La Societat Espanyola d'Electricitat fou una companyia dedicada a la producció i distribució d'energia elèctrica al públic fundada el 1881 a Barcelona. L'empresa va personificar el naixement de la indústria elèctrica de distribució a gran escala, passant de les instal·lacions isolades i dedicades a l'autoconsum a les centrals elèctriques destinades a produir electricitat per a una xarxa de distribució estesa pels carrers de les poblacions, fent accessible l'ús de l'electricitat a particulars i empreses que, per la seva dimensió, no podien pensar en un sistema de generació propi i privatiu.
Va construir les primeres centrals elèctriques a Barcelona, però la poca maduresa del mercat va provocar que entrés en fallida el 1894 i fos adquirida per la Companyia Barcelonina d'Electricitat. El promotor principal fou Tomàs Josep Dalmau i Garcia, juntament amb el mestre d'obres Domènec Balet i Nadal, encarregat del projecte arquitectònic de la central i l'enginyer Narcís Xifra i Masmitjà, el qual prèviament ja havia fet algunes instal·lacions elèctriques, tant d'enllumenat públic com per a cases particulars i fàbriques.
Antecedents Limitacions tecnològiques L'electricitat era una tecnologia encara poc madura que presentava encara alguns inconvenients. L'estat de la tecnologia en l'àmbit elèctric a finals del només permetia a les centrals elèctriques produir corrent continu, el qual tenia dues grans limitacions; en primer lloc havien d'instal·lar-se prop dels consumidors per les grans ineficiències en el transport que tenia aquesta tecnologia, provocant l'edificació de les centrals dintre de la trama urbana de les ciutats. I en segon lloc en corrent continu no existien transformadors, de forma que si feien falta dos voltatges diferents en una fàbrica, un per il·luminació i un altre per a motors, s'havia tant de generar com de transmetre per medis físics separats, amb el lògic encariment del sistema.
Addicionalment, la llum obtinguda per mitjà d'arcs voltaics era excessivament viva i alterava els colors de manera antiestètica, especialment en els espais interiors; així mateix, els carbons incandescents utilitzats podien desprendre's dels seus suports i produir un incendi. Aquests problemes no es resoldrien fins que no es van inventar les bombetes de vidre hermètic a les que s'havia introduït un filament incandescent en atmosfera inert.
La llum de gas, mes càlida al principi, tenia avantatges respecte a l'arc voltaic i a les primeres llums elèctrics d'incandescència. Els arcs voltaics eren més apropiats per a l'enllumenat públic, per fars marítims i per a la il·luminació de la feina de construcció nocturna, on superaven a la llum de gas. Els llums d'incandescència eren mes aptes per a l'interior i per a espais reduïts. Utilitzades en la indústria, donaven també la possibilitat que el treballador tingués la seva pròpia llum per il·luminar tasques específiques, especialment per a treballs on la visió era important, com ara impremtes, fàbriques tèxtils, o tallers de confecció.
Uns emprenedors locals miniatura|upright=1.4|Un motor a vapor fa girar una màquina de Gramme (dreta) Francesc Dalmau i Faura va instal·lar el 1842 a Barcelona un taller i un magatzem d'instruments d'òptica i de medició. També construïa telègrafs elèctrics, parallamps i, fins i tot, màquines de vapor d'alta, mitjana i baixa pressió.
Al voltant del 1850 Francesc Dalmau incorporà a l'empresa el seu fill, Tomàs Dalmau, i amb ell s'accelera l'activitat industrial. El 1874 s'incorporà a la societat l'enginyer Narcís Xifra i Masmitjà com a tècnic. El 1875 l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona va adquirir una màquina de Gramme, una dinamo inventada per Zénobe-Théophile Gramme i que era el primer generador elèctric apte per a l'ús industrial. La compra fou instrumentada mitjançant concurs de la casa Dalmau i Fill. Seguidament van fer diverses instal·lacions elèctriques; a algun vaixell de guerra, i d'enllumenat a la fàbrica de xocolata Juncosa de Gràcia i a la dels germans Batlló a Les Corts a partir dels respectius sistemes generals de producció de força motriu.
