Acaba amb la victòria dels vendeans, que repelen l'atac dels republicans amb l'objectiu d'endur-se la petita ciutat de Chemillé. Aquest batalla fou una de les més importants dintre de la Revolta de La Vendée.

Preludi El 9 d'abril de 1793, els representants de la missió Choudieu i Richard van ordenar al general Jean-François Berruyer, comandant de les forces republicanes a Angers, llançar una ofensiva contra els territoris insurgents.Gras 1994, p. 31-32 Aquest corre de mala gana, creient que les tropes sota les seves ordres encara no són prou nombroses.Gras 1994, p. 31-32

El 10 d'abril, les forces d'Angers van partir, dividides en tres cossos.Gabory 2009, pàg. 147-148Gras 1994, p. 31-32 El primer, comandat per Gauvilliers i 4.000 homes, ha de seguir el Loira.Gabory 2009, pàg. 147-148 El segon, comandat directament per Berruyer i Duhoux de Hauterive i també amb 4.000 homes, surt de Saint-Lambert-du-Lattay i camina per Chemillé.Gabory 2009, pàg. 147-148Gras 1994, p. 31-32 La tercera, comandat per Leigonyer i una host de 5.000 [3 i 8.000Gabory 2009, pàg. 147-148 homes, ha de prendre Coron i Vezins.Gabory 2009, pàg. 147-148 A més, els 3.000 homes de Quétineau enviats a Bressuire van rebre l'ordre de marxar a les Aubiers per amenaçar els vendeans del seu flanc dret.Gabory 2009, pàg. 147-148

Berruyer divideix el seu cos en dues columnes: la primera, comandada per ell mateix i amb Menou i Mangin com a segona, ha d'atacar Chemillé directament pel nord; la segona, ordenada per Duhoux, passa per La Jumellière,Gabory 2009, pàg. 147-148 on es desemboca una host de 600 a 700 vendeans.Savary 1824, pàg. 153 Pel camí, els soldats republicans van cremar un poble i van massacrar diversos habitants a Pont-Barré.Gras 1994, p. 31-32

Procediment Al migdia de l'11 d'abril, les tropes de Berruyer eren davant de Chemillé.Gabory 2009, pàg. 147-148Gras 1994, p. 31-32Savary 1824, pàg. 153 Comandats per Maurice D'Elbée i Jacques Cathelineau,Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, pàg. 29. els Vendeans van quedar atrinxerats a la carretera principal i darrere de l'Hyrome.Gabory 2009, pàg. 147-148Gras 1994, p. 31-32 La petita ciutat fou fortificada pels insurgents.Hussenet 2007, pàg. 191. Tots els ponts que creuen el riu estan tallats,Gabory 2009, pàg. 147-148Hussenet 2007, pàg. 191. mentre que una rasa i un reducte, on es col·loquen canons, creuen la carretera principal d'Angers.Hussenet 2007, pàg. 190. Finalment l'església de Saint-Pierre està embrutada: l'envoltant a la terra l'envolta i les espitlleres es perforen a les parets.Hussenet 2007, pàg. 190.

Berruyer dona a Menou el comandament del flanc dret, mentre que ell mateix pren el lideratge del flanc esquerre.Hussenet 2007, pàg. 191. Passi després a l'atac i creua el riu.Gabory 2009, pàg. 147-148 Al centre, els gendarmes de la 35º Divisió han confiscat inicialment una bateria d'artilleria,Gabory 2009, pàg. 147-148Savary 1824, pàg. 153 però l'atac es finalment repel·lit i desmoralitzats voluntaris, creu Hyrôme a l'inversa.Gabory 2009, pàg. 147-148 Tot i això, les forces de Duhoux arriben llavors com a reforços per donar suport a Menou.Gabory 2009, pàg. 147-148Savary 1824, pàg. 154. Es llança un nou assalt i aquesta vegada els republicans estan saltant les líniesGabory 2009, pàg. 147-148 de la Vendée, agafa les entranyes,Savary 1824, pàg. 154. i, a continuació, pren la posició al lloc de l'Eglise Saint-Pierre.Hussenet 2007, pàg. 191. Es retiren cinc canons, un altre es clava i es llança al riu.Savary 1824, pàg. 154. A mesura que cau la nit, la ciutat és l'escenari d'un conflicte cos a cosHussenet 2007, pàg. 191. confós.

