miniatura|Representació gràfica d'Una sola salut i algunes de les diferents disciplines que hi intervenen. El concepte d'Una sola salut, Salut Global o One Health va ser introduït a principis de la dècada dels 2000 i fa referència al fet que la salut humana, la sanitat animal i els ecosistemes en els quals coexisteixen són interdependents.
El seu objectiu és el disseny i implementació de programes, polítiques, legislació i recerca en l'àmbit de la salut pública de forma multisectorial i transdisciplinària, treballant a nivell local, regional, nacional i global. Veterinaris, metges, epidemiòlegs, biòlegs, sanitaris, ecòlegs, sociòlegs, juristes, filòsofs, animalistes, immunòlegs, ambientalistes, polítics, juntament amb persones d'altres disciplines, tenen un paper important per assolir aquest objectiu comú.
A banda de les malalties infeccioses emergents, el concepte Una Sola Salut inclou la salut ambiental i dels ecosistemes, les malalties no infeccioses i cròniques, l'ús del sòl, la resistència als antimicrobians i la biodiversitat.
El món està progressivament més interconnectat i es generen interaccions entre els tres dominis (humans, altres animals i medi ambient), pel que les accions en qualsevol d'ells té un impacte en els altres dos. Degut al creixement de les poblacions de persones i animals, les interfases home-animal s'estan accelerant i expandint, resultant en una amenaça per la salut dels tres dominis. El creixent moviment de persones arreu del món i els moviments associats d'animals, aliments i vectors també acceleren les interaccions, envaeixen nous territoris i canvien els seus hàbitats, alterant així el medi ambient. Per tant, és necessari considerar un enfocament col·laboratiu, integrat i multidisciplinari com Una Sola Salut per millorar la salut dels tres dominis.
Història La interdependència dels humans i animals i el seu respecte per la terra i aigua són una part intrínseca de la cultura de moltes civilitzacions ancestrals. D'aquesta manera, el concepte Una Sola Salut entès com al seu significat s'ha fet servir des de fa més de 2.500 anys. +AnyEsdevenimentsAproximadament 400 a. C.Hipòcrates (460 a.C.-370 a.C.) va instar els metges a considerar l'entorn entre altres aspectes de la vida dels pacients sostenint la teoria de que els cossos estan compostos per quatre humors influenciats per factors de l'entorn com l'alimentació, el clima, l'exercici i el comportament sexual.Aproximadament 350 a. CAristòtil (384 a.C.-322 a.C.) va introduir el concepte de la medicina comparativa a través de l'estudi de les característiques comunes a les diferents espècies, demostrant així que es podia aprendre sobre els humans a partir dels animals.Inicis del segle Giovanni Maria Lancisi (1654-1720) va escriure sobre el rol important que té l'ambient en la propagació de les malalties als humans i animals.1761La fundació per part de Claude Bourgelat (1712-1779) de la primera facultat veterinària a Lió va establir a Europa una educació formal a la salut animal i les seves interaccions amb la salut humana.Inicis del segle El treball de Louis René Villermé (1782-1863) i Alexandre Parent-Duchatelet (1790-1835) va permetre el desenvolupament de l'especialitat veterinària de higiene pública.Mitjans dècada de 1850 fins als 1870Rudolf Virchow (1821-1902) va fer servir el terme zoonosi, reconeixent les semblances entre la medicina humana i animal i que els factors ambientals eren determinants clau en la salut.1874-1884William Osler (1849-1919), antic alumne de Virchow, sovint anomenat pare de la medicina moderna, va ser catedràtic de medicina a la Universitat McGill, i va promoure els conceptes de la medicina i la biologia comparatives i la integració de la salut humana i animal.1947James Harlam Steele (1913-2013) va establir als Estats Units la Unitat de Salut Pública Veterinària que s'ha convertit en els Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) i ha ajudat a establir una educació en salut pública com a nova especialitat veterinària.1964A mitjans de la dècada del 1960 Calvin Schwabe (1927-2006) va establir un programa pioner a la medicina preventiva veterinària. Va fer servir el terme One Medicine freqüentment per referir-se al fet que la salut dels humans, animals i ecosistemes estan interconnectades i va exposar que la medicina veterinària és una professió de Salut Pública.2004Es va dur a terme la reunió One World, One Health™, on es van definir els Principis de Manhattan.2010Es va establir la col·laboració FAO-OIE-OMS per formar el concepte de tripartit.2011Va tenir lloc el primer Congrés Internacional One Health a Melbourne, Austràlia.2019Es van dur a terme la conferència One Planet, One Health, One Future, convocada pel Ministeri d'Afers Exteriors d'Alemanya i la Wildlife Conservation Society (WCS), i la creació dels Principis de Berlin sobre el One Health. El concepte Una Sola Salut en el seu context actual ha estat impulsat durant l'última dècada pels Principis de Manhattan, una sèrie d'objectius proposats a la reunió One World, One Health™ de la Wildlife Conservation Society, celebrada el 2004 a la Universitat Rockefeller de Nova York. Aquests dotze principis reconeixen el vincle entre la salut humana i animal, les amenaces de les malalties per a l'economia, la importància de la inclusió de la vida silvestre i la necessitat d'elaborar enfocaments holístics per respondre i controlar les malalties emergents.
Més endavant, a través de conferències, s'ha expandit el suport d'aquest enfocament i s'ha estès el seu significat més enllà de la interfície de la salut humana–animal per englobar la salut i sostenibilitat dels ecosistemes del món.
