Els Fets de Cullera de 1911 fan referència a una vaga convocada el 18 de setembre de 1911 a tot l'estat espanyol en protesta pel reclutament de la guerra del Marroc i en solidaritat amb els carreters i carregadors de Bilbao. Això va acabar amb l'assassinat a Cullera (Ribera Baixa) d'un jutge i dos funcionaris per part dels manifestants. Aquests fets van tenir molta repercussió tant a nivell estatal com internacional. Els fets i el judici es van seguir amb deteniment per part de tots els mitjans de comunicació espanyols, i el president del govern espanyol, José Canalejas, va presentar la dimissió en protesta per l'indult d'un dels condemnats pel rei Alfons XIII. A nivell internacional, la repercussió dels fets i la pressió dels països europeus van portar a l'indult de la pena de mort per als condemnats i a la commutació de la pena per cadena perpètua.
Antecedents i context Guerra del Marroc En aquell temps hi havia un gran malestar social a causa de la Guerra del Marroc, que fou un conflicte derivat de la insurrecció de les tribus que vivien a la zona del Rif contra l'ocupació del colonialisme espanyol. Dos factors creaven el malestar social: d'una banda les tropes que enviava Espanya eren reclutades obligatòriament, i, d'altra banda, els jóvens de bona família podien, en general, lliurar-se d'anar-hi, pagant a algú altre perquè hi anara en el seu lloc.
Convocatòria de vaga a tot l'Estat Un mes abans els delegats de totes les regions de la Confederació Nacional del Treball (CNT), que es trobava en els seus inicis, es van reunir en sessió secreta a Barcelona per intercanviar impressions sobre els conflictes socials i la guerra del Marroc, i acordaren convocar una vaga general amb solidaritat amb els carreters i carregadors de Bilbao. A aquella reunió també hi assistiren dos representants de la Unió Agrícola de Cullera, José Crespo Solanes (un dels participants del Fets de Cullera de 1911) i Antonio Malonda, que en tornar a Cullera informaren els seus companys dels acords presos en aquella reunió.
Els fets Convocatòria de vaga Uns dies abans dels fets, la Societat Unió Agrícola Obrera de Cullera decidia secundar la Vaga General pel reclutament forçós a la Guerra del Marroc i amb solidaritat amb els carreters de Bilbao. Sembla que l'autoritat local no tenia notícies d'açò atés que la nit anterior als fets l'alcalde de Cullera, Joaquín Fenollar, se n'anà de caça.Les autoritats locals no sabien res sobre l'organització de la vaga Al periòdic La Vanguardia de 08/12/1911, pág 10 A primeres hores del matí de dilluns 18 de setembre de 1911, els vaguistes tallen el telèfon, el telègraf i les vies del tren de la localitat.
Com a conseqüència dels disturbis, el jutge de Sueca es desplaça a Cullera per restablir l'ordre El jutge de Sueca (partit judicial a què pertany Cullera) s'assabenta del que passa a Cullera i decideix anar-hi. Ho fa amb el carruatge d'un veí de Sueca, Juan Bautista González Gómez, de malnom el PolitApareix el nom i malnom del propietari del carruatge en què viatja l'expedició judicial cap a Cullera Al periòdic Las Provincias de 20/09/1911, pág. 2 on, a més del jutge, Jacobo López de Rueda, viatgen també l'escrivà Primitivo Beltran Diego, el seu fill Arturo Beltran Ruiz (de 15 anys),Explica els fets i entre altres coses l'edat del fill de l'escrivà A la Revista il·lustrada Mundo Gráfico de 08/12/1911, pág. 34 l'habilitat del jutjat Fernando Tomàs Pastor, el seu fill José María Tomàs Roig i el subaltern del jutjat Antonio Dolz Garcia.Detalla els funcionaris judicials i acompanyants que van en carruatge cap a Cullera Al periòdic La Vanguardia de 08/12/1911, pág 10Detalla els funcionaris judicials i acompanyants que van en carruatge cap a Cullera Al periòdic Las Provincias de 20/09/1911, pág. 2
Les sis persones parteixen de Sueca cap a migdia, arriben al terme de Cullera al voltant de les 12.30h, al pas a nivell de les vies de tren, i allà es troben un reduït grup de persones que mitjançant barricades tallen el camí. El jutge els ordena que deixen lliure el pas i els obliga a pujar al carruatge en qualitat de detinguts.
