Stevie Wonder (Saginaw, Michigan, 13 de maig de 1950) és un cantant, compositor, productor discogràfic, músic i activista social estatunidenc. Ha gravat més de 30 èxits de venda, ha guanyat 25 premis Grammy (el rècord per a un artista viu), i ha estat inclòs en el saló de la fama del Rock and Roll.
Cec des de la infància, Wonder era un nen prodigi que va signar amb el segell Tamla de Motown a onze anys, on li van donar el nom professional de Little Stevie Wonder. El senzill de Wonder "Fingertips" va ser un èxit número 1 a la Billboard Hot 100 el 1963, a tretze anys, convertint-lo en l'artista més jove en encapçalar la llista. L'èxit de crítica de Wonder va arribar al seu punt àlgid als anys setanta. El seu "període clàssic" va començar el 1972 amb els llançaments de Music of My Mind i Talking Book, aquest últim amb "Superstition ", que és un dels exemples més distintius i famosos del so del teclat Hohner Clavinet. Les seves obres Innervisions (1973), Fulfillingness' First Finale (1974) i Songs in the Key of Life (1976) totes van guanyar el Grammy a l'àlbum de l'any, el que el converteix en el posseïdor del rècord empatat amb més Àlbums de l'Any guanyats, amb tres. També és l'únic artista que ha guanyat el premi amb tres llançaments consecutius d'àlbums. Wonder va començar el seu "període comercial" als anys vuitanta; va aconseguir els seus principals èxits i el més alt nivell de fama, va augmentar les vendes d'àlbums, la participació benèfica, les col·laboracions d'alt perfil (incloent-hi Paul McCartney i Michael Jackson), l'impacte polític i les aparicions a la televisió. Wonder ha continuat romanent actiu en la música i les causes polítiques.
És un dels més reeixits i reconeguts artistes de tots els temps, amb més de 100 milions d'unitats venudes. Ha gravat discos que van ser aclamats per la crítica, també ha escrit i produït per a altres artistes. Toca uns quants instruments com la bateria, el baix, la conga i, més notablement, el piano i l'harmònica. Els crítics diuen que l'alta qualitat de les seves composicions deixa veure el seu geni musical. Wonder ha estat inclòs en el Rhythm and Blues Music Hall of Fame, Rock and Roll Hall of Fame i Songwriters Hall of Fame. També és conegut pel seu treball com a activista per causes polítiques, inclosa la seva campanya de 1980 per convertir l'aniversari de Martin Luther King Jr. en un festa federal als Estats Units. El 2009, va ser nomenat Missatger de la Pau de les Nacions Unides, i el 2014, va ser honrat amb la Medalla Presidencial de la Llibertat.
Biografia i carrera musical Infància Steveland Judkins va néixer prematurament a Saginaw (Michigan) el 13 de maig de 1950, el tercer dels cinc fills de Lula Mae Hardaway, i el segon dels dos fills de Hardaway amb Calvin Judkins.Ribowski, Mark (2010). Signat, segellat i lliurat: el viatge emotiu de Stevie Wonder. Hoboken, NJ: John Wiley & Sons, Inc.Hardaway va tenir el seu primer fill, el germanastre de Stevie, Milton, abans de la seva relació amb Judkins; després de la seva separació amb Judkins, va reactivar la seva relació amb el pare de Milton, casualment anomenat Paul Hardaway, que ja tenia un altre fill propi, el germanastre de Stevie, Larry, i amb qui va tenir dos fills més, la germanastra de Stevie, Renee, i el mig germà Timmy Es creia que la causa de la ceguesa va ser que hi havia massa oxigen a la incubadora, però l'oxigen li va salvar la vida. La causa real va ser el desenvolupament ocular truncat per l'excés d'oxigen que va donar lloc a un desordre anomenat retinopatia de prematureitat (ROP). Els seus pares van morir quan era petit. Va ser adoptat i li van donar un nou nom Steveland Morris. Va aprendre des de molt petit a tocar gran quantitat d'instruments, destacant amb el piano, les congues i l'harmònica. Va formar una associació de cant amb un amic; anomenant-se Stevie i John, tocaven a les cantonades dels carrers i ocasionalment en festes i balls.
