El Vicemariscal de l'Aire CB, CBE, DSO i Dues Barres, DFC & Barra sobrenomenat "Johnnie", va ser un pilot de la Royal Air Force (RAF) i as de l'aviació que va volar i va lluitar durant la Segona Guerra Mundial.
Johnson va créixer i es va formar als East Midlands, on va assolir el títol d'enginyer. Un esportista, Johnson es va trencar la clavícula mentre jugava a rugbi, una lesió que després va complicar les seves ambicions de convertir-se en pilot de caça. Johnson havia estat interessat en l'aviació des de la seva joventut i va sol·licitar formar part de la RAF. Va ser rebutjat inicialment, primer per motius socials, i després per motius mèdics; Finalment va ser acceptat l'agost de 1939. Tanmateix, els problemes de lesions van tornar durant la seva formació primerenca i la seva carrera de vol, i perdent-se la batalla de França i la batalla d'Anglaterra entre maig i octubre de 1940.
El 1940 Johnson va fer una operació per restablir la seva clavícula i va començar a volar regularment. Va participar en les escomeses ofensives per l'Europa ocupada pels alemanys del 1941 al 1944, gairebé sense descans. Johnson va estar involucrat en forts combats aeris durant aquest període. La seva gira de combat va incloure la participació en el Raid de Dieppe, l'ofensiva combinada de bombarders, la batalla de Normandia, l'operació Market Garden, la batalla de les Ardenes i la Invasió aliada occidental d'Alemanya. Johnson va assolir el rang de capità de grup al final de la guerra.
A Johnson se li va acreditar 34 victòries individuals contra avions enemics, així com set victòries compartides, tres compartides probables, 10 malmesos, tres malmesos compartits i un destruït a terra. Johnson va volar 700 operacions i va atacar 57 avions enemics en 57 ocasions. A la seva llista de victòries individuals hi havia 14 Messerschmitt Bf 109s i 20 Focke-Wulf Fw 190 destruïts, convertint-lo en l'as de la RAF amb més èxit contra els Fw 190. Aquest marcador el convertí en el millor as aliat occidental contra la Luftwaffe alemanya.
Johnson va continuar la seva carrera a la RAF després de la guerra, i va servir a la Guerra de Corea abans de retirar-se el 1966 amb el rang de vice-mariscal de l'aire. Va mantenir el seu interès en l'aviació i va parlar en públic sobre el tema a més d'introduir-se en el negoci de l'aviació. Johnnie Johnson va romandre actiu fins a la seva mort per càncer el 2001.
Biografia Johnson va néixer el 9 de març de 1915 a Barrow upon Soar, Leicestershire, fill d'Alfred Johnson i Beatrice May Johnson. Va viure i va ser criat a Melton Mowbray, on el seu pare era un policia. Alfred Johnson va ser inspector a mitjans dels anys trenta. Un vespre, Oswald Mosley, el líder de la Unió Britànica de Feixistes, va celebrar una trobada a la ciutat. La llicència per a la reunió va caducar a les 22:00, moment en què Alfred Johnson va anar sol i va expulsar els feixistes de l'edifici.
Johnson va ser educat a Camden Street Junior School i Loughborough Grammar School. L'oncle de Johnson, Edgar Charles Rossell, que havia guanyat la Creu Militar amb els Royal Fusiliers el 1916, va pagar l'educació de Johnson a Loughborough. Segons el seu germà Ross, durant el seu temps allà, Johnson va ser gairebé expulsat després de rebutjar el càstig per una falta, creient que era injustificada: "era molt de principi i simplement es va excavar els talons". Entre els aficions i interessos de Johnson estaven el tir i l'esport; va disparar conills i ocells al camp local.
Johnson va assistir a la Universitat de Nottingham, on es va qualificar com a enginyer civil amb 22 anys. Johnson es va convertir en agrimensor al Melton Mowbray Urban District Council abans de passar a ser enginyer adjunt amb el Consell de districte urbà de Chigwell a Loughton. El 1938, Johnson es va trencar la clavícula jugant a rugbi al Chingford Rugby Club ; la lesió es va establir erròniament i no es va curar correctament, cosa que després va causar-li dificultats en l'inici de la seva carrera de vol.
