El Tour de França és una cursa ciclista que se celebra anualment durant 23 dies (21 etapes) de l'estiu -generalment el juliol. Instaurada el 1903 pel diari L'Auto, el Tour és la "Gran Volta" més reconeguda i prestigiosa de les tres, essent les altres dues el Giro d'Italia i la Vuelta a España. El recorregut habitual sol oscil·lar al voltant dels 3.500 km i, a més de França, sol visitar alguns països veïns. La prova es divideix en etapes diàries, a la fi de les quals es computa el temps individual de cada ciclista per crear la classificació general que determinarà el vencedor final. Tot i que el recorregut canvia a cada edició, sempre havia acabat a París fins que el 2024 ho va fer a Niça. Per aquest motiu, es va perdre la tradició començada el 1975 de finalitzar la prova als Camps Elisis.

El ciclista amb menys temps a la classificació general vesteix el mallot groc de líder. Hi ha tres altres mallots distintius: el mallot verd, vestit pel líder de la classificació per punts; el maillot à pois rouges per al líder de la classificació de la muntanya; i el mallot blanc, vestit pel líder de la classificació dels joves.

A continuació, actualitzat a la fi de l'edició de 2026, es mostren diversos rècords i estadístiques del Tour de França. Els ciclistes en negreta a les taules són encara en actiu.

Victòries a la classificació general final Més victòries a la classificació general Jacques Anquetil, Eddy Merckx, Bernard Hinault, Miguel Indurain i Tadej Pogačar han guanyat el Tour cinc cops cadascú, essent Indurain l'únic que els ha aconseguit de manera consecutiva. Merckx i Pogačar ostenten la millor ràtio entre participacions i victòries (71 %), seguits per Fausto Coppi (67 %).

Lance Armstrong va ser expulsat de la llista quan va ser considerat culpable de dopar-se i, per tant, se li van retirar les set victòries consecutives aconseguides entre 1999 i 2005. Per això, aquestes edicions van quedar sense guanyador en reconeixement del problema de dopatge generalitzat a l'esport durant aquella època. Si aquests triomfs s'haguessin concedit al segon classificat -tal com foren les de Floyd Landis i d'Alberto Contador-, Jan Ullrich, qui també fou trobat culpable de dopar-se, s'hagués unit a la llista amb 4 triomfs.

Posició Ciclista País Títols Edicions Participacions1Jacques Anquetil 51957, 1961, 1962, 1963, 19648Eddy Merckx51969, 1970, 1971, 1972, 19747Bernard Hinault51978, 1979, 1981, 1982, 19858Miguel Indurain51991, 1992, 1993, 1994, 199512Tadej Pogačar52020, 2021, 2024, 202576 Chris Froome42013, 2015, 2016, 201787Philippe Thys31913, 1914, 192010Louison Bobet31953, 1954, 195510Greg LeMond31986, 1989, 1990810Lucien Petit-Breton21907, 19089Firmin Lambot21919, 192210Ottavio Bottecchia21924, 19254Nicolas Frantz21927, 19287André Leducq21930, 19329Antonin Magne21931, 193410Sylvère Maes21936, 19396Gino Bartali21938, 19488Fausto Coppi21949, 19523Bernard Thévenet21975, 197711Laurent Fignon21983, 198410Alberto Contador22007, 200910Jonas Vingegaard22022, 20236

Victòries a la classificació general final per nacionalitat França és el país que ha tingut més ciclistes vencedors (21 ciclistes i 36 Tours), tot i que cap ciclista d'aquesta nacionalitat no el guanya des que Bernard Hinault ho fes per cinquena i última vegada el 1985. Els belgues han aconseguit 18 victòries i els espanyols, 12. El darrer vencedor fou Tadej Pogačar, el l'únic ciclista eslovè que ho ha aconseguit. PaísVictòriesÚltim guanyador136Bernard Hinault (1985)218Lucien van Impe (1976)312Alberto Contador (2009)410Vincenzo Nibali (2014)56Geraint Thomas (2018)65Andy Schleck (2010)5Tadej Pogačar (2024)83Greg Lemond (1990)3Jonas Vingegaard (2023)102Hugo Koblet (1951)2Joop Zoetemelk (1980)121Stephen Roche (1987)1Jan Ullrich (1997)1Cadel Evans (2011)1Egan Bernal (2019)

Altres estadístiques Els vencedors més joves del Tour de França són els següents (indicats només els menors de 23 anys):

(1904), amb 19 anys i 354 dies; (2020), amb 21 anys i 365 dies; (1909), amb 22 anys i 187 dies; (2019), amb 22 anys i 196 dies; (1910), amb 22 anys i 280 dies ; (1965), amb 22 anys i 288 dies; (2021), amb 22 anys i 300 dies; (1983), amb 22 anys i 346 dies; (1935), amb 22 anys i 352 dies.

