Pere Mateu i Cusidó (Valls, 22 d'abril de 1897 - Còrdas d'Albigés, Occitània 1982) fou un anarquista català. Obrer metal·lúrgic de professió, fou un dels autors, juntament amb Lluís Nicolau i Fort i Ramon Casanellas i Lluch, de l'atemptat que ocasionà la mort del president del consell de ministres espanyol Eduardo Dato (8 de març de 1921).
Biografia Fill d'un teixidor i una modista, treballà com a obrer metal·lúrgic i es va afiliar a la CNT.Pere Mateu Cusidó a Memòria Llibertària de Gràcia El 8 de març de 1921, va participar en l'atemptat contra el llavors president del Govern espanyol Eduardo Dato, líder del Partit Conservador des de 1913 a 1921 i President del Govern en tres ocasions, disparant-li vint trets -dels quals dos impactaren al cap- des d'una moto amb sidecar, quan anava en el cotxe oficial en sortir del despatx, a l'altura de la Puerta de Alcalá a Madrid.
A difereència dels seus companys, es va quedar a Madrid després de l'atemptat i va ser detingut als pocs dies gràcies a la declaració dels testimonis dels fets, que van veure per on van fugir els assassins, i la d'un muler a qui gairebé atropellen en la seva fugida a l'altura del carrer Arturo Soria, quan circulaven sense llums, i que va observar la casa en la qual s'amagaven. Lluís Nicolau va fugir amb la seva dona a Berlín, on va ser detingut i extradit a Espanya. El tercer, Ramón Casanellas, va fugir a Rússia des d'on va escriure cartes al Tribunal exculpant als seus companys dels fets. Aquest últim va ser proposat com a diputat, mentre estava en l'exili, pel Partit Comunista d'Espanya durant les eleccions de 1931 i va morir en un accident de motocicleta en 1933.
Als dos primers se'ls va seguir procediment judicial juntament amb altres encausats que ho van ser com a còmplices o encobridors (facilitant-los les armes, allotjament o la compra de la moto) pels jutjats de Madrid, en els quals van ser condemnats a mort, condemna que es va mantenir en l'apel·lació i que va ser indultada en 1924 per cadena perpètua pel general Miguel Primo de Rivera. A la presó, Pere Mateu es va dedicar a l'estudi. Posteriorment, l'amnistia concedida amb l'arribada de la Segona República li va permetre sortir de la presó.Pere Mateu i Cusidó, retrat d'un magnicida anarquista
Durant la Guerra Civil va participar en la columna Durruti, intervenint en la presa de Casp. En acabar la Guerra es va exiliar a França. En l'exili va exercirx càrrecs de responsabilitat arribant a ser coordinador secretari del Secretariat Intercontinental de la CNT (grup majoritari dins de la Confederació Nacional del Treball -l'altre grup era la Coordinadora d'Afinitats Llibertàries-) de la qual va ser membre fins a la seva mort.
Va acabar els seus dies com a calderer a Tolosa de Llenguadoc on se li va arribar a fer una entrevista (es va publicar pel diari Pueblo de Madrid, el 1967) en la qual es va vanagloriar d'haver comès els fets.
Referències
Categoria:Militants barcelonins de la CNT Categoria:Exiliats del franquisme barcelonins Categoria:Exiliats del franquisme a França Categoria:Morts al Tarn Categoria:Polítics vallencs Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX