René Goscinny (París, 14 d'agost de 1926 - París, 5 de novembre de 1977) va ser un dibuixant i guionista de còmics francès. És un dels autors francesos de més èxit a tot el món, amb més de 500 milions de llibres venuts, traduïts a més de trenta idiomes.
Va ser cofundador de la revista setmanal Pilote, i va guanyar fama com a guionista de diverses historietes, treballant amb dibuixants destacats de Bèlgica i França. Les seves creacions més famoses són: Astèrix, el Gal (juntament amb Albert Uderzo a la revista Pilote, l'any 1959) o el Gran Visir Iznogoud. També va ser guionista de Lucky Luke (creat per Morris que va continuar als dibuixos).
Joventut René Goscinny era fill de Stanislas Goscinny, enginyer químic de Varsòvia; i d'Anna Beresniak Goscinna, provinent de Khódorkiw, un llogaret ucraïnès. Ambdós es conegueren a París, i més tard es van casar, rondava l'any 1919. René tenia un germà més gran, en Claude, que va néixer el 1920.
Quan en René tenia dos anys, l'Stanislas va aconseguir feina com a enginyer químic a Buenos Aires (Argentina), i tota la família va emigrar cap a aquest país de l'Amèrica del Sud. Això, cal dir-ho, els va estalviar haver de viure la Segona Guerra Mundial. Un cop establerts a Buenos Aires, en René va tenir una infància tranquil·la. Va estudiar al Liceu Francès de la ciutat, mentre passava petites temporades a l'Uruguai i el Brasil, i les vacances a França.
Entre dos continents El 1943, després de rebre el títol de batxillerat, i de la malaurada mort del seu pare, Goscinny comença a buscar feina. De primer, va obtenir una ocupació d'ajudant comptable a una empresa reparadora de pneumàtics. La feina, però, no el satisfeia. A més, durant els moments en els quals obria el correu van quedar gravats a la seva ment, ja que moltes de les cartes acusaven l'empresa d'assassins, a causa de la baixa qualitat de les reparacions. Poc després, va renunciar a la dita feina, per tal d'esdevenir dibuixant a una agència de publicitat de l'Argentina, on va publicar unes il·lustracions als bolletins interns del Liceu Francès, Notre Voix i Quartier Latin ("La nostra veu" i "Barri llatí", com a respectives traduccions al català).
El 1945 va emigrar a Nova York juntament amb la seva mare, per tal de buscar el seu tiet matern, de nom Boris. Un cop allà, Goscinny va trobar feina a Manhattan, com a traductor d'una empresa d'importació i exportació. L'any següent va tornar a França, defugint el servei militar dels Estats Units. Un cop a França, es va unir a l'exèrcit d'Aubagne, on va ser l'il·lustrador oficial del regiment, per al qual va realitzar cartells i d'altres il·lustracions.
Després, i encara a França, Goscinny va il·lustrar La fille aux yeux d'or (La nena dels ulls daurats), per la publicació de la novel·la d'Honoré de Balzac dins del llibre: Clàssics del segle XIX.
El 1947 va tornar a Nova York, on va travessar l'etapa més difícil de la seva vida, ja que se sentia sol, sense feina i molt deprimit. L'any 1948, però, va trobar feina a un petit estudi, col·laborant amb Harvey Kurtzman. Aquest equip seria el que el 1952 crearia la revista MAD. De seguida va passar a ser director de Kunen Publishers, on va escriure quatre llibres infantils.
El 1949 va conèixer Maurice de Bévère (anomenat popularment pel seu pseudònim Morris), dibuixant i autor de les historietes de Lucky Luke. Sis anys més tard treballaria juntament amb ell, en aquest mateix personatge. 450px|miniatura|Esquerra, René Goscinny, guionista. Dreta, Morris, dibuixant i guionista El 1950, Goscinny va crear Dick Dicks, la seva primera historieta, que tractava sobre un detectiu d'una Nova York quasi deserta. Com a curiositat, Goscinny no era bo dibuixant automòbils, de manera que els personatges de Dick Dicks havien de córrer per traslladar-se ràpidament.
