Francesc Poch i Sabarich, més conegut artísticament com a Paco Poch (Barcelona, 1951) és un productor de cinema català.Paco Poch al Diccionari del Cinema a Catalunya
Es va llicenciar en història moderna a la Universitat de Barcelona, on també va estudiar fotografia, economia i direcció d'empreses. El 1979 es va introduir al món del cinema treballant per a Fígaro Films, dirigida per Pepón Coromina i el 1980 fou productor delegat de la primera pel·lícula de Pedro Almodóvar, Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón. El 1986 va crear la seva pròpia productora, Virgínia Films. El 1983 va produir el curtmetratge documental Sergi Aguilar, premiat com a millor curtmetratge als III Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya (1985).“Crits sords”, de Raül Contel, mejor película, La Vanguardia, 27 d'abril de 1985 Després ha impartit classes a la Universitat Pompeu Fabra i el 1994 va crear una nova productora, Mallerich Audiovisual, amb la qual ha produït nombrosos llargmetratges i documentals, entre d'altres d'Isaki Lacuesta.Paco Poch a catalanfilms.cat Dues de les seves produccions de 2018, Miriam miente i Entre dos aguas, han estat premiades a diversos festivals.Paco Poch: “No soy productor de un solo director, creo que es muy saludable alternar”, audiovisual452.com
Des de febrer de 2022 és vocal de la junta d'Òmnium Cultural presidida per Xavier Antich.
Filmografia (selecció) Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón (1980, de Pedro Almodóvar) Navajeros (1980, d'Eloy de la Iglesia) Barcelona sur (1981, de Jordi Cadena) La revolta dels ocells (1982, Lluís Josep Comeron) Tras el cristal (1986, d'Agustí Villaronga) La senyora (1987, Jordi Cadena) L'home de neó (1988, d'Albert Abril) Innisfree (1990, José Luis Guerín) Els papers d'Aspern (1991, de Jordi Cadena) Buenaventura Durruti, anarquista (1999, Jean-Louis Comoli i Els Joglars) El cas Pinochet (2000, de Patricio Guzmán) Cravan vs Cravan (2001, d'Isaki Lacuesta). Tempus fugit (2003, d'Enric Folch) La leyenda del tiempo (2006, d'Isaki Lacuesta) Els últims dies del món (2009, d'Arnaud Larrieu i Jean-Marie Larrieu) Caracremada (2010, de Lluís Galter) La maleta mexicana (2011, de Trisha Ziff) Miriam miente (2018, de Natalia Cabral i Oriol Estrada) Entre dos aguas (2018, d'Isaki Lacuesta) Sis nits d'agost (2022, de Ventura Durall) Memorias de un cuerpo que arde(2024 d'Antonella Sudasassi)
Referències
Categoria:Actors igualadins Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat Pompeu Fabra Categoria:Empresaris igualadins Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona Categoria:Productors de cinema barcelonins Categoria:Actors catalans del sud del segle XXI Categoria:Actors barcelonins contemporanis Categoria:Actors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1951