fou un filòsof, acadèmic i polític italià, considerat un dels principals fundadors i teòrics del marxisme operaista dels anys 1960. Fou professor durant trenta anys a la Universitat de Siena, fins al 2001.
Biografia Militant del Partit Comunista Italià (PCI) durant els anys 1950, va ser, amb Raniero Panzieri, un dels fundadors de la revista Quaderni Rossi, de la qual es va separar el 1963 per a fundar la revista Classe operaia, de la qual fou director. Aquest camí el va portar a allunyar-se del PCI, tot i que mai no el va deixar formalment, i a animar l'experiència radical de l'operaisme. Aquesta experiència, que pot considerar-se la matriu de la Nova esquerra dels anys 1960, es va caracteritzar pel fet de desafiar les organitzacions tradicionals del moviment obrer (partit i sindicat), i de connectar directament i sense intermediació amb la pròpia classe obrera en les lluites a les fàbriques.
Influenciat filosòficament per l'obra de Galvano Della Volpe, que l'havia portat a allunyar-se del pensament d'Antonio Gramsci, o almenys de la versió oficial impulsada pel PCI de Palmiro Togliatti, Tronti es va dedicar com a estudiós a la formulació d'un pensament polític que, fusionant la teoria amb la pràctica, renovés el marxisme tradicional i ajudés a reobrir el camí revolucionari a Occident. Davant de l'erupció de la massa obrera en l'escena de les societats occidentals, l'operaisme de Tronti va ser capaç de proposar una anàlisi moderna de les relacions de classe i, sobretot, de subratllar el factor subjectiu, reivindicant la centralitat política de la classe obrera. Les seves idees, hereves també de la visió d'Ernst Jünger a El treballador (1932), van trobar un lloc el 1966, amb la publicació d'Operai e capitale, un llibre amb un fort impacte social (es va incloure entre les 2.250 obres del Dizionario delle opere della Letteratura Italiana Einaudi), que tingué una influència significativa en la revolta juvenil i en l'onada de mobilitzacions que va començar els anys següents.
Va ser precisament la derrota de l'espontaneisme de la classe treballadora i de l'onada de mobilitzacions, anticipada per Tronti i no per altres operaistes com Toni Negri (d'aquí la ruptura entre ells que es va produir entre 1967 i 1968), el fet que el va portar a canviar la seva reflexió sobre el «problema d'allò polític», és a dir, de direcció i mediació política. La teoria trontiana de l'«autonomia d'allò polític» va començar aquí com a recerca d'una teoria política realista que, en una barreja original de Karl Marx i Carl Schmitt, pogués superar els límits de la subjectivitat social. Va ser una fase més intel·lectual que política del pensament de Tronti, el qual es va dedicar principalment a la docència de la Filosofia moral i política a la Universitat de Siena i a la divulgació, fundant el 1981 la influent revista Laboratorio politico. Acostant-se al PCI d'Enrico Berlinguer, durant aquest període, Tronti fou finalment rehabilitat per la direcció del partit, integrant-se en diverses ocasions al comitè central. A les eleccions legislatives italianes de 1992, va ser elegit pel Senat d'Itàlia (XI legislatura) en les llistes del Partito Democratico della Sinistra i va ser membre de la comissió parlamentària per a les reformes institucionals del 1992 al 1994. En els anys següents, en no compartir les transformacions postcomunistes del partit i després de deixar la docència universitària, la seva reflexió filosòfica va agafar un to pessimista, centrada en la fi de la política moderna i la crítica a la democràcia. El 2004 va ser elegit president de la Fundació Centro per la Riforma dello Stato - Archivo Pietro Ingrao.
A les eleccions legislatives italianes de 2013, fou triat de nou al Senat (XVII legislatura) en les llistes del Partit Democràtic (PD) per la Lombardia. El 14 de gener de 2016 figurava entre els 31 parlamentaris, sobretot catòlics, del PD que signaren una esmena contra l'article 5 del projecte de llei Cirinnà sobre l'adopció en casos particulars.