Tornada a París Aquell mateix any va trobar a Brussel·les a Jean-Michel Charlier, que treballava a l'agència noticiosa World Press. Charlier el va convèncer per tornar a França, i fou així com Goscinny va començar a treballar per aquesta agència a Europa, a la seva base de Brussel·les; fou Georges Troisfontaines, el director de l'agència, qui el va contractar.
La seva primera feina consistí a examinar les il·lustracions d'Albert Uderzo, la qual cosa va marcar l'inici d'una notable i llarga història de cooperació artística.
Goscinny va oferir la historieta de Dick Dicks a la International Presse. Així, el detectiu va passar a formar part de les pàgines del suplement juvenil La Wallonie, a Bèlgica.
El 1951, Goscinny tornar de nou a París per a dirigir l'agència local de la International Press - World Press. Allí, Goscinny es va reunir amb Uderzo i junts van produir els seus primers treballs, com podia ser la primera versió d'Oumpah-Pah. A més, van treballar per a Bonnes Soirées, una revista femenina per la qual Goscinny havia escrit una columna firmant amb el pseudònim de Liliane d'Orsay. També va escriure el guió de Sylvie, il·lustrada per Martial. Un any després, Goscinny participà en el llançament de TV Family, una revista setmanal novaiorquesa, finançada per Dupuis i la World Press. Juntament amb Uderzo, també va elaborar la primera versió de Jehan Pistolet.
El 25 d'agost de 1955, va aparèixer per primera vegada Lucky Luke, al número 906 de la revista Spirou. Els autors eren el dibuixant belga Morris i el mateix Goscinny (en els guions). Ambdós van produir més de 40 àlbums de Lucky Luke. El setembre d'aquest any, el diari belga Le Moustique va publicar la primera tira de Le petit Nicolas (el petit Nicolás), la qual fou guionada per Goscinny, sota el pseudònim d'Agostini. La tira fou dibuixada per Jean-Jacques Sempé. Posteriorment, Le Moustique publicaria vint-i-vuit aventures del Petit Nicolas, i el 1959 el personatge emigraria a Sud-Ouest Dimanche.
L'any 1956, Goscinny ja es desenvolupava amb major facilitat escrivint guions que no pas dibuixant-los, i destacava com un escriptor prolífic i incansable. Per variar, va escriure una historieta amb realisme, en un episodi de Jerry Spring que va aparèixer a Spirou.
Aquell mateix any, Goscinny va participar, juntament amb Albert Uderzo i Jean-Michel Charlier, entre d'altres, en la redacció d'un manifest per la defensa dels drets d'autor davant els editors. Malgrat tot, no van poder arribar gaire lluny, i Goscinny només va obtenir les llicències de les seves creacions, de la mateixa manera que els altres autors. A continuació, conjuntament amb Jean Hébrard, el responsable de publicitat de World Press, Goscinny, Charlier i Uderzo van fundar la societat Édi-France/Édi-Presse, una agència especialitzada en edició i publicació. Tot i això, la prosperitat dels autors estava en risc, ja que l'anterior i poc reeixit episodi de lluita pels drets d'autor els feu caure en desgràcia amb la majoria d'empresaris de gremi. Així, van haver de recórrer a feines alimentàries de qualsevol gènere. El quartet va donar vida a la revista Clarion, editada per a la societat Fabrique-Union, i Jeannot, amb el patrocini col·lectiu d'una companyia rellotgera, una xocolatera i una de plàstics. A Jeannot van aparèixer les històries Bill Blanchart, i Le Cheval de Jeannot (El cavall d'en Jeannot).
La revista Pistolin va reprendre les aventures de Jehan Pistolet, però rebatejant el personatge com a Soupolet, per a evitar confusions fonètiques. Tant Goscinny com Charlier van arribar a ser redactors en cap de Pistolin. Encara durant el 1956, Goscinny i Uderzo van prendre el relleu de Christian Godard, amb l'elaboració de Benjamin et Benjamine. Simultàniament, Goscinny va començar a encarregar-se de projectes paral·lels. El primer, que no passaria del número 0, va ser el Suplement Il·lustrat.