Després d'aquesta primera detenció el carruatge continua la marxa cap al nucli urbà; més endavant troben un altre petit grup de persones causant desperfectes a la via del tren. El jutge procedeix a una segona detenció. En acabant aquesta segona detenció, el carruatge reprén la marxa cap al poble, cada vegada es feia més nombrós el grup de gent que s'acostava al carruatge en auxili dels detinguts. Segons algunes versions, en aquest moment el jutge va perdre els papers i intentà posar ordre pegant tirs. Aquesta conducta provocà la ira dels vaguistes.A aquest llibre s'explica que en aquest moment el jutge pergué els papers i disparà, i això provocà la ira de la gentAnarquisme i revolució: Cullera, 1911 de Ricard Torres
Assassinat del subaltern En entrar a la Vila de Cullera el grup de revoltats aconsegueix alliberar els detinguts i ferir el secretari Primitivo Beltran. En aquest moment es produeix la dispersió de la comitiva judicial en tres grups. Per un costat el ferit i el seu fill són allotjats en cases del poble. Per un altre costat el jutge, l'habilitat i el fill d'aquest fugen cap a l'Ajuntament perseguits pels amotinats. I per acabar, el subaltern, presa de la por, decideix fugir a soles cap al costat contrari, cap al riu. Un grup de gent el persegueix; ferit arribà al riu, que aconseguí passar, però els revoltats el creuaren també pel pont de Ferro, l'acaçaren a l'altra vora i el mataren.
Assassinat del jutge i del secretari El jutge, el secretari i el fill d'aquest aconseguixen arribar a l'Ajuntament i es tanquen a la sala de sessions. El jutge ix al balcó, unes versions diuen que a intentar pacificar, altres versions diuen que enfurí a la gentada amb tirs.A aquest article s'explica que el jutge pergué els nervis i disparà a l'aire, això provocà la ira de la gent "Revolta a Cullera, 1911" I Congrés d'Història del País Valencià vol. IV, València, 1974 de Salvador Pedrós El fill del secretari s'amaga en un divan que hi havia a la sala. Això li salvà la vida. La gent des de baix cridava “no volem la guerra" i tiraven pedres al balcó. L'alcalde de Cullera i altres funcionaris barren el pas a l'ajuntament i els demanen tranquil·litat, però finalment els revoltats accedeixen a l'interior, trenquen la porta i maten el jutge i l'habilitat. El fill de l'habilitat, que està amagat al divan, és trobat per un dels revoltats, Juan Soñés, que li demana cinc pessetes; el revoltat assegurà al judici que els diners eren per demanar un carruatge i ajudar-lo. Cap a les 14.15h es realitzen els assassinats.Explica la versió dels fets basat en les informacions del diari Al periòdic ABC de 05/11/1911, pág 5-8Explica la versió dels fets basat en el sumari del judici Al periòdic La Vanguardia de 08/12/1911, pág 10-12Explica la versió dels fets basat en el sumari del judici Al periòdic Las Provincias de 08/12/1911, pág 2Explica la versió dels fets basat en el sumari del judici Al periòdic ABC de 08/12/1911, pág 5-10Explica la versió dels fets basat en el sumari del judici Al periòdic El Pueblo. Diario republicano de Valencia de 10/12/1911, pág 1-3 Al voltant de les 14.30h arriba a Cullera el piquet de carabiners que reinstaurarà l'ordre.Estabeix les 14:30h l'hora que arriben els carabiners Al periòdic La Vanguardia de 08/12/1911, pág 10En la declaració de l'alcalde de Cullera al judici les 14:30h l'hora que arriben els carabiners Al periòdic Las Provincias de 08/12/1911, pág 2
Es declara l'Estat de guerra Com a conseqüència dels disturbis provocats a Cullera i a diversos llocs del País Valencià durant la jornada de vaga, es declara l'estat de guerra a la província de València.La portada del periòdic titula: "Valencia en estado de stio" Al periòdic Las Provincias de 20/09/1911, pág 1 L'estat de guerra es mantingué fins al 23 d'octubre de 1911, en què es van restablir les garanties constitucionals per a iniciar el període electoral. La jornada de vaga se saldà amb molts disturbis, no tan sols a Cullera. A València es produeixen també manifestacions amb diversos morts i ferits.