Obra publicada Operai e capitale, Einaudi, Torino, 1966; seconda edizione accresciuta 1971; ristampa DeriveApprodi, Roma, 2006 Hegel politico, Istituto dell'Enciclopedia italiana, Roma, 1975 Sull'autonomia del politico, Feltrinelli, Milano, 1977 Soggetti, crisi, potere (a cura di A. Piazzi e A. De Martinis), Cappelli, Bologna, 1980 Il tempo della politica, Editori Riuniti, Roma, 1980 Con le spalle al futuro. Per un altro dizionario politico, Editori Riuniti, Roma, 1992 Berlinguer. Il Principe disarmato, Edizioni Sisifo, Roma, 1994 La politica al tramonto, Einaudi, Torino, 1998 Cenni di Castella, Edizioni Cadmo, Fiesole (FI), 2001 Teologia e politica al crocevia della storia (con Massimo Cacciari), AlboVersorio, Milano, 2007 Passaggio Obama. L'America, l'Europa, la Sinistra, Ediesse, 2008 La democrazia dei cittadini. Dai cittadini per l'Ulivo al Partito Democratico, Ediesse, 2009 Non si può accettare, Ediesse, 2009 Noi operaisti, DeriveApprodi, 2009 Dall'estremo possibile, Ediesse, 2011 Per la critica del presente, Ediesse, 2013 Dello spirito libero. Frammenti di vita e di pensiero, Il Saggiatore, 2015 Il nano e il manichino. La teologia come lingua della politica, Castelvecchi, 2015 Il demone della politica. Antologia di scritti (1958-2015), Il Mulino, 2018 Il Popolo Perduto: Per una critica della siniestra, Nutrimenti, 2019
Contribucions Tra materialismo dialettico e filosofia della prassi. Gramsci e Labriola, in A. Caracciolo e G. Scalia (a cura di), La città futura. Saggi sulla figura e il pensiero di Antonio Gramsci, Feltrinelli, Milano, 1959 Scritti inediti di economia politica di Marx, Editori Riuniti, 1963 Hobbes e Cromwell in Stato e rivoluzione in Inghilterra, Il Saggiatore, Milano, 1977 Operaismo e centralità operaia, Editori Riuniti, Roma, 1978 (amb G. Napolitano, A. Accornero i M. Cacciari) Il politico. Antologia di testi del pensiero politico. 1: Da Machiavelli a Cromwell, Feltrinelli, Milano, 1979 Il politico. Antologia di testi del pensiero politico. 2: Da Hobbes a Smith, Feltrinelli, Milano, 1981 Il destino dei partiti, Ediesse, 1997, (amb Giuseppe Cotturri, F. Izzo) Rileggendo "La libertà comunista", in G. Liguori (a cura di), Galvano Della Volpe. Un altro marxismo, Edizioni Fahrenheit 451, Roma, 2000 Classe operaia. Le identità: storia e prospettiva, Angeli, Milano, 2001 Per la critica della democrazia politica, in M. Tari (a cura di), Guerra e democrazia, ManifestoLibri, Roma, 2005 Politica e destino, Sossella editore, Roma, 2006 Finis Europae. Una catastrofe teologico-politica, Bibliopolis, Napoli 2008
Referències
Bibliografia Mario Alcaro, Dellavolpismo e nuova sinistra, Dedalo, Bari, 1977 Costanzo Preve, La teoria in pezzi. La dissoluzione del paradigma teorico operaista in Italia (1976-1983). Dedalo, 1984 Romolo Gobbi, Com'eri bella, classe operaia. Storia fatti e misfatti dell'operaismo italiano, Longanesi, Milano, 1989 Rita di Leo, Per una storia di Classe Operaia, in «Bailamme», n. 26, giugno 2000 Sandro Mezzadra, Operaismo, in R. Esposito e C. Galli (a cura di), Enciclopedia del pensiero politico. Autori, concetti, dottrine, Laterza, Roma-Bari, 2000 Basso C., Gozzini C. e Sguazzino D. (a cura di), Bibliografia delle opere e degli scritti di Mario Tronti, Dipartimento di Filosofia-Università degli Studi di Siena, Siena, 2001 Alfonso Berardinelli, Stili dell'estremismo. Critica del pensiero essenziale, Editori Riuniti, Roma, 2001 Maria Turchetto, De l'ouvrier masse à l'entrepreneurialité commune: la trajectoire déconcertante de l'opéraïsme italien, in J. Bidet e E. Kouvélakis (a cura di), Dictionnaire Marx contemporain, PUF, Paris, 2001 Francesca Pozzi, Gigi Roggero, Guido Borio, Futuro anteriore: dai Quaderni rossi ai movimenti globali. Ricchezze e limiti dell'operaismo italiano, DeriveApprodi, Roma, 2002 Steve Wright, L'assalto al cielo. Per una storia dell'operaismo, 2008, Edizioni Alegre, Roma 2008 (trad. Storming Heaven. Class Composition and Struggle in Italian Autonomist Marxism, Pluto Press, London, 2002) Cristina Corradi, Storia dei marxismi in Italia, Manifestolibri, Roma, 2005 (p. 222–234) Francesca Pozzi, Gigi Roggero, Guido Borio, Gli operaisti, Derive Approdi, Roma, 2005 Antonio Peduzzi, Lo spirito della politica e il suo destino. L'autonomia del politico, il suo tempo, Ediesse-Crs, Roma, 2006 Giuseppe Trotta e Fabio Milana (a cura di), L'operaismo degli anni Sessanta. Da «Quaderni rossi» a «classe operaia», cd con la raccolta completa della rivista «classe operaia» 1964-1967, DeriveApprodi, Roma 2008 Antonio Peduzzi, A Cartagine poscia io venni - incubi sulla teoria marxista, Arduino Sacco editore, Roma, 2011 Michele Filippini, Mario Tronti e l'operaismo politico degli anni Sessanta, EuroPhilosophie, 2011 Franco Milanesi, Nel Novecento, Storia, teoria, politica nel pensiero di Mario Tronti, Mimesis, Milano, 2014 Abecedario (a cura di Carlo Formenti), DeriveApprodi, 2016
Categoria:Comunistes italians Categoria:Filòsofs de Roma Categoria:Polítics de Roma Categoria:Morts el 2023 Categoria:Alumnes de la Universitat de Roma La Sapienza Categoria:Morts a l'Úmbria Categoria:Activistes italians Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Filòsofs nascuts al segle XX Categoria:Filòsofs morts al segle XXI Categoria:Polítics italians morts al segle XXI Categoria:Polítics italians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1931