Premislau II –Przemysł en polonès, també escrit en llatí Premyslas, Premislaus o menys correctament – (14 d'octubre del 1257Només nominal; en realitat va prendre el govern de Poznań el 1273, amb setze anys. A. Swieżawski: Przemysł król Polski, Varsòvia, 2006, p. 95-96. - 8 de febrer del 1296), fou Duc de Poznań (1257-1279), de la Gran Polònia (1279-1296), de Cracòvia (1290-1291), i (Pomerània Oriental) de 1294-1296, i a partir de llavors Rei de Polònia des del 1295 fins a la seva mort.Només nominal (sense regnar realment al districte) però va utilitzar el títol fins i tot en anys posteriors, per exemple, amb motiu del congrés de Kalisz el 1293. Codex diplomaticus Maioris Poloniae, ed. E. Raczynski, Poznań 1840, nr 76; Kodeks dyplomatyczny Wielkopolski, vol. II, nr 692. Després d'un període llarg de grans ducs polonesos i dos reis nominals, fou el primer en obtenir el títol hereditari de rei, fent retornar així Polònia a la categoria de regne. Era membre de la branca de la Gran Polònia de la casa de Piast com a fill únic del Duc Premislau I i la princesa de silesiana Elisabet, nascut pòstumament; per aquesta raó fou dut a la cort del seu oncle Boleslau el Pietós i va rebre el govern d'un districte propi, el Ducat de Poznań el 1273. Sis anys més tard, després de la mort del seu oncle, també obtingué el Ducat de Kalisz.
Durant el primer període del seu govern Premislau només s'implicà en afers regionals, primer col·laborant estretament i després competint amb el Duc de Breslau, Enric IV. Aquesta política va causar la rebel·lió del prominent família Zaremba i la pèrdua provisional de Wieluń. Conjuntament amb l'Arquebisbe de Gniezno, Jakub Świnka, perseguí la unificació del principats de la dinastia Piast. Inesperadament, el 1290, sota la voluntat d'Enric el Just, va dirigir el Ducat de Cracòvia i amb aquest el títol de Gran Duc de Polònia; tanmateix, no rebé el suficient suport de la noblesa local (que donaren suport un altre membre del dinastia Piast, Ladislau I de Polònia) i fet front a amb les amenaces creixents de rei de Bohèmia Venceslau II, Premislau II finalment decidit per retrocedir de Petita Polònia, el qual era llavors sota domini de la dinastia Premíslida. El 1293, gràcies a la mediació de l'Arquebisbe Jakub Świnka, forjà una estreta aliança amb els prínceps Kuyavis Władysław I i Casimir II de Łęczyca. Aquesta aliança era anti-bohèmia, i el pretenia recuperar Cracòvia, llavors en les mans de rei Venceslau II.
Després de la mort de Duc Mestwin II el 1294, i segons el Tractat de Kępno signat el 1282, Premislau va heretar Pomerèlia. Això va enfortir la seva posició i permeté la seva coronació com a Rei de Polònia. La cerimònia fou duta a terme el 26 de juny de 1295 a Gniezno, i fou oficiada pel seu Arquebisbe aliat Jakub Świnka. Només nou mesos després, el 8 de febrer de 1296, Premislau II va ser assassinat durant un intent de segrest fallit fet per part d'homes del marcgravi de Brandenburg, amb alguna ajuda de les famílies nobles poloneses de Nałęcz i Zaremba.
Naixement, nom i renom Premislau va néixer el 14 d'octubre de 1257 a Poznań essent el cinquè fill i únic fill mascle del Duc de la Gran Polònia Premislau I i la seva muller Elisabet, filla del Duc de Silèsia Enric el Pietós. Se sap que va néixer al matí, perquè segons la Crònica de la Gran Polònia, quan la duquessa Elisabet parí un fill, els vicaris i canonges de la ciutat cantaven les oracions matutines.Kronika wielkopolska, Varsòvia, 1965, vol. 119, p. 260-261: "El mateix any (és a dir, el 1257) va néixer el fill de Przemyśl el Bon duc de la Gran Polònia, a Poznań, el diumenge al matí, la festa del sant màrtir Calixt (el papa Calixt I). I quan els cànons i els vicaris de Poznań cantaven les pregàries matinals al final de la novena lliçó, van dir la notícia pel naixement d'un noi. Així que de seguida, la veu momentània va començar a cantar el Te Deum laudamus –per la matinada a l'Oficina, com amb alegria al naixement d'un nen– per lloar a Déu que tanta gràcia va dignar per consolar els polonesos." A la notícia del naixement, el clergat local cantà el Te Deum laudamus.B. Nowacki: Przemysł II, książę wielkopolski, król Polski 1257-1295, Poznań 1995, p. 43. Poc després del seu naixement, el príncep va ser batejat pel Bisbe de Poznań, Bogufał III. http://www.archiwum2015.sobieniejeziory.pl/upload/POM_SOBIENIE_BISKUPIE_CZ.II.pdf Segons la Crònica de la Gran Polònia (Kronika wielkopolska) Premislau rebé el nom del seu pare, que havia mort quatre mesos abans del seu naixement, el 4 de juny de 1257.Kronika wielkopolska, Varsòvia, 1965, vol. 119, p. 260-261. La forma del nom als dies dels seus coetanis certament sonaria com Przemysł o possiblement Przemyśl. Tanmateix, ja que la paraula "Przemysł" (en català "indústria") significa producció d'un bé o servei en una economia, és raonable considerar que el seu nom podria ser una forma vàlida de Przemysław, especialment ja que aquesta versió és indubtablement més medieval (ocorre a principis del segle XIV).Sobretot si es compara amb el cas anàleg del nom Władysław, que en fonts anteriors té la forma Włodzisław, possiblement Włodko. Vegeu K. Jasinski: Genealogia Piastów wielkopolskich. Potomstwo Władysława Odonica, [a:] Nasi Piastowie (Kronika Miasta Poznania, nr 2/95), Poznań 1995, p. 39-40. Un altre nom amb què s'anomenava el Duc de la Gran Polònia, seguint les indicacions del Rocznik Kołbacki, és Pere (Piotr en polonès), però Oswald Balzer ho considera una equivocació òbvia.Rocznik Kołbacki: MGH SS, vol. XIX, p. 716.O. Balzer: Genealogia Piastów, Cracòvia, 1895, p. 243-250 L'únic historiador que va reconèixer el nom Peter com autèntic fou K. Górski.K. Górski: Śmierć Przemysła II, Roczniki Historyczne, vol. V, Poznań 1929, p. 198. Cap font sobre governants contemporanis proporciona informació sobre un renom. Només a les fonts vinculades a l'Orde Teutònic de 1335 li atribueixen el renom Kynast.K. Jasiński: Genealogia Piastów wielkopolskich. Potomstwo Władysława Odonica, [a:] Nasi Piastowie (Kronika Miasta Poznania, nr 2/95), Poznań 1995, p. 53. En la historiografia actual rep de vegades el renom de Pòstum (Pogrobowiecc en polonès), però aquest no ha estat àmpliament acceptat.For example Z. Boras: Przemysław II. 700-lecie koronacji, Międzychód 1995, p. 14
Sota la tutela del seu oncle Boleslau el Pietós (1257-73) Infantesa Al moment del seu naixement Premislau fou el governant nominal del Ducat de Poznań. La tutela del Ducat, probablement juntament amb la seva mare Elisabet, fou ostentada pel seu d'oncle el Duc Boleslau el Pietós i la seva muller, la princesa hongaresa Jolenta (Violant de Polònia).Tanmateix, no va abastar el governament adequat del Ducat de Poznań, es va conformar amb el domini directe només sobre la seva terra que havia d'heretar en cas d'enviudar, el poble de Modrze. T. Jurek: Elżbieta [a:] Piastowie Leksykon Biograficzny, editat per S. Szczura and K. Ożóga, Cracòvia, 1999, p. 414. Hi ha molt poca informació sobre l'educació rebuda per Premislau. Les fonts diplomàtiques han retingut només els noms de dos dels seus mestres: Dragomir i Przybysław.Els seus noms apareixien en un document atorgat per Boleslau el Pietós el 8 de novembre de 1267. Aquest document és també el primer esment de Przemysł II. Vegeu Codex diplomaticus Poloniae, vol. I, nr 52 i A. Swieżawski: Przemysł. Król Polski, Varsòvia, 2006, p. 92-93. S'assumeix (tot i que sense qualsevol evidència directa) que el príncep fou instruït com a mínim per a escriure i parlar el llatí.Una prova indirecta podria ser que aquestes habilitats lingüístiques foren heretades del seu pare Przemysł I. Kronika wielkopolska, ed. B. Kürbis, translation by K. Abgarowicz, introduction and commentaries by B. Kürbisówna, Varsòvia, 1965, vol. 118, p. 257-260.
