La rebel·lió de l'Eureka fou una revolta de miners ocorreguda en Ballarat, Victòria, Austràlia, en 1854. La insurrecció esclatà per mor del descontentament pels preus de les mercaderies i el tracte injust dels oficials supervisors de les mines d'or de la regió. Tot i que la revolta es trobava circumscrita a Ballarat, el descontentament subjacent fou difós durant tres anys gràcies a les xarrades públiques, la desobediència civil i les delegacions de treballadors en diverses mines d'or victorianes. Les demandes dels miners incloïen el dret a vot, l'accés a la propietat de la terra i la disminució dels impostos. El desassossec i reivindicació massiva de les esmentades sol·licituds començaren amb el Forest Creek Monster Meeting de desembre de 1851 i quallaren en la formació de l'Associació contra la Llicència de prospecció aurífera (Anti-Gold Licence Association) en Bendigo, Victòria, en 1853.
Malgrat la rebel·lió fou silenciada amb afany i violència suposà una fita en la política australiana. Els tres anys d'agitació per part dels miners i el suport mediàtic en Melbourne afavoriren la introducció completa del sufragi femení per dones blanques en les eleccions a la Cambra Baixa del Parlament victorià."El govern fou forçat a abandonar la Llicència minera i substituir-la per uns drets miners més barats, i també conferí als homes el dret a votar." The Victorians: Arriving; Richard Broome, 1984. P. 92 El rol del Fort Eureka en la lluita pels drets dels miners d'or fou acceptat, encara que amb controvèrsia, amb el naixement de la nova democràcia en Austràlia."El govern fou forçat a abandonar la Llicència minera i substituir-la per uns Drets miners més barats, i també conferí els homes el dret a votar" The Victorians: Arriving; Richard Broome, 1984. P. 92 El rol de la Rebel·lió de l'Eureka en la lluita pels drets dels miners d'or fou acceptat, tot i que controvertidament, amb el naixement de la democràcia en Austràlia.'Segons el Dr. H.V. Evatt, líder de l'ALP; Robert Menzies, antic Primer Ministre Liberal; i Ben Chifley, Primer Ministre de l'ALP; dades de , quoting Historical Studies: Eureka Supplement, Melbourne University Press, Carlton, Vic., 1965, pages 125-6)Geoffrey Blainey comentà en 1963 que "Eureka became a legend, a battlecry for nationalists, republicans, liberals, radicals, or communists, each creed finding in the rebellion the lessons they liked to see." ..."In fact the new colonies' political constitutions were not affected by Eureka, but the first Parliament that met under Victoria's new constitution was alert to the democratic spirit of the goldfields, and passed laws enabling each adult man in Victoria to vote at elections, to vote by secret ballot, and to stand for the Legislative Assembly."
Cojuntura La colònia de Victòria, una regió poc poblada de pagesos, va ser delimitada i separada de Nova Gal·les del Sud l'1 de juliol de 1851. La seva tranquil·litat va ser bruscament interrompuda amb el descobriment d'or, que va atreure a un bon nombre d'immigrants caçafortunes.
La llavor de l'Eureka Stockade va ser la incapacitat de gestionar la demografia recent per part del govern colonial. Per copar el cos governatiu, la població dirigent composta per immigrants assentats (squattocracy), es va enfrontar políticament a la població d'itinerants. La seva resposta va ser la imposició d'una llei marcial no oficial, recolzada per la Comissió de l'or, una organització quasi militar. Per això, alguns dels immigrants recents observaven a les autoritats victorianes amb suspicàcia, associant-les a les angleses.
En poc temps, la fàcil prospecció aurífera de l'or de superfície va ser esgotada, i es va requerir l'extracció a gran profunditat, sota metres de roca i argila. En 1854, els camps de Ballarat van ser ocupats per 25.000 o més miners (dades de febrer de 2007), majorment procedents d'Irlanda, però també del Regne Unit, altres parts d'Europa, Xina i Amèrica del Nord, alguns d'aquests últims procedents de la febre de l'or californiana. Els boscos adjacents a les zones mineres van ser desproveïts de tota cobertura arbòria per proporcionar la fusta requerida per a l'extracció.
La màxima autoritat en els camps corresponia al Comissionat Resident per a l'Or, Robert Rede, reforçat amb una guarnició militar. L'origen dels ingressos de govern eren les llicències de mineria, corresponent a una superfície d'explotació de 3.6 m². El muntant mensual de l'impost era de 30 shillings, una enorme quantitat en aquell temps, que havia de pagar-se es trobés o no or en el terreny. L'avanç de la ira dels miners va estar relacionada amb les «caces de llicències» en les quals la policia militar perseguia a aquells que no tinguessin aquestes llicències. Una petició en contra d'aquestes caces va obtenir més de 5000 signatures recollides, presentades en 1853. En setembre de 1854, sir Charles Hotham incrementà la freqüència de recaptació de les llicències a dues per setmana. A més a més d'això, dos incidents feren de guspira per l'inici de la violència per part dels miners:
El primer fou l'arrest arbitrari de Johannes Gregorious, un armeni no angloparlant, i del seu associat, Stipe Mesich, un gitano romaní nascut en Orahovica. Foren erròniament acusats d'assaltar un oficinista. A més, eren servidors de dos sacerdots catòlics, el Pare Smyth i el Pare Matthew Krizanac, la qual cosa fou interpretada com una afronta religiosa per part de la majoria catòlica irlandesa component de la població minera, encara recordant l'opressió econòmica i religiosa en el seu país d'origen per part dels britànics.
