Isabel Esteban Nieto (Villajimena, 8 de juliol de 1893 - Quintana del Puente, 7 de setembre de 1936) fou una mestra republicana, d'ideologia socialista, assassinada per un escamot feixista als inicis de la Guerra Civil.
Biografia Isabel Esteban Nieto, filla d'Idelfonso Esteban Abad, secretari de l'Ajuntament, i Vidala Nieto Pérez, havia nascut a Villajimena, un petit poble de la comarca del Cerrato, a la província de Palència. Era la segona de tres germans i als 15 anys va iniciar els estudis de magisteri en el marc ideològic de l'Espanya de la Restauració; va obtenir el títol de mestra de primària a Guadalajara el 23 d'octubre de 1913.
Des del 1914 al 1925 va exercir d'interina i substituta en diferents pobles de les províncies de Valladolid i Palència. El 1919, durant la seva estada a Aldeayuso (Peñafiel), es va casar amb Guillermo Rodriguez Matabuena i varen tenir set fills.
El 1925 va obtenir la primera plaça en propietat a Becerril de Campos, on va impartir classes fins que el setembre de 1934 fou traslladada a Brañosera, on el seu marit va obrir un forn de pa.
Isabel simpatizava amb l'ideari socialista, estava afiliada a la UGT i formava part de La Casa del Pueblo.
Repressió i mort El 19 de juliol de 1936 el cop d'estat del General Franco va triomfar plenament a la província de Palència recolzat pel caciquisme local i el clergat. Ràpidament els caps de la Falange, Guardia civil i Requetès varen formar una brigada mixta que va recórrer els pobles de la comarca sembrant el terror i eliminant amb contundència qualsevol tipus de resistència republicana, essent el magisteri un dels col·lectius més afectats.
A finals d'agost, Isabel fou detinguda, vexada públicament i empresonada. Tenint consciència del destí que li esperava després de l'atroç assassinat de la mestra Sofía Polo Giménez, va enviar una carta de comiat a la seva família.
El 6 de setembre, sense judici previ, fou treta de la presó i carregada en un camió amb diverses persones entre les quals hi havia Cirila Ubaldina García Díaz, la directora del col·legi Modesto Lafuente de Palència, i la jove mestra de 18 anys Consuelo Rodríguez Baranda, que havia estat col·laboradora de Sofia Polo Giménez a les colonies d'estiu. Tot el grup fou afusellat al terme municipal de Quintana del Puente.
Els cossos van ser enterrats en una fossa i mai van ser recuperats.
Memòria Històrica No va ser fins al 26 de desembre de 2007 que la Llei de Memòria Històrica promulgada pel govern de José Luis Rodriguez Zapatero va reconèixer certs drets i va establir mesures a favor dels que havien patit violència, mort o persecució durant la Guerra civil i la Dictadura. La llei arribà quan moltes de les víctimes o familiars de les víctimes ja havien mort o eren molt ancianes.
Múltiples associacions de Memòria Històrica, donant suport als familiars d'afusellats i desapareguts, es van mobilitzar per investigar i elaborar mapes de fosses, iniciant gestions per obrir-les, malgrat les grans dificultats de localització i les traves que posaven alguns Ajuntaments.
L'acta de defunció d'Isabel, expedida el 1942, a petició del seu fill, portava la data del 7 de setembre de 1936 tot i que fou afusellada el 6 i consta que fou enterrada a la finca Monte Ramírez del terme municipal de Quintana del Puente, a la vora de la carretera de Palència a Burgos. Hi ha hagut alguns intents d'exhumació d'aquesta fossa sense resultats positius.
Entre el 1936 i el 1941 foren exterminats a la província de Palència 21 mestres, (4 dones i 17 homes) amb un 89'4% de depuracions.
Referències
Categoria:Mestres de la Segona República Espanyola Categoria:Morts pel bàndol franquista durant la Guerra Civil espanyola Categoria:Afusellats Categoria:Morts a Castella i Lleó Categoria:Socialistes castellanolleonesos Categoria:Polítics de la província de Palència Categoria:Mestres d'educació primària espanyols Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1893