En els noms àrabs, la nisba (, ‘relació’, ‘parentiu’ i, en gramàtica, ‘adjectiu de relació’ o ‘adjectiu de pertinença’) és un adjectiu que indica el lloc d'origen, residència o mort, la filiació tribal o l'ancestre d'una persona. S'empra normalment al final del nom i, en general, acaba amb el sufix -í/-iyya (masculí/femení). El mot àrab nisba ha passat a força altres llengües com el turc, el persa o l'urdú, on normalment pren la forma nisbat, que és la pronunciació del mot àrab quan es troba en estat constructe.
Tot i que l'ús de la nisba és pròpia de la tradició onomàstica àrab classica, ha estat adoptat en l'onomàstica iraniana així com en la de moltes comunitats musulmanes de l'Àsia meridional.
Actualment, en molts llocs les nisbes han esdevingut cognoms i fins i tot el mot àrab original ha pres aquest nou significat.
Ús original En la gramàtica àrab, nisba és el terme amb què hom es refereix a la sufixació amb -í (ي-, -ī,Exactament, la terminació masculina és -iyy, però per convenció i ja que en la transliteració s'omet normalment la declinació, es transcriu sistemàticament -ī. masc.) o -iyya (ية-, -iyya, fem.) d'una paraula per tal de convertir-la en adjectiu qualificatiu. Per exemple, del mot bahr (بحر, baḥr), ‘mar’, en derivem bahrí (بحري, baḥrī), ‘marítim’, i bahríyya (بحرية, baḥriyya), ‘marítima’, o de xams (شمس, xams), ‘sol', en derivem xamsí (شمسي, xamsī) i xamsiyya (شمسية, xamsiyya), ‘solar’. El plural d'aquests adjectius és en -iyyun per al masculí i -iyyat per al femení: bahriyyun (بحريون, baḥriyyūn), ‘marítims', i bahriyyat (بحريات, baḥriyyāt), ‘marítimes'.
La formació d'adjectius per nisba és molt comuna i productiva en àrab.
Tot i que la sufixació directa és el sistema més habitual, algunes nisbes escapen a aquesta norma i el mot sufixat pateix alguna adaptació. En són alguns exemples umawí, relatiu a Umayya, és a dir ‘omeia’; sulamí, relatiu a la tribu de Sulaym; bahraní, relatiu a la tribu de Bahrain; badawí, relatiu a al-bàdiya (‘zona desèrtica’), és a dir ‘beduí’; quraixí, relatiu a la tribu de Qurayx, ‘quraixita’; thaqafí, relatiu a la tribu de Thaqif; marwazí, relatiu a la ciutat de Merv, al Turkmenistan; marwarudhí, relatiu a l'antiga ciutat Marw ar-Rudh, a l'Afganistan; hudhalí, relatiu a la tribu de Hudhayl; razí, relatiu a la ciutat de Rayy, a l'Iran, etc.
Ús en onomàstica El sistema de noms tradicional àrab es basa en la filiació o nàssab, és a dir en la indicació, després del nom propi, del nom del pare precedit, normalment, de la partícula ibn (masc.) o bint (fem.), ‘fill' o ‘filla’, respectivament. La filiació es pot estendre a tants avantpassats (generalment paterns) directes (pare, avi, besavi, rebesavi etc.) com es conegui. Mentre més llarga és la cadena, més clarament s'identifica una persona, però quan només es recullen un o dos ancestres la identificació pot resultar difícil; en aquest context és comú afegir un atribut, una nisba, determinada per l'article al-, que permeti distingir dues persones homònimes.