Prèviament a la reunió One Planet, One Health, One Future de 2019, un grup de dotze experts de diversos àmbits van preparar els Principis de Berlin com a actualització dels Principis de Manhattan, que aborden problemes actuals com el desbordament de patògens, el canvi climàtic i la resistència als antimicrobians.
El 2019 també va ser l'any en què l'OIE, la FAO i l'OMS van definir el concepte Una Sola Salut com:
Malgrat la manca de definició formal d'Una Sola Salut, existeixen múltiples definicions creades per les diferents organitzacions que hi col·laboren. La definició citada anteriorment n'és un exemple, que va ser inclosa a la guia del tripartit de 2019.
Organitzacions internacionals Les tres organitzacions internacionals lligades a la salut WOAH, FAO i OMS formen el tripartit, i totes elles han instaurat un enfocament d'Una Sola Salut, però amb un àmbit d'aplicació diferent.
La WOAH (Organització Mundial de Sanitat Animal, originalment Oficina Internacional d'Epizoòties, OIE) intenta garantir la implementació de l'enfocament d'Una Sola Salut a les polítiques mundials de salut animal.
La FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i Alimentació) ha establert un enfocament d'Una Sola Salut per enfortir els sistemes de Salut Pública veterinària incloent més clarament la prevenció de malalties i fent èmfasi a la producció, distribució i comercialització d'aliments mitjançant una agricultura animal sostenible i una gestió dels recursos naturals.
L'OMS (Organització Mundial de la Salut) ha cohesionat les activitats d'Una Sola Salut amb les de seguretat alimentària al Departament de Seguretat Alimentària i Zoonosis.
El Banc Mundial té un rol important de recolzament de l'enfocament d'Una Sola Salut, ja que ha realitzat avaluacions econòmiques i ha declarat que es poden evitar costos amb pràctiques que tenen aquest enfocament.
Formació del tripartit La crisi de la grip aviària va comportar l'aparició del risc d'una pandèmia, va fer prendre consciència de la gravetat que podia comportar i va resultar en la creació del tripartit.
El 1997 va aparèixer el primer brot humà causat per un virus de grip aviària altament patogen (H5N1) a Hong Kong. El 2003-2004 aquest virus va reaparèixer als països asiàtics. El 2008 l'OMS, en col·laboració amb la FAO i la WOAH, va desenvolupar la guia Zoonotic diseases: a guide to establishing collaboration between animal and human health sectors at the country level per ajudar els països a afrontar els reptes que plantegen les zoonosis endèmiques, emergents i reemergents.
La reunió de la Conferència Ministerial Internacional sobre la grip aviària i pandèmica (IMCAPI) de 2010 va concloure amb la Declaració de Hanoi que proposava una sèrie de mesures nacionals multisectorials per detectar noves malalties que poden passar dels animals als humans. A més, la FAO, la WOAH i l'OMS van formalitzar la col·laboració del tripartit, publicant a l'abril de 2010 una nota conceptual on distribueixen el seu marc estratègic per treballar més estretament amb l'objectiu d'abordar les interfícies animal-humà-ecosistema, anomenada Sharing responsibilities and coordinating global activities to address health risks at the human-animal ecosystems interfaces.
El 2019 l'OMS, en col·laboració amb la FAO, la WOAH i socis internacionals, va desenvolupar la guia Taking a Multisectoral, One Health Approach: A Tripartite Guide to Addressing Zoonotic Diseases in Countries. El seu objectiu és proporcionar als països orientació operativa i eines per implementar aquest enfocament, abordar les zoonosis i altres amenaces per la salut de la interfície humà–animal. El mecanisme de coordinació del tripartit ha permès organitzar des del 2010 vuit tallers a l'Àsia-Pacífic sobre la col·laboració multisectorial per a la prevenció i el control de les zoonosis.
Perspectiva medioambiental Les condicions ambientals tenen un gran impacte en la salut dels animals i els humans. Les activitats antropogèniques són els principals conductors que modelen l'ambient. El tractament adequat de sòls i aigua i el seu ús a pastures i cultius utilitzats per a l'alimentació animal, l'eliminació adequada dels residus tòxics, la reducció dels impactes de les emissions industrials, els ambients nets als escorxadors i la preservació dels hàbitats naturals dels animals i la biodiversitat, poden contribuir a disminuir les infeccions de les malalties en els animals i en els humans.
El canvi climàtic té un paper destacat en la propagació de malalties, ja que pot modificar la distribució d'alguns vectors zoonòtics i afavorir l'aparició de malalties en zones prèviament lliures. Els esdeveniments provocats pel canvi climàtic, com l'augment de la temperatura i de la freqüència de fenòmens meteorològics extrems, onades de calor, sequeres, inundacions i tempestes, poden augmentar la disponibilitat de tòxics per als organismes productors d'aliments. El canvi climàtic també afecta la seguretat alimentària, els sistemes de ramaderia extensius, el control de la resistència antimicrobiana i a la sanitat ambiental.
És important tenir en compte aquestes qüestions ambientals per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible(ODS), creats per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) per tal de desenvolupar un entorn sostenible i saludable per a tots els éssers vius.
Resistència als antimicrobians La resistència als antimicrobians és una crisi de salut pública global que amenaça l'habilitat de tractar amb èxit les infeccions bacterianes. El principal problema és l'ús excessiu d'aquests medicaments en els sectors humà, animal i de l'agricultura, i l'expansió dels bacteris resistents i dels seus gens, que es mouen entre els humans, els animals i l'ambient degut a un pobre control, a la contaminació ambiental i al moviment geogràfic dels humans i animals infectats.