Sorita de Llitera és un petit poble, despoblat entre els anys 1970 i 2010, on alguns descendents de les darreres famílies han recuperat i restaurat algunes cases, amb una casa rural, enllumenat, clavegueram i altres serveis. Això ha permès que hi resideixi una família de forma permanent i, a temporades o els caps de setmanes, algunes famílies més. El poble està situat a 700 metres sobre el nivell del mar, al nord del terme municipal de Baells, al vessant de la serra de Sant Quilis, a la comarca de la Llitera, actualment dins de la província d'Osca.
El llogaret està unit a Baells a través d'un camí asfaltat d'uns 4 quilòmetres de longitud. També hi ha diversos senders i camins rurals, com ara el que l'uneix amb l'ermita de Sant Quilis.
Història A la prehistòria, aquest entorn va estar poblat atès que prop del llogaret hi ha restes d'un poblat de l'edat de bronze.
Durant la dominació musulmana, l'existència del seu castell devia ser un dels punts forts de vigilància a les fronteres entre la taifa de Lleida i la taifa de Saragossa amb el comtat de Ribagorça. A finals del els comtes d'Urgell el van conquerir als musulmans, i el primer document és del 1096.Tortosa i Terres de l'Ebre, Llitera i Baix Cinca. Catalunya Romànica XXVI. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 1997. p. pag. 270. ISBN 84-412-2515-X.
Un dels primers documetns després d'aquella conquesta fa esment que al castre de Sorita posseïa un alou la canònica de Santa Maria de Solsona. Més tard, també consta com s'hi va instal·lar una família de cavallers que van prendre el cognom del feu. Així, el 1322, Jordà de Sorita va ser un dels barons del país que el rei de la Corona d'Aragó i comte de Barcelona Jaume el Just va convocar als actes d'investidura del comtat de Ribagorça.
Aquesta població apareix esmentada en un document de 1356, pel qual s'explica que el rei Pere el Cerimoniós va vendre a Blas Fernández de Heredia «l'imperi i tota la jurisdicció sobre el castell de Sorita i parròquies». Un cop extingit el comtat d'Urgell, el poble de Sorita va passar a formar part de la baronia de Peralta fins a la desamortització del .
El castell està emplaçat sobre el cingle que domina verticalment la població. S'aprecien a simple vista les restes del recinte emmurallat consistents en un cub circular, construït amb carreus, encara que és necessari un estudi arqueològic per conèixer en profunditat aquest enclavament.
Patrimoni Castell de Sorita Església parroquial de Sant Pere, segles i XVIII. Ermita de Sant Urbà, de paredat, . Monestir de Jesús de l'Hort de Getsemaní, també anomenat Convent o Quinta de Getsemaní (en ruïnes). Molt a prop d'aquesta localitat hi ha un poblat de l'edat de bronze inicial.
Llengua parlada A Sorita, els habitants parlaven el ribagorçà.
Referències
Categoria:Baells Categoria:Despoblats dels Països Catalans