Tony MacAlpine (nascut el 29 d'agost de 1960) és un músic nord-americà i compositor. En una carrera de tres dècades i tretze àlbums d'estudi, és més conegut com a guitarrista solista de rock instrumental, tot i que ha treballat amb molts grups i músics diferents.
Biografia Començà als 5 anys tocant el piano, i la guitarra als dotze. En Tony va estudiar violí i piano clàssic a Conservatori de Música Springfield de Massachusetts, així com altres programes de música a la Universitat de Hartford (Connecticut).Prokofiev, Dane (2012-10-06). An Interview with Tony MacAlpine (6th October, 2012)". YouTube. Consultat 2012-10-19."Tony MacAlpine Interview". The Prog Report. 2014-04-09. Consultat 2014-04-10."Tony MacAlpine Biography" . tonymacalpine.com. Consultat 2012-10-11.Reffett, Dave (2011-10-08). "Interview: Tony MacAlpine Discusses Gear and Tone and Answers Readers' Questions". Guitar World. NewBay Media. Consultat 2012-10-11. Una de les seves influències musicals és en Frédéric Chopin, a qui ret homenatge en les seves interpretacions dels darrers études, presents a la dels seus àlbums d'estudi.
Amb els seus primers àlbuns d'estudi (Edge of Insanity -1986- i Maximum Security -1987-), va col·laborar amb altres músics com els seus amics en Vinnie Moore (Mind's Eye -1986-) i en Joey Tafolla (Out of the Sun -1987-). Després del seu debut, va entrar al super-grup de heavy metal M.A.R.S. (acrònim dels integrants, MacAlpine/Aldridge/Rock/Sarzo), amb els qui va fer el disc Project: Driver (1986).
Com a part del grup 'MacAlpine', va treure el disc Eyes of the World l'any 1990 com a intent de comercialitzar el rock dur d'altres temps.Sword, Brian (2014-07-27). "Tony MacAlpine Interview - The Double Stop Podcast Episode 24". The Double Stop. Event occurs at time 15:54–18:51. Consultat 2014-08-04 Poc després va tornar a la seva feina instrumental amb el disc Freedom to Fly (1992). Altres discs instrumentals de la dècada dels 90 (publicats amb Shrapnel Records) foren: Madness (1993), Premonition (1994), Evolution (1995) i Violent Machine (1996). Per al seu darrer disc de la dècada Master of Paradise -1999-), en MacAlpine va posar-hi també la veu. Després del disc Chromaticity (Agost 2001), va deixar de banda enregistrar en solitari i va estar treballant amb molts grups i músics, com ara els supergrups CAB i Ring of Fire. Una dècada més tard (Juny 2011), va publicar el seu onzè disc d'estudi (autoanomenat Tony MacAlpine) a través de la discogràfica Favored Nations de n'Steve Vai.
Al principi dels anys 2000, en MacAlpine va estar tocant guitarra i teclats amb el grup del tour de n'Steve Vai (The Breed). Durant aquell temps, també fou el guitarrista del supergrup de metall progressiuPlanet X (amb el teclista en Derek Sherinian i el baterista en Virgil Donati). Va tocar amb ells als tres discs que van editar (Universe -2000-), Live from Oz -2002)- i MoonBabies -2002-), i va tornar amb el grup l'any 2009 per fer una gira i, possiblement, enregistrar un disc.Pavlichko, Matt (2011-07-07). "Interview: Tony MacAlpine on His New Self-Titled Solo Album". Guitar World. NewBay Media. Consultat 2012-10-11.
