La primera batalla de Saint-Fulgent va tenir lloc el 22 de setembre de 1793 durant la revolta de La Vendée. Acaba amb la victòria dels Vendeans que recuperen la ciutat de Saint-Fulgent als republicans.

Preludi Després de la seva victòria a Montaigu, les forces de la Vendée de Lescure i Charette, d'acord amb el pla elaborat pel generalíssim d'Elbée, han de marxar cap a Clisson per prendre l'exèrcit de Magúncia en pinces amb les forces de Bonchamps i Lyrot.Dumarcet 1998, p. 266-267. Tanmateix, Lescure i Charette no van seguir el pla previst i van decidir atacar la guarnició de Saint-Fulgent.Dumarcet 1998, p. 268-269. No s'aclareix l'origen d'aquesta decisió i els seus motius: a les seves memòries l'oficial reialista Bertrand Poirier de Beauvais creu que la idea prové de Lescure, mentre que altres autors l'atribueixen a Charette.Dumarcet 1998, p. 268-269.

Des del 14 de setembre,Savary, t. II, 1824, p. 96. la ciutat de Saint-Fulgent és controlada per un cos de l'Exèrcit de les costes de La Rochelle comandat pel general Jean Quirin de Mieszkowski.Dumarcet 1998, p. 268-269. El 16 de setembre, fins i tot abans de la derrota de les seves tropes a la batalla de Coron i la batalla de Pont-Barré, el general Rossignol, comandant en cap de l'exèrcit a les costes de La Rochelle, va ordenar al general Chalbos, aleshores a Chantonnay, retrocedir en Luçon.Savary, t. II, 1824, p. 157-158. El dia 17, Chalbos va enviar un missatger a Mieszkowski per avisar-lo d'aquest moviment, tanmateix el seu despatx no li va arribar fins al 20.Savary, t. II, 1824, p. 157-158. l'Exèrcit de Magúncia i que es troba a Clisson, per demanar-li consell i ordres.Savary, t. II, 1824, p. 157-158. El dia 21, Canclaux, informat de la derrota de Beysser a Montaigu, va enviar l'ordre a Mieszkowski de batres en retirada, però el despatx, portat per l'ajudant general Dufour, no li va arribar, tots els camins estaven tallats pels soldats vendeans.Gabory 2009, p. 266-267.

Forces presents El cos de Mieszkowski era de 4.000 homes segons Lucas de La Championnière,Dumarcet 1998, p. 274.Lucas de La Championnière 1994, p. 51-54. 4.500 segons Émile Gabory,Gabory 2009, p. 266-267. 5.000 segons Yves GrasGras 1994, p. 75. i 6.000 segons Le Bouvier-Desmortiers i la marquesa de La Rochejaquelein.Dumarcet 1998, p. 274.La Rochejaquelein 1994, p. 244-245. Segons Charles-Louis Chassin, Mieszkowski només va comandar 3.000 homes durant la batalla.Chassin, t. III, 1894, p. 110-117. Aquesta xifra també la rep l'historiador Lionel Dumarcet.Dumarcet 1998, p. 268-269. La cavalleria està formada per brigades de gendarmeria nacional dels departaments de Vendée, Vienne, Charente-Inférieure i Dordogne, sota el comandament del capità Mauflastre.Chassin, t. III, 1894, p. 110-117. Entre les tropes d'infanteria hi ha el 5è batalló de voluntaris de Charente, comandat per Reboul.Chassin, t. III, 1894, p. 110-117.

Els Vendeans són uns 20.000 segons Chassin.Chassin, t. III, 1894, p. 110-117.Tabeur 2008, p. 136-137.

Desenvolupament El 22 de setembre, els Vendeans van arribar davant de Saint-Fulgent al capvespre1. La lluita comença amb un duel d'artilleria. Llavors la infanteria es dedica a l'extinció del foc, però es porta a terme amb gran confusió a causa de la foscor.Gabory 2009, p. 266-267.Lucas de La Championnière 1994, p. 51-54. Diversos vendeans resulten ferits per foc amic.Gabory 2009, p. 266-267.Lucas de La Championnière 1994, p. 51-54. No obstant això, els atacants, en superioritat numèrica, van embolcallant el poble a poc a poc empenyent amb crits forts que sembren confusió entre els defensors.Dumarcet 1998, p. 268-269.Gabory 2009, p. 266-267.Lucas de La Championnière 1994, p. 51-54.Savary, t. II, 1824, p. 188. Després de sis hores de combat,Tabeur 2008, p. 137-138. Mieszkowski va evacuar Saint-Fulgent, però els republicans van ser avançats i derrotats per la cavalleria de Vendée.Dumarcet 1998, p. 268-269.Gabory 2009, p. 266-267.Lucas de La Championnière 1994, p. 51-54.

