Can Raventós o Can Nadal és una casa-torre situada al carrer de Bonaplata de Sarrià (Barcelona), catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C) i inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Història Segons la documentació notarial, el 1789, Josep Fidel Pujol i Senillosa, ciutadà honrat de Barcelona i tresorer de les rendes reials de salines a Catalunya, va establir en emfiteusi als pagesos de Sarrià Benet i Pere Batllori, pare i fill, una parcel·la de ½ mujada de la seva propietat a la vora del camí real de Barcelona de Sarrià, a cens de 24 lliures i un parell de gallines i un parell de perdius, una entrada de 200 lliures i l'obligació de construir-hi una casa en el termini de cinc anys, invertint-hi 500 lliures.AHPB, notari Francesc Mas-Navarro i Colomer, 22-09-1789. El 1790 va establir una altra peça de terra de 2 ¼ mundines al pagès i rajoler de Sarrià Isidre Guardiola, a cens de 10 lliures 10 sous i un parell de gallines, i un parell de pollastres d'entrada.AHPB, notari Francesc Mas-Navarro i Colomer, 03-06-1790. El 1795, Guardiola en va subestablir una part al jove mestre de cases Pelegrí Ferret a cens d'1 lliura 10 sous i 200 d'entrada.AHPB, notari Joan Claris i Bru, 04-11-1795.

El 1796, Benet i Pere Batllori vengueren 1 quarta, 1 mundina i 18 canes quadrades de la seva propietat al cinter Josep Murlanch per 1.111 lliures 10 sous.AHPB, notari Ignasi Vidal i Pijoan, 07-09-1796. Poc després, aquest va adquirir a Ferret una part del seu terreny per 250 lliures,AHPB, notari Ignasi Vidal i Pijoan, 19-11-1796, i també va adquirir en emfiteusi a Josep Fidel Pujol de Senillosa una parcel·la d'1 ½ mundina (170 canes quadrades) a cens anual de 8 lliures i un gall i entrada un gall d'indi.AHPB, notari Ignasi Vidal i Pijoan, 30-11-1796. El 1797, Benet i Pere Pere Batllori li vengueren una altra part del seu terreny per 750 lliures.AHPB, notari Ignasi Vidal i Pijoan, 30-05-1797. El 1801, ja mort el seu pare Benet, Pere Batllori i Mariner i l'hereu Joan Batllori i Dolcet vengueren a carta de gràcia al comerciant de Barcelona Joan Aulet un terreny de ½ que incloïa la casa, per 1.100 lliures.AHPB, notari Francesc Joan Elies i Bosch, 26-06-1801.

El 1805, Murlanch, per a pagar diversos deutes, vengué la seva propietat al comerciant Joan (Giovanni) Bacigalupi i Ottone per 1.163 lliures, 1 sou i 8 diners.AHPB, notari Joan Baptista Maymó i Soriano, manual 1.143/8, f. 145-148, 25-05-1805. Poc després, Pere Batllori, per a poder pagar el dot de la seva dona Gertrudis Dulcet, més altres 25 lliures a cadascun del llegat del seu pare Benet Batllori, i 25 lliures a la seva filla Teresa pel llegat de la seva mare Maria Mariner, vengué a Bacigalupi el dret de recuperar la propietat (ius luendi) d'Aulet per 1.200 lliures,AHPB, notari Joan Baptista Maymó i Soriano, manual 1.143/8, f. 161-163v, 10-06-1805. i tot seguit, aquest la hi revengué per 1.300.AHPB, notari Joan Baptista Maymó i Soriano, manual 1.143/8, f. 164-166, 10-06-1805. El 1806, Bacigalupi comprà a Josep Fidel Pujol de Senillosa i Gispert una ploma d'aigua de la seva mina per 305 lliures, 3 sous i 3 diners,AHPB, notari Joan Baptista Maymó i Soriano, 22-03-1806. i el 1808 dues més a Maurici Prat i Pruns per 900 lliures.AHPB, notari Joan Baptista Maymó i Soriano, 24-03-1808.

