Brandenburg-Prússia - Brandenburg-Preußen , Brannenborg-Preußen en baix alemany - és la denominació historiogràfica per a la unió personal constituïda a principis de l'edat moderna dels Hohenzollern de Brandenburg entre 1618 i 1701. Basat en l'Electorat de Brandenburg, la branca principal dels Hohenzollern entroncà amb la branca que governava el ducat de Prússia, i asseguraren la successió després de l'extinció de la línia masculina el 1618. Una altra conseqüència del matrimoni mutu fou la incorporació dels principats del baix Rin de Clèveris, Mark i Ravensberg després del Tractat de Xanten el 1614.
La Guerra dels Trenta Anys (1618-48) fou especialment devastadora. L'Elector va canviar tres cops de bàndol, a resultes d'això tant els exèrcits protestants com els catòlics van assolar el país, assassinant, cremant, capturant homes i fent pillatge. Més de la meitat de la població va ser assassinada o desplaçada. Berlín i altres ciutats importants foren arruïnades, duent dècades la reconstrucció. Per la Pau de Westfàlia, que posà fi a la Guerra dels Trenta Anys el 1648, Brandenburg va obtenir Minden i Halberstadt, també la successió a la Pomerània Central incorporada el 1653 pel Tractat de Stettin i el ducat de Magdeburg (incorporat el 1680). Amb el Tractat de Bromberg de 1657 conclos durant la Segona Guerra del Nord, els electors s'alliberaren del vassallatge polonès (Tractat de Cracòvia) del ducat de Prússia i va obtenir Lauenburg-Bütow i Draheim. El Tractat de Saint-Germain-en-Laye (1679) va expandir la província de Pomerània al baix Òder.
Les noves adquisicions de la segona meitat del assentaren les bases per a que Prússia esdevingués una de les grans potències de la política europea permetent als Hohenzollern establir una política més centralitzada. L'emergent potencial militar de Brandenburg-Prússia, basat amb la introducció d'un exèrcit permanent el 1653, posat de relleu amb les aclaparadores victòries a Varsòvia (1656) i Fehrbellin (1675) i pel Die große Schlittenfahrt (1678). Brandenburg-Prússia també establiren una armada i colònies alemanyes a la Costa d'Or Brandenburguesa i Arguin. Frederic Guillem, conegut com "el Gran Elector", inicià la immigració a gran escala cap a Brandenburg-Prússia ("Peuplierung") de refugiats majoritàriament protestants d'arreu d'Europa ("Exulanten"), més notablement hugonot la immigració derivada de l'Edicte de Potsdam. Frederic Guillem també començà a per centralitzar l'administració dels estats de Brandenburg-Prússia reduint la influència dels estats.
El 1701 Frederic III, Elector de Brandenburg, reeixí elevant el seu estat a "Rei a Prússia". Això fou possible per la sobirania del ducat de Prússia que no formava part del Sacre Imperi, i l'aprovació de l'emperador Habsburg i altres reialmes europeus en el decurs de l'establiment d'aliances de cara a la Guerra de Successió Espanyola i la Gran Guerra del Nord. Del 1701 en endavant els dominis dels Hohenzollern s'anomenaren Regne de Prússia, o senzillament Prússia. Legalment la unió personal entre Brandenburg i Prússia va continuar fins a la dissolució del Sacre Imperi el 1806. Tanmateix en aquells temps el domini de l'emperador sobre l'Imperi havia esdevingut una ficció legal. Per això, després del 1701, Brandenburg era tractat de facto com a part del regne prussià. Frederic i els seus successors van continuar centralitzant i expandint l'estat, transformant la unió personal de diversos principats políticament als territoris de Brandenburg-Prússia en una organització administrativa i de govern sistema de províncies subordinat al govern a Berlín.