Unir-se a la RAF Johnson va començar a prendre lliçons de vol a càrrec seu càrrec. Va sol·licitar unir-se a la Força Aèria Auxiliar (AAF), però va trobar alguns dels problemes socials que apareixien a la societat britànica. Johnson va sentir-se rebutjat per la seva condició de classe. La fortuna de Johnson havien de millorar. La perspectiva de la guerra va augmentar després de la crisi de Múnic, i els criteris per als sol·licitants van canviar a mesura que la RAF es va expandir i va portar homes de procedència social ordinària. Johnson es va tornar a presentar a l'AAF. Li van informar que ja hi havia pilots suficients, però hi havia algunes places vacants als esquadrons de globus. Johnson va rebutjar l'oferta.
Inspirat en alguns amics de Chingford que s'hi havien unit, Johnson va sol·licitar de nou l'adhesió a la Reserva de Voluntaris de la Royal Air Force (RAFVR). La RAFVR era un mitjà per entrar a la RAF per a joves amb antecedents ordinaris. Tots els tripulants aeris voluntaris van ser fets sergents en unir-se amb la possibilitat d'una comissió. Un cop més, va ser rebutjat, aquesta vegada perquè va haver-hi massa candidats per a la vacant i la seva lesió el va fer inadequat per a les operacions de vol. La seva ambició frustrada, Johnson es va unir al Leicestershire Yeomanry, on la lesió no va suposar un impediment per a l'allistament. Es va incorporar a la unitat de l'Exèrcit Territorial perquè, tot i que estava en una ocupació de reserva, si arribava la guerra, no tenia "intenció de veure la durada de la construcció de refugis antidisturbis ni de supervisar els equips de descontaminació". Johnson es conformava a la Yeomanry. Un dia tot passejant per Burleigh, Berkshire, al campament anual, Johnson va desviar-se cap a RAF Wittering a Cambridgeshire. En veure una fila de caces Hawker Hurricane, Johnson va assenyalar "Si he de lluitar contra Hitler, més aviat combatria en un d'aquests que no pas en un gran cavall cruent!".
Entrenament en vol L'agost de 1939, Johnson va ser finalment acceptat per la RAFVR i va començar a entrenar els caps de setmana al camp d'aviació Stapleford Tawney, un aeròdrom satèl·lit de RAF North Weald. Allà va rebre instruccions sobre navegació aèria. Impartit per pilots retirats del servei de la 21 Elementary & Reserve Flying Training School, Johnson es va formar al biplà de Havilland Tiger Moth. En esclatar la guerra el setembre de 1939, amb el rang de sergent, Johnson es dirigí cap a Cambridge. Va arribar a la 2a ala d'entrenament inicial per començar la instrucció de vol. Va ser entrevistat per oficials superiors en què va dir la seva professió i els seus coneixements de topografia, Agrimensura i mapatge el faria més útil en un paper de reconeixement. El comandant de l'ala va acceptar, però, Johnson va ser seleccionat per a l'entrenament de pilots de combat i va rebre el número de servei 754750 amb el rang de sergent . Johnson i diversos centenars més es van formar a Cambridge i a la segona ala inicial de formació. Mentre s'assignava aquí, Johnson va aprendre la instrucció militar bàsica.
El desembre de 1939, Johnson va començar la seva formació inicial a la 22 EFTS (Elementary Flying Training School), Cambridge. Va volar només tres vegades el desembre de 1939 i vuit el gener de 1940, totes com a segon pilot. El 29 de febrer de 1940, Johnson va volar en solitari per primera vegada a un Tiger Moth N6635. El 15 de març i el 24 d'abril, va passar una prova de vol de 50 minuts seguida de dos vols nocturns l'endemà. El principal instructor de vol el va aprovar el 6 de maig. Després es va traslladar a 5 FTS a Sealand abans de completar la formació a 7 OTU (Unitat de Formació Operativa) - RAF Hawarden a Gal·les volant el Miles Miles N7454 on va aprendre el seu instrument, la navegació, la qualificació de vol nocturn i va practicar aterratges forçats. Un cop acabat l'entrenament el 7 d'agost de 1940, Johnson va rebre les seves ales i va ser immediatament ingressat a la Direcció General de Deures de la RAF com a oficial de pilot amb 55 hores i 5 minuts volant en solitari.