La primera realització amb caràcter definitiu correspon a la instal·lació d'il·luminació amb un arc voltaic al taller de fosa de La Maquinista Terrestre i Marítima el 1875. Els assajos van ser tan positius que al maig de l'any 1876 Dalmau es decidí a adquirir la patent Gramme per cinc anys i inicià la fabricació de dinamos. Per poder fer créixer amb tot el seu potencial el negoci de les instal·lacions elèctriques, els clients no es podien limitar a les empreses que tinguessin producció de força motiu per accionar les dinamos; la millor manera d'augmentar el número de clients era proporcionar fluid elèctric. Calia transformar l'empresa de forma que sense abandonar la instal·lació d'equips elèctrics, també es promogués la seva demanda mitjançant l'oferta de subministrament d'energia elèctrica.
Cal mencionar que les iniciatives innovadores no estaven limitades al camp de l'electricitat: el 1877 Narcís Xifre va assajar amb èxit, per primera vegada a Catalunya, una comunicació telefònica a llarga distància, entre Barcelona i Girona.
Francesc Dalmau va morir el 1886 als setanta quatre anys.
Constitució de la societat L'empresa es constituí el 30 d'abril de 1881, amb el doble objectiu de fabricar maquinària i equipament elèctric així com produir i distribuir electricitat als seus clients. L'empresa tenia un capital social de 3.000.000 de pessetes (equivalents a uns 13.850.000 euros el 2020), dividides en 6.000 accions d'un valor nominal de 500 pessetes. Inicialment només es desemborsà el 30% del capital escripturat.
El soci majoritari era Tomàs Dalmau amb un 33% de les accions, el qual havia aportat els tallers per a la fabricació d'equipament elèctric de la seva empresa, Francesc Dalmau i Fills. La resta del capital estava repartit entre diversos socis particulars, entre els que destacaven els industrials Llorenç Baladia, Miquel Buxeda, Josep Gassó i Joan Bertrand, Bru Cuadros i l'advocat Josep Pujol, president de l'entitat Foment de la Producció Nacional; Narcís Xifra i Masmitjà, director tècnic de Francesc Dalmau i Fills, havia subscrit 20 accions.
D'acord amb la premsa tècnica de l'època, Barcelona va ser la vuitena ciutat del món i la sisena europea amb distribució pública d'electricitat, després de Berlín, Sant Petersburg, Londres, Brussel·les i Amsterdam a Europa, i Chicago i Nova York a Amèrica.
Expansió La primera acció de la companyia fou sol·licitar autorització a l'Ajuntament de Barcelona per fer les conduccions elèctriques necessàries per abastir als potencials clients Seguidament en el local d'una antiga fàbrica de filats a Barcelona es va instal·lar la central elèctrica, amb una capacitat inicial de 64 CV. Disposava d'una sala de calderes amb dues màquines de vapor, una d'elles construïda per La Maquinista Terrestre i Marítima i una altra sala on s'allotjaven les dinamos que transformaven la força produïda per les màquines de vapor en corrent continu. El local també disposava d'un taller on es fabricaven les dinamos, així com una àmplia gama de material elèctric, sistemes de telefonia i telegrafia. En poc temps l'empresa ja tenia 200 empleats.
En el mes de maig de 1881 es va dur a terme una prova d'enllumenat, al moll de Sant Ramon del port de Barcelona. Van alimentar cinc llums d'arc amb una sola dinamo ubicada al tallers de la Societat Espanyola d'Electricitat. Aquesta dinamo, anomenada L5, estava fabricada per la societat a Barcelona i constituïa una important innovació. Fins feia poca una de les limitacions de la tecnologia elèctrica arreu era la impossibilitat de que una màquina alimentés més d'una llum, problema anomenat la divisió de la llum elèctrica, i diverses iniciatives a Europa i Amèrica van trobar solucions a aquest repte, tal com ho feu la Societat Espanyola d'Electricitat. Era un primer pas per reduir el cost de l'enllumenat.
