Soirées musicales Op. 6 és una composició de Clara Wieck que va ser escrita entre 1834 i 1836. Estilísticament, es tracta d'una sèrie de peces romàntiques que van ser editades per Friedrich Hofmeister i dedicades a Henriette Voigt. Entre elles es troben algunes de les peces més importants de la primera etapa compositiva de Clara Wieck, com el nocturn en re menor.
Context al voltant de su creació El Op. 6 va ser editat com un conjunt de peces de caràcter per Friedrich Hofmeister el 6 de novembre de 1836; a París per Richault i a Hamburgo per A. Cranz en 1837.
Clara dedica aquest opus a una pianista del cercle d'amics dels Wieck-Schumann; Madamme Henriette Voigt (1808-1839), com a agraïment d'un piano que li va regalar el 30 de setembre del mateix any.
Interpretacions Es té registrat en el seu diari ocasions en què ella va tocar algunes d'aquestes peces per separat:
Al maig de 1834 a Dresden Per Chopin el 12 de setembre de 1836, a Leipzig. Segons relfeja el diari de Wieck, el jove compositor va quedar impressionat i entusiasmat i es va quedar una còpia del manuscrit. I hi va haver a l'almenys 5 intepretaciones més de mazurkas entre el 1836 i 1838.
Anàlisi de les peces Totes elles tenen una forma ternària bàsica, i dins de cadascuna hi ha subseccions que aporten a la narrativa de cada obra segons el tipus de peça. +Ordre edicióTítolTonalitatIndicació caràcterSeccions principalsComentaris1.ToccatinaLa menorPrestoA - B - A' Els temes A i A' són del caràcter rítmic i articulat característics de les tocates. La secció central expresivo e tranquilo, està en el relatiu menor i és una secció lírica contrastant.2.NocturnFa majorAndante con motoA-B-A'-CODAL'acompanyament Sempre legato té seqüències harmòniques que aporten inestabilitat tonal pel que fa a la situació de la manera (més o menys). La melodia entra amb el material de la secció lírica de la toccatina. Aquesta primera secció consta de dues parts (la segona és una variació de la primera) i dona pas a la secció contrastant Piu mosso, en re menor i amb aires de siciliana. Retorna al tempo I després d'una modulació dolente que ens transporta a la secció A '(tempo I) i seguidament a la coda en la qual s'esvaeixen a poc a poc les idees musicals.3.MasurcaSol MenorModeratoA-B-A'Aquesta masurca obre amb dolore i legato la priemera secció que combina temes en rubato amb risoluto. La secció B Tranquil i dolce, es desenvolupa en sol major. La tercera sección A' dolente i tenuto dona peu al tema inicial en re menor amb unes variacions que li aporten sensació de llunyania.4.BaladaRe menorAndante con motoA-pont-B-A'-codaPeça molt expressiva i amb molts contrastos temàtics. Després de dos compassos que situen el tipus d'acompanyament, comença la melodia plena d'ornaments que frase a frase va transformant-fins a arribar a un fragment per tocar a piacere. Això dona peu a la segona part d'A, que destaca pel punt culminant que modula a l'relatiu major (fa major) i just deprés enllaça amb un Stringendo i rubato con anima a l'più mosso ed appasionato.
Aquesta espècie de pont amb pedal a la, prepara i s'acumula la tensió de dominant que resol en re major, on apareix la secció B de la balada amb característiques més polifòniques i orquestrals. Ve seguit sotto voce, d'un passatge que comença alliberant tensió amb una escala que reafirma la tonalitat de re major. Després de 30 compassos de desenvolupament del nou material temàtic, reapareix en tempo I el tema inicial amb variacions, seguit de la coda final que pren material de B fins diluir-se totalment en una cadència picarda.5.MasurcaSol majorCon motoA-B-A'Caràcter risoluto combinat amb motius lírics i jugetones (adorns), les seccions A i A' juguen amb els contrastos de agògica i de dinàmica. La part central està en mi major i contrasta sent més estable: dolcissimo.6.PolonesaLa menorNon troppo AllegroA-B-A'-coda Se subdivideix en subseccions disposats com un rondó. La part central contrasta sobretot per l'articulació stacatto, té un passatge central més líric i dolce. Just abans de tornar amb el tema A variat, apareix una variació en mode menor del tema staccatto, el qual va anticipar el final de la peça tempo ed apassionato.
Passatges reutilitzats per Robert Schumann Robert Schumann agafa dues idees d'aquest opus:
En primer lloc inclou la baixada melòdica del principi del Nocturn com una veu llunyana "Stimme aus der Ferne" a la Novelette Op. 21. (exemples 1 i 2) També en el principi de la Mazurka en sol major, obre Davidsbündlertänze i usa el motiu a la resta de l'obra. (Exemples 3 i 4)
Referències
Enllaços externs https://www.youtube.com/watch?v=ydSXNIyqADw
Categoria:Composicions del Romanticisme