El 19 d'agost de 1940, Johnson va volar per primera vegada un Spitfire. Durant les properes setmanes, va practicar la manipulació, vol de formació, atacs, escalades de batalla, aeròbica i dogfight. Durant els seus vols d'entrenament es va estancar i va estavellar un Spitfire. Johnson tenia les corretges de l'arnès massa soltes i es va empènyer les espatlles, revelant que la seva anterior lesió de rugbi no s'havia curat correctament. El Spitfire va fer un llaç a terra, arrencant una de les potes del soterrani i forçant l'altra cap a dalt a través del pla principal del port. El comandant (CO) va excusar Johnson, ja que el camp aeri curt era difícil aterrar per a un pilot sense experiència. Tanmateix, Johnson va tenir la impressió de que seria vigilat de prop i va pensar que si cometés un altre error, "segurament seria expulsat". Johnson va intentar embalar l'espatlla ferida amb llana, sostinguda al seu lloc per cinta adhesiva. També va apretar les corretges per reduir les vibracions mentre volava. Les mesures van resultar inútils i Johnson va trobar que havia perdut la sensació a la mà dreta. Quan va submergir la pressió va agreujar la seva espatlla. Sovint va intentar volar només amb la seva mà esquerra, però els Spitfires havien de manejar-se amb les dues mans durant qualsevol cosa que no fos simples maniobres. Tot i les dificultats amb les seves ferides, el 28 d'agost de 1940, el curs va ser completat. Johnson tenia 205,25 hores en tipus operatius, incloses 23,50 amb Spitfire.
Reaparició de la lesió Després de l'entrenament, a l'agost de 1940, va ser enviat breument al 19è Esquadró com a oficial de prova. A causa de dificultats en l'equip, el 19è Esquadró no van poder completar l'entrenament de Johnson i va deixar la unitat. El 6 de setembre de 1940 Johnson va ser enviat al 616 esquadró a RAF Coltishall. El líder de l'esquadró HL "Billy" Burton va agafar Johnson en un vol d'entrenament de 50 minuts a la X4055. Després del vol, Burton va impressionar a Johnson les dificultats del tir en desviament i la tècnica d'un tret de matar des de posicions de línia recta o de prop de línia; el deure del número dos que no tenia com a objectiu enderrocar els avions enemics sinó assegurar la cua del líder. Burton també va dirigir Johnson cap a alguns elements bàsics tàctics crítics; la importància de mantenir una bona formació de batalla i l'ús tàctic del sol, els núvol si l'altura. Cinc dies després, Johnson va volar una patrulla de X-Raid a Spitfire X4330, qualificant-se per la barra de la batalla d'Anglaterra.
L'antiga lesió de Johnson el va seguir molestant i va trobar que volar avions d'alt rendiment com el Spitfire era extremadament dolorós. Els metges de la RAF li van donar dues opcions; podia tenir una operació que corregiria el problema, però això volia dir que es perdria la batalla d'Anglaterra o es convertiria en un instructor d'entrenament que volava el lleuger Tiger Moth. Johnson va optar per l'operació. Havia esperat un tractament discret, però la paraula va arribar aviat al CO, i Johnson va ser retirat de les tasques de vol i enviat a l'Hospital RAF de Rauceby. No va tornar a l'esquadró fins al 28 de desembre de 1940. L'oficial comandant Burton va portar Johnson per a un vol de prova el 31 de desembre de 1940 a Miles Magister L8151. Després dels 45 minuts de vol, va aprovar el bon estat de Johnson per volar.
Segona Guerra Mundial