De tots aquests ciclistes, només Laurent Fignon i Tadej Pogačar van guanyar alguna altra edició després dels seus 23 anys.

Els vencedors més veterans del Tour de França són els següents (indicats només els majors de 33 anys):

Firmin Lambot (1922), amb 36 anys i 131 dies;« 10 anecdotes sur le Tour de France », linternaute.com, juillet 2007. Henri Pélissier (1923), amb 34 anys i 181 dies; Cadel Evans (2011), amb 34 anys i 160 dies; Gino Bartali (1948), amb 34 anys i 7 dies; Lucien Buysse (1926), amb 33 anys i 310 dies; Joop Zoetemelk (1980), amb 33 anys i 230 dies; Firmin Lambot (1919), amb 33 anys i 135 dies; Léon Scieur (1921), amb 33 anys i 127 dies; Carlos Sastre (2008), amb 33 anys i 96 dies;

Set d'aquests vuit ciclistes han aconseguit la seva única victòria (o les dues en el cas de Lambot) després de complir els 33 anys. Només Bartali ja havia guanyat un Tour de França prèviament.

Quatre ciclistes foren vencedors en la seva primera participació:

(1903); (1957); (1969); (2020).

Tadej Pogačar, vencedor del Tour de 2020, és el darrer ciclista que ha guanyat la prova en la seva primera participació. A més, també va esdevenir el primer ciclista que guanyà els mallots de la general, de la muntanya i dels joves en la mateixa edició; el primer que ho feu dos cops i el primer ciclista que guanyà dues etapes de muntanya consecutives amb el mallot groc de líder.

Des que es va implementar el mallot groc per a distingir el líder de la classificació general, en dues ocasions, el guanyador del Tour no l'ha vestit fins al podi final. El 1947, el francès Jean Robic va recuperar un dèficit de tres minuts durant l'etapa final cap a París, de 257 km. El 1968, el neerlandès Jan Janssen va situar-se primer durant la contrarellotge individual de la darrera etapa.

En quatre ocasions, el guanyador del Tour fou un ciclista que es mantingué al capdavant de la classificació general des de la primera etapa fins a la fi de la prova. El francès Maurice Garin ho aconseguí en la primera edició del Tour (1903) i ho va repetir en l'edició següent; però els resultats van ser anul·lats a causa de la generalització de trampes al pilot. L'italià Ottavio Bottecchia va aconseguir mantenir el liderat des del principi a la fi del Tour de 1924. El 1928, el luxemburguès Nicolas Frantz també ho va aconseguir i, a més, els seus companys de podi eren companys del seu equip (Alcyon–Dunlop). El belga Romain Maes també assolí aquesta fita el 1935. Finalment, el francès Jacques Anquetil va esdevenir el líder de la prova de 1961 després de guanyar la contrarellotge individual del segon sector de la primera etapa i ja no va perdre el liderat fins a la fi del Tour. D'altra banda, quatre ciclistes van prendre el liderat del Tour a la segona etapa i ja no el van perdre mai fins a la fi de la cursa.

Només hi ha hagut un ciclista que guanyés el mallot de la muntanya, la classificació combinada, el premi de la combativitat, el premi de la regularitat -actual mallot verd- i el Tour el mateix any. Fou Eddy Merckx, en la seva primera participació (1969). Si la classificació de joves ja hagués existit, també l'haguera guanyada.

René Pottier, Roger Lapébie, Sylvère Maes, Fausto Coppi i Bradley Wiggins van guanyar el Tour de França en la seva darrera participació a la cursa.