Guerra amb Brandenburg miniatura|Premislau II imaginat per Aleksander Menor El següent esment de Premislau fou el 1272 quan el seu oncle el Duc Boleslau el Pietós el feu comandant nominal d'una expedició armada contra Brandenburg. Els veritables comandants de l'expedició eren el Voivoda de Poznań, Przedpełk i el castellà de Kalisz, Janko. L'expedició s'inicià el 27 de maig; a més del propòsit específic per adquirir i destruir la fortalesa de nova construcció a Strzelce Krajeńskie (o, en cas de resultar impossible, com a mínim la desolació de Neumark). El jove príncep fou enviat a rebre formació en l'art de guerra. El projecte, tal com es detalla a la Crònica de la Gran Polònia, fou un gran èxit.Kronika wielkopolska, Varsòvia, 1965, vol. 161, p. 295-297. La ciutat de Strzelce Krajeńskie fou derrotada i capturada per l'exèrcit de la Gran Polònia després d'una batalla curta, però extremadament feroç. Segons la Crònica quan Premislau obtingué el domini de la fortalesa, ordenà la matança dels defensors, i només uns quants aconseguien salvar la vida del príncep dels ciutadans enfurits.Alguns historiadors com ara A. Swieżawski: Przemysł. Król Polski, Varsòvia, 2006, p. 93-94 o Z. Boras, Przemysław II. 700-lecie koronacji, Międzychód 1995, p. 19-20, creuen que de fet només una petita part de la defensa va ser assassinada en realitat durant la conquesta de la fortalesa, i els supervivents de l'exèrcit de la Gran Polònia, tal com va suggerir Jan Długosz, van ser els que van salvar la vida de Przemysł II.
Poc després d'acabada l'expedició i amb el retorn de la majoria de les seves forces, Premislau va rebre un missatge confidencial que la fortalesa de Drezdenko només estava protegida per uns pocs cavallers alemanys. El jove príncep, malgrat que només tenia una part de les seves forces, va decidir fer un atac ràpid. Això agafà desprevinguts als defensors de la plaça que tement el mateix destí dels soldats de Strzelce Krajeńskie, van decidir rendir la fortalesa a canvi d'un perdó ple. Després d'això Premislau prengué la fortalesa en nom del seu oncle retornant triomfalment a casa.Kronika wielkopolska, Varsòvia, 1965, p. 295-297.
El mateix any Premislau feu la seva primera aliança amb Mestwin II, Duc de Pomerèlia. Al principi un aliat del marcgravi de Brandenburg, Mestwin II expulsà el seu germà i oncles de Pomerània esdevenient l'únic governant el 1271, però poc després fou derrotat i fins i tot empresonat per ells; això el forçà a cedir la província de Gdańsk al marcgravi Conrad de Brandenburg a canvi d'ajut contra els seus enemics. Malgrat Mestwin II retingué la sobirania feudal sobre el territori, el marcgraviat de Brandenburg encara ocupava els principals castells i fortaleses de la ciutat fins i tot després de la restauració de Mestwin II al tron ducal. Sabent que les seves forces eren massa dèbils contra Brandenburg, el duc de Pomerània va decidir llavors aliar-se amb els governants de la Gran Polònia, Boleslau el Pietós (qui probablement era el seu cosí germà) i Premislau II.Jadwiga, mare de Boleslau el Pietòs, probablement era filla del duc de Pomerèlia Mestwin I. O. Balzer: Genealogia Piastów, Cracòvia, 1895, p. 221; W. Dworzaczek, Genealogia, Varsòvia, 1959, arr. 2 and 17; K. Jasinski, Uzupełnienia do genealogii Piastów, "Studies Źródłoznawcze", Vol. V, 1960, p. 100; K. Jasinski: Genealogia Piastów Wielkopolskich. Potomstwo Władysława Odonica, "Kronika Miasta Poznania", Vol. II, 1995, p. 38-39. L'aliança entre la Gran Polònia i Pomerània l'aliança va acabar recuperant les fortaleses a Gdańsk i l'expulsió completa de les forces de Brandenburg de Pomerània. Tot i que poc després que Mestwin II decidí fer les paus amb el marcgraviat, l'aliança amb la Gran Polònia signada el 1272 restà vigent.K. Jasiński: Gdańsk w okresie samodzielności politycznej Pomorza Gdańskiego, [a:] Historia Gdańska editat per Edmund Cieślak, Gdańsk 1985, vol. I (to 1454), p. 283-297. L'amenaça contínua de Brandenburg i la incertesa de l'aliança amb Mestwin II, va causar que Boleslau el Pietós comencès a buscar nous aliats en cas de guerra. Amb aquest propòsit Boleslau decidí buscar un acord amb el Duc de Pomerània Barnim I.
Matrimoni amb Lutgarda de Mecklenburg