La regió natural és la zona delimitada per accidents geogràfics tals com muntanyes o rius que es distingeix per les veïnes en algun aspecte del clima, la flora, la fauna o la cultura dels seus habitants. Les construccions humanes com carreteres poden acabar definint regions naturals en comunicar àrees o separar-les. La regió natural s'usa per distingir-la de divisions polítiques fetes artificialment.
El concepte de regió natural va sorgir de l'escola geogràfica alemanya durant la Il·lustració, l'anomenada "geografia pura" (en alemany reine Geographie). En contraposició a la tradició corogràfica dedicada a la descripció de països sobre una base política, administrativa, eclesiàstica o històrica, es va voler eliminar tots els elements d'intervenció humana per descriure les regions segons els elements naturals. El rigor cartogràfic i la intervenció de naturalistes van contribuir a la valoració de les unitats de relleu definides per les dorsals orogràfiques i les conques hidrogràfiques.
Tipus de regions naturals El model d'anàlisi geogràfica s'enfoca a diferents nivells: el continent, unitat natural de major magnitud; divisions subcontinentals naturals (Europa mediterrània, Amèrica andina...) divisions polítiques a nivell d'estat, regions naturals com a subdivisions estatals, comarca natural com a regió natural petita. Encara que sovint es continuen utilitzant les divisions polítiques estatals, el concepte de regió natural s'hi oposa freqüentment posant de manifest divisions no naturals tant a nivell estatal com divisions internes.
Per les magnituds de l'Europa occidental, una regió natural oscil·la al voltant de milers o desenes de milers de km² (els Pirineus, la depressió de l'Ebre, la franja litoral mediterrània...) Una regió natural petita, o comarca natural, és d'uns centenars de km² (el Pla de Bages, el Penedès, etc.)
Si les primeres regions naturals es van definir aplicant criteris geològics, van guanyant en complexitat en afegir altres característiques: el relleu, el clima, la vegetació, etc. Tenint en compte només els caràcters purament físics s'anomenen també regions fisiogràfiques. En una visió naturalista s'hi pot incorporar també l'home com a ser natural que actua espontàniament i condicionat pel medi natural. Quan es té en compte l'acció de l'home com a agent, es parla de regió geogràfica.
Regions fisiogràfiques del món Serralada de l'Atles Sàhara i Sahel africà Plataforma sud-africana Gran Vall del Rift Apalatxes Baixos àrtics Plana atlàntica Placa canadenca Regió inuit Altiplà d'Orzak Plana interior americana Altiplà intermontà Serralada occidental americana Muntanyes Rocoses Sierra Madre Baixa Califòrnia Altiplà central americà Yucatán Andes Altiplà brasiler Pla de l'Amazones Plana de Paraguai Placa australiana occidental Conca del Murray-Darling Conca artesiana Gran Barrera de Corall Serralades Australianes Zona bàltica Europa central Alps Gran plana europea Urals Creixent fèrtil Plana siberiana Terres altes de l'est Índia Himàlaia Dècan Països baixos asiàtics
Referències J. Vilà Valentí. Introducción al estudio teórico de la Geografia.
Categoria:Geografia regional