Guernica és un famós quadre de Pablo Picasso que té com motiu el bombardeig de Guernica. El Govern de la Segona República Espanyola va encarregar a Picasso un quadre que decorés el Pavelló Espanyol durant l'Exposició Universal de 1937 a París.Un símbolo que necesita cuidados ELPAÍS núm 11.359. Diumenge 20 de juliol de 2008. Picasso va realitzar un quadre cubista expressant la seva visió del bombardeig i el va anomenar Guernica. Ha passat a ser una obra fonamental per a entendre la història de l'art.
El Guernica de Picasso mostra persones, animals i edificis destrossats per la violència i el caos generat per les bombes. L'austeritat cromàtica convé al tema del quadre. La primera imatge que Picasso va rebre del bombardeig va ser a través dels diaris francesos, fet que propicia la teoria que va interioritzar l'horror que allò va suposar, reflectint-lo amb tons negres i blancs.
Procés de creació A principis de 1937 Picasso es trobava a París en un període de crisi personal i creativa. Durant el mes de gener va rebre al seu apartament la visita de Josep Renau, Josep Lluís Sert, Juan Larrea, Jose Bergamín i Max Aub, que hi van anar per fer-li l'encàrrec d'un mural que decorés el pavelló espanyol de l'Exposició Internacional de París,Guernica, Pintura de Guerra. Documental 30 minuts. TV3. Enllaç al documental . oficialment anomenada Exposició Internacional de les Arts i Tècniques en la vida moderna, que tindria lloc durant aquell mateix any. Aquella exposició havia de servir per a mostrar al món la situació política d'Espanya, clamant justícia. Picasso va acceptar. miniatura|Placa commemorativa a la casa on va pintar el Guernica, al Quai des Grands-Augustins (París). En un principi, l'autor pensava presentar una al·legoria a la llibertat de l'art, però va canviar d'idea en assabentar-se del bombardeig de Guernica, que va tenir lloc el dilluns 26 d'abril.Carsten- Peter Warncke.Pablo Picasso 1881-1973. Segunda Parte. Obras 1937-1973 Editorial Taschen. El dissabte 1 de maig de 1937 Picasso va assistir, juntament amb altres intel·lectuals espanyols, a la multitudinària manifestació del primer de maig, on milers de parisencs van exigir justícia pel bombardeig de Guernica. Va ser llavors que va decidir que pintaria un quadre sobre aquests fets. Aquell mateix primer de maig, Picasso ja en va esbossar diversos estudis previs, al seu taller de París.
Un cop Picasso va informar el Govern de la República que la temàtica del mural seria el bombardeig, es van alçar veus dient que la temàtica era la correcta, però que potser l'havia de pintar un pintor basc, més concretament Aurelio Arteta. El mateix Arteta, però, va declinar l'oferiment en favor de Picasso, al·legant que havia d'efectuar un imminent viatge a Mèxic.
Tenint en compte la seva complexitat i la seva mida, Picasso va pintar el Guernica en un temps rècord. El 8 de maig va introduir la figura de la mare i el cavall i l'11 de maig va començar la tela definitiva, que va donar per acabada el 4 de juny. Existeixen fotografies de gairebé tot el procés de creació, que van ser preses per la seva companya sentimental en aquells moments, Dora Maar.
Picasso es va negar a cobrar res pel mural, però el govern de la república va insistir a donar-li 150.000 francs, el preu aproximat d'una casa de l'època.
L'Exposició Universal miniatura|Rèplica del Pavelló de la República Espanyola de Josep Lluís Sert, que es va construir en l'Exposició Unirversal de París de 1937, construïda a Barcelona el 1992. Tot i que l'Exposició Universal de 1937 es va inaugurar el 24 de maig, el pavelló espanyol, pagat pel Govern de la Generalitat de Catalunya i dissenyat per Josep Lluís Sert amb l'ajut de Luis Lacasa, no es va inaugurar fins al dia 12 de juliol.
Quan el quadre va ser exposat per primera vegada, el 12 de juliol de 1937, va suscitar tota mena de reaccions i una gran polèmica. Més d'una persona esperava un quadre molt més descriptiu, seguint els corrents del realisme socialista de l'època. Fins i tot es va plantejar la possibilitat de canviar el quadre per una obra molt més realista anomenada Madrid, 1937, d'Horacio Ferrer, exposada a la segona planta del pavelló. Però la premsa internacional no va trigar a fer-se'n ressò i declarar el Guernica com una obra mestra.