Les seves col·laboracions més recents han estat amb Seven the Hardway (un grup de metall progressiu amb qui va treure el disc auto-titulat l'any 2010), i una participació amb el setè disc d'estudi d'en Sherinian (Oceana -2011-).Hodgson, Peter (2010-08-10). "Interview: Tony MacAlpine of Seven The Hardway" . I Heart Guitar. Consultat 2012-10-11. A mitjans de 2012, en MacAlpine va anar de gira per Europa Àsia amb el grup PSMS (Portnoy/Sheehan/MacAlpine/Sherinian), un supergrup instrumental,"Portnoy, Sheehan, MacAlpine, Sherinian To Tour Europe and Asia, Fall 2012" . tonymacalpine.com. 2012-07-27. Consultat 2012-10-11.Cavuoto, Rob (December 2013). "Tony MacAlpine Interview: New DVD Release Live In Tokyo" . Guitar International. Consultat 2014-03-01. editant el DVD en directe anomenat Inspiracions instrumentals (Octubre de 2012)."Portnoy, Sheehan, MacAlpine, Sherinian DVD – Coming Oct 21!" tonymacalpine.com. Consultat 2013-02-19. A més, en una entrevista (Octubre de 2012), va declarar que treballava en un nou material d'estudi (un d'ells seria un enregistrament estrictament clàssic només amb piano), així com un nou disc amb els Ring of Fire. Battle of Leningrad (el quart disc d'estudi dels Ring of Fire) sortí a la venda el 28 de Gener de 2014."Virtuoso Supergroup Ring Of Fire Returns With Brand New Album". Blabbermouth. 2013-11-12. Consultat 2014-03-01.
El seu dotzè disc d'estudi, Concrete Gardens, va sortir al mercat el 21 d'abril de 2015.""Concrete Gardens" - Out Now!" . tonymacalpine.com. 2015-02-21. Consultat 2015-04-25.
Estil i influències En MacAlpine té molta influència del metall neoclàssic, amb tècniques molt avançades com ara el 'sweep tapping', una variació del 'sweep picking'.Ramirez, Carlos (2011-06-21). "Tony MacAlpine: Still Shredding After All These Years". Noisecreep. Consultat 2012-10-11. Ha incorporat elements de clàssica, jazz, fusió, rock dur i heavy metall tant a la guitarra com al teclat; i ha estat catalogat com a virtuós per en Jason Ankeny d'AllMusic.Ankeny, Jason. "Tony MacAlpine". AllMusic. Rovi Corporation. Consultat 2012-10-11.
Equip Edge of Insanity: Kramer guitars, DiMarzio pickups, Peavey amplification Project: Driver: B.C. Rich guitars, DiMarzio pickups, GHS strings, Peavey and Rockman amplification Maximum Security: B.C. Rich guitars, DiMarzio pickups, Peavey amplification, Ibanez effects Eyes of the World: Mason Bernard guitars, DiMarzio pickups, Dean Markley strings, Peavey amplification, Baldwin keyboards Freedom to Fly: Peavey guitars, Seymour Duncan pickups, GHS strings, Peavey amplification, Baldwin pianos Madness: Washburn Mercury series guitars, Seymour Duncan pickups, Dean Markley strings, Hughes & Kettner amplification Premonition: Washburn guitars, Seymour Duncan pickups, Dean Markley strings, Hughes & Kettner amplification Evolution: B.C. Rich guitars, Seymour Duncan pickups, Hughes & Kettner amplification Chromaticity: Carvin guitars and amplification Tony MacAlpine: Ibanez guitars, DiMarzio pickups, Ernie Ball strings, Hughes & Kettner amplification, Source Audio effects, Toontrack software
MacAlpine he estat un intèrpret prominent de guitarres de set cordes després d'unir-se al grup Planet X, i encara toca amb elles i amb guitarres de vuit cordes.Sherinian, Derek. (2002-09-12). "Virgil & Derek AOL Chat". xplanetx.com. Consultat 2012-10-11. Després de tocar guitarres Carvin durant molts anys, l'any 2010 va canviar cap a Ibanez. Des de llavors ha estat tocant amb guitarres RG Prestige de vuit cordes personalitzades, amb pues EMG, i amb els seus models de sis i set cordes fa ús de DiMarzio. Amplificadors Hughes & Kettner TriAmp per a feines d'estudi i Coreblade pels directes (amb pedal de volum i wah Ernie Ball). Un esquema detallat del seu equip de 2011 es pot consultar a Guitar Geek.Cooper, Adam (2011-07-14). "Tony MacAlpine's 2011 Guitar Rig" . Guitar Geek. Consultat 2012-10-11.