Els presoners patriòtics es van unir i col·locar a la primera línia com a escuts humans i aprofiten el desordre per anar cap a les línies republicanes.Gabory 2009, pàg. 147-148Gras 1994, p. 31-32 Però a les fosques, els voluntaris confonen aquest moviment amb un atac enemic i fugen.Gras 1994, p. 31-32Gabory 2009, pàg. 147-148 A la plaça Saint-Pierre, els combatents atrinxerats a l'església es resisteixenSavary 1824, pàg. 154. i un insurgent detona una reserva de municions, agreujant encara més el pànic dels patriotes.Hussenet 2007, pàg. 191. D'Elbée s'adona llavors del desastre a les files republicanes i llança un contraatac.Gabory 2009, pàg. 147-148Gras 1994, p. 31-32 Finalment, el general Berruyer ordena la retirada i es retira a Saint-Lambert-du-Lattay, on arriba a la mitjanit,Gabory 2009, pàg. 147-148Savary 1824, pàg. 154. d'aquell vespre.

El vespre de l'11 d'abril, Chemillé resta en mans dels vendeans.Hussenet 2007, pàg. 191. La batalla va durar gairebé 10 hores.Martin 2014, pàg. 96.

Pèrdues Després dels combats, el general Berruyer i el representant Choudieu van declarar que els insurgents van perdre al voltant de 600 homes.Carné 1893, pàg. 111. El 13 d'abril, el representant de la missió Richard, en nom dels comissaris de la Convenció enviat als departaments de Maine-et-Loire i Sarthe, va anunciar un nombre de morts de 15 entre els republicans, contra 500 a 600 morts entre els "bandolers", 133 patriotes lliurats i van capturar sis canons.Gabory 2009, pàg. 147-148 El sacerdot refractari Jacques Cantiteau afirma per la seva banda haver vist en "papers oficials", però sense més detalls, que 1500 republicans es van posar en acció a Chemillé, però aquest nombre és probablement exagerat. Carné 1893, pàg. 111.Walter 1953, p. 122. El 1840, l'historiador militar Patu-Deschautschamps, fa una valoració de 15 morts, inclosos dos oficials i 60 ferits del costat dels republicans i produeix les pèrdues a la Vendée entre 200 i 300.Patu-Deschautschamps 1840, p. 33. També informa de 133 presos alliberats i cinc canons capturats pels republicans.Patu-Deschautschamps 1840, p. 33. Uns 400 republicans també van ser fets presos.Gras 1994, p. 31-32Doré Graslin 1979, p. 46.

Segons Manuel Jobar, els insurgents de Chemillé paguen un preu molt fort: el 10% dels homes per als quals hi ha un registre de serveiSavary 1824, pàg. 154. - és a dir, 602 insurgents Chemillois enumeraven<ref name="ta_de_La_Ven">Carné 1893, pàg. 111.</</ref> -van morir durant aquesta batalla.Hussenet 2007, pàg. 191.

Els generals ajudants republicans Mangin,Gabory 2009, pàg. 147-148Siraudeau 1921, pàg. 227. i el cap vendeà Jean PerdriauGabory 2009, p. 1439 també es troben entre els morts d'aquesta batalla. El general Charles Duhoux de Hauterive va resultar ferit a la cama.Coutau-Bégarie et Doré-Graslin 2010, p. 253.

El Pater d'Elbée Després de la batalla, els combatents vendeans es van reunir davant de l'església de Chemillé per exigir la matança dels presos republicans que hi eren tancats.Doré Graslin 1979, p. 46.Hussenet 2007, p. 191-192. El general d'Elbée arriba al mig de la gent per intentar restablir la calma.Doré Graslin 1979, p. 46.Hussenet 2007, p. 191-192. A petició seva, els homes es van agenollar per recitar el Pater Noster.Doré Graslin 1979, p. 46.Hussenet 2007, p. 191-192. Tanmateix, quan els insurgents arriben a les paraules "perdonem-nos les nostres faltes, ja que perdonem als que ens han ofès", d'Elbée els interromp: "Doré Graslin 1979, p. 46.Hussenet 2007, p. 191-192. Aquestes declaracions no van provocar cap disputa i es van salvar els presos.Doré Graslin 1979, p. 46.Hussenet 2007, p. 191-192. L'episodi s'anomena des de llavors el Pater D'Elbée.Gras 1994, p. 31-32

Conseqüències En el seu informe del 12 d'abril, el general Berruyer es queixava del comportament dels voluntaris, a qui va acusar de covardia. [19 Però també lamenta el mal estat en què es mantenen: "He de dir i repetir que no puc comptar amb els voluntaris que són aquí. La majoria només tenen rifles de caça dolents, sense baionetes; Fins i tot hi ha molt pocs que saben què és una arma. Si tingués quatre batallons com la trenta-cinquena divisió de gendarmeria, respondria per tenir èxit; tanmateix, no deixaré de dir que és d'important importància resoldre els problemes d'aquest país.Savary 1824, pàg. 160.