Per exemple, en la llarga llista dels companys del profeta Muhàmmad, és a dir entre els musulmans que el van conèixer en persona, s'esmenten quatre persones amb un mateix nom, Yazid, i un mateix nàssab, ibn Abd-Al·lah. Per distingir-los, en un cas s'empra un grau més en el nàssab, el seu avi: Yazid ibn Abd-Al·lah ibn aix-Xukhayr; en un altre cas s'utilitza un ism mànsab o nom d'ofici, ‘el Cirurgià’: Yazid ibn Abd-Al·lah al-Jarrah; però els dos darrers es distingeixen mitjançant la seva nisba: Yazid ibn Abd-Al·lah al-Bajlí pertanyia a la tribu de Bajila (al-Bajlí, ‘el [de la tribu] de Bajila’), mentre que Yazid ibn Abd-Al·lah al-Kindí era membre dels Kinda (al-Kindí, ‘el [de la tribu] de Kinda’).
En el seu origen, la nisba indicava la tribu, el clan i/o la família a la qual es pertanyia, però amb les transformacions socials que portaren un increment del món urbà i la decadència del sistema tribal, acabà indicant també la procedència geogràfica, el lloc de residència o la pertinença a un determinat grup ètnic, social o religiós. La procedència geogràfica podia ser tant la regió o lloc de naixement com la regió o lloc d'on era originària la família., A.F.L. Arabic nomenclature... , p. 5.
Com es pot veure, a diferència d'altres parts del nom, la nisba pot ser atribuïda per terceres persones i també a posteriori, com un element per precisar la identitat d'una persona. En aquest sentit no és estrany que una mateixa persona tingui diverses nisbes, algunes atribuïdes després d'haver mort, que indiquen les seves diverses pertinences: el viatger jueu tortosí Ibrahim ibn Yaqub duia les nisbes al-Israïlí at-Turtuixí, ‘l'Israelita, el Tortosí’, que indicaven la seva adscripció religiosa i el seu origen geogràfic; l'historiador Abd-al-Wàhid al-Marrakuixí duia les nisbes al-Marrakuixí, pel seu lloc de naixement, Marràqueix, i at-Tamimí, ja que la seva família descendia de la tribu àrab dels Banu Tamim; al filòsof Ibn Bajja se li coneixen tres nisbes, at-Tujibí al-Andalussí as-Saraqustí, ‘el Tugíbida, l'Andalusí, el Saragossà’, ja que era nascut a Saraqusta, l'actual Saragossa, aleshores part de l'Àndalus i, tot i tenir probablement ascendència jueva, ell mateix es considerava vinculat a la tribu de Tujib, alguns membres o (suposats) descendents de la qual —els Banu Tujib o tugíbides— s'havien instal·lat a la vall de l'Ebre, que arribaren a governar de forma independent.
Finalment, algunes nisbes poden tenir més d'un «significat». Per exemple, al-Hussayní, és una nisba que duen moltes persones que es consideren descendents de l'imam al-Hussayn ibn Alí, net del profeta Muhàmmad —per exemple, el gran muftí de Jerusalem Amín al-Husayni, membre d'una important família palestina que es considera descendent del net del Profeta—, però també és la nisba dels hussàynides o husainites, la família que va regnar a Tunísia del 1705 al 1957, que prenia el seu nom del seu fundador, Hussayn ibn Alí, bei otomà de Tunis, d'origen grec i, per tant, sense cap relació amb l'imam al-Hussayn.
Exemples de nisbes Les transcripcions que es donen segueixen la transcripció normativa en català del nom en àrab clàssic,Vegeu aquí les normes de transcripció simplificada dels mots àrabs. tanmateix també se les pot trobar transcrites d'altres formes, bé sigui per influència d'altres llengües, bé perquè se segueixi la pronunciació dialectal, bé encara perquè, atès que el sistema de nisbes s'empra també entre no arabòfons, la nisba s'hagi adaptat a les característiques fòniques i gràfiques de la seva llengua. En persa, a més, no s'empra l'article àrab al- precedint la nisba.