Segons certs autors reialistes, com Victoire de Donnissan de La Rochejaquelein i Adophe de Brem, les tropes de Charles de Royrand van intervenir i van participar en la persecució1. Però d'altres, com Le Bouvier-Desmortiers i Bittard des Portes, contesten aquest relat.Dumarcet 1998, p. 268-269. Per a l'historiador Lionel Dumarcet: "és molt difícil de respondre".Dumarcet 1998, p. 268-269.

Els republicans van retrocedir sobre ChantonnayTabeur 2008, p. 137-138. i van ser perseguits fins a Quatre-chemins, a l'Oie.Poirier de Beauvais 1893, p. 126-127.Gras 1994, p. 75. Després arriben a Fontenay-le-Comte, després tornen a Les Sables-d'Olonne per Luçon.Chassin, t. III, 1894, p. 110-117.

Pèrdues Després de la lluita, la columna de Mieszkowski només compta amb 2.000 homes, contra 3.000 abans de la batalla.Chassin, t. III, 1894, p. 110-117. Segons les memòries [A 1] de l'oficial reialista Bertrand Poirier de Beauvais, els Vendeans van fer prop de 700 presoners.Poirier de Beauvais 1893, p. 126-127.

Els Vendeans es van apoderar de diverses armes: 20 canons segons Bittard des Portes,Dumarcet 1998, p. 274. 16 segons Le Bouvier-DesmortiersDumarcet 1998, p. 274. i sis segons Poirier de Beauvais,Poirier de Beauvais 1893, p. 126-127. un nombre també conservat pels historiadors Lionel Dumarcet i Émile Gabory.Dumarcet 1998, p. 268-269.Gabory 2009, p. 266-267. Segons Poirier de Beauvais i la marquesa Victoire de Donnissan de La Rochejaquelein [A 2], els presoners i el botí foren retornats a Mortagne.Poirier de Beauvais 1893, p. 126-127.La Rochejaquelein 1994, p. 244-245. A les seves memòries [A 3], l'oficial reialista Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière també informa que els vendeans es van apoderar d'un immens botí, en particular amb nombroses peces de canons i tot el bagatge de l'exèrcit republicà,Lucas de La Championnière 1994, p. 51-54. però que la divisió és en avantatge de el Gran Exèrcit i que Charette només rep uns quants canons.

Conseqüències L'atac a Saint-Fulgent, però, resulta ser un greu error estratègic per part de Lescure i Charette, perquè el mateix dia les forces d'Elbée, Bonchamps i Lyrot ataquen soles l'exèrcit de Magúncia pel costat de Clisson i són rebutjats a la batalla de Pallet.Dumarcet 1998, p. 268-269.Gabory 2009, p. 266-267.Tabeur 2008, p. 137-138.Gras 1994, p. 75. Aleshores, el general Canclaux pot retirar-se en bon ordre a Nantes per preparar una nova ofensiva.Dumarcet 1998, p. 268-269.Gabory 2009, p. 266-267. Charette se separa de Lescure i marxa a Les Herbiers on roman inactiu cinc dies.Gabory 2009, p. 266-267.Dumarcet 1998, p. 270-271. Els exèrcits de Bas-Poitou i del Pays de Retz també van experimentar la deserció de certs oficials, que, considerant "els altres exèrcits més valents", s'incorporaren al Gran Exèrcit.Dumarcet 1998, p. 270-271.

Notes Lucas de La Championnière 1994, p. 51-54.

Referències

Fonts Charles-Louis Chassin, La Vendée Patriote 1793-1795, t. III, Paris, Paul Dupont, éditeur, 1894, 575 p. Lionel Dumarcet,François Athanase Charette de La Contrie: Une histoire véritable,Les 3 Orangers, 1998, 536 p. (). Émile Gabory, Les Guerres de Vendée, Robert Laffont, 1912-1931 (réimpr. 2009), 1476 p. Yves Gras, La guerre de Vendée: 1793-1796, Paris, Economica, coll. « Campagnes et stratégies », 1994, 184 p. (). Jean-Baptiste Kléber, Mémoires politiques et militaires 1793-1794, Tallandier, coll. « In-Texte », 1989, 346 p. Victòria de Donnissan de La Rochejaquelein, Mémoires publiés d'après son manuscrit autographe, Éditions du bocage, 1994, 506 p. Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière, Lucas de La Championnière, Mémoires d'un officier vendéen 1793-1796, Les Éditions du Bocage, 1994, 208 p. Bertrand Poirier de Beauvais, Mémoires inédits de Bertrand Poirier de Beauvais, Plon, 1893, 420 p. Jean-Julien Savary, Guerres des Vendéens et des Chouans contre la République, t. II, Paris, Baudoin Frères, libraires-éditeurs, 1824, 515 p. Jean Tabeur (préf. Jean Tulard), Paris contre la province: les guerres de l'ouest, 1792-1796, Paris, Economica, coll. «Campagnes & stratégies / Les grandes batailles» (no 70), 2008, 286 p. ().

Vegeu també Batalla de Saint-Fulgent (1794)

Saint-Fulgent