miniatura|Vista de Mosqueroles amb el Montseny al fons. Mosqueroles és un nucli i una entitat de població del municipi de Fogars de Montclús, a la comarca del Vallès Oriental. És la capital del municipi i s'alça a uns 400 metres d'altitud, al vessant meridional del massís del Montseny.
L'any 2025 l'entitat de població tenia 147 habitants, 73 dels quals vivien al nucli pròpiament dit i 74 al disseminat de Mosqueroles.
Geografia Mosqueroles es troba al sector meridional del terme de Fogars de Montclús, en la zona de transició entre els vessants del Montseny i la Depressió Prelitoral. El municipi és majoritàriament muntanyós, però entre Mosqueroles i el Pertegàs s'estén una estreta franja que forma part de la plana del Vallès.
El nucli es troba entre la riera del Rifer i altres cursos d'aigua que baixen del massís. El torrent que neix a les parts altes del Montseny amb el nom de sot de l'Infern rep successivament els noms de riera de Ciuret i, en arribar a les proximitats de Mosqueroles, de Rifer; aigües avall acaba esdevenint la riera de Pertegàs.
Mosqueroles és un dels tres sectors del municipi, juntament amb la Costa del Montseny i el Pertegàs, que disposen de sòl classificat com a urbà.
Història El lloc de Mosqueroles és documentat des de l'segle X. Apareix en documents dels anys 978 i 984 amb les formes Moscheroles i Muscharoles.
El desenvolupament històric del nucli està vinculat a l'església de Sant Martí de Mosqueroles. No es coneix la data de construcció del primer temple, però consta que l'església fou renovada i consagrada el 10 d'octubre de 1104 pel bisbe de Barcelona. Durant l'edat mitjana era una parròquia de dimensions reduïdes i depenia territorialment de la baronia de Montclús.
A poca distància del poble es va iniciar, cap al 1100, la construcció de Santa Magdalena de Mosqueroles, coneguda també històricament com Sant Marçal de Baix. El prior Arnau de Sant Marçal de Montseny pretenia traslladar-hi la comunitat monàstica, però el projecte fou aturat el 1104 i els monjos hagueren de retornar a Sant Marçal, fet que explica que el temple quedés inacabat.
Durant la Guerra de Successió Espanyola, el 19 de febrer de 1714 es produí un enfrontament amb tropes borbòniques a prop de Santa Magdalena de Mosqueroles, en el qual moriren diversos veïns de Mosqueroles, de la Costa del Montseny i de Sant Esteve de Palautordera.
Patrimoni El principal edifici del nucli és l'església parroquial de Sant Martí de Mosqueroles, d'origen romànic però profundament transformada per reformes posteriors. Conserva elements de l'edifici medieval, entre els quals la base del campanar i parts de la volta. El campanar fou reparat el 1379 i el conjunt va ser modificat substancialment el 1802.
Als afores del nucli hi ha Santa Magdalena de Mosqueroles, un dels edificis romànics més destacats del municipi i testimoni del projecte frustrat de trasllat del monestir de Sant Marçal. També formen part del patrimoni local diverses masies, entre les quals Can Ferrers i Can Costa, i la creu de terme situada a l'entrada del poble.
Festes La festa major de Mosqueroles se celebra tradicionalment al voltant de la festivitat de Sant Martí, patró de la parròquia. El patrimoni festiu del nucli també inclou la Festa del Roser.
Referències
Categoria:Fogars de Montclús