El segon fou el veredicte d'innocència del taverner i posader James Bentley, acusat d'assassinar al miner James Scobie. En octubre, una gentada indignada per aquest veredicte botà foc el negoci de Bentley tot quedant destruït.
Peter Lalor Peter Lalor va ser el líder dels miners que van lluitar al Fort Eureka, i l'autor del jurament de lleialtat usat pels miners a Eureka, i que ell mateix va utilitzar. Laror era originari de Tinakill, Comtat de Laois, Irlanda. Peter era el fill d'un membre de la Cambra dels Comuns britànica. Segons Bert i Bon Strange "... sembla que ell es va fer comandant en cap gairebé per casualitat ... Tenia 25 anys, sis peus d'altura i era impulsiu per naturalesa."
La Rebel·lió de l'Eureka avui La Rebel·lió, en anglès anomenada Eureka Stockade, o amb més exactitud, la força motriu d'opinió pública que la va seguir, ha estat caracteritzada com "el Naixement de Democràcia" dins d'Austràlia. La seva importància real és incerta; de manera diversa ha estat mitificada per grups d'interès particulars com una rebel·lió d'homes lliures contra la tirania imperial, d'empresa lliure independent contra imposició de contribucions pesades, de treballadors contra una classe privilegiada dirigent, o com una expressió de republicanisme.
La Rebel·lió Eureka va ser segurament la rebel·lió més important en la història d'Austràlia i, depenent com es defineixi una rebel·lió, pot ser considerada l'única. La importància de la rebel·lió, però, és discutible. Alguns historiadors creuen que la importància indubtable de l'esdeveniment en el registre públic es deu al fet que la història australiana no té una major rebel·lió armada, equivalent amb la Revolució francesa, la Guerra civil anglesa, o la Guerra de la Independència dels Estats Units: en conseqüència, segons aquest punt de vista, la història de l'Eureka Stockade ha tendit a ser inflada més enllà de la seva veritable importància. D'altres, però, mantenen que l'Eureka Stockade va ser un gran esdeveniment i que va marcar un canvi en el curs de la història australiana. El debat roman actiu i pot romandre obert molt de temps més.
Conseqüències Com l'historiador Geoffrey Blainey comentà, «Tot govern al món probablement hagués contraatacat davant el desenvolupament de l'Stockade». Per un temps va semblar que lstatu quo havia estat restituït, i que Rede governava amb mà de ferro.
Processos per sedició i gran traïció. El primer procés relacionat amb la rebel·lió va ser un càrrec de sedició contra Henry Seekamp, del Ballarat Times. Seekamp va ser arrestat al seu despatx el 4 de desembre de 1854 a causa de les opinions abocades en els seus articles. Alguns d'ells van ser escrits per George Lang, el fill d'un famós ministre presbiterià i polític republicà, el reverend John Dunmore Lang. Ell, va ser capturat com a difusor d'un libel sediciós entre un jurat de Melbourne el 23 de gener de 1855 i, després d'apel·lar, sentenciat a sis mesos de presó el 23 de març. Va sortir de la presó el 28 de juny de 1855, amb tres mesos d'anticipació.
Una recompensa de 400 lliures per la captura de Peter Lalor i George Black.
Dels 120 detinguts després de la rebel·lió, tretze van ser portats a judici. Aquests van ser: Timothy Hayes, President de la lliga reformista de Ballarat. James McFie Campbell, procedent de Kingston, Jamaica. Raffaello Carboni, italià i tinent dels buscadors que parlaven llengües europees. Jacob Sorenson, jueu. John Manning, periodista irlandès del Ballarat Times. John Phelan, irlandès amic de Peter Lalor. Thomas Dignum, nascut a Sydney. John Joseph, afroamericà procedent de Nova York. James Beattie, irlandès. William Molloy, irlandès. Jan Vannick, holandès. Michael Tuohy, irlandès. Henry Reid. miniatura|Gravat en xilografia de celebracions públiques després de l'absolució dels rebels d'Eureka. Autor desconegut. El primer judici va començar el 22 de febrer de 1855, amb John Joseph acusat d'alta traïció. Joseph era un dels tres americans arrestats, i l'únic que no va ser alliberat després de la intercessió del consolat nord-americà. La seva persecució va ser dirigida per Willian Stawell, que representava a la corona, juntament amb William à Beckett. Després de la lectura de les proves, el jurat va determinar la no culpabilitat en el veredicte. John Joseph va ser aclamat pels carrers de Melbourne davant 10.000 persones.
Sota els auspicis de el cap de justícia victorià Redmond Barry, els altres encausats van ser ràpidament absolts, fet secundat per l'aprovació popular general. Rede fou traslladat cap a una posició insignificant en la Victòria rural.
Batalla de la Fortificació d'Eureka Mobilització paramilitar i fidelitat a la Creu del Sud A l'alça de la ira i el ressentiment entre els miners, es va elegir un líder més militant, Peter Lalor. De manera ràpida, es va muntar una estructura militar. Es van formar brigades i es van nomenar capitans. Les llicències van ser cremades, i l'1 de desembre a Bakery Hill, « Els miners desafectats ... van celebrar una reunió on la bandera australiana de la independència va ser solemnement consagrada i se'n va prometre la seva defensa»,Three Despatches From Sir Charles Hotham, Public Record Office, Melbourne, (1981?). amb el « jurament d'Eureka» fet servir per Peter Lalor convidant als seus companys manifestants, que es van acampar al voltant de la bandera a resistir-se a la caça de llicències i l'assetjament per part de les autoritats: «Jurem per la Creu Sud de fer-nos costat veritablement els uns als altres i lluitar per defensar els nostres drets i llibertats.»