Un mag de Terramar (en ) és una novel·la fantàstica escrita per l'autora nord-americana Ursula K. Le Guin i publicada per primera vegada per l'editorial Parnassus el 1968. Es considera un clàssic de la literatura infantil i de la fantasia, dins dels quals té una gran influència. La història està ambientada a l'arxipèlag fictici de Terramar i se centra en un jove fetiller anomenat Ged, nascut en un poble de l'illa de Gont. En Ged demostra un gran poder des de la infantesa, més endavant començarà a estudiar màgia a una escola de bruixeria, on el seu caràcter competitiu el porta a un conflicte amb un company d'estudis. Durant un duel màgic, l'encanteri d'en Ged surt malament i allibera una ombra que l'ataca. La novel·la segueix el viatge d'en Ged mentre busca deslliurar-se de la criatura.
Sovint s'ha descrit el llibre com un bildungsroman, o novel·la d'aprenentatge, ja que explora el procés d'en Ged per aprendre a fer front al poder i a acceptar la mort. La novel·la també inclou temes taoistes sobre un equilibri fonamental en l'univers de Terramar, que se suposa que els mags mantenen, estretament lligats a la idea que la llengua i els noms tenen poder per afectar el món material i alterar aquest equilibri. L'estructura de la història és semblant a la d'una èpica tradicional, tot i que els crítics també han considerat que subverteix aquest gènere de moltes maneres, com per exemple fent que el protagonista tingui la pell fosca en contrast amb la majoria d'herois blancs.
Un mag de Terramar va rebre crítiques molt positives, inicialment com una obra per a la canalla i més tard entre un públic general. Va guanyar el premi Boston Globe-Horn Book el 1969 i va ser un dels guardonats amb el premi Lewis Carroll Shelf el 1979. Margaret Atwood la va descriure una de les «fonts» de la literatura fantàstica. Le Guin va escriure cinc llibres posteriors que es coneixen col·lectivament com el Cicle de Terramar, format per Un mag de Terramar, les Les tombes d'Atuan (1971), La costa més llunyana (1972), Tehanu (1990), L'altre vent (2001), i Contes de Terramar (2001). George Slusser va descriure la sèrie com una «obra d'alt estil i imaginació», mentre que Amanda Craig va dir que Un mag de Terramar era «la novel·la infantil més emocionant, sàvia i bonica que s'hagués fet mai».
Va ser publicada en català per l'editorial Edhasa com a part de la col·lecció «Clàssics Moderns» el 1986, juntament amb els dos volums següents: Les tombes d'Atuan i La costa més llunyana
Redacció alt=Refer to caption|miniatura|Le Guin fent una lectura el 2008 Els primers conceptes per a l'ambientació de Terramar es van desenvolupar en dos contes breus, «The Rule of Names» (1964) i «The Word of Unbinding» (1964), tots dos publicats a Fantastic. Les històries es van recollir posteriorment a l'antologia de Le Guin The Wind’s Twelve Quarters (1975). Terramar també es va utilitzar com a escenari d'una història que va escriure entre el 1965 i el 1966, però mai no es va publicar. El 1967, Herman Schein (l'editor de l'editorial Parnassus i el marit de Ruth Robbins, la il·lustradora del llibre) va demanar a Le Guin que intentés escriure un llibre «per a nens grans», donant-li total llibertat sobre el tema i l'enfocament. L'autora no tenia experiència prèvia en la literatura juvenil, gènere que va guanyar protagonisme a finals dels anys seixanta. A partir dels seus contes, va començar a treballar en Un mag de Terramar. L'autora ha manifestat que el llibre era en part una resposta a la imatge dels mags com a vells i savis, i a preguntar-se d'on provenen. Més tard va dir que va triar el gènere de la fantasia i el tema de la novel·la de formació, tint en compte que la novel·la estava destinada a un públic adolescent.
