Envoltant acústic és un concepte utilitzat en música i psicoacústica. Constitueix una manera de definir, en termes de paràmetres globals (des de dos fins a més de quatre), l'evolució temporal en amplitud de qualsevol so. Està determinada per quatre paràmetres genèrics segons major o menor quantitat dels envoltants. Les sigles en anglès per referir aquest fenomen són ADSR.:
Atac: en anglès attack. És el temps d'entrada. El que triga a escoltar-se el so després d'haver estat executat per l'instrument o l'emissor.
Decaïment: en anglès decay. És el temps que triga l'amplitud a reduir-se, evolucionant cap al sosteniment, després d'haver aconseguit l'amplitud màxima, sense, per exemple, desenganxar la tecla o el punt d'inducció vibratòria.
Sosteniment: en anglès sustain. Després del decaïment, és l'amplitud que es manté constant fins que es deixa d'induir la vibració (per exemple, en el cas dels sintetitzadors, passa fins quan es deixa anar una tecla o cable que controla aquesta factor).
Extinció: en anglès release. El temps que triga el so a perdre tota la seva amplitud després de desenganxar la tecla o punt d'inducció vibratòria.
Categoria:Música Categoria:Psicoacústica