va ser una universitària i historiadora francesa.
Biografia De família jueva d'origen marroquí i algerià, va estudiar a Rabat, al liceu Fénelon i a l'Escola normal superior de noies. Va obtenir les oposicions a professora d'història (agrégation) el que li va permetre de fer carrera a la universitat Lille-III i, a continuació, a la universitat Paris-Nanterre, on fou ajudant d'André Chastagnol.
Recerca Primer com a associada i després com a professora a la Universitat París-Est-Créteil-Val-de-Marne va fundar el « Grup d'investigacions sobre la història del cristianisme de l'Antiguitat i la Alta Edat Mitjana ». També va ser professora convidada a diverses universitats europees i nord-americanes i membre de la Comitè dels treballs històrics i científics entre 1983 i 1989. Duval va començar a treballar en la seva tesi el 1965 sota Henri-Irénée Marrou i va obtenir el seu doctorat poc després de la seva mort el 1977 sota la supervisió de Charles Pietri; va ser publicat cinc anys després com a «Loca sanctorum Africae. El culte als màrtirs a Àfrica des del segle IV fins al segle VII».
El 1971, va ser convidada a ajudar a establir el Departament d'Història de la Universitat de París-Est-Créteil-Val-de-Marne, on aviat va ser nomenada professora. Va romandre fins a la seva jubilació i va ser elegida per servir al Conseil National des Universités i va supervisar almenys tres tesis doctorals. Com a emèrita, la seva recerca ha girat entorn dels inicis del cristianisme.
Vida privada Yvette Benchettrit es va casar l'any 1954 amb l'historiador Noël Duval, mort al desembre 2018.
Guardons Chevalier de la Légion d'honneur; Officier de l'Ordre des Arts et des Lettres.
Publicacions 1981 : La mosaïque tardive d'Afrique [sous la dir. de], Paris, Université de Paris-Val-de-Marne. 1982 : Loca sanctorum Africae. Le culte des martyrs en Afrique du , Rome, Collection de l'École française de Rome, 2 vol. 1986 : L'Inhumation privilégiée du IVe au VIIIe siècle en Occident [sous la dir. de], Paris, De Boccard. 1986 : Topographie chrétienne des cités de la Gaule, des origines au milieu du VIIIe siècle : Provinces ecclésiastiques d'Aix et d'Embrun [sous la dir. de], Paris, De Boccard. 1988 : Auprès des saints, corps et âme. L'inhumation « ad sanctos » dans la chrétienté d'Orient et d'Occident du IIIe au VIIe siècle, Paris, Collection des Études Augustiniennes. 1992 : Institutions, société et vie politique dans l'empire romain au IVe siècle après J.-C. [sous la dir. de], Rome, Collection de l'École française de Rome. 1995 : Lambèse chrétienne, la gloire et l'oubli. De la Numidie romaine à l'Ifrîqiya, Paris, Collection des Études Augustiniennes. 2000 : Chrétiens d'Afrique à l'aube de la paix constantinienne : Les premiers échos de la grande persécution, Paris, Collection des Études Augustiniennes. 2005 : Les chrétientés d'Occident et leurs évêques au IIIe siècle, Paris, Collection des Études Augustiniennes.
Referències
Categoria:Historiadors marroquins Categoria:Historiadors francesos Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Oficials de l'Orde de les Arts i les Lletres Categoria:Morts a París Categoria:Morts el 2006 Categoria:Escriptors francesos morts al segle XXI Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1931