Els contes publicats el 1964 van introduir el món de Terramar i algunes idees fonamentals, com el tractament de la màgia de Le Guin. «La regla dels noms» també va presentar a Yevaud, un drac que apareix breument a Un mag de Terramar. La seva representació de Terramar va ser influïda per la seva familiaritat amb les llegendes natives americanes així com amb la mitologia nòrdica. El seu coneixement de mites i llegendes, així com el seu interès familiar per l'antropologia, han estat descrits per l'estudiosa Donna White com els elements claus que li han permès crear «cultures senceres» per a les illes de Terramar. La influència de la tradició nòrdica en particular es pot veure en els personatges dels karguesos, que són rossos i d'ulls blaus, i veneren dos déus que són germans. La influència del pensament taoista en l'escriptura de Le Guin també és visible en la idea d'un «equilibri» còsmic.
Llibre Escenari Terramar és un arxipèlag. En la història de ficció d'aquest món, les illes van ser emergides de l'oceà per un ésser anomenat Segoy. El món està habitat tant per humans com per dracs, i la majoria o tots els humans tenen algun do màgic innat, alguns són bruixots o fetillers més dotats. El món descrit per Le Guin es basa en un equilibri delicat que es veu alterat en cada una de les novel·les de la trilogia original. Terramar és una societat preindustrial i està composta per diverses cultures. La majoria dels personatges són dels pobles hàrdics, que són de pell fosca i que poblen la majoria de les illes. Les quatre grans illes orientals estan habitades per la gent karguesa de pell blanca, que menysprea la màgia i veu la gent hàrdica com a bruixots malvats: els karguesos, al seu torn, són vists pel poble hàrdic com a bàrbars. Les regions del Confí Occidental de l'arxipèlag són el regne dels dracs.
Resum de la trama La novel·la segueix un nen anomenat Duny, sobrenomenat «Esparver», nascut a l'illa de Gont. Descobrint que el nen té un gran poder innat, la seva tia, una bruixa, li ensenya la petita màgia que coneix. Quan el seu poble és atacat pels assaltants karguesos, en Duny atrau una boira per ocultar el poble i els seus habitants, permetent als residents expulsar els karguesos. En sentir això, el poderós mag Ogion el pren com a aprenent, i més tard li dona el seu «nom real»: Ged. Ogion intenta ensenyar a en Ged l'«equilibri», el concepte que la màgia pot alterar l'ordre natural del món si s'utilitza de manera inadequada. En un intent d'impressionar a una noia, però, en Ged cerca els llibres d'encanteris d'Ogion i, sense voler, convoca una estranya ombra, que ha de ser desterrada per Ogion. Notant les ganes de fer màgia i la impaciència d'en Ged amb els seus lents mètodes d'ensenyament, Ogion li pregunta si preferiria anar a la coneguda escola de bruixots de l'illa de Roke. En Ged estima l'Ogion, però decideix anar-hi.
A l'escola, en Ged coneix en Jaspi i immediatament hi entrarà en conflicte. Es fa amic d'un estudiant gran anomenat Veça, però en general es manté al marge de qualsevol altra persona. Les habilitats d'en Ged inspiren admiració tant per part dels professors com dels estudiants. Troba una criatura petita: un otak, anomenada Hoag, que es converteix en el seu animal de companyia. Durant una festa, en Jaspi actua de manera condescendent cap en Ged i el provoca. En Ged el desafia a un duel de màgia, i llança un poderós encanteri amb l'objectiu de convocar l'esperit d'una llegendària dona morta. L'encanteri surt malament i, en canvi, allibera una criatura de l'ombra, que l'ataca i li marca la cara. L'arximag Nemmerle allunya l'ombra, però això li acaba costant la vida.