Quan era nen, Wonder va assistir a la Fitzgerald Elementary School a Detroit. Després de la publicació del seu primer àlbum, The Jazz Soul of Little Stevie (1962), es va matricular a l'escola de Michigan per a cecs a Lansing.
Carrera primerenca, 1962-1971 El 1961, a onze anys, Wonder va cantar la seva pròpia composició, "Lonely Boy", a Ronnie White de the Miracles; White va portar Wonder i la seva mare a una audició a Motown, on el CEO Berry Gordy va contractar Wonder per al segell Tamla de Motown. El cognom de Stevie era un problema fins que Clarence Paul, un compositor, va suggerir "Wonder", raonant que, "No podem seguir presentant-lo com a 'La vuitena meravella del món'". A causa de l'edat de Wonder, el segell va redactar un contracte de cinc anys en el qual els drets d'autor es mantindrien en fideïcomís fins que Wonder tingués vint-i-un anys. Ell i la seva mare cobrarien un estipendi setmanal per cobrir les seves despeses: Wonder va rebre 2,50 dòlars per setmana, i se li proporcionava un tutor privat quan Wonder estava de gira.
A tretze anys, el petit Stevie Wonder va tenir el seu primer èxit, "Fingertips (Pt. 2)", un senzill de 1963 pres d'enregistraments en viu. Stevie era vocalista i tocava les congues i l'harmònica, i el jove Marvin Gaye era a la bateria. Va ser un èxit als Estats Units i el va llançar al reconeixement del públic. El single va ser núm.1 al Billboard Hot 100 fent de Wonder l'artista més jove a encapçalar la llista. Simultàniament, va ser núm. 1 a la llista R&B, el primer cop que passava. Els seus següents enregistraments, però, no van tenir èxit; la seva veu va anar canviant a mesura que es feia gran, i alguns executius de Motown estaven considerant cancel·lar el seu contracte de gravació. Durant 1964, Wonder va aparèixer en dues pel·lícules com ell mateix, Muscle Beach Party i Bikini Beach, però tampoc no van tenir èxit. Sylvia Moy va persuadir el propietari del segell Berry Gordy perquè li donés una altra oportunitat a Wonder.
Eliminant el "Little" del seu nom, Moy i Wonder van treballar junts per crear l'èxit Uptight (Everything's Alright), i Wonder va tenir una sèrie d'altres èxits a mitjan dècada de 1960, incloent-hi With a Child's Heart i Blowin' in the Wind, una cançó de Bob Dylan, que va cantar amb el seu mentor, el productor Clarence Paul, i va ser una de les primeres cançons que van reflectir la consciència social de Wonder. També va començar a treballar al departament de composició de cançons de Motown, component cançons tant per a ell com per als seus companys de discogràfica, incloent-hi The Tears of a Clown, un èxit número 1 per a Smokey Robinson and the Miracles (va ser llançat per primera vegada l'any 1967, gairebé desapercebut com l'últim tema del seu LP Make It Happen LP, però finalment es va convertir en un gran èxit quan es va tornar a llançar com a senzill el 1970, la qual cosa va fer que Robinson reconsiderés la seva intenció d'abandonar el grup).
Cap al 1970, Wonder havia tingut a més èxits, com My Cherie Amour o I Was Made to Love Her. El reeixit senzill Signed, Sealed, Delivered I'm Yours va ser la seva primera cançó autoproduïda. A més va ser l'aparador del grup Wonderlove, format per Minnie Riperton, Deniece Williams, Lynda Laurence, i Syreeta Wright, amb qui Wonder es va casar el 14 de setembre de 1970. Wonder i Wright es van divorciar 18 mesos després, però van continuar la col·laboració musical i una bona amistat fins a la mort de Syreeta el 2006. Després de divorciar-se de Syreeta, Stevie es va tornar a casar amb un altre membre de la Motown, Yolanda Simmons, amb la qual té 2 fills, Aisha Zakiya i Keita Sawandi.
El 1969, Wonder va participar en el Festival de Música de Sanremo amb la cançó "Se tu ragazza mia", juntament amb Gabriella Ferri. Entre 1967 i 1970, va gravar quatre senzills de 45 rpm i un LP italià.
