El 25 de setembre de 2010, la Vendée Souvenir va inaugurar una placa commemorativa col·locada al lloc del seu naixement, el 14, rue Julien-David a LuçonEl 27 de setembre de 1936, el Souvenir Vendéen va inaugurar a Combrand, a l'entrada del Girardière, una placa "en memòria de B. de Marigny, el general Vendéen i els habitants de Combrand que van caure per la defensa dels seus altars, el seu rei i les seves cases. 1793-1794". fou un militar francès, general de l'exercit en la Revolta de La Vendée.
Biografia Bernard de Marigny era cosí i amic de Louis Marie de Lescure, i la dona d'aquest últim, Victoire de Donnissan de La Rochejaquelein, va escriure sobre ell:Memòries de Madame la Marquise de La Rochejaquelein, pàg.10
Tinent a La Royale sota l'Antic Règim, va participar en la Guerra Revolucionària dels Estats Units sota les ordres de Louis Charles du Chaffault de Besné i Charles Henri d'Estaing. El 1792 va optar per defensar les Tulleries amb la guàrdia constitucional del rei.
Quan va esclatar la guerra de la Vendée, es va unir als insurgents després de ser alliberats per ells a Bressuire i es va trobar com general d'artilleria. Es distingí principalment a la batalla de Thouars, a la batalla de Saumur i durant la Gir de galerna.
Tanmateix, va ser el responsable de la massacre de centenars de presoners a la primera batalla de Châtillon i després es va mostrar culpable d'actes similars contra presos republicans als quals va matar repetidament amb la seva pròpia mà, cosa que va fer dir a Victoire de Donnissan de La Rochejaquelein: Memòries de Madame la Marquise de La Rochejaquelein, p. 298-299 "L'abril de 1794, va signar un tractat d'aliança amb Charette, Stofflet i Sapinaud. Però va caure amb Stofflet, que va intentar donar-li un paper secundari, i es va separar dels principals líders. Aleshores es va formar un consell de guerra i va condemnar Marigny per 22 vots, inclosos els de Charette i Stofflet, contra 10, a mort amb absentia, el 25 d'abril de 1794.
A continuació, Marigny va combatre a les tropes republicanes, però es va emmalaltir i es va refugiar al castell de Girardière, a prop de Combrand. Després va ser arrestat pels homes de Stofflet i afusellat immediatament. La resta del seu exèrcit va desertar o es va unir a Sapinaud, que s'havia negat a votar per la seva mort.
Mirades contemporànies Victòria de Donnissan de La Rochejaquelein, Memoirs of Madame the Marquise de la Rochejaquelein, sisena edició, 1848. p. 154.* Victòria de Donnissan de La Rochejaquelein, Memòries.* "Marigny era dur i molt dur, a més, no era gaire hàbil." Jean-Baptiste Kléber, Memòries polítiques i militars 1793-1794, Tallandier, coll. "In-Text",1989, pàg. 52 "* Jean-Baptiste Kléber, Memòries polítiques i militars.
Fonts Émile Gabory, Les guerres de la Vendée, Robert Laffont, edició del 2009, pàg. 1436-1437. Article de Ouest France [arxiu]
Referències
Categoria:Participants en la revolta de La Vendée Categoria:Persones de la Revolució Francesa Categoria:Persones de la Vendée Categoria:Nascuts el 1754 Categoria:Morts el 1794 Categoria:Militars del País del Loira Categoria:Morts a Deux-Sèvres