En Ged passa molts mesos curant-se abans de reprendre els seus estudis. El nou arximag, Gensher, descriu l'ombra com un mal antic que vol posseir en Ged i l'adverteix que la criatura no té nom. En Ged finalment es gradua i rep la seva indumentària de mag. Aleshores s'instal·la a les noranta illes, proporcionant als pobres vilatans protecció dels dracs que s'han apoderat i s'han establert a la propera illa de Pendor, però descobreix que l'ombra encara el busca. Sabent que no pot protegir-se de les dues amenaces al mateix temps, navega cap a Pendor i es juga la vida a endevinar el veritable nom del drac adult. Quan el guanya, el drac s'ofereix a dir-li el nom de l'ombra, però en Ged prefereix forçar el drac a prometre que ni ell ni la seva descendència mai més no amenaçaran l'arxipèlag.
Perseguit per l'ombra, en Ged fuig a Osskil, havent sentit parlar de la pedra del Terrenon. És atacat per l'ombra, però aconsegueix escapar-se cap a la Cort de Terrenon. La Serret, la dama del castell, i la mateixa noia que en Ged havia intentat impressionar anys abans, li ensenya la pedra i insta a en Ged a parlar-hi, afirmant que pot donar-li coneixement i poder il·limitats. Reconeixent que la pedra alberga un dels poders antics —éssers antics, poderosos i malèvols—, en Ged s'hi nega. Fuig i és perseguit per les criatures de la Pedra, però es transforma en un falcó ràpidament i se n'escapa. Malauradament perd l'otak.
En Ged torna volant cap a Gont on es retroba amb l'Ogion. A diferència de Gensher, Ogion insisteix que totes les criatures tenen un nom i aconsella en Ged que s'enfronti a l'ombra. Ogion té raó i quan en Ged busca l'ombra, ella en fuig. En Ged la persegueix amb un petit veler, fins que l'ombra l'atrau a una boira que fa naufragar-lo en un escull. En Ged es recupera amb l'ajuda d'una parella d'avis abandonats en una petita illa des que eren petits; la dona regala a en Ged part d'una polsera trencada. En Ged arregla el vaixell i reprèn la persecució de l'ombra cap al Confí Oriental. A l'illa d'Iffish, retroba el seu amic Veça, que insisteix a quedar-se amb ell. Viatgen cap a l'est molt més enllà de les terres conegudes abans de trobar-se finalment amb l'ombra. Anomenant-la amb el seu propi nom, en Ged s'hi fusiona i amb alegria li diu a en Veça que està curat i sencer.
Il·lustracions La primera edició del llibre, publicada el 1968, va ser il·lustrada per Ruth Robbins. La il·lustració de la portada era en color i l'interior del llibre contenia un mapa de l'arxipèlag de Terramar. A més, cada capítol tenia una il·lustració en blanc i negre de Robbins, semblant a una imatge gravada en xilografia. Les imatges representaven temes de cada capítol; per exemple, la primera imatge representava l'illa de Gont, mentre que la il·lustració del capítol «El drac de Pendor» representava un drac volador.
Publicació Un mag de Terramar va ser publicat per primera vegada l'any 1968 per l'editorial Parnassus a Berkeley, un any abans de La mà esquerra de la foscor, l'obra més destacada de Le Guin. Va ser una fita personal per a Le Guin, ja que va representar el seu primer intent d'escriure per a nens; només havia escrit un grapat d'altres novel·les i contes abans de la seva publicació. El llibre també va ser el seu primer intent d'escriure fantasia, més que ciència-ficció. Un mag de Terramar va ser el primer dels llibres de Le Guin a rebre una crítica generalitzada, i ha estat descrita com la seva obra més coneguda, com a part de la sèrie Terramar. El llibre s'ha publicat en nombroses edicions, inclosa una edició il·lustrada de la Folio Society publicada el 2015. També va ser traduït a altres idiomes entre els quals el català. Una edició òmnibus de totes les obres de Le Guin del cicle de Terramar es va publicar en el 50è aniversari de la publicació dUn mag de Terramar el 2018.