Relatives a una tribu o clan tribal al-Bahilí / al-Bahiliyya, relatiu a la tribu de Bahila, e. g. Abd-ar-Rahman ibn Rabia al-Bahilí al-Bajalí / al-Bajaliyya, relatiu a la tribu de Bajila, e. g. al-Hàssan ibn Alí ibn Wàrsand al-Bajalí al-Bakrí / al-Bakriyya, relatiu a la tribu de Bakr, e. g. Abu-Ubayd al-Bakrí al-Fazarí / al-Fazariyya, relatiu a la tribu dels Banu Fazara, e. g. Úmar ibn Hubayra al-Fazarí al-Ghafiqí / al-Ghafiqiyya, relatiu a la tribu de Ghàfiq, e. g. Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí al-Hanafí / al-Hanafiyya, relatiu a la tribu dels Banu Hanifa, e. g. Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí al-Handhalí / al-Handhaliyya, relatiu a la tribu dels Banu Hàndhala, e. g. Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí al-Hudhalí / al Hudhaliyya, relatiu a la tribu de Hudhayl, e. g. Abu-Dhuayb al-Hudhalí, Abu-Kabir al-Hudhalí al-Kalbí / al-Kalbiyya, relatiu a la tribu de Kalb, e. g. Hixam ibn al-Kalbí, Yahya ibn Salama al-Kalbí, Ànbassa ibn Suhaym al-Kalbí, Dihya ibn Khalifa al-Kalbí, Bixr ibn Safwan al-Kalbí, Abu-l-Khattar al-Hussam ibn Dirar al-Kalbí al-Khawlaní / al-Khawlaniyya, relatiu a la tribu de Khawlan, e. g. as-Samh ibn Màlik al-Khawlaní al-Kindí / al-Kindiyya, relatiu a la tribu de Kinda, e. g. Ishaq al-Kindí al-Lakhmí / al-Lakhmiyya, relatiu a la tribu de Lakhm al-Lamtuní / al-Lamtuniyya, relatiu a la tribu dels Lamtuna, e. g. Yahya ibn Úmar al-Lamtuní, Abu-Bakr ibn Ibrahim al-Lamtuní, Abu-Bakr ibn Úmar al-Lamtuní an-Nafussí / an-Nafussiyya, relatiu a la clan amazic dels Infusen al-Quraixí / al-Quraixiyya, relatiu a la tribu de Quraix, e. g. Abd-al-Qàdir al-Quraixí, Habib ibn Abd-al-Màlik al-Quraixí al-Marwaní, Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí, Khadija bint Khuwàylid al-Quraixiyya as-Sinhají / as-Sinhajiyya o as-Sanhají / as-Sanhajiyya, relatiu a la tribu dels Sanhaja, e. g. Abd-al-Aziz ibn Muhàmmad as-Sinhají al-Fixtalí, Abbàs ibn Abi-l-Futuh as-Sinhají, Abd-Al·lah ibn Bulugguín as-Sinhají, Habús ibn Maksan as-Sinhají, Badis ibn Habús as-Sinhají as-Sulamí / as-Sulamiyya, relatiu a la tribu dels Banu Sulaym, e. g. Abd-Al·lah ibn Àhmad as-Sulamí, Aixras ibn Abd-Al·lah as-Sulamí, Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí, Yazid ibn Ussayd as-Sulamí, Yússuf ibn Raixid as-Sulamí at-Taí / at-Taïyya, relatiu a la tribu de Tayy, e. g. Hàtim at-Taí, Abu-Tammam Habib ibn Aws at-Taí, al-Hàytham ibn Adí at-Taí, Muhyí-d-Din Muhàmmad ibn al-Arabí at-Taí at-Tamimí / at-Tamimiyya, relatiu a la tribu de Tamim, e. g. Ahed Tamimi, Bayan ibn Saman at-Tamimí, Abu-l-Àrab Muhàmmad at-Tamimí, Sakhr ibn Qays at-Tamimí, al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí ath-Thaqafí / ath-Thaqafiyya, relatiu a la tribu de Thaqif, e. g. al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí, Yazid ibn Abi-Múslim ath-Thaqafí, Yússuf ibn Úmar ath-Thaqafí, Yússuf al-Barm ath-Thaqafí az-Zanatí / az-Zanatiyya, relatiu a la tribu dels zanates
Relatives a una família o persona al-Abbassí / al- Abbassiyya, relatiu als abbàssides al-Aghlabí / al-Aghlabiyya, relatiu als aglàbides al-Alawí / al-Alawiyya, relatiu als àlides, e. g. Yahya ibn Hamza al-Alawí al-Ayyubí / al-Ayyubiyya, relatiu als aiúbides al-Bunduqdarí / al-Bunduqdariyya, relatiu a Aydakín Bunduqdar, e. g. Bàybars al-Bunduqdarí al-Hammadí / al-Hammadiyya, relatiu als Banu Hammad al-Idrissí / al-Idrissiyya, relatiu als idríssides, e. g. Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Idrissí al-Ikhxidí / al-Ikhxidiyya, relatiu als ikhxídides al-Mismaí / al-Mismaïyya, relatiu als massàmia, una família àrab de Bàssora, e. g. Abd-al-Màlik ibn Xihab al-Mismaí al-Umawí / al-Umawiyya, relatiu als omeies, e. g. Attab ibn Assid al-Umawí, Dhakwan al-Umawí, Amr ibn Saïd al-Umawí al-Yaqubí / al-Yaqubiyya, relatiu a un ancestre de nom Yaqub o Abu-Yaqub, e. g. Àhmad al-Yaqubí as-Sanussí / as-Sanussiyya, relatiu a la família fundadora de la confraria sanussiyya, e. g. Muhàmmad al-Mahdí ibn Muhàmmad as-Sanussí, Muhàmmad ibn Alí as-Sanussí as-Saüdí / as-Saïdiyya, relatiu a la família o casa dels Al Saüd at-Tujibí / at-Tujibiyya, relatiu als Banu Tujib, e. g. Muhàmmad ibn Hàixim at-Tujibí, al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí, Abu-Ishaq Ibrahim at-Tujibí al-Ilbirí, Muàwiya ibn Hudayj at-Tujibí, Muhàmmad ibn Man ibn Sumàdih at-Tujibí, Muhàmmad ibn Mardanix at-Tujibí az-Zirí / az-Ziriyya, relatiu als zírides
Relatives a un topònim De l'Àndalus ad-Daní / ad-Daniyya, relatiu a la ciutat de Dàniya o Dénia, e. g. Abu-s-Salt ad-Daní aix-Xatibí / aix-Xatibiyya, relatiu a la ciutat de Xàtiba o Xàtiva, e. g. Abu-l-Qàssim ibn Firruh aix-Xatibí al-Andalussí / al-Andalussiyya, relatiu a la regió de l'Àndalus, e. g. Abu-Màdyan Xuayb ibn al-Hussayn al-Andalussí, Sàid al-Andalussí, Abu-Abd-Al·lah Hamdun al-Andalussí al-Balansí / al-Balansiyya, relatiu a la ciutat de Balànsiya o València, e. g. Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, Ibn Sàlim al-Balansí al-Kalaí, Abu-Abd-Al·lah Muhàmnmad ibn Ghàlib ar-Russafí al-Balansí, Ibn az-Zaqqaq al-Balansí al-Batalyawsí / al-Batalyawsiyya, relatiu a la ciutat de Batalyaws o Badajoz al-Gharnatí / al-Gharnatiyya, relatiu a la ciutat de Gharnata o Granada, e. g. Abu-Hàmid al-Gharnatí, Abu-Hayyan al-Gharnatí, Abu-Muhàmmad al-Gharnatí al-Ilbirí / al-Ilbiriyya, relatiu a la ciutat d'Ilbira, e. g. Abu-Ishaq al-Ilbirí