L'aparició de Wonder al Harlem Cultural Festival de 1969 obre el documental musical Summer of Soul de 2021. Wonder toca un solo de bateria durant la seva actuació.
Anys 1970 A més de Marvin Gaye, Stevie Wonder va ser una de les poques estrelles de Motown a rebutjar els mètodes de la discogràfica: cantants, compositors, i productors eren a cooperatives separades amb poques o cap coincidència, i els artistes no tenien gens de control de les creacions. Wonder va discutir amb Berry Gordy uns quants cops. Motown va llançar un àlbum amb el nom de Eivets Rednow (Stevie Wonder de l'inrevés). Les discussions van continuar, Wonder va deixar que s'acabés el contracte, i va deixar la companyia el 1971. El darrer àlbum va ser Where I'm Coming From. Gordy es va oposar al seu llançament.
El 1972 Stevie va conèixer a Johanan Vigoda, un advocat que va aconseguir que l'artista signés un contracte milionari, concedint-li al mateix temps una llibertat creativa inimaginable en aquells moments dins d'una companyia tan fèrria com era la Motown. El primer disc que Stevie va gravar sota aquesta nova política va ser Music of my Mind, en el qual el cantant es feia càrrec, per primera vegada en la història, de l'enregistrament de pràcticament tots els instruments del disc, a més d'exercir les tasques de producció, composició i arranjaments. Music of My Mind va marcar l'inici d'una llarga col·laboració amb Tonto's Expanding Head Band (Robert Margouleff i Malcolm Cecil), i la lletrista Yvonne Wright.
Llançat a finals de 1972, l'àlbum de Wonder Talking Book va incloure l'èxit número 1 "Superstition", que és un dels exemples més distintius i famosos del so del teclat Hohner Clavinet. Talking Book també va incloure "You Are the Sunshine of My Life", que també va arribar al número 1. Durant el moment del llançament de l'àlbum, Wonder va començar a anar de gira amb els Rolling Stones per pal·liar els efectes negatius de l'encasillament com a resultat de ser un artista de R&B als Estats Units. La gira de Wonder amb els Stones també van ser un factor de l'èxit de "Superstition" i "You Are the Sunshine of My Life". Entre ells, les dues cançons van guanyar tres Premis Grammy. En un episodi del programa de televisió infantil Sesame Street que es va emetre l'abril de 1973, Wonder i la seva banda van interpretar "Superstition", així com un original anomenat "Sesame Street Song", que va demostrar les seves habilitats amb la televisió.
miniatura|Wonder actuant el 1973, durant els primers anys del seu "període clàssic". Innervisions, llançat el 1973, va incloure "Higher Ground" núm. 4 a les llistes de popularitat), així com el trencador "Living for the City" (núm. 8). Ambdues cançons van arribar al número 1 a les llistes de R&B. Balades populars com "Golden Lady" i "All in Love Is Fair" també van ser presents, en una barreja d'estats d'ànim que, tanmateix, s'unien com un tot unificat. Innervisions li van generar tres premis Grammy més, inclòs l'Àlbum de l'Any. L'àlbum ocupa el lloc número 34 a la llista de Rolling Stone dels 500 millors discs de tots els temps. Wonder s'havia convertit en el músic negre més influent i aclamat de principis de la dècada de 1970.
En l'estiu de 1973, Stevie va sofrir un accident de trànsit mentre estava de gira a Carolina del Nord, quan un cotxe en què anava va colpejar la part posterior d'un camió.Rockwell, John, "Stevie Wonder", in Miller, Jim (ed.), The Rolling Stone Illustrated History of Rock & Roll, Random House/Rolling Stone Press, Revised Edition, 1980, p. 364–368, Això el va mantenir en coma durant diversos dies i a conseqüència de l'accident el músic va perdre el sentit de l'olfacte i el gust, però malgrat aquest incident, la resta de la dècada va resultar gloriosa: de 1974 a 1977 Wonder va guanyar 14 Grammys incloent tres «discos de l'any» seguits per Innervisions, Fullfillingness first finale i Songs in the Key of Life, per a molts un dels millors discos de la història. Va ser un període molt ric en creativitat i premis per a Stevie, precursor en l'ocupació de sintetitzadors i font d'inspiració per als músics esdevenidors i de l'època.