Joan Bacigalupi va morir el 1817,AHPB, notari Joan Baptista Maymó i Soriano, manual 1.143/16, f. 290v-297v, 13-12-1817. Publicació del testament de Joan Bacigalupi i Ottone. i el 1819, els seus hereus: la vídua Francesca Litta, els seus fills Vicenç, Serafí i Antoni Bacigalupi i Litta, i Joan Baptista Bacigalupi i Stagno, fill del primer matrimoni amb Margarida Stagno, es van repartir l'herència, excepte la casa del carrer de Basea i la finca de Sarrià.AHPB, notari Joan Baptista Maymó i Soriano, 16-08-1819. El 1825, Vicenç, Serafí i Antoni Bacigalupi i Litta i els dos fills del difunt Joan Baptista Bacigalupi i Stagno se'n van repartir la resta, corresponent-li la finca de Sarrià a Serafí,AHPB, notari Joan Baptista Maymó i Soriano, 11-03-1825. que el 1837 la va vendre al comerciant Bartomeu Vidal i Mayol per 7.708 lliures, 6 sous i 8 diners, i en l'escriptura s'especifica que la casa va ser feta construir de nova planta pel seu pare.AHPB, notari Joan Baptista Maymó i Soriano, 27-09-1837.

Bartomeu Vidal va morir el 1841, deixant com a hereus universals els seus fills Bartomeu i Josep Rufí Vidal i Nadal, i la seva víuda Marianna Nadal i Ferrater com a usufructuària.AHPB, notari Benet Lafont i Tomàs, 20-01-1841. El 1842, aquesta va comprar al pagès Pere Nanot i Tocavent i al seu fill Jaume Nanot i Balasch una prat de la seva finca,AHPB, notari Francesc Raurés i Maymó, 11-10-1842. i el 1852, la major part de la resta fins al carrer de les Calàndries.AHPB, notari Ferran Ferran, manual 1.321/8, f. 92v-99, 10-02-1852. El 1857, Marianna Nadal va presentar per a obrir un carrer a la seva propietat entre els de Barcelona (actualment de Bonaplata) i Major (a l'alçada de Can Nanot), segons el projecte de l'arquitecte Elies Rogent.AMDSG, C-484, 237-029, 23-05-1857. El 1865, el seu apoderat va demanar permís per a construir una galeria adossada a la seva casa, segons el projecte del mestre d'obres Rupert Mateu. Segons les cartes de pagament, hi intervingueren el paleta Fidel Puig i Gadaló, i el manyà Antoni Vallet i Padreny.AHPB, notari Ferran Ferran, 05-05-1869.

El 1875, i després de diverses negociacions, Consol de Moragas i de Quintana, vídua de Josep Rufí Vidal (que havia mort el 1866 deixant una filla menor d'edat, Consol Vidal i de Moragas), va vendre la seva meitat de la propietat a l'hisendat i polític Josep Maria de Nadal i Vilardaga (1845-1908), net del comerciant Joan Nadal i Ferrater,AHPB, notari Joaquim Serra, manual 1.361/31, f. 635-640, 24-03-1875. que poc abans havia comprat la de Bartomeu. Tot seguit, el nou propietari va demanar permís per a obrir-hi una porta al carrer.AMDSG, 10-1875.

El cardenal Casañas era un visitant assidu a la casa, i assistí espiritualment Josep Maria de Nadal a la seva mort el 1908. Aleshores, la propietat va passar a mans d'un dels seus fills, Josep Maria de Nadal i Ferrer (germà de l'advocat i polític Joaquim Maria de Nadal i Ferrer), que el 1917 va demanar permís per a enderrocar la teulada i les golfes i substituir-les per un terrat.AMDSG, 10-08-1917. El 1941, la vídua Concepció Baixeras i Felip va vendre la finca a Montserrat Raventós i d'Espona. El 1943, el seu pare Magí Raventós i Fatjó va demanar permís per a reformar la casa, segons el projecte de l'arquitecte Ramon Raventós.AMCB, exp. 2267, 09-02-1943. Entre altres coses, es va tapiar la galeria i la porta oberta el 1875. Uns anys més tard, el 1947, es va construir un bloc de pisos a l'extrem septentrional, que es va segregar de la resta de la finca (Bonaplata, 42).

Després de diverses vicissituds, i amb l'oposició veïnal representada per la plataforma «Defensem Can Raventós», el 2020 es va aprovar el «PEIMU per a l'ordenació de la parcel·la amb front als carrers Bonaplata 44-52 i Fontcoberta 16-24 de Barcelona», promogut per la immobiliària Bigdal 5000 SL i que preveu la construcció de dos blocs de pisos al jardí que envolta la casa.

Descripció Té planta quadrada, i és de planta baixa i dos pisos, coberta amb un terrat envoltat per una balustrada. Té dos cossos annexes més baixos, dedicats també a habitatge.

Referències

Vegeu també Can Sitjar Gran Can Sitjar Xic Casa-fàbrica Vidal Palau Meca Edifici de l'Institut Català de la Salut

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Patrimoni monumental de Sarrià - Sant Gervasi Categoria:Edificis de Sarrià Categoria:Edificis neoclàssics de Barcelona