Els districtes de París (arrondissements de Paris, en francès) són divisions administratives intramunicipals que divideixen París, la capital de França, en vint districtes municipals. A escala nacional, s'assimilen estadísticament i administrativa als cantons, però no se celebren eleccions departamentals a París, sinó que els consellers de París exerceixen alhora les competències de consellers municipals i de consellers departamentals.

La divisió de París en districtes data del 1795 (llei del 19 de vendemiari de l'any IV), aleshores amb un repartiment en dotze districtes. Els districtes actuals foren delimitats per la llei del 16 de juny del 1859,núm. 7072 — Loi sur l'extension des limites de Paris (du 16 juin 1859), Bulletin des lois de l'Empire français, t. XIV, sèrie XI, núm. 738, 3 novembre 1859, pàg. 747–751, reproduïda a Google Books que portà el seu nombre de dotze a vint en el marc de l'annexió dels suburbis situats entre els fortificacions de l'Enceinte de Thiers i el mur dels Fermiers généraux.

Aquests districtes municipals no s'han de confondre amb els districtes departamentals, que són un altre tipus de subdivisió administrativa a escala de departament. A França, els municipis de Lió i Marsella també se subdivideixen en districtes municipals.

Districtes Els vint districtes estan disposats en forma d'espiral en la direcció de les agulles del rellotge, començant pel 1r al centre de la ciutat, a la dreta del riu Sena. N'hi ha sis a la riba esquerra del riu, mentre els 14 restants queden a la dreta.

center|350px|Districtes de París

El número del districte és reflectit als dos darrers dígits dels codis postals de París, 75001 a 75020. A més a més del número, cada districte té un nom, sovint donat per un monument local. Per exemple, el 5è districte s'anomena "Panthéon" en referència a l'edifici epònim. Els primers quatre districtes tenen una administració compartida, denominada Paris Centre.

{| class=wikitable

! Districte || Nom || Àrea (en km²) || Població(cens del 1999) || Població(estimació del 2005) || Densitat (2005)(hab. per km²) || Població màxima |- align=center | Ier arrondissement || Louvre || 1,826 || 16.888 || desconeguda || 9.249 (1999) || abans del 1861 |- align=center | IIe arrondissement || Bourse || 0,99219.585 || desconeguda || 19.743 (1999) || abans del 1861 |- align=center | IIIe arrondissement || Temple || 1,171 || 34.248 || desconeguda || 29.247 (1999) || abans del 1861 |- align=center | IVe arrondissement || Hôtel de Ville || 1,601 || 30.675 || desconeguda || 19.160 (1999) || abans del 1861 |- align=center | Ve arrondissement || Panthéon || 2,541 || 58.849 || 59.300 || 23.337 || 1911 |- align=center | VIe arrondissement || Luxembourg || 2,154 || 44.919 || 45.800 || 21.263 || 1911 |- align=center | VIIe arrondissement || Palais-Bourbon || 4,088 || 56.985 || 55.700 || 13.625 || 1926 |- align=center | VIIIe arrondissement || Élysée || 3,881 || 39.314 || 39.200 || 10.100 || 1891 |- align=center | IXe arrondissement || Opéra || 2,179 || 55.838 || 58.800 || 26.985 || 1901 |- align=center | Xe arrondissement || Enclos-St-Laurent || 2,892 || 89.612 || 89.600 || 30.982 || 1881 |- align=center | XIe arrondissement || Popincourt || 3,666 || 149.102 || 150.500 || 41.053 || 1911 |- align=center | XIIe arrondissement || Reuilly || 16,324¹6,377² || 136.591 || 139.100 || 21.813² || 1962 |- align=center | XIIIe arrondissement || Gobelins || 7,146 || 171.533 || 177.900 || 24.895 || 2005 |- align=center | XIVe arrondissement || Observatoire || 5,621 || 132.844 || 134.200 || 23.875 || 1954 |- align=center | XVe arrondissement || Vaugirard || 8,502 || 225.362 || 231.500 || 27.229 || 1962 |- align=center | XVIe arrondissement || Passy-lès-Paris || 16,305³7,846 || 161.773 || 146.900 || 18.723 || 1962 |- align=center | XVIIe arrondissement || Batignolles-Monceau || 5,669 || 160.860 || 160.300 || 28.277 || 1954 |- align=center | XVIIIe arrondissement || Butte-Montmartre || 6,005 || 184.586 || 188.500 || 31.391 || 1931 |- align=center | XIXe arrondissement || Buttes-Chaumont || 6,786 || 172.730 || 185.400 || 27.321 || 2005 |- align=center | XXe arrondissement || Ménilmontant || 5,984 || 182.952 || 188.600 || 31.517 || 1936

Cada districte se subdivideix en quatre barris (quartier). Així doncs, París té vuitanta quartiers administratifs, cadascun amb una comissaria de policia.

Història Abans del 1860 miniatura|Els dotze antics districtes. La zona grisa mostra les dimensions de París després de l'expansió del 1860 El dia 11 d'octubre del 1795, París va ser subdividida en dotze districtes. Se'ls va numerar d'oest a est, amb els nombres de l'u al nou a la dreta del Sena i del deu al dotze a l'esquerra.

Cada districte se subdividia en quatre quartiers que es corresponien amb els quaranta-vuit districtes originals instaurats el 1790.

Antics districtes de París

Després del 1860 L'1 de gener del 1860, Napoleó III va incloure més territori dins els límits de la ciutat. Els dotze districtes van ser redistribuïts juntament amb el nou territori i es va crear els vint actuals.

Quan es fa referència als registres històrics (en què és important distingir entre els sistemes antic i nou), els districtes antics són indicats amb el terme ancienne: "2ème ancienne" o "8ème anc.".

Referències

Enllaços externs

Lloc web oficial de París Diagrames de cada districte amb els quartiers administratifs