Més dies portant el mallot groc Amb 96 dies i un total de 111 mallots si es compten les semietapes, Eddy Merckx és el ciclista que més vegades s'ha enfundat aquest mallot. CiclistaNacionalitatDiesPeríode1Eddy MerckxBèlgica961969-19752Bernard HinaultFrança791978-19863Tadej PogačarEslovènia712020-20264Miguel IndurainEspanya601991-19955Chris FroomeRegne Unit592013-20176Jacques AnquetilFrança521957-19647Sylvère MaesBèlgica411936-19398Antonin MagneFrança401931-19349Philippe ThysBèlgica381913-192010Nicolas FrantzLuxemburg371927-192911Louis BobetFrança361948-195512André LeducqFrança351929-193813Ottavio BottecchiaItàlia341923-192514René ViettoFrança311939-1947

Més mallots verds Pos.CiclistaNacionalitatVictòries1Peter Sagan7 (2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2018, 2019)2Erik Zabel6 (1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001)3Sean Kelly4 (1982, 1983, 1985, 1989)4Jan Janssen3 (1964, 1965, 1967)Eddy Merckx3 (1969, 1971, 1972)Freddy Maertens3 (1976, 1978, 1981)Djamolidine Abdoujaparov3 (1991, 1993, 1994)Robbie McEwen3 (2002, 2004, 2006)

Més premis de la muntanya miniatura|Richard Virenque, vencedor 7 vegades de la classificació de la muntanya. Pos.NomPaísVictòriesAnys1 Richard Virenque 7 1994, 1995, 1996, 1997, 1999, 2003, 2004 2 Federico Bahamontes 6 1954, 1958, 1959, 1962, 1963, 1964 Lucien Van Impe 6 1971, 1972, 1975, 1977, 1981, 1983 4 Julio Jiménez 3 1965, 1966, 1967 Tadej Pogačar 3 2020, 2021, 2025

Victòries d'etapa El vencedor d'etapa més jove fou Fabio Battesini, que tenia 19 anys i 133 dies quan va guanyar una etapa al Tour de França de 1931. El vencedor més veterà és Pino Cerami, qui tenia 41 anys i 64 dies quan va guanyar la novena etapa del Tour de 1963.

Mark Cavendish és el ciclista amb més victòries a l'esprint (35, tots els seus triomfs) seguit per André Darrigade i André Leducq (22), François Faber (19) i Eddy Merckx (18).

Més victòries d'etapa 37 ciclistes han guanyat 10 etapes o més (incloent-hi sectors d'etapa i excloent contrarellotges per equip). Els corredors encara en actiu es marquen en negreta. Quan hi ha diversos ciclistes amb el mateix número de victòries, s'ordenen alfabèticament (per cognom).

Pos.NomPaísVictòries1 Mark Cavendish 352 Eddy Merckx 343 Bernard Hinault 284 Tadej Pogačar 265 André Leducq 256 André Darrigade 227 Nicolas Frantz 208 François Faber 199 Jean Alavoine 1710 Jacques Anquetil 16 René Le Grevès 16 Charles Pélissier 1613 Freddy Maertens 1514 Marcel Kittel 1415 Philippe Thys 13 Louis Trousselier 1317 Jean Aerts 12 Gino Bartali 12 Mario Cipollini 12 Miguel Indurain 12 Robbie McEwen 12 Peter Sagan 12 Erik Zabel 1224 Louison Bobet 11 Raffaele Di Paco 11 André Greipel 11 Jasper Philipsen 1129 Maurice Archambaud 10 Charly Gaul 10 Walter Godefroot 10 Thor Hushovd 10 Gerrie Knetemann 10 Antonin Magne 10 Henri Pélissier 10 Jan Raas 10 Wout van Aert 10 Joop Zoetemelk 10

Tres ciclistes han guanyat 8 etapes en un mateix any: (1930, a més 7 segon llocs 3 tercers); (1970, 1974); (1976, a més de 4 segons llocs i 2 tercers);

Ciclistes que han guanyat en les tres especialitats Aquests ciclistes han guanyat etapes de muntanya, a l'esprint i de contrarellotge individual en la mateixa edició del Tour. CiclistaPaísEdicióEddy Merckx1974Bernard Hinault1979Wout van Aert2021

Victòries d'etapa per país Ciclistes de 36 països han guanyat etapes al Tour de França.

País Etapes 716 502 270 175 131 92 79 71 60 País Etapes 40 38 32 30 22 21 15 13 13 País Etapes 13 7 7 7 6 4 4 3 3 País Etapes 3 3 3 2 2 1 1 1

Notes a peu

A. Alberto Contador fou el vencedor durant la cerimònia del podi de l'última etapa del Tour de França de 2010 a París; però, posteriorment, es va identificar un positiu seu de Clenbuterol en un test fet durant un dia de descans. El Tribunal d'Arbitratge de l'Esport el va considerar culpable d'utilitzar clenbuterol durant la cursa i el va desposseir del títol el 6 de febrer de 2012. B. El 1990 i 1991, els russos Dimitri Konyshev i Viatcheslav Ekimov van guanyar un total de quatre etapes per l'URSS i l'RSFSR

Referències

* Tour de Franca