Establiment sota Joan Segimon (1618) miniatura|Una al·legoria de que representa l'aparició de Brandenburg-Prússia mitjançant el matrimoni de Joan Segimon, marcgravi de Brandenburg i la duquessa Anna de Prússia. El marcgraviat de Brandenburg havia sigut el bressol de la branca principal dels Hohenzollern, que eren prínceps electors del Sacre Imperi des del 1415.Hammer (2001), p. 33 El 1525, pel Tractat de Cracòvia, s'instituïa el ducat de Prússia com a la secularització parcial de l'Estat de l'Orde Teutònic. Era vassall del Regne de Polònia i va ser governat pel Duc Albert de Prússia, membre d'una branca de cadet de la Casa de Hohenzollern.Jähnig (2006), p. 54ff En nom de la seva mare Elisabet dels Hohenzollern de Brandenburg, Anna Maria de Brunsvic-Lüneburg esdevenia la segona muller d'Albert el 1550, donant-li el seu successor Albert Frederic.Jähnig (2006), p. 65 El 1563 la branca de Brandenburg dels Hohenzollern rebé el dret de successió a la corona polonesa. Albert Frederic esdevenia duc de Prússia després de la mort d'Albert el 1568. La seva mare morí aquest mateix any, començant a mostrar poc després aquell, signes de desordre mental. Degut a la malaltia del duc, Prússia fou governada pel nebot d'Albert: Jordi Frederic de Hohenzollern-Ansbach-Jägersdorf (1577-1603).Jähnig (2006), p. 66 El 1573 Albert Frederic es casà amb Maria Eleonor de Jülich-Clèveris-Berg, amb qui va tenir diverses filles.
El 1594 la filla d'Albert Frederic, Anna, que llavors tenia 14 anys, es va casar amb el fill de Joaquim Frederic de Hohenzollern-Brandenburg, Joan Segimon.Hammer (2001), p. 24 El matrimoni li assegurà el dret de successió al ducat prussià així com a Clèveris. A la mort de Jordi Frederic, el 1603, la regència del ducat prussià passà a Joaquim Frederic.Hammer (2001), p. 33 Aquell mateix any es conclogué el Tractat de Gera entre els membres de la Casa de Hohenzollern, establint la futura indivisibilitat dels seus territoris.
Els electors de Brandenburg heretaren el ducat de Prússia a la mort d'Albert Frederic el 1618, però el ducat continuà sent un feu de la Corona polonesa fins al 1656/57.Gotthard (2006), p. 86Hammer (2001), p. 136 El 1616 Joan Segimon havia patit un atac de feridura quedant, a conseqüència d'aquest, severament perjudicat físicament i mentalment, la seva muller Anna va governar el ducat de Prússia en nom seu fins que Joan Segimon morí d'un segon atac de feridura el 1619, a l'edat de 47.
Jordi Guillem, 1619-1640 miniatura|Jordi Guillem, Elector de Brandenburg De 1619 a 1640 Jordi Guillem fou l'elector de Brandenburg i el duc de Prússia. Es va esforçar, però fou incapaç de trencar el domini de l'Electorat de Saxònia al Cercle de l'Alta Saxònia.Nicklas (2002), p. 214ff L'antagonisme manifest entre Brandenburg i Saxònia conduïren a una defensa del cercle ineficaç, i posteriorment sobrepassat per Albrecht von Wallenstein durant la Guerra dels Trenta Anys. En un principi Jordi Guillem volia mantenir-se neutra, però la presència de l'exèrcit de Wallenstein el forçà a unir-se al bàndol catòlic imperial mitjançant el Tractat de Königsberg (1627) i acceptar l'establiment de guarnicions.Gotthard (2006), p. 88 Quan l'Imperi suec va entrar a la guerra i avançat a Brandenburg, Jordi Guillem altre cop volgué mantenir-se neutral altre cop, tot i així Gustau II va obligar Jordi Guillem a aliar-se amb Suècia ocupant bona part del territori de Brandenburg-Prússia i concentrant un exèrcit prop de les muralles de la ciutat de Berlín.Gotthard (2006), p. 90 Jordi Guillem no establí una aliança, però va concedir a Suècia drets de trànsit, dues fortaleses i subsidis. Consegüentment, exèrcits catòlics Romans feren repetits estralls a Brandenburg i altres terres dels Hohenzollern.