Explicació dels fets Alguns mitjans de comunicació de l'època afirmen que Juan Jover Corral, Xato de Cuqueta, i altres veïns de Cullera havien patit maltractaments i persecucions violentes per part de les autoritats durant els períodes electorals. Els maltractats van considerar que un dels responsables d'aquests maltractaments era el jutge de Sueca i per això el mataren.Conta la notícia d'una baralla del Xato i al final explica la versió dels fets de 1911 Al periòdic La Libertad de 15/10/1932, pág 6 Actualment alguns historiadors han posat èmfasi en la contextualització històrica: en aquell moment la classe obrera lluita contra elements caciquils i el jutge forma part d'eixe poder. A més, aquest jutge destacava per l'executòria contra sindicalistes i republicans. I a tot açò hem d'afegir l'actitud que tingué aquell dia d'enfrontar-se a tirs amb els manifestants.Al final d'aquest article publicat en el Diari Levante-EMV per commemorar els cent anys dels fets s'explica aquesta versió de les causes dels fets Article publicat en el Diari Levante-EMV
Judici en forma de Consell de guerra Les autoritats decideixen realitzar un Consell de guerra, malgrat les protestes dels advocats defensors que en les qüestions prèvies al·legaven que en el moment que es produeixen els fets no s'havia declarat encara l'Estat de guerra. Tots els diaris d'àmbit estatal informaren diàriament i detallada del consell de guerra, tot dedicant primeres planes i pàgines interiors senceres. El judici se celebrà en els jutjats de Sueca, en el despatx del jutge assassinat. En aquell mateix edifici vivien també la viuda i la filla del subaltern assassinat.S'especifica el lloc on se celebrarà el judici Al periòdic ABC de 08/12/1911, pág 2
La primera sessió és dijous 7 de desembre de 1912 El judici es realitza en tres sessions, entre els dies 7 i 9 de desembre de 1912. A les 8.30h del matí del dia 7 de desembre de 1912 començà la primera sessió amb la lectura de les actuacions practicades pel jutjat de Cullera, les diligències sumarials, les inspeccions oculars dels fets, autòpsies, declaracions dels testimonis i la declaració de cadascun dels processats.S'explica detalladament la primera sessió del judici Al periòdic La Vanguardia de 08/12/1911, pág 10
Segona sessió divendres 8 de desembre de 1912 És el torn de l'acusació del fiscal i els informes dels advocats defensors.
Tercera sessió dissabte 9 de desembre de 1912 La sessió comença amb els darrers informes de les defenses i acaba el juí amb el dret a l'última paraula dels processats. El que s'espera amb més expectació és el dret a l'última paraula de l'acusat de participar en els tres crims, Juan Jover Corral, de malnom el Xato de Cuqueta. Les seues declaracions davant del tribunal militar les fa en valencià, potser perquè era incapaç d'expressar-se amb destresa en una altra llengua, segons publica el Diari El Pueblo aquestes són les seues declaracions literals:i en eixe moment s'acaben les declaracions perquè el fiscal el talla al·legant que això ja està dit al sumari.Apareixen les declaracions literals del Xato de Cuqueta Al periòdic El Pueblo. Diario republicano de valencia de 10/12/1911, pág 2
Una de les últimes declaracions que, segons el diari El Pueblo, provoca molta impressió a la sala és la de Salvador Montaner, de malnom Catxotxes, que ensenya una samarreta tacada de sang, segons explica, a causa dels maltractaments que pateix. El jutge li diu que “eso no queremos verlo aquí”.
A les 11:05h del matí del 9 de desembre el judici queda vist per a sentència.
Acusats i condemnats a mort