La victòria dels vendeans a Chemillé,Gabory 2009, pàg. 147-148Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, pàg. 85 va ser, però, sense un futur.Gabory 2009, pàg. 147-148 El mateix dia, Bonchamps va ser colpejat per Gauvilliers a Mesnil-en-Vallée, mentre que Stofflet va ser rebutjat a Coron per Leigonyer.Gabory 2009, pàg. 147-148Gras 1994, p. 31-32 Amenaçats als seus flancs i gairebé sense munició, D'Elbée i Cathelineau es van veure obligats a retirar-se i el vespre del 12 d'abril, totes les forces d'Angers es van reunir al Beaupréau.Gras 1994, p. 31-32 Per consell de Bonchamps, els caps vendeans'' decideixen retirar-se a Tiffauges.Gabory 2009, pàg. 147-148 El 13 d'abril, Chemillé fou ocupada perHussenet 2007, pàg. 192 forces de Berruyer. Aleshores, el 17 d'abril, els republicansMartin 2014, pàg. 97. es van apoderar de Cholet. Tanmateix, Berruyer va cometre l'error de no perseguir l'exèrcit d'Anjou.Gras 1994, p. 31-32 Obsessionat pel mal estat de les seves tropes, ignora que els insurgents estan en una situació molt pitjor.Gras 1994, p. 31-32Coutau-Bégarie i Doré-Graslin 2010, pàg. 29.

Notes

{Nota, 1}"Ha passat molt de temps des que us hem donat qualsevol coneixement de la situació del departament. Esperem els primers resultats de les operacions que es preparaven. El dia 11, el general Berruyer va atacar els bandolers en tots els punts que ocupaven, per les diferents divisions del seu exèrcit. Leygonnier, al capdavant del cos de tropes estacionat a Yihiers, havia avançat a Coron on estava atrinxerat l'enemic. Es va fer mestre d'això després d'una resistència força viva; va empènyer els rebels a mitja lliga més enllà d'aquest barri. La lluita va començar de nou i van ser completament colpejats. Es distingeixen especialment el batalló de Finistère i els dragons del XIX. "Ciutadans Gauvilliers, comandant el cos a la riba dreta del Loira, va creuar aquest riu; va atacar els bandolers a Meuil, els va dirigir, va agafar la seva artilleria i després va entrar a Saint-Florent, un lloc important que es temia que no es podia dominar sense perdre molts ciutadans. L'activitat del ciutadà Gauvilliers i l'ardor de les tropes, amb les seves ordres, van evitar aquesta desgràcia per la República. El general Berruyer es dirigí a Chemillé i a la Jumelière, on l'enemic havia reunit les seves forces més grans. Va estar fortament arrelat en tots els punts. Després d'una canonada molt animada, aquest lloc també va ser tret pel batalló de la 35a divisió de la gendarmeria i alguns guàrdies nacionals. Vam agafar sis trossos de canó. Si no hagués arribat la nit, els bandolers haurien estat perseguits clandestinament. En aquest cas, vam matar de 5 a 600 bandolers; hem perdut 15 homes; més van resultar ferits. Vam lliurar 133 patriotes captius als quals els enemics continuaven lligats per les seves bateries. "La 35a divisió de gendarmeria es va comportar amb la màxima valentia; si hagués estat recolzat per la majoria dels guàrdies nacionals, l'aventura no hauria estat gaire. "Només podem donar elogis a la conducta del general en cap Berruyer i dels generals Du Houx i Menou. Du Houx va resultar ferit lleu a la cama i Menou va caminar amb un destacament de la 35a divisió, en un tros de canó que va agafar amb l'espasa a la mà. Vam perdre el capità de la gendarmeria muntada Marchand, i l'adjunt general Mangin. "El general continuarà perseguint els rebels. No tenim por avança que si hagués tingut tres o quatre batallons de tropes educades, aquesta expedició s'acabaria de forma immediata i hauria començat fa diverses setmanes. Us informarem exactament sobre els esdeveniments següents. Representants de la gent enviada per la Convenció nacional als departaments de Maine-et-Loire i Sarthe".Siraudeau 1921, pàg. 227.

Bibliografia Gaston Louis Michel Marie baró de Carné, Revue historique de l'Ouest, t. IX, Oficines del Diari,1893. Hervé Coutau-Bégarie i Charles Doré-Graslin (dir.), Història militar de les guerres de Vendée, Economica, 2010, 656 pàg.