Estanislau Vayreda i Vila (Olot, 11 de novembre de 1848 - Olot, 20 de setembre de 1901) va ser un naturalista, farmacèutic, botànic i ornitòleg català.
Germà dels pintors Joaquim i Marià Vayreda i Vila, estudià a Barcelona i es llicencià en farmàcia. Fou deixeble i col·laborador d'Antoni Cebrià Costa i Cuxart. I també de Fructuós Plans i Pujol, amb qui compartí ideologia. També tingué com mestre i col·laborà en expedicions botàniques amb Frederic Trèmols i Borrell, malgrat estar allunyat ideològicament. Intervingué en la tercera guerra Carlina, com a farmacèutic militar de les tropes del pretendent. La independència econòmica de què gaudí i les seves preferències intel·lectuals el portaren a dedicar-se als estudis botànics i florístics, preferentment dels Pirineus Orientals, la Garrotxa i l'Empordà. El seu notable herbari es conserva a l'Institut Botànic de Barcelona. S'ocupà de classificar algunes espècies i formes noves de la flora catalana, i en té dedicades d'altres, com Hieracium Vayredanum, Polygala Vayredae, Rosa Vayredae, Saxifraga Vayredana i Seseli Vayredanum. El 1876 es casà amb Josepa Olives i de Noguer, amb qui va tenir tres fills. El 1881 morí la seva esposa i entrà en una etapa de depressió. El 1884 va contraure una malaltia que el debilità força i el portà a minorar el ritme de treball. Així i tot, el 1896 aprofità el seu nomenament com a jutge d'un tribunal d'oposicions a la Universitat de Madrid per herboritzar zones de Ciudad Real i l'Aragó. Conservador i catòlic, va mantenir una posició ideològica allunyada de l'evolucionisme i les idees darwinistes.
Durant la seva trajectòria professional herboritzà regularment a diverses comarques catalanes i va confeccionar un herbari d'uns 40.000 exemplars que es conserva a l'Institut Botànic de Barcelona. Un cert nombre de mostres de Vayreda es troben també al Real Col·legi Alfons XII de Sant Llorenç de l'Escorial. Va proveir un jardí botànic a Lledó, on va arribar a conrear més de 350 espècies. Va escriure diverses aportacions a la flora de país i va ser un dels primers autors de la Renaixença a publicar alguns treballs científics en català.
Fou membre de diverses organitzacions científiques, com la Reial Societat Espanyola d'Història Natural (RSEHN), la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (ACAB), la Sociedad Linneana Matritense, la Société Helvétique pour l'Échange des Plantes, Associació d'Excursions Catalana, Societat Botànica Barcelonesa o la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Publicà diversos treballs: Plantas notables por su utilidad o rareza que crecen en Cataluña (1879) Excursió botànica al Baix Empordà (1881), Nuevos apuntes para la flora catalana (1882) Catàleg de la flora de la vall de Núria (1882) Ensayo de jardín botánico de aclimatación en Lladó... (1882) Plantas de Cataluña (1901) Catàleg de la flòrula de la Mare de Déu del Mont (pòstum, 1922) Fauna ornitológica de la provincia de Gerona (1883).
Referències
Categoria:Naturalistes catalans Categoria:Ornitòlegs catalans Categoria:Científics olotins Categoria:Morts a Olot Categoria:Biòlegs garrotxins Categoria:Botànics catalans del sud contemporanis Categoria:Farmacèutics catalans del sud contemporanis Categoria:Zoòlegs catalans del sud contemporanis Categoria:Nascuts el 1848 Categoria:Morts el 1901