'estrella, rams de llorer. Al centre, un medalló. A l'anvers, la imatge de la República i la inscripció REPUBLIQUE FRANÇAISE; al revers, dues banderes franceses creuades i la inscripció HONNEUR ET PATRIE (Honor i Pàtria). Entre l'estrella i el galó hi ha una corona de llorer de forma ovalada. L'Estrella: La mateixa estrella de 5 puntes, en plata (Grand Officier) o en or (Grand Croix). Al centre, el medalló porta l'efígie de la República, amb la llegenda REPUBLIQUE FRANÇAISE HONNEUR ET PATRIE. El Collar: Reservat al Gran Mestre de l'Orde. És d'or i platí, i està compost per 2 rangs de feixos de lictors romans, separats per petits estels i, al mig, 16 medallons, embolcallats de llorer, amb les inicials HP (HONNEUR ET PATRIE) entrellaçats. A l'anvers dels medallons apareixen representacions dels atributs de la Geografia, la Marina, l'Arquitectura, la Pintura i l'Escultura, l'Arqueologia, la Física, la Música, la Medicina i la Cirurgia, la Literatura, l'Astronomia, la Geometria, la Química, el Comerç, l'Agricultura, la Infanteria, l'Artilleria i la Cavalleria; i al revers, hi ha gravat el nom dels Presidents de la República i la data de la seva presa de possessió del càrrec de Gran Mestre (el 1943, es va afegir el nom del Mariscal Pétain, però se suprimí després de l'Alliberament. Al pit apareix el monograma RF, amb una doble corona de fulles de roure, de llorer i palmes. De la part inferior penja una corona en esmalt verd de fulles de roure i llorer i una creu esmaltada de rang Gran Creu.
Al règim de Vichy, l'efígie de la República va ser substituïda per la del Mariscal Pétain.
El galó és vermell, amb una roseta o un galonet segons el rang.
L'Orde i els estrangers Tècnicament, ser membre de la Legió està restringit als francesos.Légion Code, article 16 No obstant això, aquells estrangers que hagin servit a França o als ideals que ella sostéLes étrangers qui se seront signalés par les services qu’ils ont rendus à la France ou aux causes qu’elle soutient, Légion Code, art. 128 poden rebre una distinció de la Legió, que de fet equival a ser membre de la Legió. Els estrangers amb residència a França han d'acomplir els mateixos requisits que els francesos.
Els estrangers que viuen fora de França poden rebre la distinció en qualsevol rang de la Legió: 23px|Índia Amitabh Bachchan, actor i estrella de Bollywood (2007).BBC news about Amitabh Bachchan's award of the Légion d'honneur 23px|Colòmbia Íngrid Betancourt, política franco-colombiana rescatada després de 6 anys de captivitat sota les FARC (2008). border|23px|Estats Units d'Amèrica Frank Buckles, darrer veterà americà supervivent de la I Guerra Mundial border|23px|Estats Units d'Amèrica Julia Child, Xef (2000) border|23px|Estats Units d'Amèrica Clint Eastwood, actor i director de cinema (2007).BBC news about Clint Eastwood's award of the Légion d'honneur 23px|Índia Adoor Gopalakrishnan, director de cinema (2003) border|23px|Estats Units d'Amèrica S'ha atorgat la distinció a uns 10.000 estatunidencs, entre els que figuren els Generals d'Exèrcit Dwight Eisenhower i Douglas MacArthur. El 1949 la van rebre l'Acadèmia Militar dels Estats Units i l'Acadèmia Naval dels Estats Units. border|23px|Estats Units d'Amèrica Pamela Harriman, ambaixadora estatunidenca a París (concedida excepcionalment a títol pòstum el 1997) 23px|Regne Unit La Reina Elisabet II, el Príncep Felip i Lord Mountbatten han rebut la Gran Creu. border|23px|Mèxic Salma Hayeck, actriu, investida Cavaller (2012) border|23px|Estònia Toomas Hendrik Ilves, president d'Estònia, Comandant de la Legió d'Honor (2001) border|23px|Estats Units d'Amèrica Quincy Jones, músic.BBC News 23px|Maurici Sir Anerood Jugnauth, President de Maurici va ser fet Gran Oficial el 1990 border|23px|Japó Akira Kurosawa, director, productor i guionista de cinema (1984) border|23px|Belgium Étienne Lenoir, enginyer, 1881 border|23px|Estats Units d'Amèrica David Lynch, director de cinema (2007).GGN news about David Lynch's award of the Légion d'honneur border|23px|Mèxic Guadalupe Loaeza, escriptora (2003) 23px|Índia Lata Mangeshkar, cantant (2007) border |23px|Hongria Péter Medgyessy, Primer Ministre hongarès (2000) border|23px|Japó Issey Miyake, dissenyador de moda, investit Cavaller (1993) 23px|Austràlia General Sir John Monash, fet Gran Oficial durant la I Guerra Mundial. 23px|Regne Unit Laurence Olivier, actor anglès, va ser nomenat Oficial de la Legió d'Honor border|23px|Catalunya Lluís Pasqual, director de teatre, investit Cavaller (1996) 23px|Sri Lanka Malik Peiris, metge, cavaller (2007) 23px|Israel Ximon Peres, President d'Israel (2008).Sarkozy tells Peres France is Israel's true friend - Israel News, Ynetnews 23px|Regne Unit Harold Pinter, escriptor Premi Nobel de Literatura (2007) border|23px|Catalunya Joan Manuel Serrat, cantant i membre dels Setze Jutges, investit Cavaller (2007) 23px|Índia Ravi Shankar, músic border|23px|Estats Units d'Amèrica Steven Spielberg, director i productor de cinema (2008). 23px|República Federal Socialista de Iugoslàvia Josip Broz Tito, condecorat amb la Gran Creu per la seva contribució a la lluita per la pau (1956) 23px|Luxemburg Luc Housse, polític luxemburguès. 23px|Xina Lap-Chee Tsui, genetista, cavaller (2007) 23px|Regne Unit El Comandant d'Ala Forest Frederick Edward Yeo-Thomas, agent de l'Executiva Especial d'Operacions amb nom clau "The White Rabbit" va ser fet Comandant de la Legió Honor d'acord amb les instruccions personals emeses pel President Charles de Gaulle.Bravest of the Brave, Mark Seaman. O'Mara Books Ltd. London 1997. p 233. border|23px|Galícia Antonio Fernández Bordas famós violinista gallec border|23px|Catalunya Joan Miró, pintor català de l'avantguarda i surreal (1962). border|23px|Catalunya Albert Ràfols-Casamada, pintor contemporani i poeta català (1991) border|23px|Catalunya Anton Cañellas Balcells, polític i Síndic de Greuges de Catalunya (1997) border|23px|Catalunya Jordi Savall, músic català de música antiga (2013) border|23px|Catalunya Josep Maria Sert i Badia, pintor català muralista especialitzat en grisalla (rep el guardó després de la Primera Guerra Mundial) border|23px|Andorra Maria Rosa Ferrer Obiols, Cònsol Major d'Andorra la Vella (2011) border|23px|Andorra Òscar Ribas Reig i Marc Forné Molné, Caps de Govern d'Andorra (2011) i (2007). border|23px|Catalunya Joan Maria Guasch i Miró, poeta català condecorat per la seva activitat en la llengua occitana (1933). Ciutat de Mèxic | Antonio García Cubas, geògraf, historiador i escriptor mexicà. etc.
Vegeu també Condecoracions de França Llista dels Grans Cancellers de la Legió d'Honor
Referències
Enllaços externs
Pàgina oficial de la Legió d'Honor