Frederic Guillem, el Gran Elector (1640-88) miniatura|Frederic Guillem, "Gran Elector" de Brandenburg-Prússia Durant la Guerra dels Trenta Anys, Jordi Guillem fou succeït per Frederic Guillem, nascut el 1620, qui fou conegut com "el Gran Elector" (Der Große Kurfürst).Duchhardt (2006), p. 97 El caràcter del jove elector havia estat forjat per Calcum, el seu cuidador calvinista, una estada llarga a la República holandesa durant el seu Grand Tour, i els esdeveniments de la guerra, entre ells la trobada amb el seu oncle Gustau II a Pomerània.
Conclusió de la Guerra dels Trenta Anys miniatura|Territoris sota domini de Brandenburg-Prússia (en vermell 1640, en vermell i verd 1688). Frederic Guillem es va fer càrrec de Brandenburg-Prússia en temps de crisi política, econòmica i demogràfica provocada per la guerra.Duchhardt (2006), p. 97 A la seva successió, el nou elector retirà l'exèrcit de Brandenburg, però aixecà un nou exèrcit altre cop el 1643/44.Duchhardt (2006), p. 98 No hi ha acord sobre si Frederic Guillem va concloure una treva i un acord de neutralitat amb Suècia: tot i que es conserva un document del 1641, mai va ser ratificat i repetidament s'ha descrit com una falsificació. Tanmateix, no es discuteix que va establir el creixement de Brandenburg-Prússia.Duchhardt (2006), p. 102
Alhora les forces de l'Imperi suec van dominar el nord d'Alemanya, i juntament amb França d'aliada, Suècia esdevenia valedora de la Pau de Westfàlia el 1648. L'objectiu suec de controlar el Bàltic per a establir dominis a la costa ("dominium maris baltici") frustrà les ambicions de Frederic Guillem a l'hora d'obtenir el control sobre l'estuari de l'Òder amb Stettin (Szczecin) a Pomerània.Olesen (2003), p. 395Hammer (2001), p. 19
El de Brandenburg marcgravis havien aspirat durant molt de temps expandir-se cap al nord, connectant el constrenyit Brandenburg amb el Mar Bàltic. El Tractat de Grimnitz (1529) garantí la successió de Brandenburg al ducat de Pomerània amb l'extinció de la Casa local de Pomerània, que hauria tingut efecte amb la mort del duc de Pomerània Bogislaw XIV el 1637.Duchhardt (2006), p. 98 Malgrat tot pel Tractat de Stettin de 1630 Bogislaw XIV hagué d'entregar efectivament el control del ducat a Suècia, qui va rebutjar satisfer les reclamacions de Brandenburg.Sturdy (2002), p.59 La Pau de Westfàlia resolgué la partició del ducat entre Brandenburg i Suècia, els quals traçaren la frontera exacta al Tractat de Stettin de 1653.Hammer (2001), p. 25 Suècia va retenir la part occidental incloent-hi el baix Òder (Pomerània Sueca), mentre que Brandenburg es quedà la part oriental (Pomerània Central). Frederic Guillem no estava d'acord amb aquest resultat, i l'adquisició de tot el ducat de Pomerània esdevingué un dels principals objectius de la seva política exterior.Duchhardt (2006), p. 98, 104
Amb la Pau de Westfàlia Frederic Guillem va ser compensat amb la Pomerània Oriental i els bisbats secularitzats de Halberstadt i Minden i el dret de successió del també secularitzat Arquebisbat de Magdeburg.Hammer (2001), p. 19 Amb Halberstadt, Brandenburg-Prússia també obtingué diversos territoris menors: el senyoriu de Derenburg, el Comtat de Regenstein, el senyoriu de Klettenberg i el senyoriu de Lohra.Hammer (2001), p. 25 Això era principalment degut als esforços francesos per contrarestar el poder de l'emperador Habsburg enfortint els Hohenzollern, i mentre Frederic Guillem valorava menys aquests territoris que la Pomerània Occidental, esdevenien el primer pas cap a la creació d'un reialme tancat, dominant a Alemanya a la llarga.
Devastació