El Guernica estava situat en una de les parets principals del pavelló d'Espanya, compartint espai amb obres com la Font de mercuri d'Alexander Calder, una escultura d'Alberto Sánchez, El segador de Joan Miró -actualment exposada a la Fundació Miró de Barcelona- i treballs d'altres artistes de renom. A part d'obres d'art, també s'hi exhibien cartells propagandístics de l'època i fotos que mostraven la situació del conflicte a Espanya.
Durant l'agost de 1937 el Govern Basc ja estava exiliat a França i es va fotografiar amb el mural de fons.
Un cop acabada la fira, el gener de 1938, els representants del Govern Espanyol a París havien canviat, motiu pel qual ningú no va reclamar el quadre i fou el mateix Picasso qui el recollí i se l'emportà al seu estudi, on romandria uns mesos.
Els viatges del Guernica El quadre va esdevenir una icona de la lluita per la pau i un reflex de la situació política internacional. Uns mesos després d'acabar l'exposició universal va viatjar per tot Europa i Amèrica i fou exposat en desenes de galeries, amb l'objectiu de col·lectar diners per a la causa republicana.
El 1939, un cop Franco havia guanyat la guerra civil i davant la imminència de la Segona Guerra Mundial, Picasso va demanar al director del MoMA de Nova York, amic personal, si es podia fer càrrec del quadre i dels estudis previs mentre la situació política europea no canviés. En acceptar-ho, el quadre va ser embarcat al vaixell Normandie rumb a Nova York. Aquell any el Guernica va fer una petita gira per 5 ciutats estatunidenques, la finalitat de la qual era recollir fons per als refugiats espanyols. (Malauradament, només s'hi van aplegar 700 dòlars.)
En els anys posteriors, el Guernica va emprendre diverses gires per gran part del món occidental, fins que el 1957 es va instal·lar permanentment al MoMA per cuidar-lo del deteriorament sofert a causa de tants trasllats. Picasso va dictaminar que el quadre no viatjaria a Espanya mentre no finalitzés el franquisme i es respectessin les llibertats del poble espanyol, a qui va declarar propietari de l'obra.
Llocs on ha estat exposat el quadre ANYPAÍSCIUTATLLOCEXPOSICIÓ1937FrançaParísPavelló EspanyolExposició Universal1938NoruegaOsloKunstnernes Hus Mostra d'Art Francès1938DinamarcaCopenhaguenStatens Museum for Kunst Mostra d'Art Francès1938SuèciaEstocolmLiljevalchs Konsthall Mostra d'Art Francès1938SuèciaGöteborgGöteborgs Konsthall Mostra d'Art Francès1938Regne UnitLondresNew Burlington Galleries Comitè d'ajuda als refugiats espanyols1938Regne UnitLeeds Comitè d'ajuda als refugiats espanyols1938Regne UnitLiverpool Comitè d'ajuda als refugiats espanyols1938Regne UnitLondresWhitechapel Art Gallery Comitè d'ajuda als refugiats1939Regne UnitManchester Comitè d'ajuda als refugiats espanyols1939FrançaParís 1939Estats UnitsNova York MoMA Picasso: 40 anys1940Estats UnitsLos Angeles Picasso: 40 anys1940Estats UnitsSan Francisco Picasso: 40 anys1940Estats UnitsChicago Picasso: 40 anys1940Estats UnitsSaint Louis Picasso: 40 anys1940Estats UnitsBoston Picasso: 40 anys1940Estats UnitsSan Francisco Picasso: 40 anys1940Estats UnitsCincinnati Picasso: 40 anys1940Estats UnitsCleveland Picasso: 40 anys1941Estats UnitsNova Orleans Picasso: 40 anys1941Estats UnitsMinneapolis Picasso: 40 anys1941Estats UnitsPittsburgh Picasso: 40 anys1941Estats UnitsNova York MoMA Obres Mestres de Picasso1942Estats UnitsCambridge 1942Estats UnitsColumbus 1942Estats UnitsNova YorkMoMA 1953ItàliaMilà Palazzo Reale 1953BrasilSao Paulo 1954Estats UnitsNova YorkMoMA 1955FrançaParís 1955AlemanyaMúnic 1955AlemanyaColònia 1955AlemanyaHamburg] 1956BèlgicaBrussel·les 1956Països BaixosAmsterdam 1956SuèciaEstocolmModerna Museet 1957Estats UnitsNova YorkMoMA Picasso: 75è anniversari1957Estats UnitsChicagoInstitut d'Art de Chicago Picasso: 75è anniversari 1957Estats UnitsFiladèlfiaMuseu d'art Picasso: 75è anniversari1957Estats UnitsNova YorkMoMA Col·lecció Permanent1981EspanyaMadrid Casón del Buen Retiro 1992EspanyaMadrid Museu Reina Sofia Col·lecció permanent
Espanya reclama el quadre El 1968, el franquisme va intentar recuperar el Guernica. Florentino Pérez Embid, en aquell moment Director de Belles Arts, va comunicar a Picasso que podia tornar a territori espanyol quan volgués, i que els agradaria tenir el quadre. L'operació de "rescat" va ser batejada amb el nom de "Operación Retorno", i comptava amb el vistiplau de Carrero Blanco. Picasso s'hi va negar rotundament.