Ampliació de capital El 1881 era un període de creixement econòmic i d'una gran especulació borsària, conegut com a febre d'or, i juntament amb les expectatives econòmiques que despertà l'ús de l'energia elèctrica van promoure la fundació de dues empreses competidores - la Sociedad Telefonia, Fuerza y Luz Eléctrica. Compañia General de Electricidad amb un capital de 5 milions de pessetes i la Sociedad General de Alumbrado de España y Portugal, amb 7 milions -. La Societat Espanyola d'Electricitat, per no quedar relegada i perdre oportunitats de negoci va augmentar el capital fins als 20 milions de pessetes (al voltant de 92.300.000 euros del 2020). Només es desemborsà el 20% del capital corresponent a les noves accions. El fet que tant en la constitució de la societat com en la primera ampliació només s'hagués desemborsat una part minoritària del capital deixava a la societat en una posició financera exposada.
Primeres instal·lacions El fet que l'Ajuntament de Barcelona tingués importants deutes vençuts i pendents de pagar amb Gas Municipal, la companyia concessionària de l'enllumenat públic, pot explicar en part la manca de resposta de l'Ajuntament a les peticions de construcció de les conduccions elèctriques fetes per la Societat Espanyola d'Electricitat, la qual cosa va provocar que durant els anys 1882 i 1883 la societat es dediqués exclusivament a la fabricació de material i a efectuar muntatges de noves instal·lacions d'enllumenat o ampliacions, aprofitant les instal·lacions de vapor que tenien les fàbriques, adaptant-hi un generador elèctric de corrent continu i amb connexió al circuit de làmpades d'incandescència o d'arc voltaic.
El 1882 va sol·licitar la instal·lació de prova d'enllumenat públic a una sèrie de carrers de Barcelona, així com també a algunes dependències municipals. El 28 de setembre de 1882 es va posar en marxa la primera part, concretament al passeig de Colom, per continuar poc després per la la Rambla i la plaça de Catalunya. Si bé alguns establiments comercials van contractar el nou servei, la resposta del mercat de les llars va ser molt reduïda.
Inversió en altres societats També el 1882 es va aportar capital per a diverses societats per produir i distribuir electricitat: Matritense de Electricidad amb una capacitat de 700 CV, Valenciana de Electricidad i altres ciutats espanyoles i catalanes. L'objectiu de la Societat Espanyola d'Electricitat era subministra-lis equipament elèctric. Però els resultats de totes aquestes iniciatives foren negatius; per exemple, la Matritense va assolir un màxim de 29 clients. El valor de les societats participades era nul.
El 1883 es construí una nova central a la rambla de Canaletes en la que l'electricitat es produïa amb un motor de gas de 70 CV de potència que movia una màquina de Gramme de 200 voltamperes.
Un dels motius de la baixa adopció de l'electricitat per part de les famílies era el preu, poc competitiu respecte al gas. Per fer baixar el preu, es construí una nova instal·lació per ampliar la producció d'energia elèctrica amb una potència inicial de 2.000 CV. La nova central disposava de dos generadors de vapor i estava ubicada al paratge anomenat les Hortes de Sant Bertran, al costat de l'avinguda del Paral·lel. En poc temps aquesta central elèctrica es convertiria en la principal instal·lació de la companyia.
Esforços comercials Atès el poc èxit de la companyia en el mercat de consumidors particulars, per que l'empresa fos rendible era necessari subministrar energia a grans consumidors. En aquest objectiu l'empresa va dur a terme accions comercials en diversos fronts, encara que amb pocs resultats.
L'enllumenat públic Ja des de ben aviat, el 22 d'abril de 1882, Tomàs Dalmau i Narcís Xifra van presentar una instància a l'ajuntament de Barcelona sol·licitant permís per il·luminar alguns carrers de la ciutat. Però es trobaren amb una situació que tenia unes causes difícil de resoldre.