Vida personal En MacAlpine viu a Pasadena, Califòrnia. El 25 d'agost de 2015 va publicar al seu Facebook que podria haver desenvolupat càncer de còlon, cosa que el va fer cancel·lar algunes dates de la seva gira per promoure el disc Concrete Gadens."Guitar Virtuoso Tony MacAlpine Likely Battling Colon Cancer, Forced to Postpone Tour". Ultimate Guitar. 2015-08-25. Consultat 2015-08-25. Un any després va publicar al seu lloc web personals que s'havia recuperat de la dolència."MacAlpine, Tony (2016-08-17). "West Coast Tour Supporting Steve Vai" . tonymacalpine.com. Consultat 2016-10-08.
Discografia Discs d'estudi en solitari 1986: Edge of Insanity 1987: Maximum Security 1992: Freedom to Fly 1993: Madness 1994: Premonition 1995: Evolution 1996: Violent Machine 1999: Master of Paradise 2001: Chromaticity 2011: Tony MacAlpine 2015: Concrete Gardens 2017: Death of Roses
Discs de directes en solitari 1997: Live Insanity
Àlbums recopilatoris 2006: Collection: The Shrapnel Years
MacAlpine 1990: Eyes of the World
Vinnie Moore 1986: Mind's Eye 1999: The Maze 2006: Collection: The Shrapnel Years (compilació)
MacAlpine 1990: Eyes of the World
Planet X 2000: Universe 2002: Live from Oz (live) 2002: MoonBabies
CAB 2000: CAB 2001: CAB 2 2002: CAB Live at The Baked Potato 2003: CAB 4 2008: Theatre de Marionnettes 2010: Live on Sunset 2001: CAB Live at the Baked Potato: First and Second Set (DVD) 2002: CAB Live at The Musician Institute (DVD)
Mark Boals 2000: Ring of Fire 2002: Edge of the World
Steve Vai 2003: Live at the Astoria London 2004: G3: Live in Denver 2005: G3: Live in Tokyo
Ring of Fire 2003: Dreamtower 2004: Burning Live in Tokyo (live) 2004: Lapse of Reality 2014: Battle of Leningrad
Altres col·laboracions 1986: Project: Driver – M.A.R.S. (amb en Tommy Aldridge, en Rob Rock i en Rudy Sarzo) 1987: Out of the Sun – Joey Tafolla 1999: VK3 – Vitalij Kuprij 2004: Eric Claptons Guitar Festival - I'm the Hell Out of Here (amb n'Steve Vai) 2007: Clinophobia – Devil's Slingshot (amb en Virgil Donati i en Billy Sheehan) 2007: Ze re Tour 2007 – Michel Polnareff 2010: On Revolute – Dave Weiner 2010: Seven the Hardway – Seven the Hardway (amb en Virgil Donati i en Mark Boals) 2011: Oceana – Derek Sherinian 2012: Plains of Oblivion – Jeff Loomis 2012: Instrumental Inspirations – PSMS (amb en Mike Portnoy, en Billy Sheehan i en Derek Sherinian) (DVD) 2013: Live in Tokyo – PSMS (amb en Mike Portnoy, en Billy Sheehan i en Derek Sherinian) 2018: Enfin! – Michel Polnareff
Referències
Enllaços externs
Categoria:Guitarristes estatunidencs de heavy metal Categoria:Persones de Springfield (Massachusetts) Categoria:Músics de heavy metal estatunidencs Categoria:Músics de Massachusetts Categoria:Nascuts el 1960