Revista Tintin Goscinny va treballar, al mateix temps, en les historietes Antoine l'invencible, Max Garac, i Lucky Luke (il·lustrades per Uderzo, Gill i Morris, respectivament). L'any 1957, Goscinny va obtenir un lloc de treball a la revista belga Tintin, gràcies a André Fernez, el redactor en cap d'aquesta. Allí, amb la seva intensitat, va produir la sèrie Signor Spaghetti, il·lustrada per Dino Attanasio, al mateix temps que treballava en històries per a altres dibuixants, com Bob de Moor, Raymond Macherot, Tibet, Maurice Maréchal, André Franquin i François Craenhals. Juntament amb el seu antic company Uderzo va realitzar Poussin et Poussif.
Goscinny i Uderzo van reprendre aquell any les aventures d'Oumpah-Pah, la primera versió del qual havien esbossat sis anys abans. El personatge del títol és un cap de la fictícia tribu d'indis americans shavashava, durant els temps de la colonització d'Amèrica del Nord per part de França i Anglaterra. Les aventures d'Oumpah-Pah i el seu comparsa Hubert de la Pâte Feuilletée (Hubert de la pasta de full), apareixen a la revista Tintin. Oumpah-Pah va deixar de publicar-se l'any 1962. Mai va tenir un gran èxit, però va assentar les bases per a la confecció dels elaborats guions de la futura sèrie Astèrix.
Revista Pilote i el naixement d'Astèrix L'any 1958, François Clauteaux va proposar a Édifrance/Édipresse el llançament d'una revista il·lustrada dirigida al públic jove. Aquesta proposta va quallar el 29 d'octubre de 1959, amb el primer número de la revista setmanal Pilote. Aquesta revista es convertiria en una de les publicacions més importants en el món del còmic. A més de ser-ne cofundador i cap de premsa, Goscinny es va convertir en un dels autors més productius de la publicació; i va desenvolupar la seva capacitat per a descobrir autors de talent encara desconeguts.
Astèrix El primer número de la Pilote també va contenir la primera aparició de les aventures d'Astèrix el Gal. Creació d'Uderzo i Goscinny, l'Astèrix es convertirà en un dels personatges més famosos de la historieta mundial, i el principal èxit d'ambdós autors. Les aventures d'Astèrix estaven situades a Armòrica, al nord de França, l'any 50 aC, i narraven les peripècies d'una cinquantena de gals que es negaven a ser dominats per l'Imperi Romà.
Comparada amb altres revistes infantils, la Pilote tenia historietes més imaginatives i lliures, ja que estava orientada a un públic adolescent. Gotlib va il·lustrar per la Pilote una historieta anomenada Les dingodossiers (Els expedients esbojarrats), amb guió de Goscinny. A la Pilote, Goscinny va reprendre l'escriptura de guions de vells coneguts dels lectors de la revista Pistolin: Le Petit Nicolas i Jehan Soupolet. Tot i això, la Pilote va trobar-se amb dificultats financeres l'any 1960, la qual cosa va provocar que Georges Dargaud comprés la revista, simbòlicament, per 1 franc. Goscinny va passar a ser el redactor en cap, càrrec que ocupà durant 13 anys. Encara durant el 1960, Goscinny va treballar per al diari Jours de France, en col·laboració amb l'il·lustrador Coq.
Dargaud va llançar la revista mensual Record l'any 1961, en la qual Goscinny va col·laborar amb el personatge Iznogud, un gran visir inspirat en els contes de les mil i una nits, i il·lustrat per Jean Tabary. Goscinny i Tabary també van crear Valentin, el vagabund. L'any 1962, Goscinny feu una primera incursió al cinema, escrivint el guió del primer llargmetratge de Tintin.
L'any 1963, durant una travessia pel mar del Nord, Goscinny va conèixer a Gilberte Polano-Millo (Niça, 1942), que quatre anys més tard es convertiria en la seva esposa. La parella va contraure matrimoni el 26 d'abril de 1967, i van tenir una única filla, Anne, nascuda el 19 de maig de 1968.
Astèrix assoleix fama mundial L'any 1964, Georges Dargaud havia sol·licitat a Goscinny que dirigís el rellançament de la Pilote, ara ja dins d'Éditions Dargaud. Uderzo es va unir a l'empresa, i obriren les portes a una nova generació de dibuixants de còmics, entre els quals hi ha Nikita Mandryka, Fred el savi i Mézières.