El mes de novembre de 1969 Picasso va trucar al seu advocat, Roland Dumas, per preguntar-li com podrien establir legalment que Franco no pogués apropiar-se del quadre, ni tan sols un cop Picasso mort. Dumas li va aconsellar de fer testament, però Picasso era supersticiós i no volia fer-ne, i li va donar poders al mateix Dumas, definint-lo com el seu mandatari. Van redactar un document on s'indicava que el quadre no tornaria a Espanya mentre no es respectessin les llibertats dels individus i que un cop això passés el mateix Dumas vigilaria el procés de trasllat del quadre a territori espanyol.
Picasso mor el 1973. Franco mor dos anys després. Un cop acabat el franquisme, foren necessaris anys de dures negociacions per tal que el quadre pogués viatjar cap a Espanya.
Durant el mes d'abril de 1977 es van realitzar diversos actes reivindicatius a la ciutat de Guernica, on es va reconèixer oficialment que el bombardeig havia sigut culpa de la legió Còndor i no de l'exèrcit republicà. Era l'època de la transició i es començava a demanar que el quadre sortís del MoMA. En aquests temps, Roland Dumas endarreria l'arribada del quadre al·legant que encara hi havien presos polítics i no s'havien fet unes eleccions generals al país.
El Guernica fou reclamat des de diferents ciutats de l'estat, com Madrid (el Prado), Màlaga (ciutat on va néixer Picasso), Barcelona (des del Museu Picasso), o la mateixa vila de Guernica. L'opció que va agafar més pes a mesura que passaven els mesos fou Madrid, ja que Jaqueline Picasso, vídua del pintor, va dir que el desig de Picasso era que el quadre s'instal·lés al Museo del Prado.
Els hereus de Picasso també reclamaven part de l'obra, considerant que els estudis previs els pertanyien. Va començar una picabaralla legal entre hereus, govern d'Espanya, advocats i conservadors del MoMA que va durar alguns anys.
Un cop Adolfo Suárez va arribar a President del Govern d'Espanya, va intentar recuperar el quadre per diferents mitjans. Fins i tot el recentment nomenat rei Joan Carles I hi va intervenir entrevistant-se diverses vegades amb Dumas. El tema va esdevenir una qüestió d'Estat.
Per tal de trobar una solució, el govern espanyol va encarregar a Javier Tusell, amb l'ajut de l'ambaixador Rafael Fernandez Quintanilla, que fessin d'interlocutors entre el MoMA, Roland Dumas, els hereus de Picasso i els advocats.El largo viaje del último exiliado ELPAÍS 9 de setembre de 2006.
Un dels fets més rellevants de l'època de la negociació fou que es necessitava un rebut, algun tipus de paper que verifiqués que el quadre pertanyia al govern espanyol. El mateix 1977 un diplomàtic espanyol resident a París, Rafael Fernandez Quintanilla, nebot del pintor Luis Quintanilla, va enviar uns documents a Madrid on es constatava el pagament de 150.000 francs que s'havia fet a Picasso pel quadre, cosa que va permetre definir legalment el govern espanyol com a propietari legítim de l'obra. Finalment, després d'anys de litigis, les diferents parts implicades es posaven d'acord.