fou un poeta català en llengua castellana, germà gran dels escriptors Juan i Luis Goytisolo Gay.
Era oncle valencià de Joaquim Gay de Montellà i Ferrer-Vidal.
Biografia Segon de quatre fills (Marta, José Agustín, Juan i Luis), els seus pares eren Josep Maria Goytisolo i Taltavull i Júlia Gay i Vives, un matrimoni barceloní de classe mitjana. La mort de la seva mare el 17 de març de 1938 a conseqüència dels bombardeigs franquistes sobre Barcelona durant la Guerra Civil espanyola, el marcà profundament. Aquell atac de l'aviació italiana franquista se'l recorda com la bomba del Coliseum, per la bomba que va caure just al davant del cinema Coliseum de la ciutat.
Va iniciar els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, finalitzant-los a la Universitat de Madrid i on va relacionar-se amb poetes com José Ángel Valente, José Manuel Caballero Bonald o Alfonso Costafreda. Amb aquests dos, i juntament amb Ángel González i Jaime Gil de Biedma, formà l'anomenada Generació del 50, que tingué un compromís moral i polític en favor de la democràcia i que promouen una preocupació pel llenguatge.
Durant la dècada del 1960 sofrí una profunda crisi literària de la qual aconseguí sortir-se'n aviat però al final de la seva vida patí nombroses depressions. Va morir el 19 de març de 1999 en caure per una finestra que volia arreglar de casa seva a Barcelona.
El 1985 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.
Fons personal Des del 27 de febrer de 2002 la Universitat Autònoma de Barcelona acull els fons documentals del poeta a la Biblioteca d'Humanitats. El llegat inclou manuscrits, correspondència, arxiu fotogràfic i textos impresos que van ser cedits per la dona del poeta, Asunción Carandell i per la seva filla, Julia Goytisolo Carandell.
Obra literària Segons Manuel Vázquez Montalbán la poesia de Goytisolo no va ser només una proposta ideològica limitada a donar una alternativa al capitalisme franquista, sinó que aspira a la construcció d'un nou humanisme.
L'any 1954 fou guardonat amb el Premi Adonais, el 1956 amb el Premi Boscán per Salvemos al viento, i el 1959 amb el Premi Ausiàs March amb Claridad. L'any 1992 fou guardonat amb el Premi de la Crítica de poesia castellana per La noche le es propicia.
La seva obra com a traductor és molt important, especialitzant-se en la traducció de poesia italiana com la de Cesare Pavese i Pier Paolo Pasolini, però destacant en la traducció dels poetes catalans com Salvador Espriu i Pere Quart.
Obra publicada
1955: El retorno 1965: Salmos al viento 1959: Claridad 1961: Años decisivos 1968: Algo sucede 1973: Bajo tolerancia 1976: Taller de Arquitectura 1977: Del tiempo y del olvido 1980: Los pasos del cazador 1984: Final de un adiós 1993: Elegías a Julia Gay 1994: Como los trenes de la noche 1995: Cuadernos de El Escorial
Antologies 1968: Poetas catalanes contemporáneos 1970: Poesía cubana de la Revolución Antologia de José Lezama Lima Antologia de Jorge Luis Borges
Referències
Enllaços externs Obra de José Agustín Goytisolo a la xarxa (en castellano) Fons José Agustín Goytisolo (Universitat Autònoma de Barcelona) Càtedra José Agustín Goytisolo
Categoria:Poetes barcelonins contemporanis en castellà Categoria:Estudiants de dret de la UB Categoria:Creus de Sant Jordi 1985 Categoria:Traductors de l'italià al castellà Categoria:Traductors del català al castellà Categoria:Participants a la Caputxinada Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Suïcides catalans del sud contemporanis Categoria:Enterrats al Cementiri de Montjuïc Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona Categoria:Alumnes del Col·legi Sant Ignasi de Sarrià Categoria:Traductors barcelonins contemporanis Categoria:Poetes catalans del sud del segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX